trastorns de la conducta alimentaria l obesitat una perspectiva biopsicosocial l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial. PowerPoint Presentation
Download Presentation
TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial.

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 79

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial. - PowerPoint PPT Presentation


  • 150 Views
  • Uploaded on

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial. David Subirà . Psicòleg clínic. TRANSTORNS DE L’ALIMENTACIÓ. GENERALITATS:. En part hi ha una responsabilitat cultural : - Èmfasi del món occidental per “ estar prim “

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial.' - niveditha


Download Now An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
trastorns de la conducta alimentaria l obesitat una perspectiva biopsicosocial

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA.L’OBESITAT.Una perspectiva biopsicosocial.

David Subirà.

Psicòleg clínic.

transtorns de l alimentaci generalitats
TRANSTORNS DE L’ALIMENTACIÓ.GENERALITATS:
  • En parthi ha una responsabilitat cultural:
  • - Èmfasi del món occidental per “ estar prim “
  • - Preocupació per la imatge corporal.
  • Es important que qualsevolprofessional de la salut, coneguiquè ha defer-seamb un trastorn de l’alimentació.
  • - No nomésl’especialista.
  • Dinsdelsanomenatstrastorns de l’alimentaciópodem definir:
  • - Obesitat
  • - Anorèxia nerviosa
  • - Bulímia nerviosa
  • - Vigorèxia.
obesitat definicions
OBESITAT.DEFINICIONS:
  • NO EXISTEIXENCRITERISDSM PER L’OBESITAT.
  • UNA PERSONA OBESA SERÀAQUELLA QUE EL SEU PES SUPERI EL 20% DEL PES STÀNDAR.
  • - EN RELACIÓ AL SEXE, L’ALÇADA I L’ESTRUCTURA CORPORAL.
  • CLASSIFICACIÓ D’0BESITAT DE STUNKARD:
  • - LLEU 20-40 % DE SOBREPÉS.
  • - MODERADA DEL 41-100 % DE SOBREPÉS.
  • - GREU MÉS D’UN 100 % DE SOBREPÉS.
  • - AQUESTACLASSIFICACIÓÉS ÚTIL I SERVEIX PER ENFOCAR EL TRACTAMENT.
obesitat epidemiologia
OBESITATEPIDEMIOLOGIA.
  • ES MÉS FREQÜENT ENTRE DONES QUE NO ENTRE HOMES.
  • LA PREVALÈNCIAAUGMENTAAMBL’EDAT:
  • - ENTRE ELS 24 ANYS I ELS 64 AUGMENTA DOS O TRES VEGADES LA PREVALÈNCIA.
  • ÉS MÉS HABITUAL EN LES CLASSESBAIXES QUE EN LES BENESTANTS.
  • - LES DONES DE CLASSE HUMIL ÉSSISVEGADES MÉS PROBABLE QUE SIGUIN OBESES EN RELACIÓ A LES DE CLASSE MÉS BENESTANT.
etiologia de l obesitat
ETIOLOGIA DE L’OBESITAT:
  • A. TEORIES REGULADORES
  • - La conducta alimentàriadepén de diferentssenyalscorporals:
  • - Termostàtics: (mecanismesreguladorshipotalàmics de la temperatura)
  • - Glucostàtics, aminostàtics i lipostàtics.
  • - Es interessant la “ teoria del puntfix“:
  • - Cada subjecte té un puntfixdeterminatbiològicament.
  • - Si el pes està per sota augmenta la ingesta.
  • - Aixòes el que fa difícil perdre pes, malgrat la pressió social favorable.
slide6
- la conducta alimentàriaestà controlada per:
  • - La ingesta: pelnucli lateral del hipotàlem.
  • - La sacietat: pelnucliventrimedial.
  • B. CAUSES ORGÀNIQUESVERDADERESD’OBESITAT ( SÖNPOCFREQUENTS )
  • - Lesions a l’hipotàlem, hipotiroidisme, algun síndrome genèticmoltpocfreqüent.
  • C. FACTORSGENÈTICS.
  • - El fet familiar de l’obesitatsuggereix una responsabilitatgenètica.
  • - Si tots dos pares son obesos: el risc en el fillésd’un 80%.
  • - Si noméshoés un: el risc es limita a un 40%
  • - Si els dos pares pes normal: el riscésd’un 10%.
slide7
D. FALTA D’ACTIVITAT FÍSICA.
  • - augmenta la tendència a l’obesitat.
  • - Redueix el consumcalòric, disminueix el metabolisme basal.
  • E. FACTORSPSICOLÒGICS.
  • - L’ansietat o la depressiófreqüentmentaugmenten la gana.
  • - Augmental’ingestael no disposar de recursos per controlar la “ tensió “
  • F. FACTORSEDUCATIUS.
  • - Hi ha molts obesos que ignoren la riquesacalòrica o desconeixenmínimsreferencials de tipusdietètic.
  • - No coneixenelsprincipisbàsicsd’una bona dieta.
caracter stiques cl niques de l obesitat
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES DE L’OBESITAT.
  • A. INICI.
  • - Les moderada i greus’inicien en l’infancia o adolescencia.
  • - Lalleupot iniciar-se gradualmentambl’edat:
  • - desprèsd’unatransició vital important.
  • - ésmoltfreqüentdesprès de l’augment de pes degut a l’embaràs.
  • B. PATRONSD’ALIMENTACIÓ.
  • - Molts obesos no saben reconéixerquan “ estanplens”.
  • - Els falten mecanismesapropiats per deixar de menjar.
slide9
Mengenen excéssobretot si hi ha disponibilitat de menjar.
  • Algunstenenbulímies i mengendesmesuradament.
  • Altrestenenl’anorèxia matinal ambhiperfàgia per la nit i insomni ( Síndrome del BanquetNocturn ).
  • Molts obesos tenen una mala apreciació del seucosreforçat per la moda social actual.
  • C. PROBLEMESMÈDICS.
  • Els obesos jovestenen una morbiditat 12 vegades superior a la que presenten els que no ho son.
slide10
D. PROBLEMES DE TIPUS EMOCIONAL.
  • - La depressió i l’ansietat son elssímptomesmésfreqüents.
  • - La depressiómajorésmésfreqüent en els obesos greus.
  • Elsobesos emocionalment inestables experimenten ansietat i depressióquansegueixen una dieta.
tractament de l obesitat aspectes generals
TRACTAMENT DE L’OBESITAT.ASPECTES GENERALS:
  • El tractament de l’obesitat no ha de ser unidireccional sinócombinat, multidisciplinar i integrador.
  • Seguir un control perllongat del pes.
  • Es necessari:
  • - Educació nutricional, dieta i programa d’exercicis ( per totselspacients ).
  • - La teràpia de conducta i una dieta baixa en caloriespot ser particularment útil.
  • - El tractamentpsicoterapèutic en els casos en els que estiguiindicat.
slide12
El programa de reducció de pes s’enfocarà desde l’inici al voltant de dos problemes:
  • - 1. Moltspacients es desmotiven si no perden pes de forma dramàtica desde l’inici o bé si aquests’enlenteixdesprès o s’estabilitza.
  • - 2. Moltspacientstendeixen a guanyar pes desprèsd’haverperdutgràcies a una dieta ambèxit.
  • Ésmoltimportantfer un control de pes sempre i que siguimoltperllongat.
modificaci de la conducta tractament de l obesitat
MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA.Tractament de l’obesitat.
  • Informe detallat de la ingesta del subjectedurant una setmana.
  • - Alimentsingerits, la quantitat i el lloc de la ingesta
  • (gent, lloc, nivell de soroll, tipusd’estimuls, etc.)
  • - Antecedentsalimentaris (emocionals-afectius, i de conducta).
  • - Conseqüències de cada ingesta (sentiments i conducta).
  • Es dissenyaràdesprés un plà que intentarà:
  • - Eliminaraquellessituacions que augmenten la ingesta.
  • - Estimular allò que no provoca una gran ingesta d’aliments.
slide14
- Establir recompenses realistes.
  • - que el pacientrealment les desitgi.
  • - que no tinguin res a veureamb el menjar.
  • - Comprometre’lambl’automonitorització de la conducta alimentaria i amb la revisiód’aquesta cada setmanaamb el terapeuta.
  • - Complementar el plabàsicambexercici i educació nutricional.
estrat gies en la modificaci de conducta
ESTRATÈGIES EN LA MODIFICACIÓ DE CONDUCTA.
  • No anar a comprar amb l’estómac vuit.
  • Respectar la llista de la compra que s’ha estructurat a casa.
  • Servir el plat des de la cuina.
  • Mastegar el menjar a poc a poc. Deixar els coberts a la taula mentre es mastega.
  • No menjar de peu, sempre assentat en una taula ( cuina o menjador ).
  • No menjar mentre es realitza una altre activitat.
  • Portar un control de quan, com i perquè es menja fora dels menjars de casa.
  • Tenir sempre a mà un “ tentenpié “ baix en calories.
slide16
Quan es troba davant d’un menjar molt atractiu, intentar conformar-se amb un tros petit.
  • Si en algun moment es trenca la dieta, no utilitzar-ho com a motiu per trencar-la del tot.
  • RECOMPENSAR LA PÉRDUA DE PES, amb algun estímul que no sigui de tipus alimentari.
educaci nutricional i exercici tractament de l obesitat
EDUCACIÓ NUTRICIONAL I EXERCICI.Tractament de l’obesitat
  • Part crucial de qualsevolprocès de reducció de pes.
  • S’had’educar sobre la nutrició en general:
  • - tipusd’aliments, metabolismedelsaliments
  • - ha d’aprendre el valor calòricdelsaliments
  • Aixòésessencial per modificar elshàbitsalimentaris.
  • - per seleccionar elsaliments que engreixinmenys
  • L’educació nutricional permet al pacient participar activament en el tractament.
slide18
L’exercici crema calories i augmenta l’autoestima.
  • - redueix l’ansietat i la depressió
  • - el pla d’exercici ha de ser realista amb les ocupacions i la vida social del pacient
farmacoterapia
FARMACOTERAPIA.
  • S’utilitzen alguns agents anorexígens com la Fenfluramina, a partir que es va deixar d’utilitzar les amfetamines.
  • Els antidepressius ( sobretot tipus ISRS ) poden ajudar en els símptomes bulímics.
  • La fenotoina pot ajudar en el “ Síndrome del banquet nocturn “
slide20
Però de fet es recomana no utilitzar cap medicació en el tractament general de l’obesitat.
  • 1. Els agents farmacològics poden crear hàbit.
  • 2. La ingestió de drogues estimula la substitució d’un tipus de trastorn de l’ingesta per un altre.
  • 3. L’ús de drogues situa al pacient en una posició passiva que disminueix la seva capacitat de control de pes pel futur.
  • 4. Hi ha un alt índex de fracàs.
  • 5. Es poden descriure situacions d’abús de les substàncies.
  • 6. Provoquen efectes secundaris adversos.
  • 7. Es pot donar un ús inapropiat.
tractament quir rgic
Tractament Quirúrgic
  • La cirurgia intestinal es recomana només en l’obesitat greu.
  • Tots els candidats han de ser seleccionats psiquiàtricament:
  • - No indicat en psicótics, ni en depressius majors ( esperar la remissió dels símptomes afectius ).
  • - No indicat en pacients amb trastorns en el control dels impulsos.
  • - La sobreingesta pot provocar dany en la correcció anatòmica quirúrgica.
la dieta
La dieta
  • Es imprescindible en qualsevol tractament de reducció de pes.
  • L’objectiu es establir hàbits dietètics per a tota la vida.
  • S’ha de controlar l’estat d’irritabilitat, el son i la depressió secundària a la dieta.
  • Ocasionalment poden aparéixer brots psicótics o descompensacions depressives majors.
tractament psicoterap utic
Tractament Psicoterapèutic
  • 1. Psicoterapia psicoanalítica i el psicoanàlisi.
  • - S’han utilitzat amb algún èxit durant anys.
  • - Un pacient motivat que té capacitat per demorar la gratificació ( pèrdua de pes ).
  • - Si té conflictes específics.
  • - També hi ha una consciència d’aquests conflictes
  • Pot beneficiar-se d’aquest tipus de psicoteràpia.
  • 2. Teràpia Cognitiva.
  • - Bàsicament es realitza una reestructuració cognitiva.
  • - Es fonamenta en millorar els conceptes negatius que els pacients tenen sobre ells mateixos i els seus cossos.
slide24
3. Teràpia Constructivista.
  • - Serà, bàsicament, una evolució de les teràpies de tipus cognitiu.
  • 4. Hipnoterapia.
  • - S’utilitza molt per tractar l’obesitat.
  • - No hi ha estudis controlats de la seva eficàcia terapèutica.
  • - Si hi ha un trastorn psiquiàtric major i es hipnotitzable és interessant intentar-ho.
  • 5. Grups experiencials o d’autoajuda.
  • - Els grups d’autoajuda no professional són molt pràctics i tenen una alta eficàcia.
  • - Ofereixen un complement als règims dietètics
  • - Monitoritzen el control de pes, fan educació nutricional, apliquen dietes realistes.
  • - Hi ha molts abandonaments però desprès el pacient sol retornar.
slide25
6. Intervenció familiar
  • - Treballa en relació a les dinàmiques familiars que han servit com a variables provocadores i mantenidores de la problemàtica.
  • - La inclusió de la família en tot el programa és sempre beneficiosa.
la prevenci en l obesitat
LA PREVENCIÓ EN L’OBESITAT.
  • EL MILLOR TRACTAMENT PER L’OBESITAT ÉS LA SEVA PREVENCIÓ QUE HA DE COMENÇAR DES DE LA INFÀNCIA.
  • L’OBJECTIU PRIORITARI ÉS CONSUMIR UNA DIETA EQUILIBRADA I VARIADA, ADAPTADA AL RITME DE CREIXEMENT i PES IDEAL I D’UNA SALUT ÓPTIMA EN TOTES LES EDATS.
  • EN LA PREVENCIÓ DE L’OBESITAT ESTAN IMPLICATS ASPECTES TANT D’EDUCACIÓ, COM D’INVESTIGACIÓ, COM D’INTERVENCIÓ.
prevenci de l obesitat des d un punt de vista conductual
PREVENCIÓ DE L’OBESITAT DES D’UN PUNT DE VISTA CONDUCTUAL.
  • LACTANTS:
  • Educar a la mare durant la gestació i lactància sobre l’alimentació del lactant.
  • Reforçar la lactància materna.
  • Alimentar en la demanda.
  • Iniciar l’alimentació complementària desprès dels 4 mesos.
  • Evitar la sobrealimentació.
slide28
NENS DE PREESCOLAR:
  • Alimentació equilibrada i planificada. Ensenyar bons hàbits alimentaris.
  • Evitar l’oferta d’aliments com a premi.
  • Utilitzar l’aigua com a beguda, en lloc d’altres begudes.
  • Reforçar la realització d’exercici físic.
  • Evitar menjar veient la televisió.
  • NENS ESCOLARS I ADOLESCENTS:
  • Alimentació equilibrada i planificada. Practicar bons hàbits alimentaris.
  • Augmentar el consum de llegums, fruites, verdures.
  • Limitar els menjars entre hores.
  • Promocionar l’exercici regular.
aspectes psicol gics relacionats amb l etiologia de l obesitat
ASPECTES PSICOLÒGICS RELACIONATS AMB L’ETIOLOGIA DE L’OBESITAT.
  • La perspectiva biopsicosocial identifica un seguit de models explicatius referents al comportament de la sobreingesta que trobem en molts obesos.
  • Idea bàsica: Les alteracions psicopatológiques tenen un caràcter nuclear en aquesta patologia, tant en relació a la etiopatogenia, com factor mantenidor y com a complicació derivada de la patologia.
  • Des de diferents paradigmes psicològics s’ha intentat presentar models explicatius.
paradigma psicoanal tic
PARADIGMA PSICOANALÍTIC:
  • Les alteracions psicopatogèniques de base estarien relacionades amb trastorns de la personalitat que mostrarien molts pacients obesos.
  • Les persones obeses presentarien una personalitat estructurada d’una forma específica.
  • L’explicació d’aquests trastorns de la personalitat es trobaria en l’alteració de la fase oral. El pacient presenta una fixació en aquesta fase del desenvolupament degut a una hiperestimulació o hipoestimulació oral. ( Rascovsky y cols,1950 )
slide31
“ La sobreingesta seria un intent maladaptatiu per reduir experiències afectives doloroses i restaurar la sensació de benestar, utilitzant el menjar com a representació simbólica de la funció maternal de cura i tranquilització “
  • ( Sánchez Planell, 1998 )
  • Causes psicològiques de la sobreingesta ( Hamburger, 1951 ):
  • - Ingesta com a resposta a tensions emocionals inespecífiques.
  • - Sobrealimentació com sustitut gratificant en situacions vitals intolerables.
  • - Ingesta com a símptoma de malaltia mental primària.
  • - Adicció al menjar.
slide32
Revisió de 12 pacients obesos: ( Castelnuovo-Tedesco y Schiebel, 1975 )
  • - El 83% dels pacients patien un Trastorn de la personalitat, essent el més freqüent el passiu-agressiu i el passiu-depenent.
  • Evaluaciópsicopatológica de 88 pacients:
  • ( Black y Cols, 1989 )
  • - El 23% pacients subjectes sans.
  • - El 21,7% trastorns de la personalitat
  • - El 50% diagnosticables de més d’un trastorn
  • de l’eix II ( tipus histrionic, antisocial o límit ).
paradigma cognitiu conductual hipotesi psicosom tica
PARADIGMA COGNITIU-CONDUCTUAL( HIPOTESI PSICOSOMÀTICA ):
  • INTENTEN ACLARIR LA RELACIÓ ENTRE ELS ESTATS DISFÒRICS, D’ESTRÈS O ANSIETAT I LA CONDUCTA DE LA SOBREINGESTA.
  • La sobreingesta com una conducta apresa pel subjecte i utilitzada com a mecanisme per reduir l’ansietat, tindria finalitats ansiolítiques al reduir l’activació secundària dels estats emocionals interns.
  • ( Kaplan y Kaplan, 1967 ).
  • Els subjectes obesos confonen els indicadors d’estats emocionals amb els indicadors de gana, això produeix una ingesta inadequada quan existeix una activació emocional. ( Bruch, 1973 )
slide34
Revisió metaanalítica ( Slochower, Kaplan y Mann, 1981 ):
  • - Els obesos mostren un increment de la ingesta quan no poden identificar la causa de la seva activació, essent aquest descontrol en la ingesta directament proporcional al augment de l’ansietat.
  • - Els subjectes normopes presenten un patró diferent, mostren un descens en la ingesta en condicions d’activació emocional.
  • Aquests resultats confirmen que la sobreingesta és la conseqüència d’un estat emocional, però no permeten concloure si la sobreingesta és un mecanisme de reducció de l’ansietat.
conclusions sobre la relaci entre sobreingesta i activaci emocional
Conclusions sobre la relació entre sobreingesta i activació emocional.
  • La sobreingesta està provocada per estats d’ansietat i estrès, tot i que no està clar si actua com reductor dels estats emocionals.
  • Els subjectes obesos produeixen un major número de respostes d’ingesta emocional que els subjectes de pes normal ( no s’ha aclarit si també existeixen diferencies entre els diferents graus d’obesitat ).
repercusions psicol giques de l obesitat
REPERCUSIONS PSICOLÒGIQUES DE L’OBESITAT.
  • Resulta molt difícil aclarir quines conseqüències psicològiques pot comportar l’obesitat en l’individu.
  • Diferents aportacions:
  • Bruch (1973), atribueix més problemes de personalitat entre els obesos en variables com: depressió, neuroticisme, autoestima i autoconcepte.
  • Els estudis de Moore y Cols (1962), Simon(1963 ), Silverstone ( 1968 ), els obesos són més inmadurs, menys depressius i amb nivells de neuroticisme semblants als de les persones amb normopes.
slide37
Un altre grup d’estudis: Presenta als obesos com a més vergonyosos, passius, tímits, amb baixa autoestima, amb una imatge corporal distorsionada i un major nombre de malalties psíquiques.
  • Brownell (1982), exposa “ el doble sufriment del obès “,per un costat per la seva propia condició i per altre, per la discriminació que pateixen per part de la societat que el culpabilitza de la seva obesitat.
  • Conseqüències: Rebuig del propi cos, del seu pes i també problemes familiars i socials.
  • Bell ( 1986 ), descriu els obesos amb major tristesa, passivitat i amb sentiments d’incompetència i inefectivitat.
slide38
L’estudi de personalitat de Scott i Baroffio (1986):
  • - Avaluació de la personalitat d’un grup de pacients amb trastorns de l’alimentació ( Obesos, bulímics i Anorèxics )
  • - A partir del test psicomètric MMPI ( Minnesotta Multiaxial Personality Inventary ).
  • Conclusions de l’estudi:
  • - Els resultats no mostren diferències significatives entre els tres grups, però si respecte a un grup sense trastorns de l’alimentació.
  • - Els tres grups amb trastorns presenten una puntuació més elevada en Hipocondria, Depressió i desviació psicopàtica.
conclusions
CONCLUSIONS:
  • Hi ha una gran heterogeneïtat de trets de personalitat entre els subjectes amb obesitat.
  • ( Webb i cols, 1990 )
  • No hi ha un perfil de personalitat que caracteritzi els obesos mòrbids, ni tampoc presenten alteracions psicopatològiques específiques diferents a las de la població general.
  • ( Stunkard i Wadden, 1992 )
  • Els obesos mostren una escasa repercusió psicopatològica en proporció a la intensa pressió social, incapacitat física, laboral i social de que són objecte.
  • ( Sánchez Planell, 1991 )
aspectes psicosocials de l obesitat
ASPECTES PSICOSOCIALS DE L’OBESITAT.
  • En l’actualitat les persones obeses son sotmeses a una pressió social important per motiu del seu sobrepès.
  • Tot això repercuteix en molts problemes de caire psicosocial.
  • Por un costat:
  • - L’obès es catalogat pels altres com: deixat, amb falta d’autocontrol, de baixa cultura, amb problemes psicològics i fracassat.
  • Per un altre costat:
  • L’entorn fa culpable els obesos dels seus propis problemes i li atribueix certes característiques negatives.
slide41
L’obesitat és una de les poques formes de marginació i perjudici social que encara són acceptades. (Connotacions marginals, negatives i de rebuig social)
  • - Això provoca alteracions en les relacions interpersonals.
  • - D’especial intensitat en la etapa adolescent.
  • (Stunkard i Sobal, 1994).
  • L’estigmatització social de l’obès provoca:
  • - Preocupació pel pes.
  • - Evitació del contacta social.
  • - Imatge corporal i autoestima negativa.
  • ( Grilo i Cols, 1994 )
slide42
Estudi longitudinal ( 7 anys ) de joves amb sobrepes ( Gortmarket i Cols, 1993):
  • Conclusions:
  • - Menor nivell d’adaptació social.
  • - Menys probabilitats de trobar parella.
  • - Menys probabilitats d’ ésser acceptats en institucions de prestigi.
  • - Més subjectes a la discriminació laboral.
  • “ Els prejudicis socials patits pels obesos, que afecta a totes les àrees de la vida d’aquestes persones (educacional, afectiva, laboral i familiar), els situa en posició de patir desavantatges i alteracions psicològiques molt importants”
  • (Jiménez Múrcia, 1997).
l obesitat des d un punt de vista din mico familiar
L’obesitat des d’un punt de vista dinàmico-familiar.
  • DES D’UN PUNT DE VISTA DINÀMICO-FAMILIAR, LA FAMÍLIA TÉ UN PES IMPORTANT TANT EN L’ETIOLOGIA COM EN EL POSTERIOR TRACTAMENT.
  • Beck i Terry (1985), estudi comparatiu de 8 famílies amb nens obesos amb un grup control.
  • Conclusions:
  • - Famílies menys cohesionades.
  • - Falta d’interès per activitats socials i culturals.
  • - Famílies menys organitzades ( en relació als rols ).
  • - Famílies amb poca independència entre membres.
slide44
Valtolina i Ragazzoni (1985), característiques de les famílies amb membres obesos:
  • - El rol de “poder” atribuït a la figura materna.
  • - Fills es mantenen en una posició d’inferioritat i dependència.
  • - Falta de jerarquització ( no es produeix una diferenciació generacional entre els sistemes familiars ).
  • - Dependència simbiòtica en la diada Fill-Mare.
  • - En les famílies amb fills obesos, es dona més importància a la relació de suport que a les relacions més comunicatives.
  • - Relacions de tipus averbal, s’evita la resolució dels conflictes.
import ncia de la relaci simbi tica de suport
IMPORTÀNCIA DE LA RELACIÓ SIMBIÒTICA DE “SUPORT”.
  • IMPORTÀNCIA A L’HORA DEL COMPLIMENT TERAPÈUTIC D’UNA DIETA.
  • Moltes mares obeses adopten una posició ambivalent davant la cura de l’obesitat del seu fill:
  • - Per un costat, normativitzarien per poder realitzar la dieta.
  • - Per un altre costat, es poden mostrar indiferents o poc participatives en la millora del fill.
  • Moltes mares haurien fracassat prèviament en el seu intent d’aprimar-se projectant en el fill, excessives expectatives en la dieta o una falta de expectatives total, la qual cosa portaria al fracàs terapèutic.
slide46
LA MARE NO POT PERMETRE QUE EL FILL ABANDONI LA RELACIÓ DE “DEPENDÈNCIA” I LA DEIXI SOLA DAVANT LA SEVA SIMPTOMATOLOGIA.
psicopatologia de l obesitat
PSICOPATOLOGIA DE L’OBESITAT.
  • NO HI HA CRITERIS DSM PEL DIAGNÒSTIC PSICOPATOLÒGIC DE L’OBESITAT.
  • AIXÒ ESTÀ EN DISCUSSIÓ ACTUALMENT.
  • ES PODEN PLANTEJAR TRASTORNS PSICOPATOLÒGICS TÍPICAMENT RELACIONATS AMB L’OBESITAT.
  • TRASTORNS D’ANSIETAT.
  • TRASTORNS DEPRESSIUS.
  • TRASTORNS DE PERSONALITAT.
els trastorns d ansietat
ELS TRASTORNS D’ANSIETAT.
  • CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:
  • ESTAT D’ACTIVACIÓ NEUROFISIOLÒGICA CARACTERITZAT PER UN ALT GRAU DE NERVIOSISME I D’APRENSIÓ.
  • LES MANIFESTACIONS ESPECÍFIQUES D’ANSIETAT VARIEN D’UN SUBJECTE A UN ALTRE PERÒ GENERALMENT EXISTEIXEN SIGNES DE TENSIÓ MOTORA, HIPERACTIVITAT VEGETATIVA, EXPECTACIÓ APRENSIVA I UN ESTAT DE VIGILÀNCIA I ESCRUTINI.
  • SON FREQÜENTS ELS SÍMPTOMES DEPRESSIUS LLEUGERS ASSOCIATS.
slide49
SIMPTOMATOLOGIA MÉS FREQÜENT:
  • - TENSIÓ MOTORA: Entreels signes més freqüents destaquen els estremeciments, els espasmes, els moviments bruscos, la tensió, dolors musculars, fatigabilitat i l’incapacitat per relaxar-se, inquietud, intranquilitat i respiració suspirosa, malestar precordial.
  • - HIPERACTIVITAT VEGETATIVA: Pot existir sudoració, palpitacions, taquicardia, boca seca, mareig, parestesies, sensació de pes o dolor a l’estómac, nus a la gola.
  • - EXPECTACIÓ APRENSIVA: El subjecte es sent constantment ansiós, està preocupat, dona voltes a les coses i anticipa que alguna cosa li ha de passar a ell o als altres.
  • - VIGILÀNCIA I ESCRUTINI: Pot donar-se un estat de hiperatenció, impaciència o irritabilitat. El pacient es pot queixar de falta de concentració, distractibilitat i insomni.
els trastorns depressius
ELS TRASTORNS DEPRESSIUS.
  • CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:
  • El concepte depressió es podria definir com un estat on hi ha un descens de l’humor que acaba éssent trist.
  • Acostuma a anar unit a una inhibició de les activitats mentals i físiques, una reducció del camp de consciència i dels interessos.
  • Un dolor moral caracteritzat per una autodespreciació, una autopunició i forts sentiments de culpa.
slide51
SIMPTOMATOLOGIA MÉS FREQÜENT:
  • Estat d’ànim disfòric o pérdua d’interès cap a les coses. L’estat d’ànim disfòric es caracteritza per depressió, tristesa, melanconia, apatia, falta d’iniciativa i irritabilitat.
  • L’alteració de l’estat d’ànim pot ser predominant i relativament persistent, encara que no sempre ha de ser el símptoma més rellevant.
  • Altres símptomes associats poden ser:
  • Pérdua significativa del pes i la gana.
  • Insomni o hipersomnia.
  • Agitació o enlentiment psicomotor.
  • Pérdua d’interès en les activitats habituals.
  • Pérdua de l’energia i fatiga.
  • Sentiments d’inutilitat i culpa.
  • Disminució de la capacitat de concentració o pensament.
  • Pensaments de mort, ideació suicida, desitjos de mort i intents de suicidi.
els trastorns de la personalitat
ELS TRASTORNS DE LA PERSONALITAT:
  • CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES:
  • Apareixen patrons de conducta permanents que caracteritzen a la persona en tots els seus àmbits d’actuació.
  • Normalment, estan associats a diferents graus de malestar personal subjectiu i mal funcionament social.
  • Apareixen ja durant la infància i l’adolescència i perseveren durant l’edat adulta.
  • Estan subdividits en grups de trets que corresponen a les manifestacions conductuals més freqüents o evidents.
slide53
Actitud i conducta marcadament discordant que afecta a diferents aspectes de la personalitat.
  • El patró de conducta anormal presenta una continuïtat en el temps i és persistent.
  • Les manifestacions explicades sempre han aparegut prèviament a la infància.
  • El trastorn produeix un malestar personal considerable.
  • Associat normalment a importants problemes en el funcionament laboral i social.
trastorn depenent de la personalitat
TRASTORN “DEPENENT” DE LA PERSONALITAT:
  • Permetre que els altres prenguin la major part de les decisions de la seva vida.
  • Subordinació excessiva als desitjos dels altres.
  • Falta de voluntat per a fer peticions a la gent de la que es depenent.
  • Sentiments subjectius de por al estar sola deguts als seus pensaments d’incapacitat per tenir cura d’ella mateixa.
slide55
Temor patològic a ser abandonat per una altre persona.
  • Temor per prendre decisions “del dia a dia” si no conta amb un excessiu consell.
alteracions psicopatol giques en la reducci de pes
ALTERACIONS PSICOPATOLÒGIQUES EN LA REDUCCIÓ DE PES.
  • La pèrdua de pes pot provocar, quadres depressiu-ansiosos i d’irritabilitat, també pot reaguditzar quadres distímics o d’ansietat. (Sanchez Planell,1998)
  • Ley (1978), valora els canvis en ansietat i depressió en pacients obesos que han entrat en un procés de pèrdua de pes.
  • Conclusions:
  • - A major sobrepes, major simptomatologia ansiosa o depressiva.
  • - Els pacients amb major pèrdua de pes durant el tractament, posteriorment presentaven més recaigudes depressives i ansioses.
slide57
Foster i Wadden (1994) i O’Neil i Jarrell (1992), contradiuen els resultat obtinguts anteriorment, les seves conclusions:
  • - Millora en l’acceptació de la pròpia imatge corporal.
  • - Millora en l’autoestima.
  • - Millora de les relacions interpersonals.
  • Pacients amb una obesitat mòrbida sotmesos a intervenció quirúrgica bariàtrica:
  • Tots els estudis coincideixen en afirmar una significativa reducció de l’ansietat i depressió, un increment de l’autoestima i una millora de la imatge corporal.
  • ( Halmi, 1980 / Stunkard i Wadden, 1992 )
slide58
Les repercussions semblen clares en relació a la recuperació del pes desprès d’una dieta restrictiva. Les conseqüències més evidents són un efecte negatiu sobre l’estat d’ànim, l’autoimatge, desencadenant sentiments de frustració, desesperació i vergonya.
principals estrat gies psicoterap utiques el tractament psicoterap utic
PRINCIPALS ESTRATÈGIES PSICOTERAPÈUTIQUES.EL TRACTAMENT PSICOTERAPÈUTIC.
  • PSICOTERÀPIES PROFUNDES O DE BASE PSICODINÀMICA:
  • - Concepcions on el conflicte intrapsíquic té un paper central.
  • - Es caracteritzen per una investigació de la significació inconscient de les paraules, actes i produccions imaginaries.
  • - El mètode psicoterapèutic es caracteritza per la interpretació controlada de les resistències, les transferències i els desitjos.
slide60
- Entenen els fenòmens mentals com el resultat de forces en conflicte.
  • - Els conflictes sorgeixen de la necessitat de reduir o descargar ansietats.
  • - Aquestes ansietats apareixen a partir del conflicte entre les pulsions instintives i les defenses construïdes per inhibir l’expressió conscient d’aquests instints.
  • Principal objectiu:
  • FER CONSCIENT ALLÒ INCONSCIENT.
ter pies cognitives
TERÀPIES COGNITIVES:
  • Els pares de la psicoteràpia cognitiva varen ser Aaron T. Beck i Albert Ellis.
  • - Importància central de les “cognicions” tant en l’etiologia de la psicopatologia com en el procés de canvi terapèutic.
  • - La persona pot substituir els seus pensaments irracionals per altres més raonables.
  • - Els nostres pensaments provoquen les nostres emocions davant els estímuls.
slide62
- Beck afirmava que el subjecte depressiu tenia pensaments negatius en relació a ell mateix, al món i al futur ( triada cognitiva de la depressió).
  • - Aquests pensaments es poden identificar i modificar amb l’obtenció de dades que qüestionen la seva validesa.
  • - Ellis ( teràpia racional-emotiva ) la majoria dels trastorns psicològics es troben en la tendència humana al pensament irracional.
  • - Els esdeveniments s’interpreten d’una manera irracional. Les conseqüències dels pensaments depenen del grau d’irracionalitat.
slide63
TEORIA DELS CONSTRUCTES PERSONALS: APLICACIONS A LA PRÀCTICA PSICOLÒGICAPSICOLOGIA DELS CONSTRUCTES PERSONALS ( PCP )
  • POSTULAT FILOSÒFIC:
  • EL SIGNIFICAT DE L’EXPERIÈNCIA HUMANA ÉS UNA CONSTRUCCIÓ PERSONAL, I NO SE’NS REBELA DIRECTAMENT MITJANÇANT LA SIMPLE OBSERVACIÓ DE LA REALITAT EXTERNA.
  • Contextualisme (Pepper) Hi ha moltes formes de veure qualsevol fenomen, depenent del context del que sorgeix.
slide64
Proactivitat L’home es pot concebre a ell mateix com arquitecte, constructor i habitant. Podem canviar el nostra disseny inicial mentre el construïm.
  • Premises bàsiques de la epistemologia constructivista en psicologia:
  • - Naturalesa proactiva dels processos de construcció de significats.
  • - Organització jeràrquica del significat.
  • - Desenvolupament autoorganitzat.
el proc s de reconstrucci en psicoter pia
EL PROCÈS DE RECONSTRUCCIÓ EN PSICOTERÀPIA:
  • METÀFORA DE KELLY: L’HOME COM UN CIENTÍFIC INFORMAL.
  • LES CONDUCTES DE L’HOME FORMEN PARTD’UN“PROFECTE EXISTENCIAL”,ON ES POSEN A PROVA LES CONSTRUCCIONS DE LA PERSONA AMBL’INTENCIÓ DE VALIDAR-LES O DESCONFIRMAR-LES.
  • LA TERÀPIA ANIRÀ DIRIGIDA A LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ, DE FORMA QUE LES CONDUCTES IMPLICADES EN ELS NOUS EXPERIMENTS SIGUIN MÉS SATISFACTÒRIES PEL SUBJECTE I L’ ENTORN.
  • S’EXAMINEN LES HIPÒTESIS O CONSTRUCCIONS IMPLICADES EN LA CONDUCTA PROBLEMA I ES BUSQUEN POSIBLES ALTERNATIVES.
relaci d ajuda
RELACIÓ D’AJUDA:
  • CLIENT I TERAPEUTA VISTOS COM EXPERTS EN UNA AVENTURA COMÚ. CLIENT MÉS EXPERT EN AVENTATGES I LIMITACIONS DEL SEU SISTEMA I TERAPEUTA TÉ MÉS CONEIXEMENT SOBRE LES HABILITATS FACILITADORES DEL CANVI.
  • CLIENT I TERAPEUTA EN EL MATEIX PLA.
  • RELACIÓ TERAPÈUTICA REQUEREIX RESPECTE PEL SABER DE L’ALTRE I COL·LABORACIÓ.
  • EL CONSULTOR HA D’ACONSEGUIR QUE EL CLIENT ARRIBI A SER UN BON CIENTÍFIC, QUE DESENVOLUPI HIPÒTESIS QUE LI SIGUIN ÚTILS.
projecte sobre l aplicaci de la ter pia familiar grupal en un grup de fam lies obeses
PROJECTE SOBRE L’APLICACIÓ DE LA TERÀPIA FAMILIAR GRUPAL EN UN GRUP DE FAMÍLIES OBESES.
  • Principis teòrics:
  • Aquesta perspectiva proposa tenir en compte la realitat global d’aquestes famílies, tenint en compte el seu funcionament psíquic, social i mèdic.
  • La teràpia familiar grupal permet canalitzar i modificar els aspectes comunicacionals i afectius que interactúen en un grup.
  • Aquest tipus de teràpia s’ha vist efectiva en els trastorns alimentaris i en grups de pacients psicòtics.
slide68
“ Les famílies són tan bones observadores de les relacionsdels demés com ho són els propis terapeutes; i les seves observacions poden ser millor acceptades per persones que es troben a la seva mateixa situació que no per un professional aliè a laproblemàtica “ (Laquer i Levobic, 1968 )
  • L’aprenentatge per “ analogia “, la competició interfamiliar i la sintonització són mecanismes que afavoreixen el canvi.
  • Aquest tipus de processos ofereixen una nova visió per part de les famílies de possibles alternatives que enriqueixen el seu repertori conductual i ajuden a flexibilitzar els patrons establerts de forma rígida.
slide69
Aquesta estratègia terapèutica permet:
  • Resocialitzar a les famílies, superar l’aïllament i establir una xarxa de recolçament.
  • Adquirir noves estratègies ja que reben comprensió i ajuda mútua.
  • La normalització de la comunicació familiar fa que poguem parlar més obertament en el grup.
  • El maneig de les situacions de crisis.
  • Afavorir elsprocessos de socialització en les famílies.
slide70
METODOLOGIA:
  • Tipus de terapèutica:Teràpia grupal familiar.
  • Format:Grup obert.
  • Temporalitat:Grup de llarga duració.
  • Criteris d’inclusió:Obesitats exògenes ( IMC>27 )
  • Criteris d’exclusió:Endògenes o secundàries a tractament farmacològic.
  • Tècniques:
  • A. Autotriangulació: El terapeuta s’interposa entre les famílies (oferint recolçament, clarificant intervencions)
slide71
B. Interpretació Grupal: Compartir reaccions personals, senyalar aspectes comuns en les famílies, plantejar temes grupals, realitzar interpretacions de la dinàmica grupal.
  • C. Enllaç Transfamiliar: Es convida als membres d’una família a comentar allò que han observat d’una altra.
  • D. Tractament Interfamiliar: Quan la cohesió grupal ja està establerta el terapeuta reforça, regula, amplia les interaccions.
slide72
El paper del terapeuta serà el d’un informador neutral, l’objectiu del qual és ajudar als membres del grup a aconseguir una major sensació de control i afrontar-se als problemes del pacient obès i als seus propis, sense sentir-se culpables i aprenent noves pautes de comportament més eficaces.
slide75
ACTITUTS POSITIVES:
  • EMPATIA.
  • ASERTIVITAT.
  • APRENDRE A ESCOLTAR ACTIVAMENT.
referencies
REFERENCIES:
  • Beck , S.J, Terry, k. (1985). A comparison of obese and normal-weightfamiliespsychologicalcharacteristics. The American journal of FamilyTherapy, 13: 55-59.
  • Bell, C., Kirkpatrick, S.W. (1986). Bodyimage of anorexic, obese and normal females. J Clin Psychol, 42 (3): 431-439.
  • Black, D.W., Yates, W.R. (1989). SM III personalitydisorder i bariatricclinicpatients. Ann Clin Psychiatry, 1: 33-37.
  • Bruch, H. (1973). Eatingdisorders. New York: Basic Books.
  • Botella.L, Feixas.G. (1998). Teoria de los constructospersonales: Aplicaciones a la pràctica Psicològica. Barcelona: Laertes.
  • Castelnuovo-Tedesco,P., Schiebel, P. (1975). Studies of superobesity (I). Psychologicalcharacteristics of superobesepatients. Int J PsychiatMed, 6: 465-480.
slide77
Feixas.G, Miró.M.T. (1993). Aproximaciones a la psicoterapia. Barcelona: Paidos.
  • Foster, G.D., Wadden, T.A. (1994). The psychology of obesity, weightloss and weightregain: research and clinicalfindings. Chapman and Hall, 140-166.
  • Gortmaker, S.L. And col (1993). Social and economicconsequences of overweight in adolescence and youngadulthood. N Eng J Med, 329: 1008-1012.
  • Grilo, C.M. And col (1994). Teasing, bodyimage and self-esteem in a clinicalsample of obesewomen. AddictBehav,19 (4): 443-450.
  • Halmi,K.A, Stunkard,A. (1980). Emotionalresponses to weightreductionbythreemethods; gastric bypass, jejunoileal bypass, diet. Am J Clin Nutr,33: 446-451.
  • Hamburger, W.H. (1951). Emotionalaspects of obesity. Med Clin N Am,483m.
  • Jimenez-Murcia,S. (1997). Patrones alimentarios y aspectossocioculturales de la obesidad. Barcelona: Masson.
slide78
Kaplan, H.L., Kaplan,H.S.(1967). The psychosomaticconcept of obesity. J Nero Ment Dis, 125: 181-201.
  • Ley,P. (1978). Psychological and Behavioural factors in weightloss. Londres: Newman Publishing.
  • Moore, M.E, Stunkard, A. (1962). Obesity, social class and mental ilness. J Am Med Assoc, 181: 962-966.
  • Rascovsky, A. (1950). Basic psychicstructure of the obese. Int J Psycho Anal, 31: 144-149.
  • SanchezPlanellL. (1998). Alteracionespsicopatologicas en la obesidad. Barcelona: HarcourtBrace.
  • Scott, R.L. (1986). AnMMPIanalysis of similarities and differences in threeclassifications of eatingdisorders. J Clin Psychol, 42 (5): 708-713.
  • Silverstone, J.T. (1968). Psychosocialaspects of obesity. Proceedings of the Royal Society of Medicine, 61: 371-372.
slide79
Simon,R.I. (1963). Obesity as a depressive equivalent. J Am Med Assoc. 183:134-136.
  • Stunkard, A. (1992). Psychologicalaspects of severeobesity. Am J Clin Nutr, 55:524-532.
  • Stunkard, A, Sobal, J. (1994). Eatingdisorders and obesity. Psychosocialconsequences of obesity. New-York- Londres: the guilford Press, 417-421.
  • Valtolina, G. (1995). Systemicperspective on obesitychildhood: a preliminarystudy of powerinteractionsbetwenmother and child. Psychological Reports, 77:1219-1228.
  • Webb, W.W. (1990). Heterogeneity of personalitytraits in massiveobesity and outcomeprediction of bariatricsurgey. I nt J Obes, 14 (1): 13-20.