Beatus Ille, èpode II

1. Beatus Ille, èpode II Horaci Natalia Dudina

2. Beatus Ille L’èpode II comença amb una introducció sobre la bona vida en el camp, lluny dels negocis i vivint com aquell qui no déu res. "Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos.  'Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium,paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenoreneque excitatur classico miles truci neque horret iratum mareforumque vitat et superba civiumpotentiorum limina.

3. Parla de les tasques què faria un home feliç. Una llista amb coses maravelloses. Així, doncs, marida les sarments, jacrescudes, de les vinyesals alts pollancres o vigila, en unavallpregona, elsmugidorsramatsdispersos, tallaamb el podall les branquesinútilsin’empalta de mésproductives o posa dins d’unesgerresnetes la melespremuda o esquila les indefensesovelles, o bé, quanAutumne ha alçatdamuntdels camps el seu cap ornat de fruitesmadures, com frueixcollint les peresd’empelti el raïmquerivalitzaamb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Priap, i a tu, pare Silvà, protector delstermes! ergo aut adulta vitium propagine altas maritat populosaut in reducta valle mugientiumprospectat errantis gregesinutilisque falce ramos amputansfeliciores inseritaut pressa puris mella condit amphorisaut tondet infirmas ovis.vel cum decorum mitibus pomis caput Autumnus agris extulit,ut gaudet insitiva decerpens piracertantem et uvam purpurae,qua muneretur te, Priape, et te, pater Silvane, tutor finium.

4. En una època en la que es buscava pau i tranquilitat. Asseure’s sota una alzina és una de les tasques d’un home feliç. Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger. libet iacere modo sub antiqua ilice, modo in tenaci gramine:labuntur altis interim ripis aquae, queruntur in Silvis avesfrondesque lymphis obstrepunt manantibus, somnos quod invitet levis.

5. Nomena a Júpiter fent comparacions perquè ell el dóna pluja per unes bones terres. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. at cum tonantis annus hibernus Iovis imbris nivisque conparat,aut trudit acris hinc et hinc multa cane apros in obstantis plagasaut amite levi rara tendit retia turdis edacibus dolospavidumque leporem et advenam laqueo gruemiucunda captat praemia.

6. Fa una pregunta retòrica. ¿ Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor? quis non malarum quas amor curas habet haec inter obliviscitur?

7. Parla de la dona i les seves tasques  masclisme. quodsi pudica mulier in partem iuvet domum atque dulcis liberos,Sabina qualis aut perusta Solibus pernicis uxor Apuli,sacrum vetustis exstruat lignis focum lassi Sub adventum cratibus viriclaudensque textis laetum pecus distenta siccet uberaet horna dulci vina promens dolio dapes inemptas adparet: I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats,

8. A la continuació de les tasques d’una dona fa comparacions amb diferentes coses amb la fi què cap cosa li agradaria més que el menjar no comprat. non me Lucrina iuverint conchylia magisve rhombus aut scari,siquos Eois intonata fluctibus hiems ad hoc vertat mare,non Afra avis descendat in ventrem meum, non attagen Ionicusiucundior quam lecta de pinguissimis oliva ramis arborumaut herba lapathi prata amantis et gravi malvae salubres corporivel agna festis caesa Terminalibus vel haedus ereptus lupo. el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop.

9. La perfecció i la bellesa del Beatus Ille de l’elogi de la vida al camp com veure a les ovelles i els teus bous en el camp lluny de la vida de la ciutat.  Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!” has inter epulas ut iuvat pastas ovis videre properantis domum,videre fessos vomerem inversum boves collo trahentis languidopositosque vernas, ditis examen domus, circum renidentis Laris.

10. Resulta que l’èpode està dedicat al usurer Alfius qui prova el beatus ille, però no s’ho creu i torna a la seva vida. 'haec ubi locutus faenerator Alfius, iam iam futurus rusticus,omnem redegit idibus pecuniam, quaerit kalendis ponere. Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.

11. Gràcies per la vostra atenció!