Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

1. Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural AVALUACIÓ D’IMPACTES EN LA CADENA ALIMENTÀRIA DELS INCREMENTS DE PREUS DELS CEREALS 4ª Edició actualitzada 18 de març de 2008

2. INDEX • Presentació • I Resum de conclusions • II Anàlisi d’impactes en costos i preus • III Causes dels desajustos dels mercats • IV Els preus agraris a Catalunya • V El mercat dels cereals al món • VI Notes metodològiques

3. . . PRESENTACIÓ (I)

4. . . PRESENTACIÓ (II)

5. . . PRESENTACIÓ (III)

6. I Resum de conclusions

7. RESUM DE CONCLUSIONS • Fort increment de cereals i soja des de l’agost de 2006.- Per diverses raons conjunturals i estructurals el mercat dels cereals està sofrint desajustos entre oferta i demanda que han comportat una important alça en els preus d’aquests cereals. (Des del mes d’agost de l’any 2006 fins febrer de 2008 s’ha incrementat en un 47,1 % el blat de moro, un 85,9 % el blat fariner i un 74 % l’ordi ), alhora també s’han incrementat altres primeres matèries per a alimentació mundial (Pel mateix període agost 2006 –febrer 2008 la mandioca s’ha incrementat un 63,1% i la farina de soja un 91,2%). • Moderació de l’increment o decrement els darrers cinc mesos.- Tal com varem preveure fa uns mesos, des dels mesos d’agost i setembre de l’any passat els preus s’estan moderant i els increments s’estan reduint, i fins i tot en alguns casos davallant. A tall d’exemple, el blat de moro augmentà entre la 2a setmana del setembre de 2006 i la mateixa setmana de 2007, un 61,5%. En canvi, si ens fixem en el període que va des de la mateixa setmana de setembre del 2007 fins l’ultima setmana del febrer del 2008, ha baixat un 14%.(Llotja de Barcelona) • Continuen les tensions oferta-demanda de cereals.- Tanmateix les bases que tensionen aquests preus segueixen mostrant símptomes de desajust. És així que la FAO preveu per a l’exercici 2007/2008 una nova reducció d’estocs de cereals a final de campanya fruit d’un increment de la utilització, precisament en un any on es preveuen bones collites. En aquest sentit les previsions a mig termini segueixen parlant de preus alts amb possible continuïtat de certs increments. A llarg termini els estudis de prospectiva internacionals (OCDE, FAO, FAPRI) preveuen un escenari de preus alts sense nous increments i, per tant, sense nous impactes en la inflacció. • Incorporació plena dels increments de les primeres matèries en el cost del pinso.- La repercussió de l’augment dels cereals en el pinso, si bé a l’agost 2007 era més reduïda que els cereals, entre d’altres causes per la disponibilitats d’estocs i més moderat increment de la soja en aquell moment, actualment aquesta repercussió és molt alta. Tanmateix, pensem que aquest impacte s’anirà atenuant com ha passat amb els increments dels cereals, i segurament es comportaran de manera similar com ho han fet els cereals. • Fort impacte en els costos ramaders i altres productes alimentaris.- L’increment dels cereals està repercutint en els costos totals de la producció ramadera en valors entre el 19% i el 31%. Així mateix en la producció de pa amb increments entre un 11,5 i un 18,1 %.

8. RESUM DE CONCLUSIONS (II) • Signes de canvi de tendència en el preu d’alguns productes ramaders.- Si bé els preus ramaders entre agost de 2006 i el febrer de 2008 han baixat de forma generalitzada, (amb l’excepció de llet i ous) actualment observem una tendència a augmentar i/o mantenir les cotitzacions en alguns sectors ramaders, com és el cas del porc. Pensem que els preus ramaders en un futur tendiran a regularitzar-se de forma generalitzada, mantenint les normals oscilacions conjunturals però sobre una base de preus més elevada. Per contra en el cas de la llet, s’observa una tendència a la baixa en el preu, sobre la que algunes fonts refereixen pràctiques concertades de les centrals elaboradores. • Recuperació del preu del garrí les darreres setmanes.- En el cas del porcí d’engreix, el sector ramader més important de Catalunya, aquesta pressió a la baixa sobre els marges econòmics s’ha vist compensat per una disminució molt forta del preu de la reposició, és a dir del garrí, fet que no ha estat més que el símptoma de la posició replegada del sector. Precisament l’actual recuperació d’aquests preus pot estar assenyalant tot el contrari, és a dir, la inflexió de la crisi en aquest sector amb un ajust del mercat vers preus remuneradors al alça. • Erràtica repercussió dels preus percebuts en el consumidor final.- S’observa així mateix, com la repercusió en els preus al consumidor i, per tant, en l’index d’inflació no es correspon exactament amb l’evolució de preus percebuts. Així la llet i els ous han tingut uns increments de preus percebuts que no s’han repercutit plenament al consumidor. Per contra la carn de vedella i l’aviram han tingut un increment notable al consumidor quan el ramader ha vist disminuir el preu. Curiosament el pa, producte que ha tingut una consideració emblemàtica als mitjans de comunicació pel quie fa als increments de preus, ha repercutit al consumidor l’equivalent dels increments de costos. • Necessari seguiment dels paràmetres que configuren l’actual escenari.- En qualsevol cas caldrà un seguiment molt proper de l’evolució de les tendències dels mercats al mateix temps que es revisen les politiques agràries a fi d’adaptar-les al nou escenari, impulsant alhora les actuacions estructurals precises per a dotar-se d’un nou marc d’estabilitat.

9. II Anàlisi d’impactes en costos i preus

10. QUADRE RESUM D’IMPACTES REPERCUTITSA LA PRODUCCIÓ ANIMAL 1 – L’estructura de costos base és de 2006 atès que els increments han de calcular-se sobre la referència inicial (2006). Òbviament aquesta estructura de costos en el moment actual ha quedat modificada precisament pels increments de costos de l’alimentació que aquí s’exposen. 2- Les comparacions de preus punt a punt parteixen d’agost 2006 a l’igual del primer informe a fi de facilitar el seguiment dels impactes.

11. QUADRE RESUM D’IMPACTES REPERCUTITSAL PA

12. VARIACIÓ COSTOS – PREUS EN LES PRODUCCIONS RAMADERES

13. ANÀLISI GRÀFICA: LLET Anàlisi repercussió cadena alimentàriaagost 2006/ febrer 2008LLET % INCREMENT NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

14. ANÀLISI GRÀFICA: VEDELL FRISÓ Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008 VEDELL FRISÓ % INCREMENT NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

15. ANÀLISI GRÀFICA: VEDELL FRISÓ Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008 PORCÍ ENGREIX % INCREMENT NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

16. ANÀLISI GRÀFICA: AVIRAM CARN Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008 AVIRAM CARN % INCREMENT NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

17. ANÀLISI GRÀFICA: OUS Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008 OUS % INCREMENT NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

18. ANÀLISI GRÀFICA: CONILL Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008 CONILL % INCREMENT

19. REPERCUSSIÓ A LA CADENA ALIMENTÀRIA Anàlisi repercussió cadena alimentària Agost 2006/ Febrer 2008PA % INCREMENT

20. EVOLUCIÓ DE L’INCREMENT INTERANUAL DEL PREU DELS CEREALS I ALTRES EXTENSIUS

21. EVOLUCIÓ DE L’INCREMENT INTERANUAL DEL PREU DELS CEREALS I ALTRES EXTENSIUS

22. NOTES COMPLEMENTÀRIES DE COSTOS • Pel que fa a l’alimentació animal: • Els cereals composen el 40-60% del pinso • Existeixen productes i subproductes substitutius dels cereals a més d’altres components, tanmateix aquests (mandioca, soja, etc) han tingut uns increments també molt elevats • La repercussió no va ser immediata per estocatges previs i resistències del mercat • Actualment, però, els increments de cost del pinso s’equiparen o superen els dels cereals • Cal tenir en compte altres costos a més de l’alimentació animal: • Ma d’obra : S’ha mantingut estable • Gasoil (venda directa) d’agost 06 a gener 08 s’ha incrementat en un 11,3% • La reposició de bestiar ha tingut una evolució ben diferenciada: A destacar la reducció dels costos de reposició en vedell d’engreix i, sobretot, porcí, que, en part, ha alleujat les tensions sobre els marges, però que pot estar indicant una disminució de demanda de reposició com a resposta conjuntural a l’escenari actual. Actualment hi ha signes clars de recuperació d’aquests preus que poden assenyalar l’inici de la remuntada de preus ramaders

23. III Causes dels desajustos dels mercats

24. CAUSES DELS DESAJUSTOS DELS MERCATS Causes estructurals Increment de demanda • Increment de la població mundial • Desenvolupament de països emergents (Rússia, Xina, Índia, etc) • Modificació hàbits alimentaris Reducció d’oferta per usos alternatius • Increment de producció mundial d’agrocarburants (real i previst) Causes conjunturals • Reducció dels estocs mundials de cereals • Males collites campanya anterior a importants països productors (Austràlia, Ucraïna, Argentina) • A la campanya 2007/08 es preu una bona collita però un increment d’utilització • Restriccions a l’exportació d’alguns països productors per a garantir el propi proveïment • Increment dels nòlits • Components especulatius

25. Fets conjunturals Fets estructurals Nova demanda, sobretot de països emergents (Rússia, Xina, Índia, etc) Reducció dels estocs mundials de cereals Increment població Desenvolupament global Males collites campanya anterior a importants paísos productors (Austràlia, Ucraïna, Argentina) UNA XARXA COMPLEXA DE RELACIONS CAUSA-EFECTE Nou escenari amb tendènciaa revaloritzar l’activitat agrícola Canvi climàtic Increment dels nòlits Esgotament conbustibles fòssils Ajustos i factors conjunturals sectorials Realitat i expectatives d’increment de producció mundial d’agrocarburants Aspectes geopolitics en relació al subministrament de combustibles fòssils Increment de preus aliments amb components especulatius Substitució conreus Limitacions increment superficie agrícola Impacte en taxa d’nflacció Risc de desabastament mercats alimentaris Aigua com a factor limitatiu Desestabilització economies Risc de desforestació

26. VECTORS DE TENSIÓ DEL SEGLE XXI CAUSES VECTORS DE TENSIÓ Energia Aigua Aliments • Increment poblament • Desenvolupament països emergents • Canvi climàtic • Inseguretat energètica

27. INDICADORS DELS POTENCIALS DELS PAÏSOS EMERGENTS Font: FMI, Banc Mundial i ADB Font: ONU

28. DESENVOLUPAMENT ESPECTACULAR DELS PAÏSOS EMERGENTS PIB 2006/1990 = 2,6 PIB 2006/1990 = 4,7 Font: ONU

29. MODIFICACIONS DELS HÀBITS ALIMENTARIS Fort augment del consum de carn i altres tals com oleaginoses

30. INCREMENT DE PRODUCCIÓ DE CARN A PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

31. PREVISIONS DE DEMANDA D’ENERGIA A LLARG TERMINI (2030) • Si mantenim les actuals politiques el 2030 haurem incrementat el 50% les necessitats d’energia. El 74% pels països en desenvolupament. • Això suposaria com a mínim un increment anual equivalent a un 1,8% del producte mundial brut • El 84% de l’increment del consum energètic entre 2005 i 2030 provindrà de combustibles fòssils • Hi ha reserves de petroli per alimentar aquesta demanda i creixerà (efecte preus) el consum de carbó. • En un escenari alternatiu amb mesures radicals la intensitat de la demanda energètica seguirà creixent al 1,3% a l’any • Sota l’escenari de referència les emissions de diòxid de carboni creixeran un 57% entre 2005 i 2030. • Fins i tot en l’escenari més radical que s’estabilitzessin les emissions de CO2 el 2025, s’haurien incrementat el 30 % els nivells d’emissió respecte el 2005 Font: Agencia Internacional de l’Energia (IEA)

32. PRODUCCIONS DE BIOCARBURANTSFINS L’ANY 2007

33. BARREJA OBLIGATÒRIA AGROCARBURANTS AMB COMBUSTIBLES CLÀSSICS • Unió Europea: 5,75% per a 2010 y 10% per a 2020, en contingut energètic (dins d’un Pla Europeu global substituir el 20% dels combustibles convencionals per combustibles alternatius per al 2020). • Estats Units: 4% per al 2010 y 20% per al 2030. • Brasil: 25% de mescla obligatòria de bioetanol en gasolines. • Canadà: segons la regió, 7,5%-10% de mescla obligatòria de bioetanol en gasolines. • Xina: 10% mescla obligatòria de bioetanol en gasolines en varies províncies. • Argentina: 5% mescla obligatòria de bioetanol per als propers cinc anys.

34. PREVISIÓ DE DEMANDA AGROCARBURANTS FINS AL 2020 A LA UE

35. IV Els preus agraris a Catalunya

36. PORCÍ Evolució preu agost 06- febrer 08 DISMINUCIÓ 18,3%

37. PORCÍ Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 24,1%

38. BOVÍ DE CARN Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 10,7%

39. BOVÍ CARN: ESCORXADORS REPRESENTATIUS CATALUNYA MITJANA PONDERADA Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 3,2%

40. BOVÍ CARN: ESCORXADORS REPRESENTATIUS CATALUNYA MITJANA PONDERADA Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 8,7%

41. OVÍ DE CARN Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 7,9%

42. AVIRAM DE CARN Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 22%

43. AVIRAM DE POSTA Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 47,5%

44. CUNÍCOLA Evolució preu agost 06- febrer 08DISMINUCIÓ 14,8%

45. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 74,0%

46. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 85,9%

47. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 85,8%

48. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT 47,1%

49. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT63,1%

50. CEREALS, FARRATGES I FARINES Evolució preu agost 06- febrer 08INCREMENT91,2%