ANÀLISI:

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLA TETRALOGIA DE L’ANELL DEL NIBELUNGPRIMERA JORNADALa valquíria( Die Walkure)deWAGNER(1869-1874) ANÀLISI: En el 200aniversari

2. Òpera de Richard Wagner (1813-1883) en tres actes. És la segona de les que composen la Tetralogia. Tant el llibret com la música són fets pel mateix Wagner Va ser estrenada el 26-VI-1870 a Munic. A Catalunya l’obra va ser estrenada el 25-I-1899, al Liceu MOMENT IMPORTANT EN LA HISTÒRIA EUROPEA I LA PERSONAL DEL COMPOSITOR L’estrena de La Valquíria va coincidir molt poc abans del moment de declaració de guerra (19-VII-1870) entre França i el principal estat alemany del moment, Prússia. Això va permetre als prussians, guanyadors, aconseguir els territoris d’Alsàcia i Lorena, conflicte que acabarà sent una de les causes bàsiques de la Ia i la IIa guerres mundials COMENTARI CAMILE SAINT-SAËNS “Hem arribat a un dels punts culminants de la partitura: el monòleg de Siegmund i la seva escena amb Sieglinde. Res no impedia a l’autor escriure una ària o un duo a la manera tradicional. No obstant això, des de la perspectiva teatral, cap ària i cap duo no poden tenir el relleu d’aquest monòleg i d’aquesta escena de diàleg. A cada pas broten les melodies més dolces i l’orquestra, com si fos un mar infinit, bressa els ambdós amants en les seves onades màgiques. Aquesta és la dramatúrgia del futur. Ni l’òpera ni el drama no ompliran mai l’ànima amb una sensació semblant.“ [Olivares, 2003, pàg. 74] Presentació El 18-VII-1870 Còsima, la que va ser la segona dona del compositor, va aconseguir el seu divorci, cosa que va permetre el casament immediat de la parella, després d’anys (havien iniciat la relació el 1863) de convivència no legalitzada i dels problemes socials corresponents a l’època. Còsima va aportar estabilitat personal als darrers anys de vida del músic i va ser la gran defensora del llegat musical de Wagner i de l’impuls de Bayreuth com a santuari wagnerià. LA VALQUÍRIA VA PORTAR INNOVACIONS AL LICEU L’estrena de La Valquíria al Liceu va comportar una novetat important; la primera vegada que durant la representació s’enfosquia la sala d’audició. Aquesta era una innovació de Wagner per facilitar els efectes escènics, tant importats i complexos en les seves obres. Això va permetre que durant la complicada escena de la cavalcada de les valquíries s’utilitzessin al Liceu imatges projectades en un, encara incipient, sistema cinematogràfic. ↑↑ Còsima Wagner el 1870. Havia estat casada amb el col·laborador de Wagner, Von Bülou. Era filla del gran defensor del compositor, i també músic, Franz Liszt. Wagner era vidu des del 1866 La Valquíria marca indiscutiblement el moment més àlgid i més fort de la tetralogia [Joan Llongueras, comentari a La Veu de Catalunya el febrer de 1936] p. 1 (de 7)

3. El signe indica accés per sentir el leitmotiv del personatge . Walquíries (Sopranos i mezzos) Filles de Wotan i Ersa. Eren guerreres que recollien els cossos del valents morts en combat. Són 9 comptant Brünnhilde Fricka (Mezzo) Esposa de Wotan. Protectora del matrimoni i dels costums tradicionals Wotan (Baix baríton) Rei dels déus. Porta una llança, li falta un ull i té d’acompanyants dos corbs o un llop Brünnhilde (Soprano dramàtica) La gran de les valquíries, filla predilecta de Wotan. Intentarà protegir Siegmund i els seus i per això serà castigada per Wotan Siegmund (Tenor dramàtic) Fill de Wotan i una mortal. Germà bessó de Sieglinde de la que s’enamorarà Sieglinde (Soprano) Filla de Wotan i una dona mortal. Germana bessona de Sieglinde del que s’enamorarà. Va ser forçada a casar-se amb Hunding Hunding (Baix) Habitant del bosc. Comprà a Sieglinde per casar-s’hi. Defensa la tradició i lluitarà amb Siegmund Personatges La ira De Ficka La frustració de Wotan La protagonista serà reclosa en un santuari de foc p. 2 (de 6)

4. Tant important va arribar ser Wagner per a la música a Catalunya, que una versió en pedra de la cavalcada de les valquíries presideix part de l’escenari del Palau de la Música Catalana (inaugurat el 1908) Important a la Catalunya del Modernisme Quin sector de l’escenari fa referència a la cavalcada de les valquíries? Premeu el botó per comprovar-ho p. 3 (de 7)

5. Acte sencer 1h 14’ 31” PRELUDI . Al bosc,en una cabana al votant d’un freixe 1a ESCENA.- Un home jove (és la primera vegada que apareix un humà en el cicle de l’Anell) entra a la cabana i cau a terra esgotat. Sieglinde, sorpresa, li dóna aigua i hidromel quan es desperta. Els noms dels personatges no els sabrem fins més endavant ▲. Ell li explica que ha fugit dels seus enemics quan se li van trencar les armes. Un cop refet el noi vol marxar perquè, diu, només porta malaurança allà on va. Sieglinde, però, el reté i li diu que la mala sort ja habita a la casa. 2a ESCENA.- Arriba el marit de Sieglinde, Hunding. Comprova per la mirada de la dona que no hi ha perill. Nota de seguida la semblança física del visitant i la seva dona▲. L’hoste explica la seva atzarosa vida, mentre la noia s’emociona. El noi vivia feliç amb el seu pare Wälse (llop), la mare i una germana bessona. Un dia, tornant de cacera amb el pare, van trobar la mare morta i la germana desapareguda. Al cap d’un temps també va desaparèixer el pare. Fa poc va voler defensar una noia a qui volien casar per força, resultant que ella va morir i ell va fugir en quedar desarmat ▲. Hundig reconeix l’estrany que ha lluitat fa poc amb els seus parents, l’acull per hospitalitat aquesta nit però a la matinadalluitaran a mort. Se’n va a dormir demanant a la seva esposa que li prepari la beguda habitual. 3a ESCENA.- Siegmund es pregunta on deu ser l’espasa que li va prometre el seu pare quan es veiés en un cas de necessitat ▲. Apareix la dona que ha posat un narcòtic a la beguda del marit. Ella explica que va ser raptada i venuda per casar-la forçadament. El dia de les seves noces un home a qui el barret tapava un ull va clavar una espasa en el freixe: només l’heroi que l’arranqués en seria mereixedor ▲. Siegmund se sent feliç i canta la cançó de primavera. Els joves s’abracen reconeixent-se com a germans ▲. Siegmund treu amb tota facilitat l’espasa Notung de l’arbre. La parella s’ha enamorat i s’estima ▲ Inquietant 3’ 16” Dr. Barenboim La Scala 2010 3’ 08” Dr. Barenboim Ravello, 2008 Orquestra: Preludi al 1r acte :Introducció que ens anuncia una situació d’un cert nerviosisme i intranquil·litat. El pròleg orquestral empalma, sense tall de continuïtat amb la primera escena, tal com és propi del compositor. Tempesta Acte1(de 3) Siegmund 3’ 17” K. F. Vogt 2012 3’ 29” JonasKaufmann, Munic 2010 Siegmund: ària:Winterstürmewichen dem Wonnemond:Les tempestes d’hivern cedeixen el mes de maig, amb suau llum esclata la primavera .Coneguda com a Cançó de la Primavera. Es pot considerar l’única ària pròpiament dita de tota la tetralogia. La canta arravatadament (diu Wagner) Siegmund atraient a Sieglinde i mirant ambdós la lluna des de la porta de la cabana COMPARANT 3’ 27” Plácido Domingo Viena 2010 Primavera Célebre Sieglinde i Siegmund: Fi d’acte:Siegmundheissich:Siegmund em dic i Siegmund sóc! Que ho provi l’espasa que sense tremolar aferro!. Escena final en què el protagonista aconsegueix extreure l’espasa clavada al freixe. Els germans es reconeixen com a tals però decideixen que estan enamorats. Franz List, el dia de l’estrena, va estar plorant per l’emociódurant tota aquesta escena Notung (l’espasa) Felicitat 3’ 48” (de 5’46”) La Scala,2010 3’ 32” Bayreuth 1992 p. 4 (de 7)

6. Acte sencer 1h 30’ 43” En un paratge feréstec. / Amb PRELUDI ▲ 1aESCENA.- Wotan ordena a la valquíria Brünnhilde, la seva filla preferida, que vagi a assegurar-se que Sigmund venç Hunding▲. Frika, la dona de Wotan i protectora de la família, reclama la victòria del marit. A més, els amants són fills il·legítims del seu espósWotanamb una mortal. El déu ha d’accedir ▲. 2a ESCENA [▲].- Conscient del canvi en el seu pare Brünnilde l’interroga. Wotan parla de les seves ambicions i de la compra del Walhall amb un anell que ara és una amenaça contra els déus. Ha facilitat a Siegmund una espasa per què, sense saber-ho, recuperi l’anell. Però ordena a la valquíria que no ajudi al noi. 3a ESCENA [▲].- Sieglinde no vol escoltar les paraules d’amor del seu germà, al que també estima. Té por de Hunding i dels seus gossos i pressentint que els mastins agafaran el noi, cau desmaiada. 4a ESCENA [▲].- Brunnhilde rebel·la al seu germanastre Siegmund que malgrat el seu coratge perdrà en el combat i que ella el portarà al Walhal dels herois. Ell pregunta si també hi anirà Sieglinde. Quan sap que no, decideix que si ha de morir també matarà la seva estimada i renunciarà al Walhall. De res serveix que la valquíria li comuniqui que la noia acaba de concebre un fill d’ambdós. Finalment Brünnhilde es compadeix del noi i decideix protegir-lo desobeïnt al seu pare. 5a ESCENA [▲amb un tall de l’escena 4].- Mentre els homes s’enfronten Sieglinde rememora la seva infància i el moment de ser raptada. La desperta un tro. Intenta separar a Siegmund i Hunding però un llamp ho impedeix. Brünnhilde protegeix el seu germanastre amb els seu escut. Quan el noi està a punt de matar Hunding ho impedeix Wotan que trenca l’espasa de l’heroi que, en canvi rep un cop de llança de Hunding en el cor. La valquíria fuig amb Sieglinde en el seu cavall. Wotan contempla desesperat el cos del seu fill vençut i mata a Hunding amb la seva mirada. Indignat el déu marxa a perseguir la valquíria que l’ha desobeït. Escena 1 Orquestra+Wotan: Preludi i escena: Preludi al 2n acte + Nun zäumedeinRoss:Ara ensella el teu cavall, donzella guerrera! Aviat esclatarà un ardent combat (Wotan dóna instruccions a Brünnhilde d’assistir a l’enfrontament entre Siegmund i Hunding) 5’ 00” La Scala, 2010 3’ 07” Bayreuth anys 90 Acte2(de 3) Valquíries Agitació 8’ 38” Met 1990 9’ 19” Sao Paulo Fi d’acte:Der dortmichruftQue aquell que em crida es prepari ja: li donaré allò que es mereix: Després d’un líric comiat de Siegmund, que sap que morirà, mentre Sieglinde encara està adormida, es va generant un ambient tempestuós. Es produeix el combat i acaben morint els dos adversaris. Wotan acaba complint amb desgrat el seu compromís d’acabar amb el seu fill. Tragèdia delsvolsungs Hunding Destí Frustració de Wotan Escena 4 Escena 5 p.5 (de 7)

7. Acte sencer 1h 24’ 09” Cavalcada Crida de les valquíries Una passada A la roca de les valquíries 1aESCENA.- Les amazones, volant sobre els seus cavalls, amb els seus crits de guerra s’ajunten portant els cossos dels morts en la batalla, hi falta Brunnihilde. Aquesta arriba amb una dona viva. Les germanes no veuen clar d’ajudar-la perquè temen la ira del pare i déu. Sieglinde demana la pròpia mort ja que ha perdut a Siegmund. La valquíria, però, la convenç de mantenir-se viva perquè porta al seu ventre la vida del fill d’ambdós, Sigfried, ▲ a qui ha de lliurar, de gran, els trossos de l’espasa trencada en el combat. Les valquíries han aconsellat la dona que s’amagui al bosc del gegant Fafner, lloc que Wotan sempre evita. 2a ESCENA [▲Des de mitjans de l’escena 1 i fins al final de l’escena 2].- Wotan arriba a la roca de les valquíries que no poden amagar Brunnhilde. Enfadat el déu recrimina a la filla preferida la desobediència i li comunica que el càstig serà perdre la immortalitat. Restarà adormida fins que el primer home que passi la desperti i la sotmeti. Horroritzades, les demés valquíries intercedeixen per la seva germana però el déu les amenaça de compartir el mateix càstig. Les amazones marxen mentre la tempesta regnant amaina. 3a ESCENA [▲].- Brunhilde, prostrada prega el perdó del seu pare, Al cap i a la fi ha dut a terme el que el déu desitjava realment. Però és endebades. La valquíria demana si més no que el seu rescatador i posseïdor sigui un heroi com ara el Sigfried que ha de néixer. Tampoc ho obté. Finalment demana que sigui un home valent i, per assegurar-ho, envolti el seu cos d’una cortina de foc que només algú ardit gosi penetrar. Això sí que ho concedeix Wotan: amb un petó als ulls transforma Brunnilde en una dona adormida i amb tres cops de bastó sobre la roca conjura a Loge, déu del foc, perquè envolti amb flames la roca on resta la verge adormida. 10’ 54” Dr. P. Boulez Paris 1980 8’ 33” Dr. Barenboim Bayreuth 2005 Orquestra i octet de valquíries: Cavalcada de les valquíries:Hojotoho! Hojotoho! :Precedit d’un enèrgic i impactant preludi, les vuit germanes de la valquíria protagonista es van ajuntant dalt de la seva roca. Muntades en els seus cavalls alats les noies porten els herois morts en la batalla. En mig de crits més que cants l’efecte és d’un gran dinamisme i de la sensació etèria de que s’està volant i en un món eteri. L’escena, amb diversos diàlegs entre mig, ve a durar fins a uns 10 minuts, encara que la part més típica és la primera meitat. Acte3(de 3) L’escenografia sempre ha estat de les més difícils del món operístic. Recollim aquí diverses versions. ´Hi ha la possibilitat de veure-les parcialment per tal de comparar els sistemes de representació, de vegades molt enginyosos, que s’han usat. Quan podem hi posem fragments curts per agilitzar les comparacions 2’ 08” Per La Fura, València 2008 4’ 37” Robert Lepage Met 2011 5’ 47” Cassiers i Bagnoli La Scala, 2010 De gran emotivitat Wotan: Ariós. Fi de l’obra:Der AugenleuchtendesPaar:Els dos ulls espurnejants que sovint besava somrient El rei dels déus, dolgut, executa el càstig a la seva filla preferida per haver incomplert les seves ordres. 9’ 44” A Bayreuth, 1900. Tot el final Sots. en castellà 5’ 00” Munic (fragment) Son màgic 13’ 25”Met 2011 Foc Protecció Wotan i orquestra: Fi: El foc màgic p. 6 (de 7) 5’ 08” Beyreuth 1991 4’ 28” Met 2011

8. Enregistraments i referències 3h 55’ 30” Baureuth 2010 Dr. Christian Thielemann 3h 57’ 23” Baureuth 1992 Dr. Daniel Barenboim ROH 2005 Dr. A. Pappano AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2013 2 3 1 Alemany-castellà, text per Kareol Alemany-castellà, text per El atril Altresguiesd’audició Associaciód’amics Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià Pascual Fortea, 2013. Revisió lingüística Rosa Bruguera Currius p. 7 (de 7)