FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA DE CATALUNYA

1. FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA DE CATALUNYA Reunió de pares:L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO: EL BATXILLERAT Barcelona, 29 d’abril del 2008 L'orientació ...: el batxillerat

2. M Ó N L A B O R A L UNIVERSITAT CFG SUPERIOR Prova Prova PQPI Programes de Qualificació Professional Inicial BATXILLERAT CFG MITJÀ SÍ NO Prova EDUCACIÓ SECUNDÀRIA EDUCACIÓ PRIMÀRIA L'orientació ...: el batxillerat

3. Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERAT • Aquests comentaris estan fets a partir del projecte de Decret de Batxillerat (batxillerat LOE). Fins que no es publiqui, la informació és provisional. • Aquests model s’aplicarà el curs 2008-2009 a 1r; i el curs 2009-2010 a 1r i 2n. • Més d’un 68 % dels alumnes segueixen estudis de batxillerat. Per tant, són els estudis que segueixen la majoria de la població. • Són alumnes que tenen les expectatives d’incorporar-se al món laboral més llunyanes. Com a mínim trigaran 4 anys en incorporar-se a la vida activa. L'orientació ...: el batxillerat

4. Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERAT • Pel tipus de continguts que s’estudien, seguir el batxillerat requereix uns sòlids hàbits d’estudi i certa capacitat de treballar amb continguts abstractes que no tenen una aplicació pràctica immediata. • Està organitzat en matèries: comunes, de modalitat i optatives. • El batxillerat implica un treball de 30 hores a la setmana cada curs. • Per accedir-hi cal haver aprovat l’ESO. • Té una durada de 2 anys, habitualment entre els 15 i els 17 anys, encara que els alumnes poden romandre fins a 4 anys. • Al final s’obté el títol de batxillerat (independentment de la modalitat cursada). L'orientació ...: el batxillerat

5. Algunes CARACTERÍSTIQUES del BATXILLERAT • Te tres finalitats: • Formativa: sòlida base cultural. • Preparartòria; per a futurs estudis d’educació superior. • Orientadora: ajuda l’alumne a escollir un camp de la cultura. • Hi ha 3 modalitats. • Arts. • Humanitats i ciències socials. • Ciències i tecnologia. • Les escoles organitzen combinacions de matèries que reben diferents noms: itineraris, opcions, etc. • Hi ha una part comuna, que fan tots els alumnes (un 46 % del temps) i una part diversificada formada per matèries de modalitat, optatives i el treball de recerca. • Hi ha un treball de recerca. L'orientació ...: el batxillerat

6. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part comuna (En cursiva, els canvis respecte del model anterior) L'orientació ...: el batxillerat

7. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’ARTS • És seguit per una petita proporció d’alumnes. • Es fa a pocs centres. • L’alumne haurà de fer un mínim de 5 d’aquestes matèries. Probablement 6. • Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. • Hi ha dos itineraris. Les matèries de cada itinerari són (hem marcat amb un color les matèries d’examen obligatori a les PAU): L'orientació ...: el batxillerat

8. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’ARTS L'orientació ...: el batxillerat

9. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS • És seguit per una proporció important d’alumnes. • La majoria de les escoles ofereixen dos itineraris: un amb més matèries d’humanitats i un altre amb més de ciències socials. • L’alumne ha de un mínim de 5 matèries de modalitat (probablement sis). • Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. • Les matèries de la modalitat són (hem marcat les matèries d’examen obligatori a les PAU): L'orientació ...: el batxillerat

10. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS L'orientació ...: el batxillerat

11. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA • És seguit per una proporció important d’alumnes. • Moltes escoles ofereixen dos itineraris; un amb més matèries de ciències de la naturalesa i un altre amb més matèries de ciències i tecnologia. • L’alumne ha de un mínim de 5 matèries de modalitat (probablement sis). • Els centres, probablement, oferiran una combinació determinada amb poques possibilitats d’escollir. • Les matèries de la modalitat són (hem marcat les matèries d'examen obligatori a les PAU): L'orientació ...: el batxillerat

12. CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA L'orientació ...: el batxillerat

13. LES MATÈRIES OPTATIVES: • Les escull l’alumne d’entre l’oferta del centre, per tal de completar el seu currículum (fins un total de 30 hores cada curs). • Les possibilitats de fer matèries optatives són limitades: cap o dues 2 matèries a primer curs i cap o dues més a segon curs. • Les escoles fan una oferta adaptada a cada itinerari: Estadística, Ampliació de matemàtiques, etc. • Entre les matèries optatives està la Segona llengua estrangera i l’Estada a l’empresa. • L’alumne pot triar com a matèria optativa una matèria de modalitat d’una altra modalitat (si l’horari li permet). L'orientació ...: el batxillerat

14. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT: El PAS de PRIMER a SEGON i l’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER Cap matèria pendent Passa a segon Una o dues matèries pendents Passa a segon amb una o dues matèries pendents Tres o quatre matèries pendents Poden repetir o bé passar a 2n condicionalment fent les matèries de 1r i, si poden, alguna de 2n. Aquesta és una novetat. Hi ha dubtes respecte a la seva eficàcia Més de quatre matèries pendents Repeteix curs L'orientació ...: el batxillerat

15. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT: L’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER Tot aprovat Títol de Batxillerat Alguna matèria suspesa Repeteix les matèries suspeses L'orientació ...: el batxillerat

16. El TREBALL DE RECERCA • És un treball d’investigació (entès en termes amplis) que realitza l’alumne dirigit per un tutor. • Encara que ho organitza l’escola, habitualment es fa entre 1r i 2n curs. • Fins ara, ha tingut un pes molt important en la qualificació final del batxillerat (un 10 %). • Alguns alumnes li dediquen moltes hores. L'orientació ...: el batxillerat

17. LA QUALIFICACIÓ DEL BATXILLERAT • La qualificació del batxillerat pot tenir un pes important en el futur acadèmic de l’alumne. • Però no cal angoixar els alumnes. • Fins ara hi ha un sistema de ponderació de les diferents qualificacions on les matèries (excepte la Religió) de més hores, tenen més pes en la qualificació. • La qualificació ponderada de les matèries més la qualificació del treball de recerca dóna la qualificació final de batxillerat. L'orientació ...: el batxillerat

18. LA MATÈRIA DE RELIGIÓ: • La situació no serà molt diferent de l’actual. • Pel que sembla, hi ha dues possibilitats d’organitzar-la: • Com una matèria optativa més. Serà l’opció escollida per la majoria de les escoles de la FECC. • Com una matèria optativa però feta a més a més de les altres matèries. Aquests alumnes faran més hores (32). Serà l’opció escollida per la majoria dels IES. • La matèria de Religió té la mateixa importància a efectes de promoció i cal aprovar-la per obtenir el títol de batxillerat. • Però no computa a efectes de beques o de PAU. L'orientació ...: el batxillerat

19. LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) LA SELECTIVITAT • Ha de ser reformada. Si canvien els currículums (i les assignacions horàries) també haurà de canviar la prova. No sabem quan ni com. • Ara, els alumnes s’examinen en tres dies. • El dos primers s’examinen de les matèries comunes: • Llengua catalana i literatura. • Llengua castellana i literatura. • Llengua estrangera. • Història o Filosofia. • El tercer dia s’examinen de tres matèries de modalitat, de les quals dues són obligatòries i la tercera pot ser escollida per l’alumne d’entre les matèries de la seva modalitat realitzades a segon curs. • En el mes de novembre i en el mes de març es pregunta a l’alumne de què es vol examina (si pot escollir). L'orientació ...: el batxillerat

20. LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU), SELECTIVITAT • Les diferents vies són: • La qualificació final de batxillerat (en un 60%) més la qualificació de la PAAU (40%) configuren la qualificació global de batxillerat servirà, en cas que hi hagi més demanda en uns estudis universitaris que no pas oferta, per decidir qui pot entrar i qui no (notes de tall). L'orientació ...: el batxillerat

21. La vinculació entre els estudis de Batxillerat, la selectivitat i els estudis universitaris Modalitat de Batxillerat Via de selectivitat Estudi universitari L'orientació ...: el batxillerat

22. La vinculació entre els estudis de Batxillerat, la selectivitat i els estudis universitaris L'orientació ...: el batxillerat

23. NO seria lògic que un alumne que fa un batxillerat d’humanitat (per exemple) volgués seguir estudis d’arquitectura L'orientació ...: el batxillerat

24. Aquestes taules tenen petites modificacions cada any. Cal consultar-ho amb els curs més avançat. L'orientació ...: el batxillerat

25. L'orientació ...: el batxillerat

26. L'orientació ...: el batxillerat

27. Aquesta llista pot tenir petits canvis. Cal comprovar si la correspondència és correcta L'orientació ...: el batxillerat

28. Si jo escullo un ... Batxillerat d’Arts, per exemple, ... és perquè vull aprofundir en una part de la nostra cultura ... i perquè vull “treballar” en aquest camp I no en d’altres ! PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESCOLLIR CONSCIENTMENT (el més possible) UNS ESTUDIS POSTOBLIGATOIRS (i en aquest cas un batxillerat)? L'orientació ...: el batxillerat

29. PER QUÈ ÉS IMPORTANT ESCOLLIR CONSCIENTMENT (el més possible) UNS ESTUDIS POSTOBLIGATOIRS (i en aquest cas un batxillerat)? Escollir és renunciar Encara que es pot Rectificar i canviar l’elecció L'orientació ...: el batxillerat

30. Quan es pot canviar de modalitat? I. Durant el primer mes de classes, l’alumne sol·licita ... II. Al passar e 1r a 2n curs de batxillerat. III. Si l’alumne ha de repetir curs. IV. En acabar el batxillerat, si l’alumne vol fer una segona modalitat. L'orientació ...: el batxillerat

31. Prova M Ó N L A B O R A L 21 anys 20 anys 19 anys 18 anys 20 anys 19 anys 18 anys UNIVERSITAT CFG SUPERIOR 19 anys 18 anys Batxillerat 17 anys 16 anys L'orientació ...: el batxillerat

32. Els alumnes de batxillerat que segueixen estudis de cicles formatius de grau superior • Són una part important d’alumnes; aproximadament un 33 %. • Aquesta possibilitat representa tenir accés al món productiu en un termini d’1 o 2 anys. • Més tard, un cop finalitzat amb èxit el CFGS, es pot accedir a determinats estudis universitaris, aquells que tenen més relació amb el cicle estudiat. • Per a aquests alumnes les universitat reserven un percentatge de places. Normalment els alumnes que volen fer aquest pas són més que no pas les places disponibles. Aleshores tenen preferència els millors expedients. • En cas que en el CFGS hi hagi més demanda que no pas places disponibles i que el cicle estigui sostingut amb fons públics hi ha un sistema de prioritats: modalitat de batxillerat, expedient i la realització de determinades matèries. L'orientació ...: el batxillerat

33. On trobar més informació? • Relativa a centres de batxillerat: • http://www10.gencat.net/pls/ense_ensenyam/p01.menu • Relativa a característiques del batxillerat: • http://www.gencat.net/ense/estudis/frame4.htm • Relativa a la selectivitat: • http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/pau.htm • Relativa a escoles cristianes que ofereixen batxillerat: • http://www.escolacristiana.org (guia d’escoles) L'orientació ...: el batxillerat