ARQUITECTURA GREGA

1. ARQUITECTURA GREGA ERECTÈON MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS

2. ERECTÈON • Nom. Erectèon • Arquitecte: Mnèsicles i/o Fil.locles • Cronologia: 421-406 aC • Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia) Estil: grec clàssic • Materials: marbres • Sistema constructiu: arquitravat • Dimensions: 11,63m (ample) x 22,76m (llarg)

3. És un edifici de planta irregular que s’adapta als desnivells del terreny i està condicionat a les necessitats rituals per a les quals va ser construït . Consta de quatre sales amb tres pòrtics molt diferents i orientats a direccions diferents. 1- pòrtic exàstil 2- Naos principal d’Atenea 3- Naos de l’heroi Buto 4- Naos d’Hefestos 5- Pòrtic nord consagrat a Posidó 6- Naos de Posidó - Erecteu 7- Pòrtic de les Cariàtides

4. L’Erectèon pertany a l’ordre jònic • ORDRE JÒNIC • Es caracteritza per la riquesa decorativa i per la lleugeresa i fragilitat. • COLUMNA • Descansa sobre una base, formada per un plint i vàries motllures còncaves escòcies i convexes tors • Fust és estriat amb 24 arestes planes o filets, generalment monolític amb poc èntasi i de cànon més esvelt per la relació entre el diàmetre i l'altura de la columna. • Capitell format per l'àbac petit i decorat, l’equí en forma de volutes als extrems i decorat amb òvuls i el collarí també amb decoracions. • ENTAULAMENT • L'Arquitrau té tres faixes horitzontals d'avanç progressiu sobreposades i llises dites platabandes. • Fris llis amb relleus continus. • Cornisa, amb bandes horitzontals decorades. • COBERTA • Igual que en el dòric, però el conjunt de l'entaulament resulta menys alt.

5. à b a c C A P I T E L L equí, amb v o l u t e s c o l l a r í Tor (motllura convexa) B a s e escòcia (motllura còncava) tor

9. Pòrtic exàstil presidint el santuari de la deessa Atenea Poliàs, és el pòrtic principal i el més alt. Les columnes són de fust acanalat amb arestes planes i amb una alçada de 6,58 metres, coronades per capitells jònics. Aquest pòrtic estava coronat per un frontó i amb coberta de dos aiguavessos

11. El pòrtic nord és tetràstil i amb dues columnes als costats i amb una porta cap a l’exterior on es trobava l’olivera, que feu brotar la deesa Atenea en la seva competició amb Posidó per al lideratge de la ciutat

12. PÒRTIC DE LES CARIÀTIDES

13. El pòrtic de les Cariàtides és el més conegut. Compost per sis figures femenines d’esquema compositiu semblant a les korai, però amb més naturalisme i moviment. Cal destacar el naturalisme i detalls dels vestits. Reben el nom de cariàtides en memòria a les dones de Cària (Àsia Menor) agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques. Indiquen on es troba la tomba de Cècrops

16. FUNCIÓ I CONTINGUT Erectèon era un temple dedicat a diverses divinitats: Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu (mític rei ateneu de qui pren el nom). Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat, en que hi van participar Posidó que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar aigua salada, i Atenea, que va fer néixer una olivera d’entre les roques. Cècrops, primer rei d’àtica va donar com a vencedora la deesa i la polis va adoptar el nom d’Atenes en honor seu.

17. MODELS I INFLUÈNCIES L’Erectèon segueix la tipologia i la praxi constructiva dels temples grecs i és el màxim exponent de l’arquitectura d’ordre jònic. Tot i així, la seva particular morfologia el converteix en un edifici únic i sense comparació. L’erectèon fou conegut i admirat des de l’antiguitat, moltes de les solucions que incorpora van ser adaptades posteriorment. La solució de les cariàtides com a suport va ser molt utilitzada en l’època manierista i barroca. El pòrtic nord fou adaptat en època romana en l’obra de la Maison Carrée