1 / 66

UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA i MERCAT

UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA i MERCAT. En aquest tema tractarem de respondre a preguntes com …. Perquè unes VANS són més cares que unes Mustang ? Perquè si augmenta el preu del pernil salat augmenta el consum del fuet ? Perquè BALE costa 100 milions d’Euros ?

miriam
Download Presentation

UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA i MERCAT

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. UNITAT IV: OFERTA, DEMANDA i MERCAT

  2. En aquest tema tractarem de respondre a preguntes com… • Perquè unes VANS sónmés cares que unes Mustang? • Perquè si augmenta el preu del pernil salataugmenta el consum del fuet? • Perquè BALE costa 100 milionsd’Euros? • Perquè David Gueta fa elsconcerts al PalauSant Jordi si al Fòrum hi capmésgent?

  3. El Mercat • Tradicionalment era el lloc físic on es compraven i venien béns Però fa temps que aquest concepte ha quedat desfasat...

  4. El Mercat • Tot aquell mecanisme que permet posar en contacte compradors i venedors, mitjançant el qual es fixarà un preu i una quantitat d’intercanvi. • El mercat sempre tindrà: un producte, un venedor (o oferent) i un comprador (o demandant) • Dos tipus de mercats: • Béns i serveis: intercanvi de productes i serveis a canvi de diners • Factors: intercanvi de terra, treball i capital a canvi de lloguers, salaris i interessos

  5. EL Mercat: La Demanda i L’Oferta • Les duesforcesprincipals que actuen en qualsevolmercatsón la Demanda i l’Oferta. • En les economiescapitalistessón les lleis de l’oferta i la demandanles que determinen elspreusdelsproductes. • Peròcomveuremméstard, no sempre el jocés net.

  6. Els preus • Formació: regateig entre compradors i venedors  intercanvi • Mitjançant l’oferta (el que ofereixen els productors) i la demanda (el que volen els consumidors) es fixen els preus • No obstant això els preus també estan condicionats per modes, posicions de poder de les empreses,...per tant no són del tot lliures. • Són l’essència de les economies de mercat: dónen informació i coordinen les decisions de productors i consumidors. • Actualment, allò que ens facilita l’intercanvi són els diners.

  7. La Demanda • Quantitat d’un bé que un consumidor desitja i pot adquirir a un preu determinat. • Demanar: disposició a comprar  desig + recursos per a comprar-la. Intenció. • Distingirem dos tipus de demanda: • Individual: quantitat d’un bé que està diposada a adquirir un únic consumidor • Demanda Agregada: quantitat d’un bé que estan disposats a adquirir la totalitat de consumidors d’una economia.

  8. La demanda • De què depen? Diversos factors... • Preu: com més alt és le preu menys quantitat d’un bé es vol adquirir. • Llei de la demanda: relació inversa que hi ha entre el preu d’un bé i la quantitat demandada: • Si augmenta preu d’un bé, baixa la quantitat demandadad • Si disminueix preu d’un bé, augmenta quantitat demandada

  9. Factors condicionants de la demanda • Preu del bé en qüestió (Px) • Preu d’altres béns relacionats (Py) • Béns complementaris • Béns substitutius • Renda del Consumidor (Y) • Béns normals • Béns de luxe • Béns inferiors • Preferències o gustos del consumidor (G)

  10. 1. Preu del bé (px) • Existeix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat que s’està disposat a comprar per part d’un consumidor. Perquè? • Efecte substitució: incidència d’un canvi en els preus relatius: quan un bé o servei s’encareix relativament tendeix a ser substituït per altres béns més econòmics. • Efecte renda: incidència d’un canvi en la renda real en els consumidors: increment dels preus disminueix la capacitat adquisitiva dels consumidors (pot comprar menys quantitat de béns) i per tant reduiran el seu consum d’aquest bé.

  11. 2. Preu d’altres béns (Py) • Béns Substitutius: un d’ells pot ser utilitzat i consumit en lloc de l’altre. L'increment en el preu d'un bé causa que els consumidorsdemaninmés de l'altre bé. • Ex. (mantega i margarina). Si augmenta preu mantega, augmenta consum margarina • Si augmenta Py (preu bé y)  augmenta quantitat bé x. • Béns complementaris: un bé que depén de l’altre, van en parella. Dos béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els consumidorsdemaninmenys de l'altre bé. • Ex. (pilotes i raquetes de tennis). Si augmenta preu raquetes, baixa quantitat que es demanda de pilotes de tennis • Si augmenta Py (preu bé y)  disminueix quantitat bé x.

  12. 3. La renda Disponible del consumidor • Depenent de la renda dels consumidors es poden donar dos tipus de béns: • Normals: aquells que s’incrementa la seva demanda quan augmenta la renda del consumidor. Dins dels normals distingim: • De primera necessitat: augmenten en menor proporció a l’augmentar la renda (pa, llet,...) • De luxe: augmenten en major proporció en augmentar la renda (joies, iots,...). • Inferiors: són aquell que en augmentar la renda del consumidor, disminueix el seu consum. (mortadel·la)

  13. 4. Gustos o preferències del consumidor • Quan un bé sigui preferit a un altre per un consumidor, la seva quantitat demandada augmentarà. • De vegades els nostres gustos o preferències venen determinats per la moda i/o per campanyes publicitàries que volen influir en els nostres gustos o desitjos.

  14. Funció de demanda Podem expressar la quantitat demandada d’un bé en forma de funció: Qx = f(Px, Py, R, G) Per tant la demanda és la quantitat d’un bé X que els consumidors estan disposats a comprar i que dependrà del seu preu, el preu dels béns relacionats, la seva renda i els seus gustos.

  15. Clàusula «ceterisparibus» • La fem servir en economia per simplificat • CeterisParibus: indica quina és la variació de la variable depenent (Qx) quan variem una de les variables independents (Px, Py, Y, G) mantenint la resta de variables independents constants • Funció demanda preu: Qx = f(Px, Py, Y, G) • Funció demanda renda. Qx = f(Px, Py, Y, G) • Funció demanda creuada Qx= f (Px, Py, Y, G) *on les variables en vermell vol dir que romanen fixes

  16. Funció demanda individual

  17. Representació gràfica: La corba de Demanda

  18. La Demanda Agregada • És la suma de les demandes individuals • La corba de demanda de mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes de demanda individual. És a dir, sumem les quantitats demandades per tots els consumidors del mercat.

  19. demanda Agregada

  20. Desplaçaments de la corba de demanda • Distingirem 2 moviments: • Moviments al llarg de la corba ’anomena la variació en la quantitat demandada: com varia la D en variar el preu del bé • Desplaçaments de la corba  Quan varia algun dels factors de la demanda que no és el preu.Canvis en: • la renda, • el preu de béns relacionats • les preferències dels consumidors.

  21. a) Variacions en la Renda del Consumidor • Béns normals • Si augmenta la renda s’incrementa la quantitat demandada. Per tant desplaçament cap a la dreta de la corba. • Si disminueix la renda, disminueix la quantitat demandada. Desplaçament cap a l’esquerra.

  22. a) Variacions en la Renda del Consumidor • Béns inferiors • Si augmenta la renda disminueix la quantitat demandada. Desplaçament cap a l’esquerra. • Si disminueix la renda, s’incrementa la quantitat demandada. Per tant desplaçament cap a la dreta de la corba.

  23. B) Variacions en el preu de béns relacionats (PY) • Si el és complementari • Si augmenta Py, la quantitat demandada del bé x (Qx) disminueix, la qual cosa representa un desplaçament cap a l’esquerra de la corba de demanda, ja que per al mateix nivell de preus es consumirà menys del bé x • Si disminueix Py, la quantitat demandada del bé x (Qx) augmenta, la qual cosa representa un desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda.

  24. B) Variacions en el preu de béns relacionats (PY) • Si són substitutius: • Quan augmenta Py, augmenta la quantitat demandada (consum) del bé x. Desplaçament cap a la dreta • Si disminueix Py, disminueix consum del bé x, ja que Px és constant i el preu del producte Y disminueix. Desplaçament cap a l’esquerra.

  25. c) variació en les preferències o gustos • Quan hi ha un augment en la preferència d’un bé, augmentarà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a la dreta. • Quan hi ha una disminució en la preferència d’un bé, disminuirà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a l’esquerra.

  26. Practiquem • Ex.1 Confecciona la corba de demanda de mercat d’un bé amb 3 consumidors si saps que per a un preu P1 demanden 5, 10 i 20 unitats i per a un P2: 10, 15 i 30 unitats. • Ex.2 Indica si són vertaderes o falses les següents afirmacions. Justifica la resposta. • Si disminueix el preu d’un bé també ho fa la demanda de tots els béns complementaris. • Si disminueix el preu d’un bé normal el consumidor demandarà més quantitat.

  27. Practiquem • Ex. 3. indica quins moviments es donaran en la demanda de jocs tradicionals en aquestes situacions. Representa-ho gràficament. • S’incrementa el preu dels jocs d’ordinador • Les preferències pels jocs tradicionals disminueixen • Es dóna una reducció en el preu dels jocs educatius tradicionals.

  28. ...Seguim Practicant Ex. 4 Esmenta un bé complementari i un substitutiu per aquests béns: a) consola de videojocs; b) Reproductor DVD; c) Lentilles; d) Fulles d’afaitar; e) llibreta amb fulls quadriculats Ex. 5 Indica quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de demanda del cafè com a conseqüència dels moviments següents. Representa-ho gràficament: • Augment del preu del cafè • Disminució del preu del té • Augment del preu de la llet • Augment de la renda disponible • Campanya publicitària en favor del cafè

  29. L’Oferta • És la quantitat d’un bé o servei que s’estaria disposat a oferir al mercat. • L’oferta individual recull les diferents quantitats que un productor està disposat a produir i oferir a cada preu. • L’oferta agregada (S.A): quantitat d’un bé que estan disposada a oferir al mercat la totalitat d’empreses d’una economia.

  30. L’oferta • Llei de l’oferta: expressa la relació directa que hi ha entre el preu i la quantitat oferta. Quan augmenta el preu, els productors (empreses) estan disposades a vendre una major quantitat de producte. • Aquest supòsit està basat en el fet de que en l’economia lliure de mercat, l’objectiu fonamental és obtenir beneficis. I el preu relatiu d’un producte respecte als altres és el que determina els beneficis.

  31. L’oferta • De què depèn? • Del preu del bé (Px) • Del cost dels factors productius (Cf) • De la tecnologia (T) • Del nombre d’empreses que actuen en aquest mercat (z) • El preu d’altres béns relacionats Py • De les expectatives empresarials € • ...  Funció d’oferta: Qx=f(Px,Cf,T,z,E, Py...)

  32. Suposem una taula d’oferta

  33. L’oferta: dibuixem-la a la pissarra

  34. OFERTA AGREGADA • Quantitat total de béns que estan disposades a oferir la totalitat d’empreses d’una economia per a cada preu del bé. • Els factors que influeixen en l’oferta agregada són els mateixos que influeixen en l’oferta individual. • Qxs= f( Px, Wi, T, E, Py, z)

  35. L’oferta agregada • A nivell d’oferta agregada els moviments que es poden donar són: al llarg de la corba (variació en la quantitat que s’ofereix) o desplaçaments de la corba (quan es modifiquen factors diferents al preu)

  36. Modificacions de la corba d’oferta • Moviments al llarg de la corba: es dóna quan varia o es modifica el preu. La relació que es dóna entre el preu i la quantitat oferta és una relació directa: a major preu, més quantitat s’oferirà. • Desplaçaments de la corba: es poden donar quan es modifiquen les variables que no són el preu del bé.

  37. Modificacions en el cost dels factors (Cf) • Si augmenta el cost dels factors (salaris, capital)  augment dels costos. Per tant per a cada preu el benefici de l’empresa caurà  disminueix quantitat oferta  desplaçament cap a l’esquerra.

  38. Innovacions tecnològiques • Innovació tecnològica: o bé incrementem producció amb utilitzant mateix nombre de factors; o bé mateixa producció amb menor nombre de factors. • En ambdós casos es produeix reducció de costos  Empresa disposada a oferir major quantitat  desplaçament cap a la dreta.

  39. Expectatives (E) • Quan les expectatives de venda augmenten també augmenta la quantitat que està disposada a oferir una empresa. (Desplaçament cap a la dreta). • Si les expectatives de venda són negatives: desplaçament cap a l’esquerra.

  40. Preu d’altres béns • Relació inversa  si augmenta el preu d’altres béns (Py) pot fer que l’empresari del bé x deixi de produir aquest bé i es dediqui a produir altres béns. En aquest cas es produirà un desplaçament cap a l’esquerra.

  41. L’equilibri de mercat • L’oferta i la demanada agregada coincideixen en un punt anomenat «punt d’equilibri». • El punt d’equilibri es dóna quan per a un preu donat, coincideix la quantitat oferta i la quantitat demandada • Aquest punt d’equilibri està format per : Qe i Pe

  42. L’excés d’Oferta • A part del punt d’equilibri es poden donar dues situacions: • Excés d’oferta • Excés de demanda • Vegem-ho a la pissarra

  43. Excés d’oferta • El preu que es dona al mercat és major que el preu d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és major que la quantitat demandada. • P1>Pe  Qo>QD • L’excés d’oferta o excedent és la situació en la qual la quantitat oferta és més gran que la quantitat demandada.

  44. L’excés d’oferta. • Segons la teoria de l’economia de lliure mercat el mercat s’autoregula. • Llavors quan hi hagi un excés d’oferta, els preus tendiran a baixar. Hi haurà un moviment al llarg de la corba d’oferta fins arribar al punt d’equilibri. És a dir les empreses hauran de reduir el preu. • A mesura que es redueix el preu, les empreses que tinguin majors costos hauran de tancar i per tant baixarà la quantitat oferta. • Paral·lelament també es donarà un moviment al llarg de la corba de demanda cap al punt d’equilibri.

  45. Excés de Demanda • El preu que es dona al mercat és major que el preu d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és menor que la quantitat demandada. • P1<Pe  QD>QO • L’excés de demanda o escassetat és la situació en la qual la quantitat demandada és més gran que la quantitat oferta.

  46. L’excés de demanda • L’excés de demanda suposarà un moviment al llarg de la corba de demanda (cap a dalt) fins a arribar al punt d’equilibri. • Per tant es donarà un augment en el preu, la qual cosa farà que la quantitat oferta sigui cada vegada més gran i la quantitat demandada cada cop més petita.

  47. Preu d’equilibri • Cal tenir en compte que l’Oferta i la Demanda sempre estan canviant. • Que passa quan no coincideixen la Quantitat Demandada i la Quantitat Oferta?  Procediment d’acostament (pressió sobre els preus), mitjançant el regateig, que permetrà igualar ambdues quantitats a un preu de mercat. • Vegem-ho a la pissarra...

  48. Exemple de representació gràfica de L’ Equilibri de mercat

  49. Practiquem • Determina quin seria l’equilibri de mercat d’un bé qualsevol en les següents situacions: • Es produeix un augment en les expectatives de vendes • Es dóna una reducció en els costos laborals • Hi ha un augment de la renda dels consumidors i el bé és normal • Es dóna una millora tecnològica • Es dona un augment de la renda del consumidor i el bé és inferior • S’incrementa el preu del bé en qüestió

  50. Practiquem més • Determina i representa que succeirà en l’oferta i/o la demanda de bolígrafs en les següents situacions. (Fes primer l’oferta i després la demanda). • Augmenta el preu dels bolígrafs • Augmenta el salari dels treballadors • Millora la tecnologia productiva • Es posen de moda els treballadors de punta fina. • Augmenta el preu del típpex. • Hi ha un augment en la renda del consumidor

More Related