Sofistes i Sòcrates

1. Sofistes i Sòcrates La Polis. L’escenari de la nova filosofia

2. Context històric • Després de les guerres perses i les victòries de Marató i Salamina, Atenes es converteix en el centre comercial i cultural de Grècia. Sota el govern democràtic de Pèricles apareix la necessitat de l’art de la paraula, l’oratòria i la dialèctica. Instruments polítics a l’àgora i davant els jurats. Educació tradicional és insuficient per a crear ciutadans. Seran els sofistes els encarregats d’ensenyar als joves els recursos persuasius de la paraula.

3. Característiques generals • No són una escola • Són majoritàriament estrangers. No poden participar directament en política • Defensen el panhelenisme • Són educadors i pedagogs, nou model d’ensenyament • Foren grans oradors i escriptors • Destaquen per les doctrines humanistes, el problema és l’home en la polis. Període antropològic • Són relativistes. Les essències són variables i contingents • Escèptics i amb actitud crítica davant el valor del coneixement. Subjectivisme, no existeixen veritats objectives • Defensen l’indiferentisme moral i religiós (tot depén de l'òptica amb la qual es mira) • Promouen el convencionalisme jurídic • Oportunistes (alguns), El fi justifica els mitjans • Cobren per les seves lliçons • Procedeixen investigant inductivament

4. Protàgores d’Abdera • 480-410 aC. Educat pels mags que van acompanyar Xerxes. Feu diferents visites a la ciutat d’Atenes. Molt apreciat per Pèricles que li va encarregar redactar una constitució per a la colònia panhelènica de Túrios. Acusat d’asebeia, fou desterrat i morí en el viatge que el conduïa a Sicília. • Pocs fragments de les seves obres. Influència d’Heràclit i els atomistes. Cada persona percep la realitat des de la seva òptica.

5. L’home és la mesura de totes les coses • Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid • Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixos i universals • Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables • Religiós: Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus

6. Gòrgies de Leontinos • 483-380 a C. Fou enviat a Atenes com ambaixador per demanar ajuda front els siracusans. Deixà meravellats els atenencs per la seva eloqüència. L’Orador més brillant d’entre els sofistes. Confia en el poder de la paraula per a persuadir. • Va deixar de filosofar quan va veure que res podia ser conegut amb seguretat

7. Coneixement • S’inspira en Empèdocles i els eleates. Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme. • Res no existeix: El no-ésser no pot existir i no existir al mateix temps. Si ho fos o és etern o engendrat. Si fos etern fóra infinit i no cabria enlloc. Si fos engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible • Si existís , no es podria conèixer. O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert) • Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc

8. Sòcrates • 470-399 a-C. Va néixer a Atenes. Fill Sofronisc, artesà benestant que exerciaw com esculptor i de Fenàrete, que després de la mort del seu marit es dedicà a l’ocupació de partera. Es va educar als carrers de la ciutat disputant sobre molts temes entre ells: astronomia, matemàtiques i música. • Va viure a Atenes, sense càrrecs oficials i s’enfrontà al govern dels 30 tirans. Oposició a la Democràcia i simpatia per les constitucions arcaiques i amic d’alguns dels tirans com Alcibíadees, Críties o Càrmides, li ocasionaren nombroses enemistats. Confós amb els sofistes als que havia combatut. Fou acusat d’asebèia,d’introduir nous déus a la ciutat i de corrompre a la joventut. Fou portat als tribunals i condemnat a beure la cicuta. • Es podria haver deslliurat de la mort i no ho va voler fer per tal de romandre fidel a les lleis de la ciutat.

9. Sòcrates i els sofistes • No deixa de tenir algunes semblances amb ells.Coincideix en la preocupació per la joventut, però l’entén com a pràctica conscient del bé, de la justícia i de la virtut, amb el fi de formar bons ciutadans i bons governants. S’oposa a l’utilitarisme d’aquests. • En tots hi ha una bona part d’escepticisme sobre qüestions cosmològiques i ontològiques. L’interès es centra en els problemes de la persona com a individus i com a éssers socials. Els sofistes tracten de proporcionar els mitjans per al triomf social, sense parar gaire en la legitimitat dels mitjans, Sòcrates vol millorar els individus per la virtut. • Rebutja l’actitud sensista, subjectivista i relativista dels sofistes en matèria moral i política

10. Mètode socràtic • Practica el mètode inductiu amb l’objectiu de descobrir les veritats universals i les definicions dels conceptes morals • La definició és el concepte universal d’una cosa. La ciència són doncs, conceptes fixos, estables i permanents als quals s’arriba en suprimir els trets particulars i ascendint vers els gèneres i les espècies. • Partim de la maièutica, preguntes hàbilment plantejades per portar a l’interlocutor a la veritat, que es troba en forma d’idea innata a l’ànima. • Va precedida de l’ús de la ironia, per deslliurar l’enteniment d’errors i prejudicis, un cop reconeguda la ignorància pròpia • Segueix la definició d’un concepte universal

11. Doctrina • Reflexió de l’home sobre si mateix. La veritat és dins de l’home, interès fonamental per l’individu i el ciutadà per a trobar el seu bé • Antropologia: concepte optimista de l’home, ésser privilegiat que gaudeix de pensament racional i de paraula. Pot fer i explicar coneixement. Ésser dual compost de cos i ànima (immortal i divina)Dos coneixements el sensible i l’intel·lectual o racional que ens permet arribar als conceptes universals • Física. L’univers consta d’una part material visible regit per una ment invisible, ordenadora i provident • L’home a través de la inducció pot arribar al coneixement universal. Diferenciar ciència d’opinió • Ètica: Hi ha diversos béns. Però la característica del bé és la utilitat. Allò que és bo és allò útil (intel·lectualisme moral). La pràctica de la virtut és el més útil. La felicitat consisteix en la ciència del bé, ciència, saber i virtut coincideixen. Els que actuen malament és que no saben (recordem Nou testament mort de Jesús) • Totes les virtuts es redueixen a la saviesa. Totes són hàbits racionals i es poden ensenyar. La voluntat no permet el mal, està determinada cap el bé. Al que actua malament se l’ha d’ensenyar, no castigar