Download
programes d activitat f sica per a millorar la hipertensi n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ PowerPoint Presentation
Download Presentation
PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ

PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ

125 Views Download Presentation
Download Presentation

PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ Diputació de Barcelona Dissabtes 20 i 27 d’octubre Dra. Elena Tort Llicenciada en Medicina i Cirurgia Especialista en Medicina de l’Esport

  2. ÍNDEX • FISIOLOGIA SISTEMA ARTERIAL • HIPERTENSIÓ ARTERIAL • ACTIVITAT FÍSICA EN HIPERTENSOS

  3. RESUM FISIOLOGIA

  4. El cor • El cor és un òrgan muscular que té com a tasca impulsar la sang per distribuir-la pels teixits • Té 4 cavitats: 2 aurícules i 2 ventricles. La separació entre A-V és a través de les vàlvules auriculoventriculars que impedeixen el reflux de sang durant la sístole.

  5. FUNCIONAMENT COR sístole diàstole

  6. Sistema circulatori Té una gran capacitat per adaptar-se a les necessitats de l’organisme

  7. SISTEMA ARTERIAL El sistema arterial consisteix en una sèrie de vasos ramificats que van des de les artèries grans com l’aorta i la pulmonar, passant per les de mitja i petit diàmetre i arterioles fins als capil·lars Les artèries es classifiquen en elàstiqueso musculars. L’aorta i les grans artèries tenen parets gruixudes, la túnica mitja, també gruixuda, està formada per capes concèntriques de teixit elàstic. Les artèries de menys diàmetre i les arterioles, presenten una quantitat proporcionalment major de múscul llis, això permet modificacions del radi arterial molt precises Sistema arterial

  8. SISTEMA VENÓS:Les venes tenen parets fines però amb cèls.musculars que els permeten augmentar o disminuir el cabal. Com són poc consistents , les parets es col·lapsen si estan buides, però també poden dilatar-se molt i augmentar el seu volum actuant coma reservori sanguini. CAPIL·LARS:La seva paret només té endoteli, una sola capa de cels.planes envoltada per una membrana basal. És permeable i permet l’intercanvi a través dels porus.

  9. QUÈ ÉS LA TENSIÓ ARTERIAL? • És la pressió que exerceix el cor sobre les artèries per a conduir la sang als diferents òrgans del cos. La tensió arterial màxima correspon a la contracció i la mínima a la relaxació. • La TA mitja ens indica la pressió amb que la sang arriba als teixits, és la força efectiva que condueix la sang PAM= (2PAD+PAS)/3

  10. Fisiologia TA i sistema circulatori • La tensió arterial depèn de la despesa cardíaca i de la RVP (determinada pel diàmetre arterioles) • La despesa cardíaca és el volum de sang expulsat cada minut per cada ventricle= VS*FC. Sol ser un 5-6l/min. • La tensió s’ha de mantenir dins un rang que permeti un flux sanguini als teixits adient per a les seves necessitats • El flux sanguini dependrà de • Diferència pressió entre els extrems vas • Resistència que ofereixi el vas: Depèn de la viscositat, de la longitud i del radi.

  11. Tipus regulació • Local: El teixit autoregula el seu flux sanguini segons les necessitats • Curt plaç: si disminueix aport O2, les cèls. alliberen substàncies VD • Llarg plaç: canvi en el nº i diàmetre vasos • Central. Busca un repartiment equilibrat de flux als òrgans, per tant busca que la TA es mantingui • Curt plaç • Mig llarg plaç

  12. Regulació central curt plaç • Són mecanismes d’inici molt ràpid. • Hi participen els centres motors bulbars i els centres superiors • Actuen per l’activació de diferents receptors sensorials. • Barorreceptors (sensibles a pressió. estan a parets grans artèries). Si aug TA fan VD sistema perifèric i dism.FC i contractilitat • Quimiorreceptors (sensibles a disminució oxigen.Estan a caròtides i troncs aòrtics).Estimulen centre VC • Receptors estirament:Detecten canvis de pressió per modificacions volum. • Receptors centre vasomotor

  13. Regulació central mig i curt plaç • Bàsicament es controla el volum sanguini • Mecanismes: • Desplaçament volum líquid als capil·lars :Augmenta el filtrat i així disminueix volum vascular • Relaxació vasos • Sistema renina-angiotensina

  14. Substancies vasoconstrictores a)Noradrenalina i adrenalina b)Angiotensina II c) Vasopresina o ADH d) Endotelines Substàncies VD: Òxid nítric Factor hiperpolaritzant endotelial Bradicinina Histamina Prostaglandines Pèptid auricular natriurètic Control nerviós: És a través del SN simpàtic Acció sobre els receptors del cor augmentant la freqüència i la contractilitat del cor Acció sobre les cels.musculars llises augmentant les RVP (per contracció fibra muscular) Acció sobre l’eix renina-angiotensina El Sn parasimpàtic (ACh)disminueix la FC i la contractilitat pq afavoreix la lliberació subst.VD a les cels.endotelials Control humoral flux sanguini

  15. Adaptacions arterials • El sist.arterial té capacitat d’adaptar i distribuir el volum de sang que rep: • A la sístole les grans arteries(st aorta) emmagatzemen 60% del VS. Així no arriben grans volums a les arteries distals de forma pulsàtil que les podria fer malbé • A la diàstole es reparteix aquest 60% per la recuperació elàstica de las paret de les artèries, així es garanteix un flux sanguini capil·lar constant. • En exercici dinàmic • augmenta el GC per augment de la FC, del VS i de la contractilitat miocàrdica • Augmenta el flux sang. Als musc.actius per VC local i disminueix als musc.inactius i vísceres per VC. Per tant aug la TAS i es manté la TAD • En exercici isomètric: els músculs comprimeixen les artèries que irriguen els músculs actius per tant disminueix el flux sang. Per a compensar-ho, augmenta el GC i l’activitat simpàtica. Augmenta la Tas i la TAd

  16. Canvis TA edat • Amb l’edat les artèries tenen menys capacitat elàstica, per tant s’emmagatzema menys sang a la diàstole, així augmenta la Tas,més fricció a la paret arterial, flux més pulsàtil, La TAD augmenta per l’augment gruix paret+Vc

  17. HIPERTENSIÓ ARTERIAL entrem en matèria.....

  18. QUÈ ÉS LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL? • És l’elevació continuada de les xifres de pressió arterial (PA), tant la sistòIica com la diastòlica. Una persona és hipertensa quan té repetidament una PA igual o per sobre de 140 i/o 90 mmHg. La retenció de líquids i/o les obstruccions a les artèries fan que augmenti la tensió arterial. • Tenir HTA incrementa el risc de patir una malaltia del cor, del ronyó,del cervell i dels vasos arterials

  19. CAUSES HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  20. EPIDEMIOLOGIA • Afecta al voltant del 20 % de la població adulta. Aquest percentatge augmenta amb l’edat. L’HTA es dóna tant en els homes com en les dones però, a partir de la menopausa, és més freqüent en les dones. • A Espanya, la seva prevalença en adults majors de 18 anys és de aproximadament un 35% i arriba al 40% en edats mitges i al 68% en els majors de 60 anys

  21. Classificació Hipertensió arterial • Segons la causa • Essencial o primària (90% dels casos) • Secundària: • Farmacològica • Renalvascular • Endocrina • Coartació aorta... • Segons la gravetat

  22. CLASSIFICACIÓ HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  23. COM S’HA DE MESURAR? • Hi ha tres formes d’estudiar la tensió arterial: • “Convencional”: a la consulta • MAPA: monitorització ambulatòria PA 24h (tècnica més perfeccionada) • AMPA: automesura domiciliària PA • La tècnica de mesura manual és posar l’esfigmomanòmetre de mercuri obstruint l’ artèria braquial amb un manegot i auscultant els sorolls de Korotkoff

  24. Consideracions al fer la mesura • Pacient • Relaxació física • Relaxació mental • Evitar tabac,cafè,.. • Considerar “alerta” • Aparell • Tipus • Manegot adient • Tècnica • Col·locació manegot • Tècnica correcta • Nº mesures

  25. Variabilitat en la mesura • Factors externs: Tªambiental, activitat prèvia a la mesura, estat emocional, lloc on es mesura • Variabilitat observador (metge, infermera, pacient,...) • Sd.Bata Blanca: Reacció d’alerta davant la presa de la TA.

  26. AMPA: RECOMANACIONS • Fer servir un aparell de qualitat • Revisar l’aparell un cop a l’any • Condicions correctes per a la mesura • Prendre pel matí i nit, 2-3 cops • No prendre-la només “mals dies”, normalment 1 cop setmana • Portar un registre • Portar registre al CAP

  27. PROTOCOL DIAGNÒSTIC HTA

  28. Estudi pacient HTA • Descartar que sigui secundària: • Valorar antecedents personals • Antecedents familiars • Determinar si hi ha malalties associades • Valoració hàbits saludables • Determinació factors externs HTA (estrès,..) • Fàrmacs i substàncies que augmenten la TA: • ACO • Alcohol • Regalèssia • Gingseng • AINes, clucocorticoids • Antidepressius • Hormones tiroïdals • Descongestionants ....

  29. EXPLORACIÓ FÍSICA • Pes, talla, IMC, perímetre cintura (homes >102, dones >88) • Morfologia: distribució del greix • Exploració cardiovascular: polsos, auscultació,.. • Exploració abdominal • Si DM, mirar fons d’ull • Anàlisi sang i orina • ECG • Ecocardio (no sempre) • MAPA, AMPA

  30. FACTORS DE RISC cardiovascular • Tabaquisme o fumador fins fa 1 any • HDL>35 • Hipercolesterolèmia • IMC elevat • Sedentarisme • DM • >60a • Home o dona post menopàusica • Antecedents familiars. • Resposta hipertensiva a l’exercici

  31. QUINS SÍMPTOMES DÓNA? • No acostuma a donar símptomes, com a molt pot donar mal de cap,ansietat, hemorràgia nassal,.... • Si no es controla la TA pot afectar al sistema vascular: • Afectació renal • Hipertròfia miocàrdica que pot provocar isquèmia, Insuficiència cardíaca per “excés de treball” • Hemorràgies cerebrals. • Afectació vista • Claudicació intermitent per afectació circulació cames.

  32. SÍNDROME METABÒLICA • Es donen tres de les següents condicions: • Obesitat abdominal. • Trastorn de els greixos en sang (colesterol HDL baix i augment de TAG). • Alteració del control de la glucosa (hiperglucèmia). • Augment de la pressió arterial. • S’ associa a un augment de 5 vegades en la prevalença de DM II i de 2-3 cops la malaltia CV • Els hipertensos amb síndrome metabòlica tenen un risc cardiovascular quasi el doble del que tenen els hipertensos sense ell. • Hi ha predisposició genètica però no es sol manifestar si no hi ha obesitat abdominal o sedentarisme

  33. TRACTAMENT • FARMACOLÒGIC • MODIFICACIÓ HÀBITS

  34. MEDICACIÓ • -Diürètics tiazídics • - Betablocadors • - Calciantagonistes • - IECA • - ARA-2

  35. Canvis estil vida • Si IMC >27s’han de perdre mínim 4kg • Reduir consum alcohol:>30/gr dia homes i <20g/dia dones • Activitat física moderada mínim 30 min dies intensitat 60-80% • Reduir ingesta sal a <6gr/dia (més efectiu si >60ª i/o HTA severa i/o raça negra) • Ingesta dietètica potassi >2g/dia • Dieta rica en fruita, vegetals, làctics desnatats i reducció greixos totals i saturats. • Supressió hàbit tabàquic

  36. ALIMENTACIÓ • Dieta rica en fibra i pobre en greixos saturats (fruita, verdura, llegums, peix,...) • Dieta hiposòdica • Disminuir consum alcohol

  37. Dieta Hiposòdica: Consells • Només la sal comú (ClNa) té efecte hipertensor • El paladar humà no detecta fins el 20% de reducció de la sal. • Els aliments processats solen portar major quantitat de sal. Evitar els aliments precuinats, incloent-hi pastilles per al brou, patates fregides de bossa, salses comercials i condiments • Evitar els embotits i les conserves • Evitar les salaons i encurtits (olives, anxoves, bacallà, cogombrets, fumats....) • Evitar l’ús de sal en el procés de cocció dels aliments. • Es pot tolerar un ús discret del saler a la taula, però és més recomanable l’ús d’herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega, etc.) A l’hora de cuinar: • Utilitzar coccions que no rebaixin el gust dels aliments, com ara cuinar al vapor, a la planxa o fent estofats • • Les sopes amb més varietat de verdures guanyen en sabor • • En el cas de bullir la verdura, cal posar-hi poca aigua i deixar-les bullir el temps just (15-20 minuts) • • Les patates bullides amb pell son més saboroses • Emprar olis perfumats amb all, orenga, farigola, bitxo i altre

  38. Aliments rics en potassi • Llet • Cireres • Enciam • Bledes • Pastanaga • Col • Api • Panses • Patates • Espinacs • Plàtan • Faves • Mongetes • Peix • Aus

  39. ACTIVITAT FÍSICA i HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  40. Efectes Af sobre TA • Tant a curt termini com a llarg termini però hi ha influència genètica • Afecta als normotensos i als hipertensos per a aquests en major grau • Són per mecanismes • Neurohumorals: menys influència del simpàtic • Vasculars : Augment del diàmetre i major distensibilitat • Adaptacions estructurals