Tot seguit es va haver de datar els límits establerts. Aquest és el procés de calibratge i

1. Tot seguit es va haver de datar els límits establerts. Aquest és el procés de calibratge i s’aconsegueixen mitjançant diferents tècniques. Les datacions poden ser: • Datacions relatives: es basen en l’ordenació temporal de les roques en una escala del temps no numèrica. És utilitzat el principi de la superposició; el substrat de més amunt serà el més jove. • Datacions absolutes: Permeten situar una roca o un esdeveniment geològic respecte al moment actual, és a dir aproximadament els Ma BP que fa que es va formar o va succeir. Els més utilitzats son els Mètodes radiomètrics (tècniques basades en la radioactivitat natural de les roques). En el cas que les roques siguin sedimentàries detrítiques, la datació resultarà més dificultosa (ja que l’edat dels constituents de les roques no és la mateixa que la de la roca sedimentària) i per tant l’edat del límit caldrà extrapolar-la a partir de l’edat de les roques datades en les proximitats. Es varen començar a aplicar a partir del 1907, però amb uns marges d’error importants. El 1940, la precisió va experimentar una millora destacada.