Download
1 / 45
E N D
"Whoever writes the present, writes the past, and… whoever writes the past, writes the future.” (George Orwell, pseud. d’Eric Blair) (“Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.") "La història l’escriu el que guanya, d’aquí l’aforisme de George Santayana: “El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla…”
INTRODUCCIÓ (RESUM) La història ha donat poca importància a l’autonomia de govern del poble Maltès 1378: Johan el caçador dona drets al poble/universitat 1427: “Revolta” dels maltesos contra Monroy Antoni d’Inguanez aconsegueix d’Alfons el Magnànim la creació del Consell Popular. creació del Consell Popular. A la porta de Mdina hi ha una làpida en record d’Inguanez amb motiu de la seva mort el 1447. 1798: “Revolta” dels maltesos contra Hospitalers-Napoleó Cal deixar de buscar “Hospitalers Catalans Borbònics” que l'únic que han fet.. fou: deixar tombes en català.. Català - maltès més important: el corsari Antoni Inguanez
Èpoques europees principals en feu als hospitalers: 1 falcò/any (1530-1798) Normands: 1043 - 1194 Hohenstaufen: 1194 - 1266 Domini angeví: 1266 - 1282 Domini angeví: 1266 - 1282 Domini català: 1282 - 1714 Imperi austríac: 1714 - 1798 Breu ocupació francesa: 1798 - 1800 Control britànic: 1800 - 1964
1373 - Johan el Caçador 1282: Inici dominació catalana amb Roger de Flor 1373: A partir de Joan el Caçador, Malta disposà d'una assemblea pròpia (Universitat) que dictava les seves normes i guardava, almenys aparentment, la seva independència respecte als senyors, si bé estava independència respecte als senyors, si bé estava composta per lletrats, clergues i terratinents. Regulava el comerç i impartia justícia, i formà també un grup de soldats encarregats de la defensa de les ciutats. En realitat el model no distava molt del feudalisme europeu. Tot va canviar amb l’arribada dels Trastàmara
1420: Venda a Antoni Cardona Alfons el magnànim tenia problemes. L’elevada mortalitat per la pesta al Regne d’Aragó en aquella dècada, el fracàs dels bancs catalans i l’esgotament de les reserves d’or i plata van contribuir a una crisi les reserves d’or i plata van contribuir a una crisi econòmica. Amb urgència de diners, Alfons va trencar l'acord de Martí l'Humà i el 1420 va empenyorà Malta al virrei de Sicília, Antoni de Cardona, per 30.000 florins d'or. Que al seu torn va cedir les illes a Gonsalvo de Monroy per la mateixa suma el 1425.
1427: Rebelió contra Monroy El govern de Gonsalvo de Monroy, extorsionà l’illa, fent-se molt impopular, i provocà la revolta dels maltesos contra el seu govern el 1427 . Ambaixadors maltesos van ser enviats al virrei a Sicília per resoldre el problema. Les promeses del Magnànim van portar a la problema. Les promeses del Magnànim van portar a la reincorporació de les dues illes als dominis reials,mitjançant una nova carta, el 20 de juny de 1428. El mateix decret també va afirmar que les illes mai no serien concedides com a feu i que el cinc per cent dels diners adquirits pel saqueig corsari s’havien de guardar en un compte que s’utilitzaria per a la reparació del castell de Mdina
1429: Consell popular L’any 1429, Alfons el Magnànim va concedir a Melita ser autònoma, sense dependre directament del rei, els va crear el Consell Popular , un sistema d’autogovern semblant a la “Generalitat”, amb tres braços: militar, religiós i plebeu, que reportava únicament al virrei de Sicília. En Xavier Llobet va trobar una làpida que ho recorda commemorant la mort de l’Antoni Inguanez el 1447. Una errada en la traducció (27/7/19 10:24) pensant que “Militis et Dinastae Catalauni” volia dir “Militar i de Dinastia Catalana” em va fer trobar l’Inguanez català. En Bilbeny en va fer un gran article de chapeau(9/9/19) (https://www.histo.cat/premsa/Els-inguanez-catalans)
1429: Consell Popular-1 El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans dels habitants. Havia quedat impressionat per les accions malteses. El 1429 va reconfirmar els drets de la Universitat i els decrets de Martí l’Humà, augmentant el poder del Consell Popular. poder del Consell Popular. Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets "fins i tot per la força de les armes". Va decretar que tots els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament entre els maltesos. Les illes es dividien en casals i cada casal havia de triar un representant al consell.
1429: Consell Popular-2 Els drets del Consell Popular eren: elegir els jurats, que componien la Universitat i altres funcionaris del govern, sotmetre al rei totes les necessitats de la gent, denunciar els abusos dels representants del rei, denunciar els abusos dels representants del rei, proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el 1428?) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar impostos i fer préstecs si calia.
1429: Consell Popular-3 El poble estava representat pel Consell Popular que es reunia anualment. Es dividia en tres branques: nobles, clergues i plebeus. El consell presentava al governador llistes de candidats per a diversos càrrecs, i el virrei de Sicília nomenava els per a diversos càrrecs, i el virrei de Sicília nomenava els càrrecs a partir d'aquesta llista. El govern local estava encapçalat per un governador, un consell de quatre membres per a assumptes financers, un consell de dos membres en matèria alimentària, una persona per tenir cura dels drets d'importació i una altra per supervisar el port.
Placa: porta de Mdina - 1447 ALPHONSVS ARAGONIAE ET SICILIAE REX IUBEBAT UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ MILITIS ET DINASTAE CATALAUNI DVCIS ARMORVM AD BELLUM DVCIS ARMORVM AD BELLUM HEIC COLLOCARENTVR QVOD CIVITATEM MELITAMQVE INSVLAM AD REGIAM OBEDÏENTIAM REVOCAVERAT A. D. MCCCCXLVII
Porta de Mdina: traducció bona ALFONS REI D'ARAGONIA I SICÍLIA ORDENÀ QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ MILITAR I DEL DINASTA CATALÀ LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA ACÍ FOS COLOCADA PERQUÈ LA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA A LA OBEDIENCIA REIAL VA FER TORNAR A. D. MCCCCXLVII Però.. Confirmant que “no hi ha mal que algun bé no ens porti.”..
Porta de Mdina: traducció Manel ALFONS REI D'ARAGONIA I SICÍLIA ORDENÀ QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ MILITAR I DE DINASTIA CATALANA LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA ACÍ FOS COLOCADA PERQUÈ LA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA A LA OBEDIENCIA REIAL VA FER TORNAR A. D. MCCCCXLVII L’Error em va permetre identificar els Desguanesch com catalans!
Arxius de Malta (Desguanechs) Els noms d'Ingarao (Arnau) i Antoni Desguanesch apareixen en molts documents relacionats com a propietaris de vaixells corsaris. Un dels vaixells dels Desguanesch (una fusta) fou presa com hostatge per corsaris venecians a la Mediterrània oriental el 1443 corsaris venecians a la Mediterrània oriental el 1443 Sembla que, tret d'aquesta pèrdua els Desguanesch van ser corsaris de gran èxit, ja que està documentat que un total quatre fustes (tres galiotes i una bireme) propietat d’Antoni Ingarao (Arnau) Desguanesch, van capturar vaixells sicilians o ragusans i carraques nord- africanes (morisques), entre els anys 1443 i 1444.
Arxius de Malta (Desguanes) Sicily and the Mediterranean: Migration, Exchange, Reinvention Edited by Claudia Karagoz, Giovanna Summerfield - 2015
Antoni Inguanez (Desguanechs) Desguanechs: Corsari català assentat a Malta Birthdate:circa 1395 Birthplace: Penedès -Catalonia, Spain Death:circa 1457 (54-70) Immediate Family: Son of Don Angeraldo (Arnau) Desguanechs and Donna Geratina d'Alagona Husband of Imperia Gatto, Baron of Ghariexem e Tabia, Signor di Saccaja; 1st Lord of Mugia Father of Angeraldo (Arnau) Inguanez; Agnese Inguanez; Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of Hemsija; Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de Malte; Chiara Inguanez and 2 others Half brother of Isabella Calimera
Carmel Inguanez Carmel Inguanez és un diplomàtic maltès i és l'actual ambaixador de Malta a Rússia, després d'haver presentat les seves credencials al president seves credencials al president rus Dmitry Medvedev el 12 d'octubre de 2009.[1] Referències «The ambassadors of ten countries presented their letters of credence to Dmitry Medvedev». Presidential Press and Information Office [The Kremlin, Moscow], 12-10-2009
Simone Inguanez Simone Inguanez ( Cospicua, 3 de desembre de 1971 ) és una escriptora i poetesa de Malta He descobert que en maltès “Mara" vol dir "dona" - “Ftit" => "petit o vol dir "dona" - “Ftit" => "petit o poc" - “Tard" => "tard" - “Tifforma parti" => "forma part" – “Poetessa” => poetesa!!! Obres Aigua, Terra, Foc i jo, 2005 Ftit Mara, Ftit Tifla = Donetes, Nena, 2005
Malta fou una potència naval a partir del Magnànim. Gran part de la riquesa venia del mar Dels homes de mar depenien els sous de moltes famílies, la defensa de les costes i el comerç i la major famílies, la defensa de les costes i el comerç i la major part de les exportacions i importacions. De fet tot funcionava prou bé fins que van arribar les influències forasteres, amb els cavallers de l’Hospital.
Antoni Iguanez, Capità General de l’armada de Malta El 1429 el Magnànim va designar Antoni d’Iguanez, Capità General de la flota de Malta Era imprescindible per a protegir els als vaixells mercants. Permetia operacions militars conjuntes donant suport a les forces terrestres. Les seves Galeres, calaveres i fustes s’aprofitaven com a vaixells corsaris i pirates.
1798: Ocupació pels francesos L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valleta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser inútil com a base militar, ja que l'1 d'agost de 1798, Nelson amb la Royal Navy ja va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins a la seva capitulació el 4 setembre de 1800. Per pagar l'expedició a Egipte. Les esglésies foren saquejades, joies, objectes valuosos i el tresor de l'Orde (un mil·lió de lliures); la plata es va fondre en barres.
Rebelió contra els francesos-1 Hi va haver problemes econòmics i el govern francès ja no va pagar salaris ni pensions i va començar a treure or i plata dels bancs i palaus de l'Orde. El 2 de setembre, aquesta ràbia va esclatar en una revolta popular, milers de irregulars maltesos havien conduït la guarnició francesa cap a la ciutat de Valletta conduït la guarnició francesa cap a la ciutat de Valletta i el port. La Valletta estava envoltada per aproximadament 10.000 soldats maltesos irregulars dirigits per Emmanuele Vitale i el canonge Francesco Saverio Caruana, però la fortalesa era massa forta perquè els irregulars l’assaltessin. Els maltesos van construir fortificacions de setge al voltant de la zona del port per bombardejar les posicions franceses
Rebelió contra els francesos-2 El 28 d'octubre de 1798, Alexander Ball va finalitzar amb èxit les negociacions amb la guarnició francesa a la petita illa de Gozo, els 217 soldats francesos que hi havia van rendir-se sense lluita i traslladant l'illa a poder dels britànics que la van cedir als habitants. L’ajuda de Gran Bretanya va arribar més tard. El 1799, L’ajuda de Gran Bretanya va arribar més tard. El 1799, el capità Alexander Ball va ser nomenat comissari civil de Malta. La guarnició francesa de La Valletta finalment es va rendir als britànics el 5 de setembre de 1800 i va ser portada a Toulon a bord de vaixells britànics, passant Malta a ser un protectorat britànic.
Rebelió contra els francesos-3 Així van acabar els 268 anys de govern de l'Orde de Sant Joan a Malta. Ferdinand von Hompsech va deixar l'illa pacíficament amb molts altres cavallers. De Malta es va dirigir a Sant Petersburg, per anar després a Trieste i Ljubljana, acabant finalment, a Roma, la seu actual, al dimitir, va passar el poder al tzar Pau I actual, al dimitir, va passar el poder al tzar Pau I Napoleó va reconèixer que no hauria pres la capital sense l'ajuda de l'interior (200 dels cavallers de Malta eren francesos), a causa de la seva magnífica fortificació, i s'instal·là en el Palau Parisio, nomenant al general Varbois governador de la plaça
Termes mariners en Maltès mestre d’aixa = mastrudaxa jorn/jornada in-har/jurnata estel polar stilla polari proa = prua proa = prua popa = poppa babord =ta bastiment
Abraham Cresques.. Magister mapamundorum et buxolarum
VAIXELLS CATALANS I MALTESOS Galeres catalanes Galiotes bizantines Coques i naus Calaveres catalanes Tartanes rosselloneses Xprunara Gozo
Campanya Nàpols/Malta - magranes Campanya Nàpols/Malta - magranes Alfons el magnànim -1433 (1433) L’estol d’Alfons el magnànim que salpà cap a Sicília i Malta, va carregar a Barcelona moltes “granades de mà” primitives (200.000 unitats!!). «“...Encara portava .CC. mília magranes de coure plenes pólvora, e com hi metien foch fien gran remor , e, com se trenquaven los troços, fien tant de mal que metien per terra trenquaven los troços, fien tant de mal que metien per terra a quants toquaven...” .»— Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim . Joan Esteve: LIBER ELEGANTIARUM Aparellen fochs artificiosos, ço es fochs grechs en diverses magranes amagats Ignes que artificiosos paravant variis modis reconditos
Magranes de Pòlvora Magranes de Pòlvora
Campanya Nàpols/Malta-cavalls Campanya Nàpols/Malta-cavalls Alfons el magnànim -1433 (1433). L'estol d'Alfons el Magnànim que salpà cap a Sicília va carregar a Barcelona mil cavalls en tretze vaixells de càrrega “M cavalls carregats en XIII tafures ... anava amb ell el comte Johan de Ventimiglia ab CC homens d'armes ” comte Johan de Ventimiglia ab CC homens d'armes ” .»— Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim . (Ventimiglia..videt, Villefranche sur mer, l'Ayguella)
Encomienda de Carles V a Magalhaes signada a Barcelona
Derroter d'Albó amb l’ampolleta Magalhaes, juntament amb les capitulacions, va embarcar 18 ampolletes a Barcelona Dos capitans de vaixell, en Mauricio Obregón Andreu, de Colòmbia, catedràtic i col·lega d'en Samuel Eliot Morrison i l'André Rossfelder de la "Marine de Guerre" francesa a Alger -membre de "Marine de Guerre" francesa a Alger membre de l'OAS- , un cop van concloure als anys 80-90, els seus viatges de circumnavegació seguint el derroter de l'Albó, meravellant-se de la precisió de la seva "estima" i mesura d'altures, van arribar a la conclusió, cadascun pel seu compte, de que.. per les seves catalanades i l'acurada tècnica de navegació emprada, en Francesc Albó era català de Rosas- Rodas
