GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Madama Butterfly de Puccini (1904)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaMadamaButterfly de Puccini (1904) ANÀLISI:

2. L’obra s’inscriu en el corrent verisita (el realisme aplicat a les òperes), buscant situacions versemblants i sense idealitzacions Pel que fa a la temàtica, el compositor i els seus llibretistes es van inspirar en una obra teatral de David Velasco que Puccini havia vist. Va tenir la intuïció que oferia un bon argument per a una òpera. A la seva vegada l’obra teatral citada es va basar en una novel·la, MadammeChrysantheme, 1887, de Pierre Loti (JulienViaud). Però el fil venia de més lluny encara. Ja consagrat després de Tosca i La Bohème, GiacomoPuccini (1858-1924) fa amb MadamaButterflyuna de les seves obres més cèlebres. El libretto va ser treballat pel seus dos homes de confiança, Giacosa i Illica. L’obra es va estrena a La Scala de Milà el 1904. No va tenir bona acollida. Aquesta deuria ser la causa que el perfeccionista Puccini revisés la composició fins a fer quatre versions successives de la Butterfly, fins que li va semblar arrodonida. En l’aspecte musicalPuccini tenia un gran do per a suggerir, amb certa versemblança, un ambient propi d’un lloc. Evidentment que la música és pucciniana, però sap evocar una atmosfera d’ambients en els que el compositor no havia estat (com ja havia fet en el cas del París de La Bohème). El músic va demanar que li fessin arribar informació sobre música oriental i japonesa. En la seva partitura Puccini evoca l’orientalisme sobretot amb el recurs d’introduir suaus melodies d’arpa i sons fets amb la percussió (com ara campanes japoneses, el tam-tam,). S’ha localitzat prop d’una dotzena de cançons japoneses, com ara Sakura, que el compositor utilitzà, en major o menor mesura en un mínim d’uns trenta de moments de l’òpera. Escultura de Puccini al Japó, en uns jardins de Nagasaki Presentació Basat en fets reals Aquesta expressió, fet real, que sovint veiem en novel·les o pel·lícules, es pot aplicar a la present obra. El tema originari, per notícies donades per un missioner a la Xina, correspon a la noia TsuruYamamura, geisha casada amb un mariner britànic, que va quedar abandonada. El cas real sembla que no va ser tant dramàtic, donat que la noia va sobreviure a l’intent de suïcidi, i el fill va tornar al Japó i va viure uns anys amb la seva mare a Nagasaki. Japonisme i art La tria d’un tema d’ambientació japonesa no és causal ni un fenomen aïllat. De fet, la intensitat de la incursió imperialista dels europeus a la segona meitat del s. XIX havia obert motius d'interès en cultures foranes. Molt concretament, les arts plàstiques s’havien interessat per l’art japonès. Molts col·leccionistes es van importar gran quantitat d’estampes japoneses. El fenomen del japonisme es nota en particular en artistes postimpressionistes, com ara Van Gogh Ocell a una branca de cirerer gravat japonès de Hokusai. Puccini va usar la melodia de la cançó tradicional japonesa Sakura La paraula Sakura fa referència al cirerer en flor, símbol de l’amor, però també de la cosa transitòria. Es pot apreciar una citació musical a la cançó Sakuraquan la Butterfly mostra a Pinkerton les seves humils propietats, el tema ve presentat per l’oboè i la corda. Ametller florit (1890), pintura d’influència japonesa de Van Gogh p. 1 (de 6)

3. OBRIR TANCAR Els autèntics personatges: Thomas Glover, TsuruAwaqyiva i TomisaburoKuraba (fill). Consulteu pàgina anterior Pinkerton (Tenor) Tinent de la marina USA Butterfly(Cio-Cio-San) (Soprano) Jove geisha japonesa, de 15 anys al primer acte Yamadori (Baríton) Príncep japonès, pretendent de Butterfly Kate (Mezzo) Nord americana, Esposa legal de Pinkerton Goro (Tenor llauger) Matrimonier Suzuki (Mezzo) Serventa de Butterfly Dolore (paper mut) Fill de la parella protago-nista Sharpless (Baríton) Consul dels EEUU a Nagasaki Bonzo (Baix) Oncle de Butterfly. S’oposarà al suposat casament amb un estranger en defensa de les tradicions Personatges p. 2 (de 6)

4. A Nagasaki, a finals del segle XIX L’obra s’inicia amb les comprovacions que l’oficial de marina dels Estats Units, Benjamin Franklin Pinkerton, fa d’una casa que està comprant. L’acompanya Goro, el promotor de la venda de la casa i un matrimonier (realment un alcavot) li fa propaganda d’un matrimoni que, segons la llei japonesa li permetrà un divorci automàtic al cap d’uns mesos. La noia disponible és Cio-Cio-San, de 15 anys, dita Butterfly per la seva delicadesa. Val la pena, diu, perquè és una noia de bona família vinguda a menys i que s’ha instruït com a geisha per a complaure . Cansat per l’esforç arribarà el cònsol nord americà, Sharpless, que captarà de seguida el mal que se li pot ser a la noia i així ho adverteix a Prinkerton, que no en fa cas, considerant-se prou enamorat. Posteriorment se sent arribar un grup. Hi ve la Butterfly amb els seus parents i amigues. També arribarà el comissari imperial que ha de registrar les noces. Sharpless encara insistirà, sense èxit, dient a Pinkerton que la noia està il·lusionada en un casament real. Després, Butterfly demanarà permís al mariner per entrar les seves poques pertinences a la casa. Entre elles hi ha un coltell amb el qual el pare de la noia s’havia fet l’harakiri per evitar la deshonra. Quan les amigues la cridaran pel seu nom, la noia les corregeix: li han de dir Sra. Pinkerton. En mig de la festa de celebració arribarà Bonzo, un oncle de la recent casada. Increpa a aquesta perquè ha sabut que el dia anterior la noia havia canviat de religió, professant el cristianisme en honor del seu nou marit. Aquest fet provoca que la família s’aparti de Butterfly. Després de treure’s la roba cerimonial amb l’ajut de la serventa Suzuki, Butterfly es troba amb Pinkerton en el jardí. Després d’un cèlebre duet d’amor, Ecco, son giunte, la parella entra a la casa i així s’acaba el primer acte. 3’ 15” Mogosan, 2010 5’ 13” Kaufmann Pinkerton-Sharpless: Duet:Dovunque al mondo:En tots els indrets del món l’home ianqui vagabund es diverteix i negocia menyspreant els riscos. A partir d’una cita de l’himne nord-americà, Puccini defineix la personalitat i expressa les idees del mariner. Acte 1(de 3) És interessant el contrast entre les dues peces de presentació que aquí recollim. La música primera fa referències als USA, i la segona la música oriental. També en els textos es nota la ingenuïtat d’ella en contraposició a la frivolitat i fatxenderia d’ell. Butterfly i altres: escena:Ecco, son giunte...Ancora un passo or via.:Un pas més i ja hi som. Es tracta de l’escena d’arribada de Cio-Cio-San, les seves amigues i acompanyants. 3’ 02” Hovsepyan 3’ 00” Yunang Lee En el diàleg ella li dirà a ell: Ara vostè és per a mi el centre de l’univers. Des del primer moment que us vaig veure em veu agradar. Sou alt, fort. Rieu d’una manera tant franca! I dieu coses que mai havia sentit. Soc feliç, molt feliç Pinkerton-Butterfly: Duet:Viene la sera ... Bimba dagliocchipieni di malia:Es fa de nit ... Nena d’ulls plens d’encant, ara ets tota meva. Cèlebre duet d’amor que dona fi al primer acte. 7’ 50” Domingo-Freni, 1974 10’ 32” Huang-Troxell, 1995 p. 3 (de 6)

5. A la mateixa casa (bàsicament a dins), tres anys després Malgrat que han passat més de tres anys, Butterfly insisteix a la seva criada i amiga Suzuki que no s’ha de desanimar. Aquesta li recorda que ja quasi no els queden cèntims. La mestressa insisteix que tot s'arreglarà. Un bon senyal és que el cònsol americà segueix passant l’import de la casa cada mes. I, sobretot, Pinkerton va prometre que tornaria, que ho faria quan el pit-roig fa el seu niu. És ara que Butterfly canta que Un bel di vedremo, proclamant que finalment ell arribarà. Amb aquestes que arriben Sharpless, el cònsol d’USA, i el matrimonier Goro. La noia els rep amb gran cerimonial. Sharpless no entén a què ve que Butterfly li pregunti en quina època de l’any fa niu el pit-roig als Estats Units, tema que, per altra part, desconeix. Goro aprofita per demanar que entri Yamadori, un príncep japonès realment enamorat de la noia i que li fa proposta de matrimoni. Aquesta refusa de ple l’oferiment i recorda que ella està casada. Ja a soles, Pinkerton insisteix en llegir a la dona una carta que aquell porta. Però Butterfly, amb un mal pressentiment, no vol sentir-ne la lectura. Sharpless li pregunta, directament a ella, què faria si Pinkerton no tornés mai. Ella respon que cantaria pel carrers o cercaria la mort. Butterfly ha acabat entenent que el seu estimat s’ha desdit de les promeses. En aquest moment fa entrar el fill que ha tingut de Pinkerton. Sharpless promet que farà saber al mariner l’existència del nen. Després de foragitar Goro, que insistia en els seus negocis, se sent una canonada. És l’avís de l’arribada d’un vaixell. Amb el telescopi que utilitza per a tal vigilància, Butterfly pot llegir que es tracta de l’Abraham Lincoln, la nau en què viatja el seu marit. Aleshores tot és alegria per al petit grup. Les dones recullen totes les flors del jardí i les llencen pel terra de la casa, com un confeti festiu. Fan tres forats en la feble paret de la vivenda per tal que les dues amigues i el fill puguin veure l’arribada del mariner. De fons se sentirà un cor de pescadors, que canten a veu closa fora d’escena, i amb aquesta tonada tots tres s’aniran adormint en la seva espera. COMPAREM Acte 2(de 3) 4’ 47” YingHuang Butterfly: Ària:Un bel di vedremo:Un bonic dia veurem. La noia confia veure el retorn del vaixell i del mariner que espera. 4’ 16” Clip animat Sotsti-tolat en castellà 4’ 47” Callas 4’ 21” RenataTebaldi 4’ 37” Scoto Granshistò- riques Butterfly explica què farà ella quan arribi l’estimat: Ha arribat! No sortiré a rebre’l. Jo no, esperaré molta estona. I no em pesa la llarga espera [...] S’acosta pel turó. Qui serà? Qui serà? I quan arribi, què dirà? Què dirà? [...] Jo no respondré. Em quedaré amagada, una mica per broma i una mica per no morir en la primera trobada 6’ 24” Freni 1974 (film, amb recitatiu previ) 5’ 12” Caballé concert 1975 Segle XXI 4’ 28” Opolais 2011 5’ 21” Gheor-ghiu Cor: a boccachiusa:Cor de pescadors:Mentre les dones i el nen esperen a casa seva se sent de fons el cant dels pescadors, que fan una melodia només amb la cantarella 2’ 53” Funció del 2008 3’ 26” Ofert per Ricordi p.4 (de 6)

6. Orquestra: Intermezzo:Preludi simfònic a l’acte 3r. 8’ 10” Film Dr. Karajan 7’ 25” Represen-tació, 2008 Acte 3(de 3) A la mateixa casa, a dins i al jardí. El matí del dia següent. Neix el dia amb els tres personatges adormits a terra. Se senten novament veus del port, són de mariners. La primera a despertar-se és Suzuki, que lamenta la desil·lusió per a la seva mestressa, i després convenç a aquesta que ella i el nen es retirin a l’habitació. Pinkerton i Sharpless. Busquen només a Suzuki. Creuen preferible que sigui la serventa que faci saber a Butterfly que Prinkerton no té cap intenció de tornar amb ella. També, que sol·liciti a la dona que cedeixi la potestat sobre el fill, procurant així un millor futur per a la criatura. Mentre Sharpless recrimina al mariner per la seva poca sensibilitat, quan ell mateix ja l’havia advertit, Suzuki veu a una jove americana al jardí. Dedueix que és l’esposa de Pinkerton i hi parla. La serventa tem que la seva mestressa no resistirà el desengany. Kate promet que tindrà cura del nen com si fos fill seu. Seguint la seva actitud escapista, Pinkerton no s’atreveix a explicar-se amb Butterfly. Demana al cònsol que ho faci en el seu lloc. L’home, abans de marxar, recordarà els moments deliciosos que havia passat en la casa, cantant Addio, fiorito asil. Amb la remor Butterfly surt. Busca trobar Pinkerton. Només veu al jardí una dona occidental jove. En un moment s’esvaeixen totes les esperances. La japonesa demana a Suzuki que només contesti “sí” o “no” a les seves suposicions. Sap ara que el que havia estat el seu espòs no la visitarà i que està novament casat. Sharpless intenta consolar-la i demana a Butterfly que cedeixi el nen al seu pare. Ella respon que hi accedirà però que hi posa només una condició: l’ha de pujar a recollir Pinkerton. Butterfly demana a Suzuki que reculli el fill. Ella es tanca i recupera el punyal amb què s’havia matat el seu pare i llegeix la inscripció que apareix a la fulla de l’arma: “Mor amb honor qui no pot viure amb honor”. Intuint la serventa que la dona es vol treure la vida, li envia de nou el fill. La mare abraça la criatura i li posa a les mans dues banderetes, una d’americana i una de japonesa. També li embena els ulls. Ella es situa darrere un biombo i es suïcida. Butterfly, arrastrant-se només té ja temps d’assenyalar a Pinkerton i a Sharpless, que entren, on està el nen. Pinkerton: Ària:Addio, florito asil :Adéu refugi florit. No suporto aquesta desolació. He de marxar, marxar ... Sóc un vil! 2’ 04” Giordani, 2001 2’ 03” Valente, 2008 Butterfly: Final:Con onormuore ... Tu, tu, tu, PiccoliIddio:Amb honor mor qui no pot viure amb honor ... [i dirigint-se al nen: ] Tu, tu ,tu, petit ídol meu 5’ 06” AsakoTamura, Sots. en castellà 6’ 11” KristinaOpolais 2011: CoventGarden Butterfly li diu al seu fill : Que no sàpigues mai que per tu, pels teus ulls purs, mor Butterfly... Per a que tu te’n puguis anar a l’altre costat del mar, sense remordiment quan siguis gran, per l’abandonament de la teva mare. p. 5 (de 6)

7. ANÈCDOTES L’òpera ja va tenir un primer enregistrament, en anglès, el 1909 Malgrat el poc èxit de l’estrena, un milanès, que sí que li deuria agradar l’obra, va voler posar a la seva filla Butterfly de nom. Els funcionaris no ho van permetre perquè el nom no corresponia a cap santa. La iniciativa, però, va arribar a orelles de Puccini, que es va oferir per actuar de padrí del bateig de la nena Enregistraments i referències Hi ha catalogats uns 130 enregistraments sonors de l’òpera durant els 100 anys de l’estrena 1h 25’ 30” 1 59’ 32” 2 2004, Lucca 2h 34’ 21” 2009, Metropolitan 1986, La Scala 2h 28’ 38” 1h49’58” 37’45” Mentre composava (1903) MadamaPuccini va tenir un fort accident automobilístic. Va estar convalescent uns mesos AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2012 Per Kareol Per Melómano Altresguiesd’audició Associaciód’amics p. 6 (de 6)