Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació)

1. Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació) • Cultura popular. Oral, gestual i màgica. • Espais: taverna i derivats, mercat i camp. Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat. - Aire, aigua, terra i foc / sang, bilis groga, bilis negra i flegma. • Benandanti de Friul (Itàlia). Deixar el cos per anar a lluitar en esperit i transformats en animals contra les bruixes i el diable.

2. MANIFESTACIONS CP: • Festa/ Espectacle / Vocabulari • Diferència cultura popular rural i urbana. • Rural: més natural (calendari agrícola, festivitats estacionals, lluna, clima, etc.) conceptes ancestrals – religiosos. • Urbana: més grupal (vells, joves, etc.) p.e. Charivari o chivaree.

3. Cultura èlit. Fins ½ segle XVI: comparteixen festes i gustos - la cultura de la bogeria – p.e. Carnestoltes - Màgia i alquímia. Extreure impureses de la natura a través de l’art del foc. - Astrologia. Posició astres-influència Terra. - Càbala. Significat ocult dels secrets de l’univers a través de la paraula de la Sagrada Escriptura.

4. Gust per les llengües nacionals com a llengües de cultura • Gust pel refranyer popular i el vocabulari agrícola com a font de cultura. • Relació unidireccional fins ½ segle XVI: CP influeix la CE PERÒ la CE no influeix la CP Motius: CE-lletrada; Espais: universitats, escoles, salons, tavernes i derivats, mercats...

5. Ruptura relació unidireccional CE / CP - En el procés d’augment d’alfabetització de les elits. - Màgia, alquímia i astrologia: amb l’interès i aplicació del mètode científic s’afavoreix la experimentació. Es deriva a la astronomia, la química, la medicina, etc. (RC) -Religió: es torna més interioritzada (lectura privada), menys ritual i menys supersticiosa (crítica abusos església catòlica). (RP i CR)

6. La Ruptura entre CE i CP deriva en la idea de CONTROL de les masses a través de la cultura. Líders: Reforma Protestant, Reforma catòlica o Contrareforma i Inquisició Moderna. • Ara és la Cultura de les elits la que influeix la Cultura Popular per controlar les masses.

7. Cas especial, recollit a: Carlo Ginzburg, El formatge i els cucs, 1976. • Domenico Scandella. Moliner Menocchio. Cosmogonia pròpia. • Condemnat per la Inquisició per heretgia i blasfèmia. • Ginzburg llegeix Menocchio, aquest llegeix la Bíblia i el seu entorn, nosaltres a Ginzburg, i tot és reinterpretació.

8. CARNESTOLTES. Festa comuna elit i popular unides per la MASCARA. Transgressió física (cos modificat, objectes traslladats, robatoris, violència injustificada, menjar, sexe, etc.) Transgressió social (simular que s’és l’altre) Transgressió verbal (insults, confessions, acusacions, etc.)

9. Carnestoltes - control social Remarca la diferència entre el període d’equilibri i desequilibri. Consolidació posicions socials: al capgirar t’adones de l’ordre real. Vàlvula de seguretat: impedeix les explosions socials. Crítica controlada: la elit dóna un espai de crítica, consentida pel sistema. Institucionalització de la crítica. Lluita bé contra mal: Amb la Quaresma la moral cristiana és el bé que acaba amb el mal.

10. Carnestoltes-lluita del bé contra el mal (impregnació en la nostra cultura popular i de masses) • http://es.youtube.com/watch?v=Kdcu-12seMo

11. Cultura de Masses. És la possibilitada per la comunicació i l’intercanvi d’informació (p.e. Alfabetització i impremta). Per exemple, cultura del Barroc i propaganda militar. • És cultura? Control social? Té objectius polítics? Alliberament popular? Negoci? • Alfabetització i impremta: democratització de la cultura. Perill pels secrets reservats als escollits. Resistències a les innovacions culturals.

12. “Est virgo hec penna, meretrix est stampificata”, Filippo de Strata (XV-XVI). • http://es.youtube.com/watch?v=R2tRsTN0XUA • Shakespeare, Enric VI, part II, acte 4, escena II i VII • Lope de Vega, Fuenteovejuna • POR: a perdre posició de control o a ser controlat.

13. Umberto Eco, Apocalípticos e integrados, 1965. Apocalíptics: La cultura de mases és l’anticultura, la decadència total. Dirigida a una classe homogènia, per neutralitzar les diferències culturals i ètniques No fomenta la reflexió, alimenta les emocions superficials i immediates. Els consumidors estan sotmesos a la llei de la oferta i la demanda

14. Només ofereix el que el poble vol i aquest vol allò que se suggereix que vol. • Estimula la perspectiva passiva i sense crítica • La classe dominant l’empra com a control social • Utilitza els models imposats impedint l’ascens i progrés de la massa.

15. Integrats: • La acumulació d’informació permet la formació i incentiva la reflexió • La homogenització del gust permet que s’eliminin diferencies de classe • Tothom pot accedir al que abans era exclusiu d’una elit.

16. TASCA 3: Elabora un assaig de 2 pàgines entorn el concepte de cultura de masses (possibles línies a tractar: la reticència social a les innovacions culturals que comporten una massificació de la difusió de la cultura, què és la cultura de masses? Quan la cultura es converteix en negoci?)