1 / 31

Economia experimental

Economia experimental. Aplicació a la Tª de la utilitat esperada Laura García Vanessa Montasell Judith Sala Marta Sanz. Introducció:. Maneres d’aproximar-se a l’anàlisi dels problemes econòmics: Economia comportament - Psicologia Economia experimental - Mètode

janine
Download Presentation

Economia experimental

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Economia experimental Aplicació a la Tª de la utilitat esperada Laura García Vanessa Montasell Judith Sala Marta Sanz

  2. Introducció: Maneres d’aproximar-se a l’anàlisi dels problemes econòmics: • Economia comportament - Psicologia • Economia experimental - Mètode - Control i replicabilitat (Limitació)

  3. Economia experimental • Tipus d’experiments: • De camp • De laboratori: • Àrea 1 • Àrea 2 • Àrea 3: Aplicació a la utilitat esperada.

  4. Experiment de laboratori • Situació artificial • Adopció d’un rol concret • Presa de decisions • Observació per treure’n conclusions • Diferents àrees

  5. Àrea 1:Estudi del funcionament de diferents tipus de mercats • Rols: comprador i venedor • Dotacions inicials: - Comprador: valor que està disposat a pagar - Venedor: unitats per vendre i cost per unitat. • Transaccions • Quantificar l'eficiència del mercat

  6. Àrea 2: Estudi de la interdependència de les preferències • Visió estàndard: - Les preferències són individuals, és a dir, depenen únicament del consum propi de bens i serveis. • Objectiu: - Demostrar que les preferències presenten una motivació humana més àmplia, per determinar la funció d’utilitat. • Experiments amb diferents tipus de jocs • Conclusió: Preferències socials. Tornar

  7. Tipus de jocs • Joc dels béns públics • Joc de l’ ultimàtum • Joc de la inversió Tornar

  8. Joc dels béns públics: • Decisió entre destinar recursos a un bé públic o a un bé de consum propi. • Visió estàndard: consum propi • Evidència empírica: no sempre succeeix així. Tornar

  9. Joc de l’ ultimàtum • Dos participants Jugador 1: Rep diners i fa una oferta no modificable al jugador 2. Jugador 2: Pot acceptar o no - Accepta: es dóna la transacció - No accepta: els diners s’esfumen • Visió estàndard: El jugador 1 fa una oferta on ell s’ho queda tot i el jugador 2 no ho refusa. • Evidència empírica: El jugador 2 només accepta una oferta mínimament justa (dignitat: 60%,40%). Tornar

  10. Joc d’inversió (intercanvi de favors) • El jugador 1 ha de decidir si fer-li un favor al jugador 2. • El jugador 2 decideix si tornar-l’hi o no. • Visio estàndard: el jugador 1 no faria el favor ja que el jugador 2 no el tornaria. • Evidència experimental: si que es dóna intercanvi de favors. Tornar

  11. Àrea 3: Exploració sistemàtica de la racionalitat acotada • Situacions de decisió individual i de interacció estratègica • Tema central: - Explicar la racionalitat en situacions d’incertesa. • Visió estàndard: teoria axiomàtica de la utilitat esperada, proposada per von Neumann i Morgenstern (1944). • Evidència empírica.

  12. Teoria de la utilitat esperada Supòsit: elecció sota condicions d’incertesa • Loteria: Univers del consumidor • Preferències: criteri de selecció de les loteries • Funció d’utilitat (UE(L)): descriu les preferències del consumidor UE(L)= Σ pj·u(cj)

  13. Loteria (I) • Diferents alternatives en règim de risc, dins de l’elecció de l’individu. • 2 elements: - Conseqüència: • Resultat que pot succeir o no si es tria L • Notació: c1,c2...etc. - Probabilitat de cada conseqüència (cj) • Notació: p (cj) ≥ 0, on p Є[0,1], Σpj=1 • Amb N conseqüències, L=(p(c1),p(c2),...,p(cn))

  14. Loteria (II) • Totes les loteries son vectors de la mateixa dimensió. • 2 tipus: - Simples: - Exemple: Japó/Mèxic - Compostes: - Alguna de les seves conseqüències és en si mateixa una loteria simple. - Es pot reduir a una loteria simple equivalent. - Exemple: Moneda/Dau • Assumim que tot individu es capaç d’aplicar les regles de probabilitat i per tant es indiferent entre una loteria composta i una simple equivalent.

  15. Exemple Loteria Simple (I) • Considerem un turista entre ‘viatjar a Japó’ o ‘viatjar a Mèxic’. • La loteria ‘viatjar a Japó’ té dues conseqüències possibles: • Passar-s’ho molt bé (90%) • Ennuegar-se amb el “sushi” (10%) • La loteria ‘viatjar a Mèxic’ té tres conseqüències possibles: • Passar-s’ho molt bé (85%) • Morir per una picada del dengue (1%) • Ser segrestats (14%)

  16. Exemple Loteria Simple (II) • El conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} per tant: La loteria ‘viatjar a Japó’ es descriu (0,9; 0,1; 0; 0) La loteria ‘viatjar a Mèxic’ es descriu (0,85; 0; 0,01; 0,14) Tornar

  17. Exemple loteria composta • Es tira un dau, i • Si surt senar, es tira després una la moneda. Si surt cara, guanyem 100€, si surt creu no guanyem res. • Si surt parell, es torna a tirar el dau. Si surt 3 o menys guanyem 2000€. Si surt 4 o més, perdem 1000€. • És equivalent a una loteria simple amb conseqüències {‘guanyar 100’; ’guanyar 0’; ‘guanyar 2000’ ;‘perdre 1000’} • La loteria amb les probabilitats seria (0,25; 0,25; 0,25; 0,25;) Tornar

  18. Preferències (I): • Racionals: - Completes: l’individu es capaç de comparar loteries. - Transitives: permet fer les cadenes comparatives • Contínues: Si la loteria 1 és preferida a la 2, i la loteria 3 és com la 1, però amb unes probabilitats lleugerament diferents, llavors 3 també és preferida a la 2. Racionalitat+Continuïtat ens assegura que existeix una funció d’utilitat.

  19. Preferències (II) • Axioma d'independència: explicat formalment, si tenim 3 loteries simples L,L’,L’’ i un escalar β Є[0,1], les preferències que satisfan aquest axioma compleixen que on és una loteria mixta que dóna probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’ • Exemple

  20. Exemple • Suposem que només hi ha dues conseqüències {‘guanyar 100€’; ‘perdre 100€’} i que la loteria 1 amb probabilitats (0,9; 0,1) és preferida a la 2 (0,1; 0,9). • Si les preferències satisfan l’axioma, aleshores una loteria mixta on, amb 0,5 es juga a la loteria 1 i amb un 0,5 es juga a la loteria 3 (qualsevol) es preferida a una loteria mixta similar en la qual la loteria 1 es substitueix per la 2. Tornar

  21. Funció d’utilitat (UE(L)) • La funció té forma d’utilitat esperada gràcies a l’axioma d'independència. • Utilitat de les conseqüències (u(c1),u(c2),...,u(cn)) • Loteria simple: L=(p(c1),p(c2),...,p(cn)) Per tant: la utilitat de la loteria simple: UE(L)= u(c1) p(c1)+ u(c2) p(c2),..., u(cn) p(cn)) • Utilitat ordinal • Exemple Japó/Mèxic. • Propietat (concavitat/convexitat)

  22. Propietat Adverso al riesgo Tornar

  23. Exemple Utilitat Esperada(I) • Recordem que el conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} • Suposem que les preferències del turista compleixen l’axioma d'independència i que la utilitat de cada conseqüència és respectivament: 1000, -100, -200, 100.

  24. Exemple Utilitat Esperada (II) • Donades aquestes utilitats, la utilitat de ‘viatjar a Japó’ amb un vector de probabilitats (0,9; 0,1; 0; 0) és: u(c1)p(c1)+...+u(cN)p(cN)= =1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890 • Mentres que la loteria ‘viatjar a Mèxic’ (0,85; 0; 0,01; 0,14) dona una utilitat esperada: 1000 · 0,85 – 100 · 0 – 200·0,01 + 100 · 0,14 = 862 • El turista prefereix ‘viatjar a Japó’ a ‘viatjar a Mèxic’. 890 > 862 Tornar

  25. Els experiments poden falsejar la teoria de la utilitat esperada? Cal tenir en compte. • Continuïtat. - No presenta aspectes irrealistes. • Racionalitat de les preferències. - Maximització de la utilitat - Transitivitat • Axioma d'independència. Tornar

  26. Maximització de la utilitat • Hipòtesis: L’individu escull l’elecció que li aporta més utilitat. (quantificació de la utilitat) • Falsejar • No falsejar: - Supòsit ampli i subjectiu - Teories universals - Maximització d’elements no observables Tornar

  27. Transitivitat • Hipòtesis: suposant que tenim 3 loteries X, Y, Z, és a dir, X Y i Y Z per tant, X Z. • Falsejar: • No falsejar: Diferencies lleugeres en el temps, en el context informatiu,etc., fan que les Z no es puguin considerar loteries equivalents. Tornar

  28. Axioma d'independència • Hipòtesis: on és una loteria mixta que dona probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’ • Falsejar: Paradoxa d’Allais  Exemple • No falsejar: concepte d’aprenentatge. Tornar

  29. Exemple: Paradoxa d’Allais • Suposem que el conjunt de conseqüències és: {‘guanyar 2500’; ‘guanyar 500’; ‘guanyar 0’} • Si ens donen a escollir entre la loteria A (0,1,0) segura i la loteria B (0,1; 0,89; 0,01) Quin preferim? A B • Si el conjunt de conseqüències continua essent el mateix però ens canvien les loteries per dues mixtes: C (0; 0,11; 0,89) i D (0,1; 0; 0,9) • Quina preferim? D C. • Per tant, violen l’axioma d'independència. Tornar

  30. Per acabar... • Modèstia dels experiments (granets de sorra) • Reforma vs. Revolució • Contingut dels fenòmens econòmics: social, polítics i psicològics

  31. Bibliografia • Varian, H.R., 1992, Análisis macroeconómico, Antoni Bosch • CSIC,1989, Economía Experimental y Teoria de juegos: un panorama, Jordi Brandts • Articles cedits: - Los experimentos pueden falsear la teoría de la utilidad esperada, Geoffrey M. Hodgson - La economía experimental y la economía del comportamiento, Jordi Brandts.

More Related