impartici d una assignatura d electr nica digital per mitj d exercicis n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS PowerPoint Presentation
Download Presentation
IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 12

IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS - PowerPoint PPT Presentation


  • 95 Views
  • Uploaded on

IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS. Josep Jordana, Francesc Josep Robert Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeronàutica de Castelldefels (EETAC) Artés, 12 de Febrer de 2013.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS' - dai-herring


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
impartici d una assignatura d electr nica digital per mitj d exercicis

IMPARTICIÓ D’UNA ASSIGNATURA D’ELECTRÒNICA DIGITAL PER MITJÀ D’EXERCICIS

Josep Jordana, Francesc Josep Robert

Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeronàutica de Castelldefels (EETAC)

Artés, 12 de Febrer de 2013

slide2

Circuits i Sistemes Digitals (CSD)s’imparteix en el primer quadrimestre de segon curs de les titulacions de grau d’ Enginyeria de Telecomunicació a l’EETAC.

OBJECTIU de l’ assignatura: Anàlisi i disseny de circuits lògics mitjançant VHDL i programació de microcontroladors. Els/Les alumnes han de dedicar 150 h a l ‘aprenentatge de la matèria (6 ECTS)

Metodologies d’aprenentatge:

  • L’aprenentatge cooperatiu és l’ús instruccional de petits grups per tal que els i les estudiants treballin junts/es amb l’objectiu de maximitzar el seu aprenentatge i el dels seus companys/es.
  • Aprenentatge basat en problemes (ABP): Els continguts i competències de la matèria s’introdueixen per mitjà de problemes extensos i complexes.

Avaluació Contínua:Avaluació formativa integrada dins del procés d’ensenyament-aprenentatge

1

slide3

L’activitat del professor en les classes presencials (2 hores en grup gran, 2 hores al laboratori en grup petit, i 1 hora d’activitats dirigides) és la d’orientar el funcionament dels diferents grups i aclarir els dubtes que el grup no sigui capaç de resoldre per si mateix.

Cada grup ha d’elaborar un portafoli electrònic per mitjà de Google-Sites en la que els seus components emmagatzemaran tota la informació elaborada al llarg del curs: Exercicis, Controls, reflexions personals, presentació en vídeo del projecte d’aplicació, etc.

2

slide6

Continuous assessment

L’avaluació és en grup i individual:

- Exercicis de resoldre problemes  30 %

- Group e-Portfolio 15 %

- Projecte d’aplicació  20 %

- 4 exàmens individuals  25 %

- - Participació i actitud  10 %

Treball en grup

Treball individual

OBJECTIU:

Quina relació hi ha entre les notes assolides als controls i a la nota final?

5

slide7

En el quadrimestre de primavera de 2011 han seguit l’assignatura uns 46 alumnes.

Grup A -> 11 estudiants (100 % aprovats)

Grup B > 20 estudiants (90 % aprovats)

Grup C -> 15 estudiants (86.7 % aprovats)

6

slide8

La figura 1 mostra que en el grup classe A (N = 11, format per 4 equips), tots els seus membres han superat els controls, excepte 1 component, la qual cosa indica la forta influència dels diferents equips cooperatius en el rendiment dels seus components.

7

slide9

La figura 2 mostra que en el grup classe B (N = 20, format per 7 equips), 7 dels seus membres han suspès els controls. Aquests alumnes pertanyen als equips 1, on tots els seus components no han arribat en mitjana al 5 i als equips 3, 4, 6 i 7 , on un únic component l’ha suspès. Tot i la influència que el grup cooperatiu aporta a cada component individual, podem observar que no sempre s’obté una uniformitat total de notes en tots els membres d’un mateix equip.

8

slide10

La figura 3 indica que en el grup classe C (N = 15, format per 7 equips), també 7 dels seus membres han supès els controls. En el grup 1 i 5 tots els seus components, en mitjana han suspès els controls. En el grup 4 un únic component l’ha suspès. Això indica que l’equip té una forta influència en el rendiment de cada un dels seus components, tot i que sempre hi ha alguna excepció.

9

slide12

CONCLUSIONS

  • S’ha realitzat un estudi del rendiment acadèmic on s’ha comparat el rendiment individual amb el rendiment dels diferents equips. S’ha observat una forta correlació entre les notes assolides en els controls i al final de curs, amb Rho (Spearman )= 0,798 (p < 0,001).
  • La majoria d’estudiants que ha seguit l’assignatura fins a final de curs, l’ha aprovat. L’avaluació contínua millora el rendiment acadèmic.
  • La majoria d’estudiants ha avaluat positivament l’experiència tot i que consideren que la seva càrrega de treball és molt alta.
  • El rendiment acadèmic assolit en els diferents grups classe és força independent del professor que ha impartit l’assignatura.

11