La integraci del sistema universitari espanyol en l eees
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 65

LA INTEGRACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL EN L’EEES PowerPoint PPT Presentation


  • 59 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

LA INTEGRACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL EN L’EEES. Unitat de Planificació Docent Vicerectorat de Docència. ANTECENDENTS i CREACIÓ DE L’EEES. Declaració de Sorbona, 1998 Declaració de Bolonya, 1999. ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES. París 1998, 25 de maig: DECLARACIÓ DE LA SORBONA

Download Presentation

LA INTEGRACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL EN L’EEES

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

LA INTEGRACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI ESPANYOL EN L’EEES

Unitat de Planificació Docent

Vicerectorat de Docència


Antecendents i creaci de l eees

ANTECENDENTS i CREACIÓ DE L’EEES

Declaració de Sorbona, 1998

Declaració de Bolonya, 1999


Antecedents i creaci de l eees

ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

París 1998, 25 de maig: DECLARACIÓ DE LA SORBONA

  • Països signants:

    • Alemanya

    • França

    • Itàlia

    • Regne Unit

  • Motivació:

    “ (…) Se aproxima un tiempo de cambios para las condiciones educativas y laborales, una diversificación del curso de las carreras profesionales, en el que la educación y la formación continua devienen una obligación evidente. Debemos a nuestros estudiantes y a la sociedad en su conjunto un sistema de educación superior que les ofrezca las mejores oportunidades para buscar y encontrar su propio ámbito de excelencia.(…) desarrollar un marco de enseñanza y aprendizaje que favorezca una movilidad y una cooperación más estrechas…”


  • Antecedents i creaci de l eees1

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    • Objectius:

      • Pel que fa a l’àmbit dels estudiants:

        • Facilitar-lis l’accès als programes d’educació superior i l’oportunitat de realitzar estudis multidisciplinars

        • Potenciar la seva mobilitat a d’altres universitatsi a d’altres països. (“...animaría a los estudiantes a pasar un semestre, como mínimo, en universidades ubicadas fuera de sus países...”)

        • Millorar les seves oportunitats de feina

    • Pel que fa a l'àmbit de l’ensenyament:

      • “(...)Reconocimiento internacional de la titulación de primer ciclo como un nivel de cualificación que permita ofrecer una visión clara de todos nuestros esquemas de educación superior.”

      • Millorar el reconeixement extern

      • Augmentar el personal docent i dedicat a la investigació, potenciant també la seva mobilitat a d’altres països europeus diferents als d’origen.


    Antecedents i creaci de l eees2

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    GRAU

    • Canvis:

      • Sistema composat de dos cicles,

      • POSTGRAU

      • Sistema de crèdits:ECTS, (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits).

    POSTGRAU

    • -Possibilitat de canviar entre un i altre.

    • Investigació

    • Treball autònom

    MASTER

    DOCTORAT


    Antecedents i creaci de l eees3

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    • Conseqüències:

      • harmonització del marc general de titulacions i ciclos

      • promoció d’un marc comú de referència,

      • iniciativa de creació d’una zona Europea dedicada a l’Educació Superior


    Antecedents i creaci de l eees4

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    Bolonya 1999, 19 de juny: DECLARACIÓ DE BOLONYA

    • Països signants: 29 països europeus

    • Motivació:

      • “(...) som testimonis d'una conscienciació creixent en la major part del món acadèmic i polític i, en l'opinió pública, de la necessitat d'establir una Europa més completa i de més abast construïda, en particular, mitjançant el desenvolupament i l'enfortiment de la seva dimensió intel·lectual, cultural, social i científica i tecnològica.

        En l'actualitat, l'Europa del coneixement està àmpliament reconeguda com un factor irreemplaçable per al creixement social i humà i és un component indispensable per consolidar i enriquir la ciutadania europea, capaç de donar als seus ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·lenni, junt amb una consciència de compartició de valors i pertinença a un espai social i cultural comú.”

      • Adhesió als principis generals subjacents en la declaració de la Sorbona

      • “La independència i l'autonomia de les universitats asseguren que els sistemes d'educació superior i d'investigació s'adaptin contínuament a les necessitats canviants, les demandes de la societat i els avenços en el coneixement científic.”


    Antecedents i creaci de l eees5

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    • Objectius:

      • L'objectiu principal és: INCREMENTAR LA COMPETITIVITAT DEL SISTEMA EUROPEU D'EDUCACIÓ SUPERIOR.

      • La declaració estableix, a més a més, 6 objectius:

        • Adopció d’un sistema fàcilment comprensible i comparable de titulacions, fins i tot a través de la posada en marxa del suplement al diploma, per promocionar l’obtenció d’ocupació i la competitivitat del sistema d’educació superior europeu.

        • Adopció d’un sistema basat en 2 cicles: GRAU i POSTGRAU.

        • L’establiment d’un sistema de crèdits, com el sistema ECTS.

        • Promoció de la mobilitat

        • La promoció de la cooperació europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.

        • Promoció de les dimensions europees necessàries en l’educació superior, amb especial èmfasi al desenvolupament curricular.


    Antecedents i creaci de l eees6

    ANTECEDENTS I CREACIÓ DE L’EEES

    • Conseqüència:

      Consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, amb el compromís dels països d’assolir els objectius reflectits a la declaració com a molt tard l’any 2010.


    Quin s el nostre punt de sortida

    QUIN ÉS EL NOSTRE PUNT DE SORTIDA?


    La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

    Entre els objectius de l’UE es troba la coordinació de les polítiques i normes legislatives dels estats membres en qüestions no únicament relacionades amb temes econòmics, sinó també de desenvolupament i el benestar social dels ciutadans. Aquest objectiu s’ha ampliat a l’àmbit educatiu i, molt singularment al d’educació superior amb l’objectiu de potenciar una Europa del coneixement on l’extensió i la qualitat de l’educació superior és un factor clau en l’increment de la qualitat de vida dels ciutadans.

    En aquest procés han desenvolupat un paper clau:

    • Xarxes de col·laboració entre les institucions universitàries europees

    • El desenvolupament dels programes de mobilitat interuniversitària

    • Les declaracions impulsades tant pels responsables acadèmics de les universitats com pels ministres d’educació que conformen l’UE (Sorbona, Bolonia, Praga..).

      Tant important com l’objectiu compartit d’una harmonització dels sistemes que regulen l’ensenyament universitari en cada estat membre, és la convicció que aquest procés ha de realitzar-se amb la màxima participació de les institucions involucrades respectant les diversitats culturals i l’autonomia universitària.


    La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

    Les Universitats espanyoles han experimentat profundes

    transformacions en els darrers anys:

    Increment de la demanda

    Diversificació de l’oferta

    La descentralització de les competències a les CCAA

    Creació de nous centres universitaris

    Increment de la mobilitat

    Potenciació de l’activitat investigadora

    Millora de la qualitat

    ...


    La lou i l eees

    LA LOU I L’EEES

    Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats


    La lou i l eees1

    Com es recull a la LOU és necessari una nova ordenació de l’activitat universitària per poder abordar la nova societat del coneixement (canvis en les formes tradicionals de formació, producció, comunicació de la informació i en l’accés als serveis). Cal una nova concepció de la formació acadèmica centrada en l’aprenentatge de l’alumne i una revalorització de la funció docent del professor universitari.

    LA LOU I L’EEES


    La lou i l eees2

    LA LOU I L’EEES

    Títol XIII – Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) – Previsions per possibilitar les Reformes:

    Art.87: En l’àmbit de les competències respectives, el Govern, les CCAA i les Universitats han d’adoptar les mesures necessàries per a la integració plena dels sistema espanyol en l’EEES.

    Art. 88.1 i3: S’adoptaran les mesures per que els títols oficials expedits per les nostres universitats vagin acompanyats dels Suplement Europeu al Títol

    Art. 88.2: S’establiran, reformaran o adaptaran les modalitats cícliques de cada ensenyament i els títols oficials

    Art. 88.3: S’estableixen les mesures necessàries per adoptar el sistema europeu de crèdits

    Art. 88.4: Es fomentarà la mobilitat dels estudiants en l’EEES mitjançant programes de beques ajudes i crèdits a l’estudi

    Art.89: Per la concurrència a les proves d’habilitació, concursos d’accés i convocatòries de contractes de professorat que preveu aquesta llei, els nacionals d’estats membres de la UE gaudiran d’igual tractament, amb els mateixos efectes, als dels nacionals espanyols (= als nacionals d’estats amb tractats signats amb UE, ratificats per Espanya , per lliure circulació de treballadors).


    La lou i l eees3

    LA LOU I L’EEES

    Els Reialsdecrets pretenen ser una peça clau en el desenvolupament dels objectius de la LOU ja que aborden la nova estructuració dels ensenyaments universitaris i estableixen la regulació del diferents cicles. Amb aquesta regulació s’inicia la transformació dels ensenyaments universitaris oficials en un procés que es desenvolupa progressivament fins l’any 2010.


    La integraci a l eees a trav s dels reials decrets

    La integració a l’EEES a través dels Reials Decrets:

    Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, s’estableix els sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional

    Reial Decret 1044/2003, d’1 d’agost, s’estableix el procediment per a l’expedició per les universitats del Suplement Europeu al Títol

    Reial Decret 55/2005, de 21 de gener, s’estableix l’estructura dels ensenyament universitaris i es regula els estudis universitaris oficials de Grau

    Reial Decret 56/2005, de 21 de gener, es regulen els estudis universitaris oficials de Postgrau


    Els ects

    ELS ECTS

    Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, que estableix els sistema europeu de crèdits


    Els ects european credits transfer system

    ELS ECTS (European Credits Transfer System)

    • QUÈ SÓN?

      Constitueixen un sistema que permet representar en forma de valor numèric el volum de treball que l’estudiant ha de realitzar per a poder superar cadascuna de les seves matèries. Per tant, aquest sistema es centra en el treball global de l’alumne, i no únicament en les hores presencials.

    • ANTECEDENTS

      El 1989 es va implantar aquest sistema com a “fase pilot”, amb una aplicació limitada, dins el marc del programa ERASMUS i més tard al SOCRATES/ERASMUS, per donar una resposta a la necessitat de trobar un sistema d’equivalències i de reconeixement dels estudis cursats en altres països.

    • OBJECTIUS

      Promocionar una mobilitat estudiantil més àmplia a través de la transparència dels sistemes de ponderació de crèdits i qualificacions.

    • QUÈ IMPLICA?

      Una reorganització conceptual dels sistemes educatius mitjançant la seva adaptació als nous model de formació centrats en l’aprenentatge de l’estudiant (nou model educatiu) i no en la docència del professorat, així com als nous models de formació continuada al llarg de la vida. Això modifica el significat inicial de crèdit, com a valor fàcilment transferible, afegint el factor d’acumulació vàlid per a les diferents etapes formatives.


    Els ects1

    ELS ECTS

    QUÈ OFEREIX AQUEST SISTEMA?

    Ofereix els instruments necessaris per comprendre i comparar fàcilment els diferents sistemes educatius.

    Facilita el reconeixement de les qualificacions professionals i la mobilitat nacional i internacional, amb el reconeixement complet dels estudis cursats.

    Incrementa la col·laboració entre universitats i la convergència de les estructures educatives.

    Fomenta l’aprenentatge en qualsevol moment de la vida i en qualsevol país de l’UE.

    Facilita la innovació docent, en particular les metodologies centrades en l’activitat de l’estudiant.


    Els ects rd 1125 2003

    ELS ECTS- RD 1125/2003

    Art.3- CONCEPTE: El crèdit europeu és la unitat de mesura que representa la quantitat de treball de l’estudiant per complir els objectius del programa. En aquesta unitat s’integren els ensenyaments teòrics i pràctics, així com altres activitats acadèmiques dirigides i les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de realitzar per assolir aquests objectius.

    Art.4- ASSIGNACIO:

    Nº total de crèdits per cada curs acadèmic =60 ECTS.

    Nº setmanes per curs acadèmic= mínim de 36i un màxim de 40

    Nº mínim d’hores per crèdit= mínim25 i el màxim de 30

    L’assignació es determina en funció del nombre total d’hores que comporta per l’alumne la superació o realització de cada una de les matèries (adquisició de coneixements, capacitats i destreses).

    ETC


    Els ects2

    ELS ECTS

    Tenint en compte aquests elements, i segons les xifres preses com a referent per la majoria d’universitats, podem establir que el càlcul de la càrrega màxima del crèdit es realitza de la següent manera:

    1 curs =60 ECTS.

    1 curs =40setmanes

    1 setmana = 42 hores

    TOTALS

    • 40 setm. x 42 = 1680 h/curs

    • 60 ECTS x 40 setm.= 1,5 ECTS/setm.

    • 42 : 1,5 ECTS/setm. = 28 hores per crèdit

    • 1680 h/curs : 60 ECTS = 28 hores per crèdit

      Per tant, seguint aquesta fòrmula tenim que 1 crèdit ECTS comporta a l’alumne a temps complert, un total de

      28 hores de treball.


    Suplement europeu al t tol

    SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL

    Reial Decret 1044/2003, d’1 d’agost, que estableix el procediment per a l’expedició per les universitats del Suplement Europeu al Títol


    Suplement europeu al t tol rd 1044 2003

    SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL - RD 1044/2003

    És un document que afegeix informació al títol obtingut mitjançant una descripció de la seva naturalesa, nivell, context i contingut.

    Té com a objectiu incrementar la transparència i facilitar el reconeixement acadèmic i professional per les institucions. I també pretén ser un document que reflecteixi els resultats de l’aprenentatge al llarg de la vida.

    Art.1 -OBJECTE: Establir les condicions i procediment que han de verificar les Universitats.

    Art.2 -ÀMBIT: Només es podrà expedir en els títols oficials, no amb els propis.

    Art.3 i 4 - DEFINICIÓ: Document d’acompanyament al títol amb la informació unificada, personalitzada per cada titulat universitari, sobre els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals obtingudes i el nivell de la titulació.

    Art 5 – PLANS D’ESTUDIS CONJUTS:

    Amb Universitats espanyoles + Un únic títol únic Suplement.

    Amb Universitats estrangeres + Doble titulació Universitat espanyola expedeixi un Suplement (indicant detalls doble titulació)


    El grau

    EL GRAU

    • Reial Decret 55/2005, de 21 de gener, pel que s’estableix l’estructura dels ensenyament universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de Grau


    El grau rd 55 2005

    EL GRAU - RD 55/2005

    El primer nivell GRAU compren els ensenyaments universitaris de primer cicle i té com a objectiu aconseguir la capacitació dels estudiants per integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació professional apropiada. Aconseguir una formació universitària en la que s’integrin harmònicament coneixements generals bàsics, coneixements transversals relacionats amb la seva formació integral i coneixements i capacitats específiques.

    El segon nivell POSTGRAU, integra el segon cicle d’estudis, dedicat a la formació avançada -títol de màster i el tercer cicle – títol de Doctor, que és el nivell més elevat en l’educació superior.

    Art.2 - DEFINICIONS

    Títol oficial versus Títol propi (autonomia universitària)

    Directrius generals comuns: establertes pel Govern i aplicables a tots els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols oficials.

    Directrius generals pròpies: establertes pel Govern per cada títol.

    Pla d’estudis: estructura curricular d’un títol

    Continguts formatius comuns: coneixements, aptituds i destreses necessaris per obtenir els objectius formatius del títol. Establert en les directrius generals pròpies

    Crèdit: ECTS


    El grau rd 55 20051

    EL GRAU - RD 55/2005

    Art.4 PREUS PÚBLICS

    Segons el que determini la CCAA (art.81. de la LOU).

    Segons el DECRET 296/2006, de 18 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya curs 2006-07:

    3.1 Preus per crèdit: distribuïts en els nivells que, segons la tipologia del programa, determinin els consells socials de les universitats, o per l'òrgan que tingui atribuïda aquesta funció en el cas de la Universitat Oberta de Catalunya: entre 15 euros (nivell 1) i 28 euros.

    3.2 En el marc d'un programa oficial de postgrau, segons les característiques específiques d'un estudi, degudament justificades amb informació relativa als seus costos efectius, el Consell Social o l'òrgan que tingui atribuïda aquesta funció en el cas de la Universitat Oberta de Catalunya pot sol·licitar al Govern, mitjançant el Departament d'Educació i Universitats i amb caràcter excepcional, la modificació del preu per crèdit sempre que, en tot cas, no superi el 30% del cost d'estudis corresponents.


    El grau rd 55 20052

    EL GRAU - RD 55/2005

    Art. 9 - ESTABLIMENT

    Tant el títol oficial com les directrius generals pròpies seran fixades pel Govern (Real Decret) i ha de fer referència a :

    Denominació, ECTS

    continguts formatius comuns i nombre mínim d’ECTS assignats a cadascun d’ells.

    Objectius

    Perfil professional associat al títol

    Rellevància del títol des d’un punt de vista acadèmic i laboral

    Justificació dins dels títol oficials i la seva adequació a les línies d’EEES.

    No es podrà establir un títol oficial de grau substancialment igual a un altre títol oficial.

    El Real Decret on s’estableix el títol oficial de grau ha d’adaptar-se a les directrius generals comuns i ha d’incloure les corresponents directrius generals pròpies.

    Art.10- DIRECTRIUS GENERALS COMUNS (Fixades en el Real Decret 55/2005)

    El número totals d’ECTS avarca 180 a 240 ECTS. (Excepció 10.2, 10.3)

    Tots els plans d’estudis conduents a l’obtenció d’una mateixa titulació hauran de tenir el mateix nº crèdits.


    El grau rd 55 20053

    EL GRAU - RD 55/2005

    Art.11 - DIRECTRIUS GENERALS PRÒPIES: Fixades pel Govern per a cada títol

    Nº d’ECTS a superar per obtenir el títol

    Continguts formatius comuns, breu descripció de les matèries (mínim del 50% i un màxim 75% del total d’ECTS)

    Art. 12 – ELABORACIÓ i APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS

    Per les Universitats, prèvia autorització per CCAA. Verificant les DIRECTRIUS

    Vigència mínima equivalent al número d’anys acadèmics en que s’organitzen aquests títols.

    Art.13 - CONTINGUTS DELS PLANS D’ESTUDIS

    Continguts formatius comuns establert per les directrius generals pròpies.

    Continguts formatius específics fixats per la Universitat.

    Les Universitats hauran de concretar i especificar els P.E: matèries, competències a assolir, ordenació temporal (amb l’objectiu de facilitar la mobilitat)...

    Art.15 - PLANS D’ESTUDI CONJUNTS

    Les Universitats podran mitjançant un conveni organitzar plans d’estudi conjunts. Si el conveni és amb Universitats estrangeres el Ministeri d’Educació i Ciència regularà les particularitats que sorgeixin.


    El postgrau

    EL POSTGRAU

    Reial Decret 56/2005, de 21 de gener, pel que es regulen els estudis universitaris oficials de Postgrau


    El postgrau rd 56 2005

    EL POSTGRAU – RD 56/2005

    El segon nivell integra:

    el segon cicle d’estudis dedicat a la formació avançada, especialitzada o multidisciplinar, dirigida a una formació acadèmica, professional o iniciació en tasques investigadores i, conduent a l’obtenció del títol de Màster

    el tercer cicle conduent a l’obtenció del títol de Doctor, que representa el nivell més elevat en l’educació superior, i pretén la formació del doctorand en les tècniques de la investigació.

    En aquest segon nivell el RD estableix com a eixos principals dels estudis de Postgrau la FLEXIBILITAT i l’AUTONOMIA de les Universitats.

    Què implica això?

    Les Universitats són les responsables d’organitzar els POPs. Han de definir i desenvolupar les seves estratègies i l’organització de la formació.

    Les Universitats hauran de determinar la composició i les normes de funcionament de la comissió d’estudis de postgrau i, els centres universitaris encarregats del seu desenvolupament.


    El postgrau rd 56 20051

    EL POSTGRAU – RD 56/2005

    Quins àmbits regula el RD?

    Estableix els processos per garantir que l’oferta de programes de postgraus respongui a criteris de qualitat i adequació als requeriments de la societat.

    Directrius generals comuns que garanteixin els requisits mínims d’estructura i organització acadèmica.

    Només de forma excepcionalel Govern establirà Directrius generals pròpies

    Quin és l’objectiu de les directrius del RD 56/2005?

    Harmonitzar els ensenyaments oficials de Postgrau de les Universitats espanyoles amb els que s’estableixin en l’àmbit europeu, i fins i tot, mundial, tenint en compte les línies generals sorgides de l’EEES.

    Potenciar la col·laboració entre departaments d’una mateixa universitat, i entre universitats espanyoles i estrangeres, amb el fi d’organitzar conjuntament POPs que portin a l’obtenció d’un mateix títol (títol conjunt), o a una múltiple titulació oficial de Master o de Doctor.


    Els programes oficials de postgrau rd 56 2005 cap tol i

    Els Programes Oficials de Postgrau – RD 56/2005 (capítol I)

    Art 2- CONCEPTE:

    Els POPs tenen com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional i investigadora. Estan integrats per ensenyaments que porten a l’obtenció del títol de Màster o Doctor.

    Art.3- REQUISITS PER A L’ACCÉS:

    - Art.3.1 TÍTOL DE GRAU O EQUIVALENT EN DEFECTESUPERAT AL MENYS 180ECTS DE PRIMER CICLE,

    Art.3.2TÍTOL ESTRANGER + EXCEPCIONALMENTESTUDIS SENSE HOMOLOGACIÓ HOMOLOGACIÓ

    EQUIVALENTS AL NIVELL DE GRAU ESPANYOL I QUE PERMETEN ACCEDIR A ESTUDIS DE POSTGRAU AL PAÍS QUE HA EXPEDIT EL TÍTOL

    - Art.3.3: Els estudiants podran accedir a qualsevol màster de qualsevol Universitat, en funció dels criteris d’admissió i selecció fixats per la mateixa.


    Els programes oficials de postgrau rd 56 2005 cap tol i1

    Els Programes Oficials de Postgrau – RD 56/2005 (capítol I)

    Art.4- ELABORACIÓ DELS POPs

    - Art. 4.1- En funció del que determini cada Universitat d’acord amb els criteris i requisits d’aquest RD

    Art. 4.2-

    - Art. 4.3- A una mateixa universitat no es podran aprovar dos o més POPs els objectius i continuguts dels quals siguin substancialment iguals.


    Els programes oficials de postgrau rd 56 2005

    Els Programes Oficials de Postgrau – RD 56/2005

    Art. 5- APROVACIÓCOMUNITAT AUTÒNOMA corresponent

    Informes previs favorables

    Consell de Coordinació Universitària (CCU)

    El MEC aprovarà la relació de POPs de nova implantació i es publicaran al BOE.

    Art. 6- AVALUACIÓ

    - Una vegada implantats els POPs seran avaluats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, en col·laboració amb les CCAA i Universitats.

    - El MEC previ informe del CCU, publicarà els criteris i indicadors de qualitat.


    Els programes oficials de postgrau rd 56 2005 cap tol i2

    Els Programes Oficials de Postgrau – RD 56/2005 (capítol I)

    Art. 7- PROGRAMES INTERDEPARTAMENTALS I INTERUNIVERSITARIS

    Els POPs Interdeparmentals s’organitzaran segons les directrius generals del RD i amb el procediment que estableixi la Universitat

    Els POPsInteruniversitariss’organitzaran segons les directrius generals del RD i segons el que estableixin les Universitats participants en el Conveni que hauran de signar.

    En aquest conveni s’hauran de regular qüestions com ara:

    - qui tramitarà els expedients dels estudiants

    - si el títol serà conjunt o separat

    - ...


    El m ster rd 56 2005 cap tol ii

    El Màster – RD 56/2005 (capítol II)

    Art.8- ESTRUCTURA

    Art. 8.1- L’Extensió dels títols de Màster haurà de ser de 60 ECTS a 120ECTS

    Art. 8.2- Els programes de Màster podran incorporar especialitats

    Art. 8.3- El Govern podrà establir directrius generals pròpies i requisits d’accés específics en aquells estudis de Master que habilitin per a la pràctica d’activitats professionals regulades. (Ex.: Advocats)

    Art. 9- ORGANITZACIÓ

    Art. 9.1: La Universitat, a proposta de l’òrgan responsable, ha d’assignar el nº determinat d’ECTS a cadascuna de les matèries i activitats formatives del programa.

    Art. 9.2: L’òrgan responsable del programa (Comissió d’Estudis del Master) fixarà el nombre mínim d’ECTS i les matèries que haurà de cursar l’alumne en funció de la seva FPA (Formació prèvia acreditada).

    En tot cas serà necessari cursar dins del programa un mínim de 60 ECTS.

    Art. 9.3: La Universitat pot autoritzar col·laboracions de professionals o investigadors que no siguin professors universitaris. També es poden establir acords de col·laboracions amb altres institucions públiques o privades, i amb empreses o indústries.


    El doctorat rd 56 2005 cap tol iii

    El Doctorat– RD 56/2005 (capítol III)

    Art.10- ORGANITZACIO I ADMISSIO

    Art.10.3- ADMISSIÓ:

    MÍNIM DE 60 ECTS d’un POPóTÍTOL OFICIAL DE MÀSTER

    +

    300 ECTS: GRAU+POP

    Art. 11- ELABORACIÓ I AUTORITZACIÓ DE LA DEFENSA DE LA TESI DOCTORAL

    Al doctorant se li atorgarà un director de tesis que serà doctor amb experiència investigadora. Hi ha possibilitat de tesis codirigides

    La tesis serà un treball original d’investigació

    Pel que fa al procediment de lliurament de la documentació i de la lectura de tesi serà el mateix que l’existent fins ara

    Art.14- MENCIÓ EUROPEA AL TÍTOL DE DOCTOR

    Es tracta d’incloure la menció de “Doctor europeus” , sempre que hagi estat 3 mesos fora d’Espanya cursant estudis o fent investigació (en inst. d’ensenyament superior d’altre estat europeu); hagi estat redactat part de la documentació en una llengua oficial de la UE; la tesis hagi estat informada per mínim 2 experts d’alguna institució no espanyola; al menys un doctor no espanyol hagi estat al tribunal. La defensa s’ha de fer a la universitat espanyola on estigui inscrit.


    La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

    LA CULMINACIÓ DEL PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ DE L’EEES.LA NOVA ORGANITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT UNIVERSITARI A ESPANYA.

    Propuesta: La organización de las enseñanzas universitarias en España. 26/09/2006, MEC.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    Aquest, és un document de treball que servirà de base per a la difusió i debat sobre l’organització dels ensenyaments universitaris a Espanya en el sí del CCU, i per a la posterior regulació normativa que realitzarà el Govern.

    • OBJECTIU DEL DOCUMENT

      Al document es proposen un seguit de mesures per resoldre la rigidesa de l’organització actual de les titulacions, impulsant una major diversificació curricular i permetent que les universitats puguin fer propostes innovadores. Contribuint als objectius de reforma de la LOU (major autonomia acompanyada per major rendició de comptes).


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a1

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    PROPOSTES DEL DOCUMENT

    Els ensenyaments universitaris s’estructuren en 3 cicles, que corresponen a diferents nivells de qualificació:

    Aquesta estructura permetrà orientar l’oferta a un tipus d'ensenyament inicial, permanent, i simultani (inicial i permanent).

    EL GRAU

    Constarà de 240 ECTS.

    Els motius de proposar graus de 4 anys són:

    • La majoria de països europeus comencen la universitat als 19 anys i a Espanya és als 18.

    • Permetran més pràctiques i més mobilitat

    • Facilitaran l’accés al mercat laboral sense necessitat d’un segon nivell de formació.

    • Millor adequació a altres sistemes universitaris (EEUU, Llatinoamèrica, Àsia)

    GRAU

    MASTER

    DOCTOR


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a2

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    Aproximació de la durada teòrica dels ensenyaments amb la durada mitja real per alumnes a temps complert.

    Els títols universitaris de GRAU s’organitzen per grans branques de coneixement i tots ells hauran d’adaptar-se a les directrius (en professions regulades, aquestes directrius seran específiques dels títols corresponents)

    Branques:

    Arts i Humanitats

    Ciències

    Ciències de la salut

    Ciències socials i jurídiques

    Enginyeria i arquitectura

    Els títols universitaris de màster no s’organitzaran per branques de coneixement i disposaran de directrius específiques quan la normativa reguladora de la professió així ho requereixi.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a3

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    Tindrà les següents característiques:

    La denominació dels títols de Grau tindrà dues parts:

    a) la primera serà el nom d’una de les branques de coneixement definida a les directrius (T)

    b) la segona part de la denominació serà proposada per la Universitat (T1) (contingut propi P.E): “Graduat en T: T1 per la Universitat U.”

    -Existiran directrius per a les branques de coneixement establint les característiques que hauran de reflectir-se a cadascun dels títols, potenciant la mobilitat, la flexibilitat curricular i l’autonomia universitària.

    Hi haurà una formació en competències comunes a tots els títols que haurà de ser com a mínim de 60 ECTS(*). Es realitzarà a l’inici dels estudis i permetrà als estudiants modificar la seva opció inicial.

    La superació de 120 ECTS donarà lloc al Certificat d’Estudis Universitaris Inicials, que hauran de contenir els 60 ECTS(*): Certificat d’estudis universitaris en T per la Universitat U.

    Entre els crèdits que s’han de cursar s’inclouran activitats d’alt contingut pràctic.

    El Grau finalitzarà amb la defensa d’un treball final.

    El Govern establirà les directrius dels Graus que portin a l’exercici de professions amb atribucions regulades.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a4

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    EL MÀSTER

    • S'atorgarà a l’estudiant que hagi superat totes les proves previstes en el P.E. corresponent a un títol oficial.

    • Constarà entre 60 i 120 ECTS

    • Finalitzarà amb l’elaboració i defensa d’un projecte o treball fi de màster

    • La denominació del títol serà de “màster en T2 per la Universitat U”. Aquesta denominació la proposa la Universitat.

    • Podran accedir els estudiants amb títol o nivell de grau (admissió). La Universitat determinarà els procediments i requisits d’accés .

    • Formació d’alt nivell. Si dins del seu àmbit d’aplicació es troba la investigació, el màster pot integrar-se com part de la formació per a l’obtenció del títol de doctor.

    • Els màsters amb elements comuns poden agrupar-se en POP

    • Excepcionalment, en casos de professions regulades hi hauran directrius pròpies pels màsters.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a5

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    EL DOCTORAT

    • EL títol de Doctor s'atorgarà a l’estudiant que hagi aprovat la tesis doctoral. Per presentar la tesis a aprovació haurà d’haver cursat els estudis d’un programa de doctorat.

    • Es considera que el termini raonable per a l’obtenció del nivell de doctor entre 3 i 4 anys, amb dedicació a temps complert, encara que no existeix una durada fixa.

    • El programa de doctorat consta d’un període de formació i un període d’investigació.

    • EL període de formació constarà de 60 ECTS que podran ser estudis de màster o activitats formatives universitàries específicament dissenyades o seleccionades per aquest programa.

    • El període d’investigació constarà de les activitats d’investigació necessàries per elaborar la tesis doctoral i seran supervisades pel director de tesis.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a6

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    • Poden accedir al període de formació els estudiants amb títol grau i al període d’investigació una vegada superat aquesta formació o disposin d’un títol de màster, segons estableix el programa de doctorat.

    • La denominació del títol serà de “Doctor per la Universitat U”.

    • L’obtenció del nivell de doctor inclou el reconeixement del nivell de màster, fins i tot quan no s’ha cursat específicament cap ensenyament complet d’ells.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a7

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    LA FORMACIÓ PERMANENT

    És una funció essencial de les universitats.

    • Tots els estudis de grau, màster i doctorat oficials poden formar part de l’oferta de formació permanent de la universitat.

    • Les universitats també poden desenvolupar programes específics de formació permanent amb títols diferents als anteriors.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a8

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    CALENDARI PREVIST D’APLICACIÓ


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a9

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    • COMPETÈNCIES DELS TITULATS ALS DIFERENTS NIVELLS, SEGONS ELS DESCRIPTORS DE DUBLÍN

    • COMPETÈNCIES DELS TITULATS DE GRAU:

    • Hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d’estudi que radica en la base de l’educació secundària general.

    • Sàpiguen aplicar els coneixements al seu treball

    • Tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que impliquin una reflexió

    • Puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions.

    • Hagin desenvolupat habilitats d’aprenentatge per emprendre estudis posteriors amb un grau elevat d’autonomia.


    La organizaci n de las ense anzas universitarias en espa a10

    La organización de las enseñanzas universitarias en España

    COMPETÈNCIES TITULAT DE MÀSTER:

    • Hagin demostrat posseir i comprendre coneixements basats en els associats al primer cicle, i els amplien i milloren, aportant una base per a l’originalitat en l’aplicació d’idees.

    • Sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous dins contextos més amplis.

    • Siguin capaços d’integrar coneixements i formular judicis a partir d’una informació incompleta, incloent-hi reflexions.

      - Sàpiguen comunicar conclusions de forma clara i sense ambigüitats.

      - Tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permeti continuar estudiant d’un mode en què haurà de ser en gran mesura autònom.

      COMPETÈNCIES TITULAT DE DOCTORAT:

    • Hagin demostrat una comprensió sistemàtica d’un camp d’estudi i el domini de les habilitats i mètodes d’investigació del mateix.

    • Hagin demostrat la capacitat de concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial d’investigació amb serietat acadèmica.

    • Hagin realitzat una contribució a través d’una investigació original, que al menys en part, mereixi una publicació a nivell nacional o internacional.

    • Siguin capaços de realitzar un anàlisi crític, avaluació i síntesi d’idees noves i complexes

    • Sàpiguen comunicar-se sobre les seves àrees de coneixement

    • Se’ls consideri capaços de fomentar l’avenç tecnològic, social o cultural dins una societat basada en el coneixement.


    La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

    CRITERIS UDL PER LA PROGRAMACIÓ DE MÀSTERS-2007

    (Document aprovat per Consell de Govern de 21/06/06)


    Criteris per a la programaci de m sters

    Criteris per a la programació de màsters

    3. Sobre els criteris de planificació acadèmica dels màsters

    • Màsters de 60 -120 ECTS.

    • Cursar dins del programa un mínim de 60 ECTS.

    • La Comissió d’Estudis de màster establirà el nombre mínim de crèdits per obtenir el títol i les matèries que ha de cursar en funció de la formació prèvia acreditada que aportin els estudiants.

      A l’hora de planificar el màster s’han de tenir en compte els punts següents:

      3.1 Respecte al plantejament inicial de la planificació del màster.

      El màster és una formació especialitzada i avançada.

      Segons les directrius del ministeri en cap moment els ensenyament d’un títol de master no podran correspondre a una transformació automàtica de les actuals titulacions de segon cicle; no han de coincidir substancialment amb els estudis de segon cicle mentre no es procedeixi a l’extinció d’aquests últims.

      Per iniciar la planificació correcta del màster s’ha de partir de dues premisses clares:

    • Quin és el perfil de l’alumne a qui anirà adreçat el màster

    • Quines competències especifiques i transversals ha d’adquirir aquest alumne en finalitzar aquest màster.

      Si partim d’aquestes dues premisses podrem definir amb claredat:

    • Objectius dels estudis de màster

    • Estructura modular en ECTS

    • Metodologies

    • Treball de recerca: treball final del màster

    • Sistema d’avaluació


    Criteris per a la programaci de m sters1

    Criteris per a la programació de màsters

    3.3 Respecte a metodologies.

    • Multivarietat metodològica i on predominin les metodologies actives.

    • El treball presencial de l’alumne (hores de treball docent-alumne) haurà d’estar compres entre el 30% - 40% de la càrrega de treball del crèdit ECTS. El treball autònom de l’alumne estarà comprés entre el 70% - 60% dels ECTS establerts.

      3.4 Respecte a l’avaluació.

      L’avaluació del màster ha d’estar dissenyada per avaluar competències (específiques i transversals) i és per això que han d’estar molt clars els indicadors que s’utilitzaran per l’avaluació. Les competències transversals també han de ser avaluades.

      L’avaluació en els estudis de màster de la UdL serà continuada, com ens determinen les directrius europees.

      Donat que les competències han d’avaluar-se al llarg de l’estudi no es considera la possibilitat d’una segona convocatòria.


    Criteris per a la programaci de m sters2

    Criteris per a la programació de màsters

    4. Admissió i criteris selecció

    Els criteris d’admissió als màsters, en aquesta etapa de transició fins la completa implementació dels graus, són:

    • Haver superat amb èxit 3 anys d’estudis (mínim 180 crèdits de plans d’estudi actuals).

    • Que en aquests es comprenguin la totalitat de la troncalitat d’un 1er cicle actual.

    • El 1er cicle d’origen ha d’estar previst dins les condicions específiques d’accés al POP.

      Respecte als criteris de selecció, es fixaran aquells que es considerin adient per un posterior seguiment del programa d’estudis i que hauran de fixar-se en la proposta de cada màster. La Comissió d’Estudis corresponent, vetllarà pel seu compliment.


    Criteris per a la programaci de m sters3

    Criteris per a la programació de màsters

    6. Les col·laboracions entre les universitats.

    6.1. Els màsters interuniversitaris

    Perquè un màster impartit en col·laboració entre dues o més universitats es pugui considerar màster interuniversitari i així figuri en la programació de la UdL, del DURSI i del MEC, són necessaris els següents requisits:

    • El programa d’estudis (els objectius formatius i la planificació d’estudis, incloent criteris d’admissió, selecció i avaluació) ha de ser conjunt.

    • Les universitats participants es co-responsabilitzen de l’organització i funcionament del màster.

    • Les universitats participants signaran un conveni de col·laboració (annex1) on s’especificaran tots els detalls de la col·laboració. Aquesta col·laboració conjunta s’ha de vehicular a través d’una comissió de coordinació del màster (Comissió d’estudis).

    • El títol que s’emetrà podrà ser: títol conjunt signat per tots els rectors de les universitats participants o bé un títol separat (títol doble o múltiple) on cada rector signa el títol emès en la seva universitat.


    Criteris per a la programaci de m sters4

    Criteris per a la programació de màsters

    6.2 Altres tipus de col·laboracions entre universitats.

    Hi poden haver altres tipus de col·laboracions amb altres universitats, la diferència fonamental amb el cas anterior és que en aquest cas les universitats que col·laboren en aquest nivell no participen de la responsabilitat del programa formatiu, ni emeten títol. Aquesta col·laboració pot consistir en la participació d’algun professor o investigador, o be acollint estudiants del màster (tipus Erasmus), realitzant activitats o treballs de formació en recerca que seran reconegudes per la universitat d’origen.

    Per aquest tipus de col·laboració caldrà signar un conveni de col·laboració entre les universitats, on s’especifica el detall de la mateixa.

    7. Doctorat

    Segons el Reial Decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris de Postgrau, en la seva disposició transitòria segona. Implantació dels programes de postgrau es preveu l’extinció dels antic programes de doctorat abans de d’octubre del 2007 (ampliat posteriorment).

    Donat que la UdL ha optat pel tancament progressiu dels programes antics de doctorat a partir d’aquesta data, cal que en tot POP s’activi eldoctorat i per tant que es planifiquin màsters de recerca o amb itineraris de recerca o mòduls (en format seminaris) que permetin a l’alumne optar al doctorat. S'entén que alguns d’aquests mòduls de recerca poden ser compartits pels diferents màsters que integren al mateix POP i fins i tot per diferents POP de la UdL.


    Composici i funcions dels rgans responsables dels estudis de postgrau a la udl

    COMPOSICIÓ I FUNCIONS DELS ÒRGANS RESPONSABLES DELS ESTUDIS DE POSTGRAU A LA UDL

    (Document aprovat per Consell de Govern de 21/06/06)


    La integraci del sistema universitari espanyol en l eees

    Comissió d’Estudis Oficials de Postgrau (Màsters i Doctorats. CEP)

    Comissió d’Estudis Master 1

    Comissió d’Estudis Master 2

    Òrgan Responsable del POP1

    Òrgan Responsable del POP2

    Òrgan Responsable del POP...

    Comissió Doctorat

    1.ORGANIGRAMA POP UdL

    • ESTUDIS UNIVERSITARIS

    ESTUDIS OFICIALS DE POSTGRAU

    ESTUDIS DE GRAU

    FORMACIÓ CONTINUADA


    Rgans responsables dels pops

    ÒRGANS RESPONSABLES DELS POPS

    2. Els Estudis Oficials de Postgrau

    Els màsters a la UdL tenen com a objectiu que els estudiants adquireixin formació avançada de caràcter especialitzat i/o multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional, o bé enfocada a promoure la seva iniciació en tasques investigadores. La superació d’aquests estudis donarà dret al títol de màster oficial.

    El doctorat a la UdL perseguirà la formació avançada en competències genèriques i específiques de recerca, i exigeix l’elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, consistent en un treball científic amb resultats d’investigació originals. La superació d’aquests estudis donarà dret a l’obtenció del títol de doctor/a, que representa el nivell més elevat d’educació superior.


    Rgans responsables dels pops1

    ÒRGANS RESPONSABLES DELS POPS

    3. Òrgans col·legiats responsables dels Estudis Oficials de Màster

    Per la gestió i Coordinació dels diferents Estudis Oficials de Màster a la UdL s’estableix la creació d’Òrgans col·legiats i Òrgans unipersonals.

    Els òrgans col·legiats establiran el seus reglaments de funcionament tot respectant la composició i funcions del present document (periodicitat de reunions, elecció de membres i renovació de membres, etc).

    3.1 La Comissió d’Estudis Oficials de Postgrau

    Ha de vetllar pels estudis de Màster i Doctorat a la UdL.

    Composició:

    Rector, qui presideix la Comissió

    Vicerector de Docència, Vicerector de Qualitat i Vicerector de Recerca.

    8 representants del personal acadèmic dels diferents centres/àmbits de la UdL dels quals com a mínim cinc han de tenir dos sexennis de recerca

    2 representants de l’estudiantat dels diferents estudis de postgrau de la UdL

    Secretaria delegada: Cap de la Unitat de Planificació Docent

    Els membres de la Comissió estaran nomenats pel Rector a proposta de Consell de Govern.


    Comissi d estudis oficials de postgrau

    Comissió d’Estudis Oficials de Postgrau

    Funcions:

    Presentar la programació dels Estudis Oficials de Postgraus de la UdL al Consell de Govern per a la seva aprovació.

    Establir la normativa general per tal de planificar i implementar els estudis oficials de postgrau

    Establir els criteris generals sobre: convenis específics en el cas d’estudis de postgrau interuniversitaris, gestió acadèmica i administrativa, ...

    Vetllar per la coordinació entre els diferents POPs de la UdL

    Fer el seguiment i avaluació dels diferents POPs per tal d’assegurar mínims de qualitat.

    Resoldre els recursos d’alçada que l’alumne pugui interposar en referència als estudis de postgrau.


    Rgans responsables dels pops2

    ÒRGANS RESPONSABLES DELS POPS

    3.3. L’Òrgan responsable de cada POP

    Per tal de facilitar l’organització i coordinació dels Estudis Oficials de Postgrau cada POP tindrà un Òrgan Responsable del POP. Dintre de cada òrgan s’haurà d’escollir entre els membres el coordinador de l’Òrgan.

    Composició:

    Dos representants del deganat o direcció dels centres.

    El coordinador de cada màster que integri el POP

    El coordinador del programa de doctorat. Aquesta figura estarà escollida entre els responsables de cada una de les línies de recerca que integren el programa de doctorat.

    2 directors dels departaments (o persona en que delegui) a escollir entre els departaments implicats en el POP.

    2 estudiants dels estudis del POP

    1 representant del PAS, vinculat a la gestió acadèmica.

    Els membres de l’Òrgan estaran nomenats pel Rector a proposta de Comissió d’Estudis Oficials de Postgrau.


    L rgan responsable de cada pop

    L’Òrgan responsable de cada POP

    Funcions

    Vetllar per la correcta planificació dels diferents estudis que integren el POP.

    Assegurar la qualitat de cada màster dins del POP

    Ratificar i vetllar pel compliment dels criteris en la proposta de convalidacions, reconeixements i formació prèvia acreditada (FPA) dels diferents estudis de Màsters.

    Aprovar la participació del professorat en els Màsters que integren el POP.

    Aprovar la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a DURSI-MEC.

    Realitzar la difusió dels Màsters que composen el POP (triptics, web...)

    Supervisar els Convenis realitzats en el POP, que hauran d’enviar al Vicerectorat de Docència previ a la signatura del Rector.

    Vetllar pel compliment dels acords de la Comissió d’Estudis Oficials de Màster a la UdL


    Rgans responsables dels pops3

    ÒRGANS RESPONSABLES DELS POPS

    3.4. La Comissió d’Estudis del Màster

    Aquesta comissió serà específica per a cada estudi de Màster.

    Composició:

    El coordinador responsable del Màster

    Dos professors implicats en la docència del Màster.

    Els membres de la Comissió estaran nomenats pel Coordinador del POP a proposta de l’Òrgan responsable de cada POP.

    La Composició de la Comissió en els Màsters realitzats en coordinació amb altres Universitats o institucions podrà veure’s modificada, i haurà de se aprovada per l’Òrgan responsable de cada POP.


    Comissi d estudis del m ster

    Comissió d’Estudis del Màster

    Funcions

    Elaborar la programació docent (Pla d’estudis-calendari) del Màster

    Establir els criteris d’admissió i selecció d’estudiants al Màster i assumir la seva aplicació.

    Realitzar l’avaluació dels aprenentatges previs, establir criteris de convalidacions, reconeixement, i aplicar-los per a la selecció dels estudiants al Màster.

    Estimular la mobilitat de l’estudiantat i porfessorat, i facilitar la coordinació entre els diferents professors participants

    Establir mecanismes per fer el seguiment del Màster per tal de garantir la seva qualitat. Fer la memòria d’avaluació del Màster seguint el protocol d’avaluació de la qualitat establert per la UdL

    Fer la memòria acadèmica i econòmica del Màster

    Proposar participació del professorat al Màsters.

    Proposar la col·laboració de professionals o investigadors que no siguin professors universitaris, sota la supervisió d’un o varis professors del Màster

    Vetllar pel compliment dels acords de l’òrgan Responsable del POP així com de les marcades per la Comissió d’Estudis Oficials de Postgrau de la UdL


  • Login