Conceptes fonamentals

1. Conceptes fonamentals Teoria conductista

2. Condicionament • Condicionament clàssic o responent • Reflex condicionat • Generalització i discriminació d’estímuls • J. B. Watson: el conductisme o behaviorisme • Condicionament instrumentals: Thorndike i Skinner • A. Skinner i la seva caixa • Tipus de condicionament instrumental • Càstig i proporcionalitat • Programes de reforç

3. Condicionament clàssic o responent • Paulov afirma que l’organisme està governat per una sèrie de lleis, i l’objectiu de la psicologia és descobrir-les. L’organisme no es troba aïllat, sinó que s’interrelaciona amb l’entorn i ha de reaccionar davant d’aquest. El conjunt d’aquesta reacció és el que anomenem com a conducta • Aquesta adaptació constant es produeix mitjançant els reflexos incondicionats: reaccions automàtiques i innates de l’organisme davant del medi. Paulov ubica el concepte d’isntint dins del de reflex

4. 2 • Els reflexos en conjunt, permeten el restabliment constant de l’equilibri entre l’organisme i el medi i constitueixen el fonament de l’activitat nerviosa del conjunt de les espècies animals. Un animal que pot ser capturat per depredadors es manté sempre vigilant, alerta a qualsevol soroll o olor estrany. El depredador també segueix una sèrie de conductes: ocultar-se, moviments sigil·losos, totes aquestes conductes són innates i són actes reflexos. També és un acte reflex incondicionat la nostra conducta de girar el cap si sentim un soroll molt fort al nostre darrera, o d’apartar el braç si ens pica un mosquit • Paulov estava convençut que les anomenades activitats superiors de l’home (imaginar, recordar, comprendre, parlar) es podien estudiar i explicar de manera objectiva amb el mateix mètode que s’empra en la fisiologia. • Per a ell el món interior de l’home es podia estudiar des d’una perspectiva diferent, amb el mètode objectiu de les ciències naturals.

5. Reflex condicionat • És migdia, sortim de classe i anem cap a casa. Una olor ha provocat en la nostra ment la visió del nostre plat preferit i que ens agradaria trobar a casa a taula. O bé la melodia d’una cançó ens recorda moments agradables o desagradables. • Aquesta relació entre música o aroma i un objecte no es pot explicar pel reflex incondicionat. En els seus experiments amb animals, Paulov va descobrir l’existència d’un altre mecanisme de reacció de les persones que va anomenar reflex condicionat.

6. Paulov havia observat que els gossos del laboratori salivaven quan sentien les passes de la persona que els venia a portar el menjar. Aquest és un acte reflex incondicionat, però si el feien sols quan sentien les passes, aleshores es devia a una altra cosa. Va fer un experiment amb un gos i una petita intervenció a la galta mesurant la quantitat de saliva amb un altre objecte (el so d’una campaneta) Va crear aleshores un procés de condicionament. Consistia en establir una connexió entre un estímul nou (el so) i un reflex existent (salivar). Es presenta al mateix temps (aproximadament 50 cops) campana i menjar i cada deu cops es feia sonar sols la campana. El procés va tenir èxit. Un segon estímul, el so d’una campana, substituïa l’estímul original. Nova relació condicionada, aparició d’un reflex condicionat. 2

7. 3

8. 4 • EN: Estímul neutre (so campana) • RX: Respost que provoca l’estímul neutre quan es presenta sol. Resposta desconeguda • EI: Estímul Incondicionat (menjar) • RI: Resposta Incondicionada (salivació) • EC: Estímul condicionat. Estímul que provoca una resposta que abans no tenia • RC: Reacció o resposta condicionada. Resposta incondicionada (salivació)però causada per un EC (so campana)

9. 5

10. 6 • El condicionament clàssic intenta explicar com realitzem el procés d’aprenentatge, com aprenem a reaccionar davant nous estímuls. El gos ha après que el soroll de la campana significa que hi ha menjar i comença a preparar l’aparell digestiu amb la salivació. La seva resposta és un acte reflex condicionat • A la nostra vida aprenem moltes conductes amb aquest esquema d’acte reflex condicionat. Per exemple les olors i el desig de menjar o bé sentir una cançó i recordar moments de la nostra vida

11. 7 • Extinció d’un reflex: si cada cop que fem sonar la campana, deixem de presentar el menjar, l’animal respondrà cada cop de forma més feble fins a extingir la conducta apresa. Però es pot recuperar fàcilment al tornar a presentar menjar. • Ens passa el mateix quan recuperem una habilitat, el condicionament no ha desaparegut del tot (per exemple anar en bici, o patinar)

12. Generalització i discriminació • La generalització es produeix quan una resposta condicionada (RC) es fa extensa a elements que tinguin característiques similars a l’estímul condicionat. Un so de campana més greu o més agut no importa. • El color vermell l’associem al perill per exemple. • També n’hi ha un procés de discriminació. Consisteix en la capacitat de distingir entre l’estímul condicionat original que ens provoca l’acte reflex condicionat i els estímuls condicionats que s’assemblen. Per exemple el color vermell d’una garlanda de Sant Joan, no és perill, alerta o prohibició, fem una discriminació.

13. J. B. Watson: El conductisme o behaviorisme • La teoria de Paulov es converteix en un dels aspectes essencials de la nova escola psicològica: el conductisme • Watson en va ser el fundador. • Un dels trets fonamentals és l’afirmació que la psicologia només pot tractar del que és observable; resten fora del seu àmbit els processos mentals i a la vegada és diferent de la fisiologia. • No es pot confondre l’activitat d’un organisme com un tot amb el seu funcionament orgànic. • L’objectiu bàsic de Watson era explicar com aprenem les diferents conductes • La psicologia es converteix en ciència de la conducta i vol establir les lleis de funcionament d’un organisme a partir de la seva conducta • La psicologia esdevé una ciència de la conducta

14. El condicionament instrumental: Thorndike i Skinner • Thorndike va experimentar amb gats famolencs i una gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida i el gat podia satisfer la seva fam. • El gat anava fent proves i ho tocava tot per a sortir. • Casualment tocava l’anella i aconseguia obrir la porta i menjar. • Es repetia l’experiment i cada cop el gat trigava menys a tocar l’anella. • Va concloure que els animals i els humans actuem per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Llei de l’efecte. • Un hàbit: estirar l’anella per sortir de la gàbia, s’anirà refermant si va seguit d’un reforç: el menjar. • En el condicionament clàssic: esquema és estímul-resposta. Aquí és a l’inrevés. Primer la conducta i després l’estímul, anomenat reforç. Aquesta visió fou ampliada per Skinner

15. Skinner i la seva caixa • Es va proposar el descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge • Va crear una gàbia en la qual hi havia una palanca que si es prem cau menjar. • El subjecte, un ratolí, és actiu, després de moviments espontanis, prem casualment la palanca (resposta) i rep una bola de menjar (reforç). Si no hi ha resposta, no hi ha reforç. Depèn de la conducta de l’animal. La relació resposta-reforç, en un principi casual, tendirà a reproduir-se. El reforç augmenta la probabilitat de noves respostes similars • La resposta és un acte operant que produeix un efecte determinant sobre el medi. Hi ha una realimentació entre operant i medi.

16. Condicionament instrumental • Skinner va definir 4 tipus de condicionament instrumental • Reforçament positiu • Càstig • Omissió • Reforçament negatiu • Reforçament positiu: És un tipus de condicionament que provoca una conducta que s’obté a través d’un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Exemple nen o nena paraula papa. Bones notes etc. • Hi ha reforçaments positius primaris (gana, sexe etc) i secundaris, com ara diners, èxit social, felicitacions etc...

17. 2 • Càstig: Aquest procediment consisteix en un reforçament negatiu o desagradable. Per exemple recriminar algú per no haver-nos guardat un secret. Per exemple prémer la palanca i seguidament patir una corrent elèctrica, una escridassada dels pares també. El càstig té com a finalitat l’extinció de conductes.

18. 3 • Omissió:És una forma de càstig que consisteix a retirar l’estímul positiu d’una conducta. L’objectiu és l’extinció de la resposta. Per exemple prémer la alanca i no sortir res. Obtenim l’extinció d’una conducta. Per exemple no qualifiquem amb bones notes les respostes memorístiques, es canvia la forma d’estudiar.

19. 4 • Reforçament negatiu: Cal que la persona rebi un estímul negatiu constant que només el pugui vèncer amb una conducta. Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu. Per exemple un nen marraneja perquè vol quelcom, aquesta actitud és un reforçament negatiu que obliga el pare a comprar-li alguna xuxe perquè el nen calli. Un jugador de futbol escridassat pot intentar jugar millor per canviar l’estímul desagradable.

20. 5 • Càstig: Skinner el considerava un mal procediment d’aprenentatge. No ofereix cap conducta alternativa. Si hem suspès la meitat dels crèdits, el càstig no estimularà el nostre treball. El càstig i el premi son exagerats en relació a la conducta. Perquè funcioni cal la proporcionalitat: una relació adequada entre la conducta i les seves repercussions. Els càstigs, tant si són massa forts, com massa febles, poden provocar respostes no previstes. Massa forts porten a la passivitat o la violència. Massa febles que s’oblidin de seguida. Una conducta no canvia per un sol càstig • La proporcionalitat dependrà de les persones i la seva experiència. • El mateix passa amb la societat i les lleis. Skinner defensava que el reforç positiu era el millor instrument per aprendre una conducta.

21. Programes de reforç • Què passa si ensenyem als animals a prémer la palanca però els hi donem resposta sols una de cada tant, aleatòriament?. Hi ha un augment de les respostes. Això va portar a la programació parcial de reforç • Els de raó: quan el reforç s’administra després d’un nombre de respostes correctes. Ex el sou, els coneixements mínims d’una matèria, els tests etc... • Els d’Interval: són reforços relacionats amb el temps transcorregut. Exemples les avaluacions trimestrals o la paga setmanal per cooperar a les feines de la llar. • El reforç parcial es produeix quan no totes les respostes, sinó només algunes són seguides per un reforç: exemples, les màquines escurabutxaques, els jocs d’atzar, les loteries, les tómboles etc. El fet que el jugador sàpiga que el premi és intermitent provoca que el organisme continuí expectant i en grau d’excitació alt .Els comentaris sobre el temps que fa que no surt un premi reforcen l’interès per la jugada. Quan la dependència s’intensifica es produeix un trastorn de conducta: ludopatia • Si un joc toca sempre, perd el seu interès (Joc d’atzar de Borges, o The Lottery) • Skinner va aconseguir que dos coloms juguessin al ping pong i va mostrar l’origen de la por o les conductes supersticioses • Els animals tenen límits en el seu aprenentatge. L’home té una gran capacitat d’aprenentatge i mostra diversitat de comportaments.