RUTA LITERÀRIA PER SALOU

1. RUTA LITERÀRIA PER SALOU

2. COL·LIRI de Rodolfo del Hoyo Un cop a Salou, la Marga va comentar que era millor deixar les maletes tal qual i sortir a fer un volt. Es van fer fotografies a la Torre Vella i a l’Església de Santa Maria del Mar. A en Damià li va interessar el relleu damunt la porta amb una barca amb pescadors. Després van visitar alguns edificis modernistes. I mentre caminaven fent de turistes i fent fotografies, la Marga anava explicant el que anaven veient com ara que l’escut de l’església feia referència al seu origen gremial i que representava el Gremi de Mariners, o que la casa modernista principal és el xalet Bonet, obra d’un arquitecte deixeble de Gaudí. I així, barrejant conversa de temes literaris i personals, va passar el dinar, la sobretaula i la tornada pel mateix camí. De tant en tant, en Damià s’aturava davant els escuts dels senyors feudals i anava fent fotografies. El nom de Guillem devia ser un nom de moda perquè va trobar-ne uns quants: Guillem de Claramunt, Guillem de Cervelló, Guillem de Montcada, Guillem Despuig, Guillem de Bearn, i també alguns Berenguer com Berenguer de Pinós o Berenguer de Palou. AADD: Salou, 6 pre-textos VII

3. SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLEde Fina Anglès Senyor Regidor de festes, Des dels molts anys que tinc i des de la meva experiència de servir la nostra estimada vila de Salou, em permeto adreçar-vos aquesta carta per fer-vos, per una vegada a la vila, una petició. M’hi anima saber de la condescendència com s’ha rebut i atès altres sol·licitats de caire similar. Jo sóc vella, tinc ja molts anys i sempre he procurat estar a l’aguait del món, dels moviments que es donen i s’han donat per les nostres contrades i el nostre mar i també de les inquietuds i expressions artístiques i culturals dels nostres ciutadans. aquesta actitud, per a la qual no demano cap tipus de reconeixement, l’he exercida des de la meva voluntat de servei al meu estimadíssim municipi de Salou. Ara, com us deia, em permeto la llibertat de fer-vos una única petició.

4. Continuació... Any rere any, per la festa major de la Mare de Déu d’Agost, veig enlairar-se en el cel mils i mils de coets que esclaten, peten i fan cascades i explosions de tots colors. Ho trobo, sincerament, tan i tan bonic que alguna vegada m’he arribat a imagina com es deu veure Salou des de tant amunt i enmig de tanta bellesa. Jo que sóc alta ja me’n faig bastant la idea, però... Mai no és el mateix. M’agradaria, doncs, senyor regidor, poder intercanviar-me encara que fos per una sola vegada amb algun element del castell de focs. Em conformaria que fos, com en altres casos que darrerament s’han fet públics, un cop cada quatre anys, encara que a mi –l’edat no perdona- ja pocs me’n queden. Potser, per això mateix , tinc una gran força interior que m’empeny a demanar-vos-ho i a confiar que vós m’ho concedireu. Ben atentament, la seva segura servidora des de fa segles. TORRE VELLA AADD: Salou, 6 pre-textos IV

5. LA FLAIRE DE LA MAR de Joaquim Pijoan Varem refer el camí de tornada, el Vil·la Alexander, o bé Casa Groga, com l’anomenava la Mar familiarment, era una de les cases modernistes del Passeig, al costat de la casa Bonet, una bella construcció d’un deixeble de Gaudí, Domènech Sugrañes, li va comentar quan hi passejaven pel davant, tot fent-li llegir, a la façana principal, una inscripció que hi havia en un rellotge de sol fet amb peces de ceràmica: Aprofita el temps que passa i no torna... AADD: Salou, 6 pre-textos VII

6. SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLEde Fina Anglès Dret dalt del pedestal del meu monument, veig la mar blava que un dia solcaren les meves naus en direcció a Mallorca i m’agrada molt. Vaja, no cal dir-ho perquè ja ho vaig deixar escrit en el meu Llibre dels Feyts del rey En Jacme. (Això dels possessius els reis ho empren molt.). Nós, Jacme I de Catalunya i Aragó, Comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València i de Mallorca, declaro que un dia de cada quatre anys, en l’anomenat any de traspàs, descendiré del meu pedestal del meu monument del meu passeig de Salou i em passejaré per la vila, aniré al Parc de la Ciutat 8...) i donaré un tomb amb bicicleta pel vial del Cavet, visitaré l’església de Santa Maria com a record de la de la de Montpeller, el primer lloc on la Reina, ma mare, em va portar quan vaig néixer, practicaré una mica de surf i em trobaré amb els meus companys escriptors per parlar de les nostres coses perquè sóc rei, però també sóc escriptor. (...) Si ell baixa a baix, algú ha de pujar a dalt! (...) només calia contactar amb la Colla gegantera de Salou. El gegant Rei en Jaume complia tots els requisits. (...) El mateix Rei, que durant les festes majors i les trobades de gegants el veia desfilar pel passeig, havia comentat, en privat, que amb aquell gegant se sentia ben representat. Que feia patxoca i era elegant i majestuós i que es movia com s’escau no solament a un gegant, sinó a un rei. AADD: Salou, 6 pre-textos IV

7. DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt Veia el far des de casa: veia la seva silueta fantasmagòrica a l’alba que pintava el cel amb els seus dits de rosa: veia com en aquelles primeres llums, el far emergia de l’aigua com una deessa blanca. Quan el dia avançava el seu curs de llum blanca esdevenia tan punyent que feia aclucar els ulls. Després transitaven morosament, amb parsimònia, les hores de la tarda que tenyia el blanc amb els tons malva, carmí i morat del capvespre: en aquella hora violeta, el far s’embolcallava de misteri. AADD: Salou 6 pre-textos V

8. DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt Durant tots aquests anys, el far ha sofert diverses transformacions. No l’edifici, per sort: l’edifici actual conserva la seva fesomia antiga que li dóna aquest aire de pel·lícula històrica... “decimonòmica”, insisteixo que dèiem la colla de joves estiuejants dels anys setanta (...) És evident la seva funció de salvament per als navegants en perill, sobretot en altres temps, quan no hi havia radars ni satèl·lits que viatgessin per l’espai. El només en dues ocasions ha deixat de solucionar. La primera vegada va ser entre el 18 de juliol i el 20 d’agost de l’any 1898, a causa de la guerra de Cuba. Com va passar amb els altres fars espanyols repartits per la costa de la pell de brau, les autoritats governamentals van voler evitar que la seva llum servís de referència a una suposada invasió nord-americana... La segona vegada va ser durant la nostra tràgica guerra civil, quan el far va servir de punt d’observació. En la façana encara es conserven els senyals de la metralla aèria. AADD: Salou 6 pre-textos V

9. MAI NO HI HA BATALLES PERDUDES - Avi, per què s’anomena passeig 30 d’octubre? Des de fa molts anys Salou lluitava per la seva independència de Vila-seca. Fins que un 30 d’octubre de 1989 la va aconseguir. D’ençà, el 30 d’octubre se celebra una festa en homenatge a aquesta batalla guanyada. Per això van construir aquest passeig. - Què és això de la independència, avi? És el tipus de llibertat que se li atorga a un municipi a través d’un acord que fa que dues ciutats tinguin cadascuna el seu ajuntament. Això et diria un diccionari més o menys, i no s’allunya tant de la veritat. Però per mi significa més que això. És quan sents que ja no depens d’un altre, que sents que no necessites el seu permís, la seva ajuda o els seus ànims per continuar endavant, per ser tu mateix. Quan saps que no formes part seu, perquè ets tu, i tu saps molt bé què et convé.... Diguem que parlem de Salou... ComeniusregioSalou- Gdansk

10. TEXTOS SELECCIONATS PER Assumpta Ribas