1 / 38

Origen de les proves PISA: Quines competències avaluen i per què? Guió

Introducció. Indicadors PISA Competències que s’avaluen. Exemples Consideracions finals Precs i preguntes. Origen de les proves PISA: Quines competències avaluen i per què? Guió. “SENSE DADES NOMÉS ETS UNA ALTRA PERSONA AMB OPINIÓ...”. Andreas Schleicher

marcy
Download Presentation

Origen de les proves PISA: Quines competències avaluen i per què? Guió

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Introducció. Indicadors PISA Competències que s’avaluen. Exemples Consideracions finals Precs i preguntes Origen de les proves PISA: Quines competències avaluen i per què?Guió

  2. “SENSE DADES NOMÉS ETS UNA ALTRA PERSONA AMB OPINIÓ...” Andreas Schleicher Cap d’anàlisi d’indicadors educatius de l’OCDE Director de l’estudi PISA

  3. Context Recursos Processos i Escolarització Resultats INDICADORS DE L’EDUCACIÓ. OCDEIndicadors de Catalunya

  4. INDICADORS DE L’OCDENivell de formació de la població adulta. (Context) El nivell de formació de la població adulta d’un país és un indicador de context que ajuda a situar-lo internacionalment.Portugal, Itàlia i Espanya amb valors superiors al 50% són encara els països de l’euro que tenen els percentatges més elevats de població adulta amb un nivell màxim de formació que no supera la secundària obligatòria.

  5. FORMACIÓ DE LA POBLACIÓNivells de formació de la població adulta (25-64 anys) als països de l’euroPercentatges de població que té un determinat nivell de formacióFonts: Indicadors de l’OCDE 2006/IDESCAT. Any de referència 2004.

  6. La majoria de països de la zona euro tenen un nivell de despesa educativa que es mou entre el 4,4% i el 6,3% del seu PIB. Bèlgica, Finlàndia i França es mouen en una franja de despesa superior al 6%. Catalunya i Espanya, amb un 4,7% es troben entre els països de la zona euro amb un nivell baix de despesa educativa. Despesa educativa. (Recursos)

  7. DESPESA EDUCATIVADespeses d'educació en percentatge del PIB als països de l’euro i PIB per habitant a preus constants, paritats de poder de compra convertits en dòlars, als països de l’euroFonts: Indicadors de l’OCDE 2006/Departament d’Educació. Any de referència 2003.

  8. Indicadors de Resultats del PISA 2003Percentatge d’alumnat que hi ha a cada nivell de matemàtiques

  9. Resultats del PISA 2003Percentatge d’alumnat que hi ha a cada nivell de matemàtiques als països de l’euro

  10. Consell Superior d’Avaluació del Sistema EducatiuPISA (Programme for International Student Assessment)

  11. Què és el PISA? • El PISA és una avaluació internacional comparativa de rendiment acadèmic promoguda per l'OCDE per obtenir indicadors de resultats de l’alumnat. És una prova cíclica que es fa cada tres anys. 2000, 2003, 2006, 2009,... • El PISA vol mesurar el grau de preparació que té l'alumnat de 15 anys per afrontar els reptes de la vida adulta. • El PISA no és una avaluació curricular.

  12. Objectius del PISA • Obtenir un conjunt d’indicadors de resultats de l'alumnat de cada país participant quan finalitza l'ensenyament obligatori. • Obtenir indicadors de context que clarifiquin la relació entre el rendiment acadèmic i algunes variables demogràfiques, socials, econòmiques i educatives de l'alumnat. • El PISA no vol saber què ha après l’alumnat, sinó què sap fer amb el què ha après.

  13. Australian Council for Educational Research (ACER) Netherlands National Institute for Educational Measurement (CITO) Educational Testing Service (ETS, USA) National Institute for Educational Policy Research (NIER, Japan) Westat (USA) Consorci responsable del projecte PISA

  14. Què s’ha avaluat en el PISA 2006? ÀMBITS: • CIÈNCIES DE LA NATURALESA (àrea prioritària) • COMPRENSIÓ LECTORA • MATEMÀTIQUES

  15. En el PISA 2006 hi han participat 56 països d’arreu del món. També hi han participat regions i CCAA amb una mostra de centres suficient per tenir resultats propis. Catalunya hi ha pres part amb una mostra pròpia de 51 centres. (28 públics i 23 privats). Quins països han participat en el PISA 2006?

  16. Andalusia Aragó Astúries Cantàbria Castella-Lleó Catalunya Galícia La Rioja Navarra País Basc A l’estat espanyol, quines CCAA han ampliat la mostra?

  17. Instruments • Alumnat: prova de rendiment+ qüestionari d’opinió • Director: qüestionari d’opinió • Temps: 2 hores per contestar la prova i 30 minuts per a cada qüestionari.

  18. Quin alumnat va fer la prova? • 35 alumnes/centre com a màxim, nascuts l’any 1990, que es van triar aleatòriament d’entre tots els d’aquesta edat que el centre tenia matriculats. • Per tant, la majoria de l’alumnat seleccionat va ser de 4t d’ESO, però també hi va haver alumnat de 15 anys d’altres cursos inferiors.

  19. Mostra del PISA 2006 MOSTRA 51 centres (1.500 alumnes de 15 anys) POBLACIÓ 979 centres d'ensenyament secundari de CATALUNYA (Població de 59.102 alumnes de 15 anys)

  20. El PISA té un marc conceptual propi i considera que l’alumnat és competent en ciències quan és capaç de: Reconèixer situacions de la vida real on la ciència i la tecnologia s’hi trobin presents. Entendre el món natural i les seves implicacions científiques. Demostrar competències per identificar i explicar fenòmens científics. Mostrar actituds responsables vers els recursos naturals i l’entorn. La competència científica en el PISA 2006:

  21. Organització de l’àmbit científic

  22. Personals i socials Recursos: personals i energètics, energies renovables i no renovables,… Salut: nutrició, qualitat de vida, epidèmies, infeccions, sanitat… Medi ambient: comportament respectuós, distribució de la població, impacte ambiental, control de la contaminació, meteorologia,… Desastres: naturals, imprevistos, induïts per comportament humà,… Reptes: personals, científics, tecnològics, esportius,… Exemples de contextos i àrees d’aplicació

  23. Reconèixer qüestions que tenen resposta mitjançant una investigació científica. Identificar paraules clau que permeten resoldre una investigació. Reconèixer les característiques principals d’una investigació científica. Competències científiques(I)Identificar la ciència

  24. Aplicar els coneixements científics en una situació donada de la vida real. Descriure fenòmens d’una manera científica i saber predir els canvis. Identificar les descripcions, explicacions o prediccions que corresponguin. Competències científiques(II)Aplicar la ciència

  25. Interpretar les dades científiques i extreure’n conclusions. Donar arguments científics a favor o en contra de qualsevol conclusió i saber d’on cal sortir per arribar a aquestes conclusions. Comunicar les conclusions i els fets que han permet assolir-les i els raonaments que s’han seguit. Competències científiques(III)Usar la ciència

  26. PISA 2006 Exemples d’ítems de ciències de la naturalesa (Text introductori(estímul) inicial + preguntes)

  27. Cada prova de rendiment consta d’unes 15 unitats independents. Cada unitat està composta d’un text inicial molt interessant que pretén ser un estímul per a l’alumnat i, a continuació, hi ha una sèrie d’ítems relacionats amb el text. A les proves també hi ha alguns ítems actitudinals que intenten conèixer quin seria el comportament de l’alumnat en situacions de la vida real. Estructura de les proves PISA

  28. Exemple. Títols de les unitats d’una prova concreta

  29. Un ramader té 50 vaques. Dins de l’estable on viu el bestiar, la població de mosques ha esdevingut molt nombrosa. El ramader ha vaporitzat l’estable i el bestiar amb una dissolució d’insecticida. Al cap d’un temps, el nombre de mosques ha tornat ha ser molt elevat. El ramader vaporitza amb insecticida una altra vegada. La major part de les mosques han mort, però no tantes com la primera vegada. El ramader continua vaporitzant cada cop que les mosques esdevenen molt nombroses. Constata que l’eficàcia de l’insecticida disminueix a cada nova vaporització. La taula següent mostra els resultats de sis vaporitzacions. INSECTICIDA

  30. Taula

  31. Pregunta 1 Com qualificaria un científic el suggeriment segons el qual la dissolució d’insecticida es descompondrà al llarg del temps? Un fet. Una variable. Una hipòtesi. Una experimentació. INSECTICIDA : NORMES DE CORRECCIÓ q 1 Puntuació màxima Codi 1 : C. Una hipòtesi. Cap puntuació Codi 0 : Altres respostes. Codi 9 : Cap resposta La dissolució d’insecticida ha estat preparada en un únic lot i utilitzada per a totes les vaporitzacions successives. Això fa suggerir al ramader que és possible que la dissolució d’insecticida es descompongui al llarg del temps.

  32. Pregunta 2:A principis de juny, l’insecticida que provenia del mateix lot ha estat utilitzat per vaporitzar una cort de porcs en una segona granja situada a 100 quilòmetres de la primera. En aquesta vaporització han mort el 98% de les mosques de la segona granja. Confirma aquesta observació les conclusions següents ? Encercleu « Sí » o « No » en cada cas.

  33. Resultats de les proves Tots els centres que han format part de la mostra del PISA 2006 rebran informació amb els resultats de les proves realitzades pel seu alumnat. També se’ls facilitarà altres informacions com, - La mitjana obtinguda per l’alumnat de Catalunya. - La mitjana obtinguda per l’alumnat de l’estat espanyol. - Els resultats obtinguts per l’alumnat dels països de l’OCDE.

  34. Caldria ser molt prudents a l’hora de parlar de resultats educatius i pensem que es poden fer poques afirmacions categòriques en els temes relacionats amb l’Educació. Tot i que l’estudi PISA és un instrument útil d’avaluació, acceptat per la majoria d’administracions educatives, també té les seves limitacionsque cal tenir-les presents. Consideracions finals

  35. Les proves PISA estan dissenyades amb una mentalitat fonamentalment anglosaxona. Les proves PISA no avaluen la major part dels coneixements que s’ensenyen a les nostres escoles. Cal recordar que la majoria de les informacions de context que es recullen en aquestes proves s’obtenen a partir dels qüestionaris d’opinió que han contestat l’alumnat i el director de l’escola. Estem convençuts que els resultats d’aquestes proves poden millorar amb una major implicació del professorat, l’alumnat i el centre. Les proves necessiten un temps de reflexió i una voluntat de fer-les bé. Consideracions finals (Continuació)

  36. http://www.pisa.oecd.org http://www.gencat.net/educacio/csda/index.htm On aconseguir més informació del PISA 2006?

  37. Telèfon de contacte: 93 400 69 13 Fax: 93 400 69 66 Correu electrònic: consell_sup_aval.educacio@gencat.net Consell Superior d’Avaluació

More Related