1 / 28

ANTISÉPTICS PEL RENTAT DE MANS Aspectes farmacològics

ANTISÉPTICS PEL RENTAT DE MANS Aspectes farmacològics. Cristina Roure Servi de Farmàcia SCIAS Hospital de Barcelona. Rentat higiènic. +++ eficàcia. Higiene de mans antiséptica Higiene de mans quirúrgica. HIGIENE DE MANS productes utilitzats. Sabons Sabons amb antisèptic

tiana
Download Presentation

ANTISÉPTICS PEL RENTAT DE MANS Aspectes farmacològics

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. ANTISÉPTICS PEL RENTAT DE MANSAspectes farmacològics Cristina Roure Servi de Farmàcia SCIAS Hospital de Barcelona Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  2. Rentat higiènic +++ eficàcia • Higiene de mans antiséptica • Higiene de mans quirúrgica HIGIENE DE MANS productes utilitzats • Sabons • Sabons amb antisèptic • Triclosan, sales d’amoni quaternari, fenols (hexaclorofeno, PCMX = para-cloro-metaxilenol). • Clorhexidina • Povidona iodada • Productes alcohólics • Gels • Locions Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  3. Expressió de l’eficàcia dels antisèptics en la reducció de la càrrega microbiana Factor logarítmic de reducció: 1 log10 = 90% de reducció = 10 vegades 2 log10 = 99% de reducció = 100 (102) vegades 3 log10 = 99,9% de reducció = 1.000 (103) vegades 4 log10 = 99,99% de reducció = 10.000 (104) vegades Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  4. Requeriments rentat/desinfecció de mans antisèptic I • Espectre antimicrobià • Activitat bactericida d’ampli espectre i fungicidanecessaries. • No es necessaria activitat esporicida • Micobactericida.Nomès en àmbits determinats • Virucida. Activitat variable. En general els antisèptics son actius enfront a virus encapsulats (VIH, VRS,VHS, CMV), però menys enfront els no encapsulats (rotavirus, VHA, poliovirus, adenovirus). Requereixen més temps i concentració. Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  5. Requeriments rentat/desinfecció de mans antisèptic II • Acció antimicrobiana • ràpidament germicida • sostinguda (especialment en higiene quirúrgica) • acumulativa (només i opcional, en higiene quirúrgica) • Bona tolerancia • Absència d’absorció i toxicitat sistèmica • Bona aceptació (teixidura, olor, dosificador adequat, etc) • Cost raonable Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  6. Sabons de CLORHEXIDINA • Gluconat de clorhexidina 4%, es catiónic (carga +) • Acció més lenta que els alcohols • Bona activitat enfront a Gram positius, menor enfront a Gram negatius i fongs; mínima enfront a micobacteris; inactiva enfront a espores. • Escasa inactivació per materia orgànica, però sí per productes aniónics(detergents aniónics, cremes de mans, tween 80, etc). • Efecte persistent. S’afeigisen a alcohols en concentracions baixes (0,5-1%). • Mínima absorció sistémica.Toxicitat (conjuntiva, sistema nervios, oíde) • Risc de dermatitis (concentració depenent). • Pot contaminarse (Gram negatius). Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  7. Sabons amb IODÓFOROS • Povidona iodada al 7,5% (0,75% iode libre) • Complexe que va alliberant iode lliure, del que depen l’acció. Potenciació amb la dilució. • Acció inicial lenta • Activa enfront a Gram positius, Gram negativus, micobacteries, virus i fongs. Esporicida (lenta, no durant rentat de mans). • Categoría I* de la FDA • Efecte persistent inferior a clorhexidina(més feble i curt) • Inactivat per materia orgànica,alcohols i detergents. • Efecte irritant * Antiséptico seguro y efectivo para el lavado de manos de personal sanitario Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  8. + potencia • potencia • bactericida n-propanol (1-propanol) > isopropanol (2-propanol) > etanol 42% n-propanol  60% isopropanol  77% etanol ANTISÉPTICS ALCOHÒLICS (I) • Desnaturalitzen les proteínes. Màxima efectivitat 60-90% en aigua (>95% ó <50%  activitat) • Excel·lent activitat: ràpida, eficaç i ampli espectre sobre fongs i formes vegetatives bacterianes, micobacteris i virus (t, conc). • No activus enfront a espores • Combinats amb altres antisèptics augmenten molt la seva eficàcia • Menys efectes adversos sobre la pell • No efecte persistent • Inflamables Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  9. ANTISÈPTICS ALCOHÒLICS (II) • No, si les mans estàn brutes o contaminades amb material proteic o molt irritades • Mès efectiuss i mès ràpids que el rentat de mans convencional amb sabó o amb sabons antisèptics. • Poden utilizat-se per la desinfecció quirúrgica de les mans del personal (procediment diferent). • La seva eficaçia es determina per: • Concentració i tipus d’alcohol • Temps d’actuació • Volumen aplicat • Presencia d’aigua, sabó o materia orgànica Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  10. Tipus d’antisèptics alcohòlics Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  11. Resum de les característiques dels antisèptics + + + : excel·lent; + + : bona però no inclueix tot l’espectre, + : No molt bona; -: insuficient Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  12. Eficàcia comparada de 1 minut d’higiene de mans amb diferents antisèptics Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  13. Avantatges de la desinfecció amb productes alcohòlics enfront el rentat higiènic amb aigua i sabó Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  14. Mètodes estandarizats d’evaluació de la eficàcia dels antisèptics per l’higiene de mans • Europa (Normes EN). Comparació de la reducció obtinguda enfront a un patró, després de la contaminació artificial amb un inócul definit d’una cepa test • EE.UU.(TFM de la FDA).Estableix un umbral mínim de reducció de la contaminació artificial amb un inòcul definit, després un nombre determinat d’aplicacions (no hi ha un antiséptic patró). Se diferencien uns d’altres en aspectes com: • Amb o sense contaminació artificial de les mans • Mètode de recuperació dels microorganismes pel recompte • Comparació amb un antiséptic patró o no • Estudi de l’acció sobre flora transitòria o sobre flora resident • Estudi de l’acció bactericida, virucida, fungicida Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  15. Mètodes estandaritzats d’evaluació de la eficàcia dels antisèptics per l’higiene de mans De qualsevol forma, son estàndars arbitraris: • No s’ha establert en quina proporció ha de ser reduit el recompte de microorganismes de les mans per minimitzar la transmissió nosocomial de patògens • No hi ha correlació entre el compliment de la norma europea i la americana Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  16. Normes europees per productes antisèptics Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  17. Controversies sobre la eficàcia dels gels alcohòlicsKramer A et al. Limited efficacy of alcohol-based hand gels. Lancet 2002; 359:1489-90. • Estudien el compliment del estàndar EN 1500 (modificada a 30 segons) de 10 formulacions en gel i 4 locions comercialitzades en Europa. • Cap dels gels, pero sí les 4 locions “compleixen” el estàndar europeo EN 1500 amb 30 segons Conclusions: “ Cap dels gels testats es adequat per la desinfecció de mans en el àmbit sanitari, la seva eficàcia antimicrobiana es insuficient per prevenir la transmissió de patògens” Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  18. Resposta a les conclusions del estudi de Kramer et al • Es desconeix quin ès el FR requerit per prevenir la transmissió nosocomial de patògeno. • La càrrrega de colonizació microbiana de les mans del personal sanitari no ariba als nivells que s’utilitzen en la contaminació artificial del test EN 1500. • En EE.UU. La norma requereix FR de 2log10 després de la primera aplicació y 3log10 desprès de 10 aplicacions. Els gels compliríen el estándar de la FDA. • Els FR dels gels (2-4 log10) son > a les dels sabons sense antiséptic i >= els sabons amb antiséptic clàsicament utilitzats en als hospitals • L’eficàcia microbiológica dels antisèptico es un factor important, però per sobra d’un mínim, l’aceptació i la freqüencia d’ùs d’un producte té possiblement major importància. Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  19. Contaminació de les mans del personal sanitari durant l’activitat diaria • Mostreig aleatori durant un torn de treball (sense comprovar higiene de mans previa, recent o no) hasta 1.000.000 de CFU (106) • Desprès d’un contacte amb el pacient 100-1000 CFU (102-103) com màxim activitats netess 0-300 CFU máxim, 39 CFU promig en contacte amb ferida, respiratori, secrecions UCI >1000 UFC en 21% dels metges • Contaminació artificial en el test EN 1500 10.000.000 CFU (107) Els gels no cumplíen la norma perque “només” reduíen el recompte 100-10.000 vegades. Per la realitat habitual de la pràctica clínica, la norma EN 1500 es masa estricta Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  20. + + Aceptació Formació + Difusió Eficàcia i efectivitat dels antisèptics • Eficàcia condicions controlades d’assaig • Efectivitat condicions reals d’ús EFICÀCIA EFECTIVITAT Compliment % nombre % us correcte Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  21. Evitar centrar l’elecció del producte en aspectes exclusivament microbiològics • No confondre la significació estadística amb la significación clínica. • No confondre eficàcia amb efectivitat • Treballar per aconsseguir el màxim compliment i una utilització óptima del producte • A igualtat d’aceptació i compliment, lógicament utilitzar el producte més actiu i de menor cost Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  22. Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  23. Rentat de mans/desinfecció quirúrgica • Objectiu: disminuir al màxim la carrega de flora de la pell (eliminar floru transitoria i reducir flora resident) amb un efecte sostingut per minimitzar el risc de transmisió en cas de microperforació/rotura de guants. • 2 modalitats • Rentat amb sabó antisèptic • Desinfecció amb producte alcohòlic sobre mans rentades i aixugades. Equivalença demostrada per locions (JAMA 2002; 288:722-727). • Es requereix i s’evalúa activitat germicida: • Inmediata: inicial • Persistent al llarg de tota la i.q. 3h (Europa), 6h (EE.UU.) • acumulativa al llarg de varies aplicacions succesives, 5 díes. (No imprescindible). Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  24. Desinfecció quirúrgica amb locions/gels alcohòlics Primera intervenció de la sesió quirúrgica • Aplicació sobre mans netes i aixugades (inactivació/dilució del alcohol) • Volumen d’alcohol suficient per que duri el temps requerit • Temps segons instruccions del fabricant. Màxim5 minuts 3 minuts, 2 minuts (fins 1,5 minuts) • Repetició del procediment (2 x 1,5 minuts = 3 minuts) • Guants sobre pell completament aixugada • Aditius: antiséptics d’acció persistene fins a cubrir 3 hores. • Locions / Gels ? Entre intervencions o al cambiar guants procediment “curt” Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  25. Registre de productes antisèptics en España + exigència - exigència Registrat en la DGFPS Aplicació exclusiva sobre pell sana Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona * Para piel del paciente, no higiene manos

  26. Conclusions (I) • Els productes alcohòlics son molt eficaços i afavoreixen un major copliment per aixó s’han d ‘utilitzar sempre que les mans no estiguin visiblement brutes (ni fetes mal bé). • L’implantació dels productes alcohòlics s’enfrenta a retisencies al canvi d’hàbits, per el que es necesàaria un important feina de difusió de les seves avantatges entre el personal sanitari (no només infermería, sino també metges, sanitaris, etc). • En la selecció s’han de considerar no només criteris de eficàcia germicida, sino també de compliment i per tant d’aceptació per part del personal que l’utilitzarà. Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  27. Conclusions (II) • Els gels alcohòlics son menys potents que les locions, pero més que el rentat amb antiséptics o amb sabons sense antiséptic • Es desconeix per el moment l’importància clínica de les diferencies d’activitat germicida entre gels i locions. • Las diferents normes d’evaluació (EN 1500, TFM, etc) responen a criteris heterogénees i no son el reflexe de les condicions reals d’utilització Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

  28. Conclusions (III) • Fan falta estudis comparatius en condicions reals d’ús que estudien l’efectivitat dels diferents mètodes: • personal sanitari, no voluntaris • en centres sanitaris, no en laboratori • independents, aleatorizats i a doble cec • Actualment se està en fase d’armonització sobre legislació pel registre, autorització i comercialització d’antiséptics en Europa, per el que els criteris actuals de registr son caótics. • Armonizació R.D. 1054/2002 (10 anys de plaç) Cristina Roure SCIAS Hospital de Barcelona

More Related