Mercat i consum. L’organització industrial

1. Mercat i consum. L’organització industrial Laura Juncà

2. Introducció • Les societats com la nostra es qualifiquen amb l’expressió societats de consum.Per què? Creus que és necessari el consum? • Avui dia i a les nostres societats hi ha mercats amb una gran quantitat de productes que, a diferència de fa uns anys tenen uns preus que els fan accesibles a moltes persones.Per què creus que això és així?

3. Objectius

4. Acció de satisfer una necessitat mitjançant un producte. Consum

5. Mercats • És on es realitza l’intercanvi de productes i de diners. • La quantitat d’unitats d’un producte posen a la venda s’anomena oferta. • La quantitat d’unitats d’un producte que els consumidors estan disposats a comprar s’anomenademanda.

6. Classificació dels mercats Els mercats poden classificar-se de diverses maneres. Jo n’explicaré tres: • Monopoli:és quan només hi ha una empresa que aporta l’oferta. D’aquesta manera els compradors hauran d’acceptar les condicions que posa l’empresa ja que només n’hi ha una que aporta l’oferta.Per exemple la RENFE.

7. L’oligopoli: és quan hi ha unes poques empreses que aporten l’oferta. • El mercat de competència perfecta: es produeix quan hi ha moltes empreses que aporten l’oferta. És el mercat ideal per nosaltres ja que les empreses per aconseguir vendre els seus productes han d’ajustar els preus i millorar la qualitat i el servei.

8. El preu dels productes • És la quantitat de diners que hem de pagar per adquirir un producte. • Per fixar el preu d’un producte, les empreses han de tenir en compte la producció, els costos, el benefici i l’IVA.

9. La producció,els costos, el benefici i l’IVA • La producció és la quantitat d’unitats d’un producte que fabrica una indústria en un període de temps determinat. • Els costos són els diners que l’empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots els recursos necessaris per realitzar la producció.Hi han els costos fixes ,que no depenen de la quantitat de producte que elabori l’empresa, i els costos variables que si que depenen de la quantitat de producte que elabori l’empresa.El cost total és la suma dels costos fixos i dels variables.

10. El benefici és el total de diners que vol guanyar l’empresa un cop hagi venut el producte i pagat els costos de producció. • L’IVA és la part dels diners obtinguts en la venda d’un producte que el venedor ha de pagar obligatòriament a l’Administració pública.

11. Càlcul del preu de venda al públic(PVP) • El PVP és el que realment ha de pagar un consumidor si vol adquirir un producte. Primer es calcula el cost total: Cost total = Costos fixos + Costos variables Després es calcula el cost total d’una sola unitat de producte: Cost total unitari = Cost total / producció

12. Després hem de calcular el preu: Preu = Cost total unitari + benefici Finalment, li afegim l’IVA per obtenir el PVP: PVP = Preu + IVA

13. Els grans sectors industrials a Catalunya • La indústria química: es dedica a l’elaboració d’infinitat de productes, i les diferents indústries s’agrupen, segons les aplicacions dels productes elaborats, en diferents subsectors:

14. Química de base (gasos industrials, colorants i pigments…) Agroquímic (pesticides i plaguicides) Química industrial (pintures, vernissos…) Farmacèutic(medicaments, vacunes…) Fibres artificials i sintètiques Química de consum ( sabons, detergents…) Altres productes químics

15. La indústria de l’alimentació i les begudes: La carn i derivats Llet i derivats Olis i greixos Begudes (excepte vins i caves) Vins i caves Pa, pastisseria, sucre i cacau Altres (conserves i preparats de fruites, hortalisses i peix, cuinats, alimentació animal…)

16. La indústria tèxtil: La filatura Els teixits plans Els acabats Els gèneres de punt La confecció

17. La producció organitzada • L’elaboració de productes es pot fer de forma artesanal o industrial. • L’organització industrial s’encarrega de combinar adequadament tots els factors productius utilitzant mètodes científics de planificació i control, amb l’objectiu d’augmentar la productivitat i la qualitat.

18. La producció en sèrie: la va posar en marxa Henry Ford i consistia que els productes anaven recorrent una trajectória fixa, prèviament establerta, i passaven per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s’encarregava de realitzar sobre cada producte una o un petit conjunt d’operacions bàsiques. La producció en sèrie va aconseguir uns costos més baixos, fer grans quantitats de productes i a menys temps.

19. Mètodes d’organització • La teoria de Taylor: Es basa en la divisió del treball a partir de l’estudi detallat de les tasques productives, eliminant operacions o moviments innecessaris per tal de reduir el temps de producció. Si el treballador produïa més, cobrava més. • La teoria de Fayol: Cada persona en una empresa només depèn d’un cap, establint, així, una cadena de comandament de forma piramidal.

20. L’escola de les relacions humanes: Fa que els treballadors puguin col·laborar més i donar la seva opinió sobre la fabricació del producte. Així els treballadors van més motivats a la feina. • La planificació de les necessitats de materials(MRP): Consisteix a calcular les quantitats de primeres matèries que es necessiten i les dates en què s’han de fer les comandes per tal de poder fabricar els productes en la quantitat i en la data previstes.

21. Quantitat justa en el moment just, el mètode JIT: Consisteix a organitzar tot el procés productiu d’una indústria per tal de reduir al màxim els productes que són als magatzems, fabricant, per tant, només la quantitat justa de producte que demana el client i només en el moment en què es produeix la comanda.