l univers i el sistema solar n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
L’Univers i el Sistema Solar PowerPoint Presentation
Download Presentation
L’Univers i el Sistema Solar

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 76

L’Univers i el Sistema Solar - PowerPoint PPT Presentation


  • 91 Views
  • Uploaded on

L’Univers i el Sistema Solar. Idees antigues i actuals sobre l’Univers. Teoria geocèntrica: La van proposar els antics grecs. Afirmava que la Terra es manté quieta al centre de l’Univers i que la resta d’astres giraven al seu voltant. Teoria heliocèntrica:

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'L’Univers i el Sistema Solar' - helga


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
idees antigues i actuals sobre l univers
Idees antigues i actuals sobre l’Univers

Teoria geocèntrica:

  • La van proposar els antics grecs.
  • Afirmava que la Terra es manté quieta al centre de l’Univers i que la resta d’astres giraven al seu voltant.
slide3
Teoria heliocèntrica:
  • La va enunciar far cinc-cents anys Nicolau Copèrnic.
  • Proposava que el Sol es manté quiet i que els planetes giraven al seu voltant.
  • Anys més tard, Galileo Galilei va donar la raó a Copèrnic gràcies a les seves observacions amb el telescopi.
les constel lacions
Les constel·lacions

Els antics grecs van observar 48 agrupacions d'estrelles que formaven dibuixos diversos en el firmament.

Amb una mica d'imaginació veien dibuixats, sobre els punts brillants que eren les estrelles, figures de la seva mitologia, animals, objectes, etc.  i així fins a 88 constel·lacions visibles en els dos hemisferis: nord i sud.   

slide5
En el cel, la única cosa que veiem és una projecció de tots els astres.

Generalment ens trobarem que les estrelles que estan pròximes en la volta del cel formant una constel·lació, en realitat es troben separades entre si distàncies que poden ser enormes.

Que les estrelles estiguin pròximes en el cel formant una constel·lació no vol dir que ho estiguin realment a l'espai. Per exemple, en el cas de l'Óssa Major, la relació de distàncies entre la més propera a la més allunyada de la Terra pot ser superior a tres.

qu s l univers
Què és l’Univers

L'Univers és tot, sense excepcions.Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers.

És molt gran, però no infinit. L'univers és, sobre tot, espai buit. La matèria no es distribueix de manera uniforme, sinó que es concentra en llocs concrets.

les mides i les dist ncies a l univers
Les mides i les distàncies a l’Univers

La unitat astronòmica: és la distància que hi ha entre la Terra i el Sol, uns 150 milions de kilòmetres

Un kiloparsec (abreujat kpc) és una unitat de longitud usada en astronomia. Equival a 1000 parsecs. 1 parsec (pc) = 3,26 anys-llum.

Un any-llum equival a la distància que la llum recorre en un any que és d'aproximadament 9,46 bilions de quilòmetres (velocitat de la llum = 300.000 km/s.

els components de l univers
Els components de l’Univers
  • L’Univers està format per galàxies.
  • Les galàxies formen grups anomenats grups de galàxies, cúmuls i supercúmuls.
  • Les galàxies estan formades per estrelles, planetes i nebuloses (enormes núvols de pols i gas).
slide13

Estructura d’una galàxia

Las estrellas rojas y viejas se encuentran en el halo y en la región central de las galaxias

Las estrellas jóvenes y calientes se encuentran en los brazos espirales

slide14
Les estrelles tenen planetes que giren al seu voltant, formant sistemes planetaris.
  • Alguns planetes tenen satèl·lits que giren al seu voltant.
slide16

La nebulosa del Cranc està a uns 2.000 anys-llum de la Terra i és el resultat d’una explosió d’una estrella que es va veure a la Terra l’any 1.054

slide19

És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns 30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem.

En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol.Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia. Es desplaça a uns 270 km. per segon.

slide25

La teoria del Big Bang

Diu que fa uns 15.000 milions d'anys tota l’energia existent a l’Univers estava concentrada en un punt més petit que un àtom.

La temperatura era molt alta i per això no existia la matèria com la coneixem avui.

Hi va haver una explosió violenta i, des d'aleshores, l'univers va perdent densitat i temperatura, permetent la formació d’àtoms, estrelles, galàxies y planetes a partir de partícules elementals.

la formaci del sistema solar i de la terra
La formació del Sistema Solar i de la Terra

Fa uns cinc mil milions d'anys, l'extensió de l'actual sistema solar era ocupada per una gran nebulosa aplanada, formada per gasos i "pols còsmica", que girava a l'entorn d'un eix. Hi abundaven elements químics com l'heli i l'hidrogen, que actualment formen una gran part del Sol. 

slide29

Aquesta nebulosa es va anar contraient, alhora que n'augmentaven la velocitat i la temperatura. Diverses porcions en van restar aïllades en forma de remolins que giraven al voltant d'un cos central que posseïa un 99,8 % de la massa total.

Aquest nucli central va formar el Sol, i cadascun dels remolins individualitzats, un planeta. La part de nebulosa que va formar la Terra devia tenir una extensió molt superior a l'actual. El procés de contracció va continuar en el "protoplaneta", alhora que atreia, per gravetat, partícules pesants de l'espai.  

slide32

El Sistema Solar

És una part de la galàxia Via Làctia dins de l’Univers; està format pel Sol, el conjunt de cossos que orbiten al seu voltant i l’espai interplanetari comprès entre ells.

slide33

Els planetes, la majoria dels satèl·lits i tots els asteroides orbiten al voltant del Sol en la mateixa direcció seguint orbites el·líptiques en direcció antihorària si s’observa per damunt del pol nord del Sol.

El pla aproximat en el que giren tots aquests cossos s’anomena eclíptica.

Alguns objectes orbiten amb un grau d’inclinació especialment elevat, como Plutó, amb una inclinació amb respecte l’eix de l’eclíptica de 18º, així com una part important dels objectes del cinturó de Kuiper.

slide37

Cossos que formen el Sistema Solar

Sol. És una estrella que conté més del 99% de la massa del sistema.

Planetes. Dividits en planetes interiors, també anomenats terrestres o tel·lúrics, i planetes exteriors o gegants.

Planetes nans. Cossos la massa dels quals els permet tenir forma esfèrica, però no la suficient per haver atret o expulsat a tots els cossos del seu voltant. Cossos com l’antic planeta Plutó, Ceres o (136199) Eris (Xena) estan dins d’aquesta categoria.

Satèl·lits. Cossos marors orbitant els planetes, alguns de gran mida, com La Lluna, en la Terra, Ganímedes, en Júpiter o Titá, en Saturn.

Asteroides. Cossos menors concentrats majoritariament en el cinturó d’asteroides entre les órbites de Mart i Júpiter. La seva escassa massa no els permet tenir forma regular.

Objectes del cinturó de Kuiper. Objectes gelats exteriors en òrbites estables, els més grans dels quals serien Sedna y Quásar.

Cometes. Objectes gelats petits provinents del Núvol d’Oort.

slide39

Planetas enanos

La UAI creó en 2006 una nueva categoría para algunos cuerpos del Sistema Solar, la de los planetas enanos, en la que fue incluido Plutón (antes en la categoría Planetas), Ceres (antes en la categoría Asteroides) y Eris.

slide40

El Sol

  • L’energia del Sol prové de reaccions nuclears que es produeixen al seu interior (fusió d’àtoms d’hidrogen).
  • La seva superfície es troba a uns 6.000 ºC
slide42

Els planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

  • Tenen una superfície rocosa, una escorça i un mantell formats per roques i, al centre, un nucli metàl·lic.
slide43

MERCURI

  • És tres vegades més petit que la Terra.
  • No té satèl·lits.
  • No té atmosfera.
  • Les temperatures a la seva superfície són molt extremes (425 ºC de dia i -170ºC de nit).
slide45

VENUS

  • Té una mida semblant a la de la Terra
  • No té satèl·lits.
  • Té una atmosfera de CO2
  • La temperatura superficial assoleix 480 ºC
  • El seu moviment de rotació és en sentit contrari a la de la resta dels planetes
slide48

Mart

  • Té dos satèl·lits: Deimos i Fobos
  • Té una atmosfera molt lleugera de CO2
  • La temperatura a la seva superfície és d’uns -50ºC
slide51

Els planetes exteriors

  • Són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
  • Són enormes i estan constituïts principalment per gas

Júpiter

Saturn

slide53

Els planetes nans

  • Característiques d’un planeta nan:
  • Està en òrbita voltant una estrella, però no és ell mateix una estrella.
  • És suficient massiu per esdevenir per la seva pròpia gravitació un cos rígid i també per l'equilibri hidrostàtic una configuració arrodonida,
  • No ha esvaït els seus veïns de la seva òrbita.
  • No és un satèl·lit.
  • Són: Plutó. Ceres i Eris

Plutó i Caront

slide59

Els asteroides

Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor.

slide60

Situació dels asteroides del sistema Solar:

  • Cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter
  • Cinturó de Kuiper (els asteroides són més grans)
slide61

Els cometes

  • Són cossos formats per glaç mesclat amb pols i fragments de roca.
  • Provenen d’un tercer cinturó anomenat núvol d’Ort, que està més enllà de l’òrbita de Plutó
slide64

Nucli

Part sòlida de gel, composts orgànics, pols i altres substàncies congelades

Cabellera

Núvol de gas que envolta al nucli. Es forma quan a l’apropar-se al Sol, el cometa s’escalfa, els gasos s’evaporen i es desprenen partícules sòlides. Quan torna a allunyar-se, es refreda, els gasos es glacen i la cua desapareix.

Cap

La constitueix el nucli i la cabellera.

Cua iònica

Està constituïda per material ionitzat degut a la radiació electromagnètica i a partícules provinents del sol.

Cua de pols

És de color groc perquè reflecteix la llum del Sol.

Envolta d'hidrogen

Es forma degut a processos químics que tenen lloc quan el cometa absorbeix radiació ultraviolada.

Òrbita del cometa

Pot ser oberta (el cometa gira al voltant del Sol i s’allunya per a no tornar mai més) o tancada (el cometa tornarà).

Sentit de la cua

Per efecte del vent solar la cua sempre s'expandeix en sentit oposat al Sol, fins i tot quan el cometa s’allunya d’ell.

slide67

Les estrelles fugaces

Al llarg de la seva trajectòria, el cometa va deixant grans quantitats de petits fragments de material. Quan la Terra travessa l’òrbita d’un cometa, aquests fragments cauen a l'atmosfera en forma d'estrelles fugaces.

slide68

L’exploració de l’Univers: el telescopi espacial Hubble

El telescopio espacial Hubble fue puesto en órbita el 25 de abril de 1990. Se trata de un satélite artificial que da una vuelta alrededor de la Tierra cada 90 minutos, a una altura de 600 km, La diferencia más notable con respecto a otros satélites es que dirige sus instrumentos hacia el espacio en lugar de hacia nuestro planeta. La arquitectura principal del Hubble no difiere mucho de un telescopio terrestre: es un tubo cilíndrico en cuyo interior reside un gran espejo de 2,5 metros de diámetro.