INTRODUCCIÓ - PowerPoint PPT Presentation

introducci n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
INTRODUCCIÓ PowerPoint Presentation
Download Presentation
INTRODUCCIÓ

play fullscreen
1 / 92
INTRODUCCIÓ
191 Views
Download Presentation
leyna
Download Presentation

INTRODUCCIÓ

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. INTRODUCCIÓ 0. Actualitat del tema Cultura i religió Manifestacions pseudoreligioses La idea de déu com a base del fet religiós El llenguatge religiós

  2. ACTUALITAT DEL TEMA • PARAULES LLIGADES AL CONCEPTE DE RELIGIÓ: • Déu • Mite • Sacrifici • Mort • Bondat/maldat • Pietat………….

  3. ACTUALITAT DEL TEMA 4.000 anys d’història de la humanitat Durant els primers 3.800 anys de la història, la societat humana ha girat al voltant de la religió Durant els 200 últims anys el fenòme religiós ha anat perdent protagonisme fins i tot começa a ser ignorat

  4. ACTUALITAT DEL TEMA • El mite, els sacrificis, la mort,….han estat presents des de l’inici de la vida humana • El fet religiós era un element més dels molts elements naturals que l’home anava descobrint • Com la resta d’elements socials fet religiós va evolucionant de menys màgic a més racional • En les societats complexes políticament i econòmica apareix la religió oficial

  5. ACTUALITAT DEL TEMA • El desenvolupament social converteix les religions oficials, en superestructures al servei de les classes dominants • En les civilitzacions antigues el cap religiós i el cap polític coincideixen en la mateixa persona. • En la mida en que les civilitzacions van complicant-se el poder es divideix entre la noblesa, l’exèrcit i les castes sacerdotals • En Occident, amb Constantí s’oficialitza el cristianisme, establint dos grans poders el de l’Emperador i el del Papa

  6. ACTUALITAT DEL TEMA • Durant aquest periode, l’home està sotmés a la voluntat de l’emperador a través del jou del control psicològic que implica la religió: “Déu és la mesura de totes les coses”. • Amb el Renaixement, tornen les idees gregues antromòrfiques, i l’ésser humà deslligant-se progressivament del jou de la religió: “L’home és la mesura de totes les coses”

  7. ACTUALITAT DEL TEMA • El pensament científic, va substituïnt progressivament el pensament religiós: • El racionalisme, amb el seu intent d’esplicar-ho tot a través de la raó va substituïnt el culte a déu pel “culte a la raó” • El positivisme, constitueix intent d’alliberar la raó de tots els fantasmes metafísics: “Déu a mort” • El socialisme pretén alliberar l’home de tota esclavitut: “La religió és l’opi del poble”

  8. ACTUALITAT DEL TEMA • Alguns autors consideren que aquesta manra d’entendre el món constitueix la ideologia que ha vingut a suplantar el paper de la religió en la vida humana, així Dawson diu:“Una ideologia, en el sentit modern de la paraula, és molt diferent d’una fe, malgrat que tendeix a omplir les mateixes funcions sociològiques. És l’obra de l’home, un instrument pel qual la voluntat política conscient tracta de configurar la tradició social als seus designis……”

  9. ACTUALITAT DEL TEMA • No obstant això, en la societat occidental podem trobar grups de caire religiós o pseudoreligiós, que busca en aquest ambit la recerca d’un major benestar social o amb tendències cap a les anomenades sectes destructives

  10. ACTUALITAT DEL TEMA • A MODE DE CONCLUSIÓ 1: • “Al llarg dels segles…… l’home ha viscut i ha construït la seua cultura i les seues relacions fonamentals dintre del marc religiós, solament en els últim dos-cents anys s’ha obert pas, la pretensió de construir una cultura, és a dir un espai de vida humana, sense referència a Déu”

  11. ACTUALITAT DEL TEMA • A mode de conclusió 2: • “La presencia de l’home en la Naturalesa introdueix un factor particular: la consciència i l’afany de significats; l’home no només es conscient de que les coses existeixen, sobre tot, es pregunta per què existeixen, per a què, de què estan fetes”

  12. ACTUALITAT DEL TEMA • Des de l’existencialisme,, es considera que l’existència humana és dramàtica, ja que l’ésser humà, és un ser inacabat, que va fent-se dia a dia, buscant respostes, aprehenent valors i coneixements, buscant relacions entre ell i el que no és ell (la totalitat) entre el que és (present) i el què serà (futur-destí), busca el sentit de la vida en les seues accions diàries i en les pròpies abstraccions intel·lectuals…… • …… I alguns homes, a aquesta recerca, aquestes preguntes i possibles respostes les anomenen Déu, que és la paraula (significant) que les religions han inventat per identificar aquestos significats

  13. ACTUALITAT DEL TEMA • POSICIONS DAVANT DEL FET RELIGIÓS: • CREIENTS • ATEUS • AGNÒSTICS

  14. RELIGIÓ I CULTURA ETIMOLOGIA Re-legere = llegir de nou Re-ligare = unir de nou GRÈCIA Creences i pràctiques relatives a les coses sagrades ROMA Respecte a allò diví Ritus i tradicions socials Amenaces del fons poruc de la naturalesa humana Primers cristians Fe, unió mística de l’ànima amb Déu La religió com ordre públic Idea monàstica

  15. RELIGIÓ I CULTURA RENAIXEMENT La religió és un instint adreçat a Déu SEGLE XVII Religions nacionals HEGEL La religió és una vivència pregonament personal que s’exterioritza i estructura en manifestacions inventades per l’home

  16. RELIGIÓ I CULTURA • Aproximació a la idea de religió • És una idea psicosocial que afecta a l’home de diverses maneres • Sorgeix com a necessitat i resposta en el context de la reflexió sobre el sentit de la vida humana • Comença amb un sentít místic i màgic • Amb el simbolisme esdevé un element entre intel·lectual i misteriós

  17. RELIGIÓ I CULTURA • Aproximació a la idea de religió • Necessitat d’entendre la pròpia Naturalesa • La por a allò desconegut especialment la mort • És una exigència social • Necessitat d’elements transcendents que proporcienen seguretat en la vida • Implica comportaments racionals i irracionals i misteriosos

  18. RELIGIÓ I CULTURA • Aproximació a la idea de religió • Implica un compromís de vida • Es manifesta a través de l’observància • Determina conductes i espectatives de futur • Té manifestacions de caire d’autorrealització i de socialització • De vegades determina organitzacions estructurades.

  19. RELIGIÓ I CULTURA Segle X Cultiu de la terra Cultiu de l’esperit Cultiu dels gustos Cultiu del cor de l’home Segle XV Renaixement humanista Desenvolupament d’allò humà mitjançant un programa pedgògic amb l’objectiu de formar l’home per dirigir La societat

  20. RELIGIÓ I CULTURA Finals del segle XVIII Progressos humans: arístics, literàris, filosòfics, Espirituals, institucionals i tecnològics Cultura Barbàrie Civilització Primitivisme Finals del Segle XIX Etnòlegs i sociòlegsdonen al terme cultura un caràcter descriptiu. Es parla de cultura africana, xinesa……

  21. RELIGIÓ I CULTURA Segle XX Visió culturalista de l’home i la societat. L’home es defineix com un ésser cultural.Tota circumstància humana pot ser aprehesa sota l’aspecte cultural Una proposta de definició “Per cultura entendrem el conjunt d’actes i hàbits, talants i tradicions, instruments i tècniques de tot tipus, pels que s’expressa i es realitza la vida humana. Junt a ella els significats, signes i símbols que es manifesten al llarg del procés històric. Finalment els valors o constel·lacions de valors que presideixen tals expressions i es transmeten, conscientment o inconscient de generació en generació” (Roest Crollius)

  22. RELIGIÓ I CULTURA DOS MODELS DE CULTURA TEOCÈNTRICA VIDA PERSONA POBLES ANTROPOCÈNTRICA Home Déu

  23. RELIGIÓ I CULTURA DOS MODELS DE CULTURA DUALISTATRIALISTA Grècia i Europa Oriental i jueva cos cos cor ànima esperit MISTERI-DÉU MISTERI-DÉU

  24. RELIGIÓ I CULTURA MODEL DUALISTA COS: Allò que és físic i natural, aquesta Naturalesa la compartim amb els altres Animals. Cosntitueix la part inferior i Despeciable de l’ésser humà ÀNIMA: Constitueix la part superior de L’ésser huma, és allò digne i integra les Facultats pròpiament humanes MISTERI-DÉU

  25. RELIGIÓ I CULTURA MODEL TRIALISTA COS: Allò físic, integrat harmònicament amb la naturalesa COR: Constitueix la psique, intel·ligència, memòria, imaginació i emotivitat ESPERIT: responsabilitat llibertat voluntat MISTERI-DÉU

  26. RELIGIÓ I CULTURA POSICIONAMENTS CULTURALS DAVANT EL BÉ I EL MAL DUALISTA TRIALISTA YIN BÉ YANG MAL Relació d’harmonia Relació d’oposició

  27. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • LA MODERNITAT. Cinc punts • La secularització • La mentalitat científico-tècnica • La voluntat emancipadora • La fe en el progrés • L’ateisme

  28. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • SECULARITZACIÓ • Secularització de l’estat i la societat • Secularització de l’economia • Secularització del saber • Secularaització de les institucions SECULARITZACIÓ SECULARISME procés ideologia No afecta al fet religiós nega tota possibilitat religiosa

  29. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • MENTALITAT CIENTÍFICO-TÈCNICA • Ciència i tècnica • Cvilització tècnica • La raó instrumental CIÈNCIA Es frefereix a un mètode de pensament RAÓ INSTRUMENTAL És una reducció del saber a allò únicament pràctic, negant tota possibilitat de transcendència

  30. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • VOLUNTAT EMANCIPADORA • Emancipació del subjecte = il·lustració • Emancipació del ciutadà = democràcia • Emancipació del proletariat = socialisme • Emancipació de la dona = feminisme Els distints processos d’emancipació no suposen cap obstacle per a la religió

  31. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • Fe en el progrés • Noció de progrés • La mística del progrés EL PROGRÉS Accentua la idea del avanç, desenvolupament etc. No presenta, per ell mateix, un obstacle per a la religió EL PROGRESSISME Redueix la noció de progrés, tot suposant una reducció de la realitat. Si que suposa un obstacle per a la religió

  32. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • L’ATEISME • Resumeix les distintes postures de la modernitat que neguen tota possibilitat de la religió • L’ateisme teòric demostra racionalment la no existència de Déui de la religió • L’ateisme pràctic és una forma de vida que prescindeix de la idea de Déu i de la de religió

  33. CULTURA CONTEMPORÀNIA I RELIGIÓ • LA POSTMODERNITAT • El nihilisme • El neoindividualisme • El pensament dèbil • La falta d’utopies MODERNITAT = Prometeo (el que es rebel·la contra els déus) POSTMODERNITAT = Narcís (el que s’enamora d’un mateix)

  34. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • ¿Certament estem davant un despertar religiós • ¿quina relació existeix entre superstició i religió? • ¿Són dolentes les sectes Hem de dsposar d’elements objectius que permetesquen destrar entre les diferents manifestacions pseudoreligioses

  35. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • A França hi ha mes de 50.000 potonises, vidents, tiradors de cartes • Als EEUU els astròlegs en són 175.000 • A Itàlia en són 12.000 • A Madrid hi ha uns 3.000 mags En l’actualitat, més que davant d’un despertar religiós, estem assistint al retorn dels bruixots

  36. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • LA SUPERSTICIÓ • És l’establiment d’una suposada relació entre fets entesos com a causa un de l’altre. • La supersticó és sempre: • Una perversió de la ciència • Una perversió de la religió

  37. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • En la superstició no existeix la relació cusa efecte • En Grècia els arbres estaven associats a un Déu ARBRE DIVINITAT ACCIÓ RELIGIOSA TOCAR RELACIÓ Tocar madera = Bona sort ¿Per què?

  38. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES TIPUS DE SUPERSTICIÓ CULTA VULGAR Raonaments que estableixen una suposada relació causa-efecte entre realtats d’orde diferent Adivinació, astrologia, tarot… És una derivació de la religiositat popular. Atribueix poders especials a objectes posats en contacta amb allò sagrat Màgia

  39. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Definicions • ETIMOLOGIA: SEQUI=seguir o SECCARE=separar • Conjunt de seguidors d’una parcialitat religiosa o ideològica

  40. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Definicions • Es tracta d’un grup que forma un cos lliurement constituït: • Els seus membres es consideren una èlit • Són els únics posseidors de la veritat • S’aïllen • Domini sobre la consciència • Autoritat sagrada del líder, que és considerat un cap carismàtic

  41. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES espai p A Temps n religió A2 A1 sectes Temps n+m espai p+q A3 Temps n+m+r nova religió

  42. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Carácterístiques de les sectes • 1. Estructura autònoma • 2. Estructura piramidal No estan itegrats en cap altra realitat, ni depenen jurídicamnet de ningú membres dirigents líder

  43. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Carácterístiques de les sectes • 3. Anul·lació de la crítica interna 4. Tergiversació de la Bíblia “Doneu-me la vostra ment” “Deixa ací la teua ment i les teues sabates” La revelació està oberta fins el fundador de la secta. Inerpretació fonamentalista i fanàtica de la Bíblia.

  44. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Carácterístiques de les sectes • 5. En els grups • no cristians 6. Rigorisme i laxisme moral Identificació dels líder amb figures Cristianes. Deformació de la persona de Jesús Fundamentalisme i integrisme moral Laxisme moral: prostitució, Drogaaddicció, assassinats…….

  45. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Causes del naixement de sectes • Per la manifestació de la religió com quelcom connatural a l’home • Per l’atractiu carismàtic dels fundadors o del líder • Per la tradicional credulitat religiosa • Per que donen satisfacció a algunes necessitats psicològiques

  46. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Causes psicològiques • Recerca de pertinència • Rrecerca de repostes • Recerca d’integritat • Recerca d’identitat cultural • Necessitat se ser reconegut com un ésser especial • Recerca de la transcendència • Necessitat d’un guia espiritual • Necessitat de compromís

  47. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Sectes dolentes o grups malalts • Provoca i fomenta la submissió acrítica i incondicional dels adeptes • Aïllament del grup alunyant de la família i els amics • Interpretació sesgada i integrista dels textos sagats • Fonaments doctrinals i ètics dolents

  48. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Sectes dolentes o grups malalts • Utilitzen el control mental: • Hipnosis • Aïllament del món • Alteració de la personalitat • Adoctrinament abusiu • Dejunis llargs i mala alimentació • Treballs exhaustius i manca de descans

  49. MANIFESTACIONS PSEUDORELIGIOSES • Sectes no dolentes o grups sans • Estimulen la llibertat d’expressió i accepten l’autocrítica. • Potèncien les relacions familiars i amplien les amistats • Interpretació adequada dels textos sagrats • Respecten i potencien a lliberat de l’ésser humà

  50. EL DESTÍ DE L’HOME. LA MORT • Històricament, la primera expressió de caire religiós o pseudoreligiós, que trobem en la vida humana, és el fet d’enterrar els morts i l’aparició posteriorment del culte als avantpassats. • És un lloc comú en el pensament humà, la idea del instint de supervivència en l’ésser humà • Però existeix també l’instint de la immortalitat?.