GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera L’Elisir d’Amore de G. DONIZETTI (1832)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaL’Elisird’Amorede G. DONIZETTI (1832) ANÀLISI:

2. També hem de fer constar que de vegades s’ha menysvalorat Donizetti, i en particular a L’Elisir, com una producció superficial, basada simplement en melodies fàcils. Però un judici massa ràpid ens pot ben equivocar. Citem: Presentació L’Elisird’Amore és una obra rodona. De bon escoltar tota ella i amb un argument divertit, esquitxada de fresques gotes d’ironia. Segurament la més popular òpera de GaetanoDonizetti, un dels gran del bell canto italià. L’obra va ser estrenada a Milà (Teatro de la Cannobiana, un 12 de maig de 1832) amb gran èxit. Aquesta popularitat no ha abandonat mai l’obra. I això que l'encàrrec va arribar amb urgència: s’explica que l’autor va disposar de menys d’un mes per composar l’obra. El text és signat per un bon llibretista, FeliceRomano. L’argument partia d’un llibre d’Scribe, titulat Le philtre. Es tracta d’una òpera en dos actes. És una obra que parteix del gènere buffo, però la comicitat apareix contrapesada per l’expressió del sentiment, passant hàbilment de l’irònic al seriós. Escrita en només dues setmanes, L’elisird’amoresuposa múltiples aportacions al gènere buffo: amb l’adopció de l’estructura clàssica de l’òpera napolitana, Donizetti atorga als seus personatges un desenvolupament psicològic que en alguns aspectes fins i tot supera l’ideal del romanticisme. En aquesta obra mestra del gènere no s’ha de confondre la senzillesa amb la mediocritat, ni l’economia de mitjans amb la manca d’ambició. L’elisir ho té tot per continuar brillant amb llum pròpia en aquest segle XXI. Poques obres del belcantisme romàntic han entrat amb tant bona salut en el repertori internacional. L’esperit festiu i naïf d’aquesta obra mestra donizettiana [...] els seus personatges ben delineats i que s’allunyen amb passes de gegant de la farsa, les seves melodies belles i encomanadisses i les possibilitats de lluïment que ofereix per als seus intèrprets, tot plegat, sens dubte, ha tingut a veure amb aquest èxit que es manté gairebé inalterable a l’albada del segle XXI (Pablo Meléndez-Haddad –a Olivares 2005-) p. 1 (de 5)

3. Belcore (Baríton) Sergent que arriba al poble amb un grups de soldats. Serà el pretendent de l’Adina Giannetta (Mezzosoprano lleugera) Amiga d’Adina Dulcamara (Baix buffo) Xarlatà i curandero que apareix al poble oferint xarops màgics Soldats (cor) Companyia de pas pel poble Camperols (cor) Pagesos d’un petit poble Argument-personatges Nemorino (Tenor líric lleuger) Camperol pobre i tímid. Estima Adina, sense ser correspost. Intentarà aconseguir el seu amor comprant a Dulcamara un filtre amorós (L’Elissir) Adina (Soprano coloratura) Noia rica i instruïda que, de moment, no està per enamoraments p. 2 (de 5)

4. A la plaça d’un poblet S’ajunten a la plaça del poble un grup de camperols que retornen de la feina. Entre ells Nemorino es lamenta que no podrà aconseguir l’amor de la noia que ell estima [Quanto è bella]. La noia, Adina, és una rica propietària. A petició dels camperols llegeix una història, la de Tristany i Isolda, en la que un filtre amorós és el que inicia una forta passió [Della crudeleIsotta]. Amb aquestes arriba un regiment de soldats al poble. El sargent que els comanda, el pinxo Belcore, farà la cort a Adina[ComeParidevezzoso]. Nemorino insisteix en reclamar l’amor d’Adina [Una parola, Adina] però aquesta li aconsella que ho oblidi i que faci com ella, que canviï sovint d’amor [Per guarir di tal pazzia]. Un rebombori acompanya l’arribada d’un vehicle amb un estrafolari personatge, Dulcamara. Aquest és un xarlatà que ofereix un xarop que ho cura tot i resol qualsevol tipus de preocupació [Udite, udite, o rustici]. Esperançat, Nemorino acudirà al xarlatà per demanar-li l’elixir d’Isolda, que li permeti enamorar Adina[Dottore, perdonate]. Dulcamara li ven, per tots els calers que el noi té, una ampolla que, en realitat, és de vi [Obligatto, ah sí, obligatto]. Nemorino està ara convençut que al cap de 24 hores seduirà màgicament a Adina [La, la, la ]. Aquest és el motiu que el noi tracti amb tranquil·litat i seguretat a Adina. Aquesta, se sent molesta pel poc cap que li demostra Nemorino i per aquest motiu acaba acceptant la proposició de matrimoni que el sergent Belcore ofereix a Adina [Tran, tran, tran, tran]. El jove pagès se segueix mostrant confiat davant de la noia i del sergent. Però la cosa es complica quan una notificació obliga la tropa a marxar el dia següent. Això accelera les noces del militar i la pubilla, cosa que exaspera a Nemorino que calcula que l’elixir no tindrà temps per fer efecte [Adinacredimi]. 3’ 04” Francisco Ariza NEMORINO: Ària de presentació (CAVATINA):Quanto è bella, quanto è cara : Que bella és i com l’estimo! 2’ 42” Pavarotti 1981, Met Acte 1 ADINA: Ària de presentació (CAVATINA) :DellaCrudeleIsotta. La noia llegeix l’encanteri d’amor entre els llegendaris Tristany i Isolda. 4’ 30” BarbaraBonney 4’ 27” Netrebko 2005 Sotstitulat NEMORINO-ADINA: DUO:Una parola, Adina... Per guarir di tal pazzia. : Escolta, Adina, ... Per curar-te d’una tal bogeria has d’oblidar-me 7’ 25” Villazón-Netrebko DULCAMARA: Recitatiu, ària i cabaletta:Udite, udite, o rustici. Escolteu rústecs. ... Compreu el meu específic, us el venc barat. 9’ 09” d’Arcan-gelo (2005) NEMORINO-DULCAMARA: DUO I cabaletta:Dottore, perdonate...Obbligato, ah sí, obbligato: Doctor, que teniu potser l’elixir que enamora de la reina Isolda ? 7’ 11” Villazón i D’Arcangelo NEMORINO-ADINA-BELCORE: TRIO i final d’acte:Adinacredemi... :Creu-me, Adina, no pots casar-te... Espera`t tan sols un dia 9’ 03” Bros, al Real 1998 p. 3 (de 5)

5. Al pati de la granja de l’Adina Al voltant d’una taula de banquet tothom felicita els futurs esposos. Adina, pèro, troba a faltar la presència de Nemorino per tal de demostrar-li que ella pot ser feliç prescindint del pretendent que ha gosat pensar que la dominaria. Un moment brillant coincideix amb la cantada d’una barcarola, cançó de tradició veneciana [Io son ricco e tu sei bella], moment en què Dulcamara li passa a Adina uns papers amb la lletra d’un duet. La cançó parla d’un ric i vell senador que pretén obtenir, amb la seva riquesa, l’amor d’una noia jove i bella: ella prefereix un jove gondoler, En un moment de calma, Nemorino consulta a Dulcamara com evitar que Adina es casi amb Belcore. El xarlatà i negociant manifesta que la solució consisteix a prendre un segon filtre, però l’enamorat es desespera perquè ja no té cèntims. Això és causa que accepti d’enrolar-se en l’exèrcit a canvi d’una paga immediata, proposta que li fa el seu rival, Belcore. Nemorino acaba signant un document d’ingrés a l’exèrcit [Duet Venti scudi]. Les noies del poble reben la notícia explicada, per Giannetta, que Nemorino acaba de rebre una gran herència [Seria possibile?]. Això provoca que quan arriba el xicot (que encara desconeix la seva nova fortuna) sigui molt ben rebut per les noies del poble. De primer Nemorino, que està sota els efectes etílics del suposat elixir, s’estranya, però de seguida arriba a la conclusió de que es tracta dels efectes del filtre amorós [Dell’elisirmirabile]. Adina descobreix, parlant amb Dulcamara, que Nemorino s’ha allistat per pagar un filtre per enamorar-la: així descobreix l’amor del noi, cosa que destapa la pròpia estimació cap a Nemorino [Quantoamore!]. Adina torna a Nemorino la carta d’enrolament que ella mateixa ha recomprat a l’oficial [Prendi...] i se’n va. El noi en quedar –se sol, però, ha deduït que Adina realment l’estima [Una furtiva lacrima]: és el moment més cèlebre de l’obra. L’obra acaba amb Nemorino i Adina com a nova parella. Dulcamara marxa del poble tot cantant de nou les variades virtuts dels seus potingues. També marxa el sergent Belcore amb la seva tropa, tot acceptant esportivament la derrota amorosa. DULCAMARA-ADINA: DUO:Barcarola a duevoci , Cançó festiva del xarlatà i Adina: Jo soc ric i tu ets bella ... 3’ 40” Dara-Battle (Met 1992) Acte 2 8’ 34” Real de Madrid 1998 COR/NEMORINO: COR/:Seria possibile ?/ Dell’ elisirmirabile. Serà possible, que diu que en Nemorino ha heretat una gran fortuna? / (una mica ebri) He begut una gran quantitat d’elixir 6’ 42” Georguiu-Alaimo Paris 1996 ADINA/DULCAMARA: DUO i CABALETTA:Quantoamore!. Quant d’amor NEMORINO: ROMANÇA:Una furtiva lacrima : Li he vist una llàgrima: ella m'estima! Com-parem 3’ 46” Alagna 5’ 51” Caruso, (1904) 4’ 19” Carreras 1982 4’ 34” Domingo (so i foto) 4’ 18” Florez 5’ 19” Kaufmann (so i foto) 5’ 08” Pavarotti (sotstitualt) 6’ 08” Villazón (2005) 11’ 33” Netrebko i Opera de Viena 2005 ADINA i TOTS: ÀRIA I CONCERTANT:Prendi, per me seiliberoi FINAL . Et torno la llibertat i FINAL p.4 (de 5)

6. Enregistraments i referències 2h 56’ 06” 2h 18’ 40” AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juliol 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 p. 1 (de 5)