Pinus halepensis

1. Pinus halepensis Pi blanc, pi bord

2. Introducció • És una espècie de distribució mediterrània, des de la Península Ibèrica fins les costes de la Mar Negra. És l’espècie de pi que tenim a Crevillent. • És el pi més baix i irregular de tots, però també és el més resistent a l’aridesa i per tant pot ocupar les terres que resulten difícils per a altres arbres; per a créixer bé necessita llum i calor.

3. Al nostre col·legi Al col·legi tenim aquest pi en diverses zones: 1- Formant una pineda al pati de Primària. 2- En la zona de pati tancada. 3- Vorejant el pati d’Infantil.

4. El seu nom • El nom popular en valencià, Pi blanc, fa referència al color gris clar de les rametes joves. • El nom específic i el nom popular en castellà li venen de la ciutat d’Alep, a l’antiga Síria.

5. Característiques • Les seues fulles són aciculars i resistents, agrupades de dues en dues, flexibles i de color verd lluent. • El seu tronc és gros i tortuós, amb branques curtes i retorçudes. • El seu fruit són pinyes, molt abundants, normalment ixen de tres en tres.

6. Usos i curiositats • La seua fusta s’utilitzava en l’antiguitat per a la construcció naval, principalment les trirrems romanes, també per a la construcció de vivendes i, més recenment, per a fer travesses de ferrocarril. • Amb l’escorça es feia “rosca”, producte usat en el tenyit de les xarxes de pesca i en el blanquejat de les pells.