1 / 19

La comunicació en ciències i la comunicació de la ciència

La comunicació en ciències i la comunicació de la ciència. Santiago Ramentol UAB. La ciència en el segle XXI (segons Carl Sagan). Posa a mans uns mitjans sense precedents per salvar, perllongar i millorar la vida.

cathy
Download Presentation

La comunicació en ciències i la comunicació de la ciència

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La comunicació en ciències i la comunicació de la ciència Santiago Ramentol UAB

  2. La ciència en el segle XXI(segons Carl Sagan) • Posa a mans uns mitjans sense precedents per salvar, perllongar i millorar la vida. • Posa a mans uns mitjans, també sense precedents, per destruir aquestes vides que es volen salvar. • Posa a mans un mitjans, igualment sense precedents, que permeten un coneixement de nosaltres mateixos i de l’univers que ens rodeja.

  3. Els silencis de la ciència La ciència guarda silenci... • Quan el científic es tanca en el seu laboratori, i no és conscient de la necessitat de donar comptes i de comunicar amb els ciutadans. • Quan les investigacions científiques estan lligades a interessos mercantilistes. • Quan les investigacions científiques i les seves aplicacions tecnològiques depenen directament o indirectament de la guerra.

  4. Perquè la ciència ha de comunicar?(segons Robert Hazen i James Trefil) • Igualtat. El dret dels ciutadans a posseir coneixements per poder prendre decisions responsables, en el marc d’una democràcia de qualitat. • Estètica. El dret de les persones a no viure al marge de la bellesa enriquidora de la ciència i de les lleis de la naturalesa. • Coherència. El dret de la gent de participar en la relació íntima entre els descobriments científics i l’ambient cultural d’una època concreta.

  5. Els cinc cercles de la comunicació científica 1 2 1 3 2 1. Matèries específiques (subespecialitzacions) 4 2. Àrees de coneixement 3. Ciència en general 5 4. Comunitat del coneixement 5. Societat en general

  6. Els cinc cercles i els mitjans de comunicació científics 5 1. Mitjans científics específics 4 2. Mitjans científics d'àrea de coneixement 3 3. Mitjans generalistes de referència 2 4. Mitjans de comunicació d'alta divulgació 5. Mitjans de divulgació massiva 1

  7. Nivells d’especialitzaciósegons el tipus de comunicació • Entre subespecialistes. • Entre especialistes. • Entre científics, en general. • Dirigit a un públic preparat (comunitat del coneixement). • Dirigit al públic en general.

  8. Mitjans de divulgació massiva Diaris populars Revistes Radio Televisió Audiovisuals Jocs electrònics Exposicions Museus específics. Museus interactius 1 2 3 4 5 Mitjans de divulgació combinada Revistes (Science &Vie, Science & Avenir, National Geographic.) Diaris de referència Audiovisuals Mitjans específics Mitjans generalistes Referència Nature Science Audiovisuals Mitjans d’alta Divulgació Scientífic American La Recherche Pàgines web Audiovisuals Revistes específiques Blocs Congressos Reunions Simposis ponències comunicacions pòsters Els grans divulgadors Isaac Asimov , Paul Davies, Carl Sagam, Stephen Jay Gould, Richard Leakey, Fred Hoyle, James Trefil (…) Ciència ficció Isaac Asimov, Carl Sagan, George Well, Olaf Stapledon, Arthur C. Clarke, Stanislaw Lem, Michael Crichton (…) Llistes de referència Science citation index (ISI) Literatura fantàstica i ficció especulativa J.R.R. Tolkien, Ursula K LeGuin, George Orwell (…)

  9. La comunicació estratègica • Estat de la qüestió. Relació i anàlisi de les situacions que determinen la informació. • Destinataris. A qui ens volem dirigir. • Diagnòstic. Reconeixement dels problemes informatius i definició de solucions. • Objectius. Propòsits informatius que volem aconseguir: què volem comunicar i perquè. • Idees clau. Elements bàsics d’allò que volem comunicar. • Conclusions. Determinació del procés informatiu a partir de les premisses anteriors. • Accions. Resolució del procés informatiu.

  10. Llenguatge global Llenguatges d'especialitat Llenguatge comú E E Llengua que parla la gent normalment Ús del llenguatge figurat Llenguatge periodístic: lleng. comú + rigor + fiabilitat [objectivitat] La paraula: Unitat lèxica amb significats diversos [polisèmica] Tendència a usar els sinònims Pocs neologismes i regulats per la norma Les paraules polisèmiques passen a ser termes monosèmics Llengua pròpia d’un àmbit comunicatiu Vocabulari específic Referència unívoca. Exactitud Impersonalitat Precisió El terme (concepte): Unitat lèxica amb significat unívoc [monosèmic] Tendència a evitar els sinònims Força neònims neologismes: Neologismes Símbols Es defineixen en relació al camp d’especialitat Per derivació (prefixos, sufixos o dues paraules), de significat, o de manlleu (paraula d’una altra llengua)

  11. Els llenguatges d’especialitat (1) • El llenguatge d’especialitat és una varietat funcional de la llengua amb les característiques següents. • Formalitat del registre i recursos lingüístics propis. • Temàtica específica. • Propòsit fonamentalment informatiu. • Relacions d’intersecció amb el llenguatge comú (tenen elements comuns i, fins i tot, comparteixen recursos lingüístics).

  12. El llenguatges d’especialitat (2) • A diferència del llenguatge comú, els llenguatges específics tenen les característiques següents. • Es produeixen només entre usuaris determinats (els científics d’una subespecialitat o d’una branca del saber). • Se situen en un context també determinat (una subespecialitat o una àrea). • Informen sobre uns temes determinats. • Usen un vocabulari específic concret amb normes pròpies.

  13. Els llenguatges d’especialitat (i 3) • Algunes característiques més: • Us de termes amb referència unívoca (susceptible de ser interpretats només d’una manera). • Recursos lingüístics que assegurin l’exactitud, la precisió i la impersonalitat. • Creació i consum de neologismes. • Tendència a evitar sinònims. • Diferenciació respecte dels llenguatges d’altres àmbits, encara que siguin propers.

  14. Estructura de l'article científic Estructura de l'article científic Estructura de l'article científic Estructura de l'article científic Encapçalament Encapçalament Títol, títol abreujat, signatura/es, institució, adreça, data/es, key words, sumari. abstract abstract introducció cos cos objectius materials introducció + mètodes Interès creixent objectius dades i càlculs materials i mètodes resultats dades i càlculs resultats discussió discussió dels resultats conclusions conclusions grup bibliogràfic i documental grup bibliogràfic i documental

  15. El text informatiu Estructura de l'article periodístic Grup titular Avantítol [contextualitza, situa] Títol [nucli de la informació] Subtítol [explica i/o dona una altra informació] Altres recursos: destacats, cintes, paraigües, peus de foto. Què quan qui com on perquè Lead Exactitud Concisió Precisió Fiabilitat (correspondència amb la realitat) ------------- Correcció normativa Frases curtes i en activa Ordre lògic Estil directe ------------- Divulgació (claredat + senzillesa) Brevetat Densitat d’informació Detallisme Varietat Atracció Ritme Color Sonoritat Text Interès decreixent Titolets entre paràgrafs

  16. La crisi del periodisme Reptes tecnològics Societat de la informació Banalització Subjectivisme Societat en xarxa. Tota informació a la xarxa Mitjans electrònics, multimèdia interactius Periodista generalista i multifuncional Free lancer Dins de la xarxa tothom pot ser informador Descomposició de la professió i dels mitjans Un sector acadèmic i professional proposa substituir el vell model objectivista (els fets són sagrats i les opinions lliures) per un model subjectivista, que admeti la inutilitat de la antiga divisió entre les informacions i les opinions.

  17. És possible reproduir la realitat de forma precisa? Des del punt de vista lingüístic Quatre categories de Bertrand Russell Substituir objectivitat (d’acord amb la realitat) per: a. asseveració garantida b. probabilitat c. coherència amb la realitat d. adequació a la realitat. Més utilització de terminologia precisa + termes monosèmics - Paraules polisèmiques Popper: La realitat completa és sempre inabastable, però hom s’hi pot acostar amb un mètode regulat i sistemàtic Com més literari és un text, menys precisió La ciència ja es va platejar aquest problema Cal un mètode Retorn al text informatiu Aplicació de la lògica de la investigació científica a l’activitat periodística

  18. Un periodisme basat en l'evidència Vell periodisme Nou periodisme Coneixement comú. Experiència sobre la marxa. Fonts típiques, convencionals i pròximes. Capacitat intuïtiva. L’olfacte. A partir de l’enorme cabal d’informació avalada i acumulada en les xarxes Coneixements experts Descartar l’atzar i la intuïció Organització inadequada en les empreses i de les redaccions. Manca de temps. Multifuncionalitat. Rutines professionals. Gestió de la informació basada en el coneixement expert Nova estructuració de les empreses informatives Millora dels continguts Informació més objectiva (més pròxima a la realitat) Altes dosis d’incerteses i d’errors

  19. El coneixement: factor d’igualtat i de llibertat Si la ciència comunica entre ella mateixa i amb els ciutadans, complirà un dels papers socials més importants, ara i en el futur: Fer participar tots els ciutadans en la gran aventura del saber.

More Related