1 / 15

Alain Touraine i Zygmunt Bauman : una crítica de la fi de la Modernitat Il·lustrada

Alain Touraine i Zygmunt Bauman : una crítica de la fi de la Modernitat Il·lustrada.

rian
Download Presentation

Alain Touraine i Zygmunt Bauman : una crítica de la fi de la Modernitat Il·lustrada

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Alain Touraine i Zygmunt Bauman :una crítica de la fi de la Modernitat Il·lustrada

  2. ...a propòsit del recent “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010”que els ha estat concedit per ser “els creadors d’instruments conceptuals singularment valuosos per a entendre el canviant i accelerat món en el que vivim”

  3. Modernitat Il·lustrada Societat post-industrial Modernitat líquida Postmodernitat

  4. Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, França - 1925). Sociòleg i historiador. Catedràtic de la prestigiosa L’École des Hautes Études en Sciences Sociales, a París. És autor de treballs fonamentals sobre el que ell ha anomenat la “societat post-industrial” que han permès interpretar i entendre el sentit profund de les grans transformacions de la nostra època, tot oferint a la vegada una reflexió continua i enriquidora tocant als problemes derivats d’una convivència necessària per damunt de les diferències humanes. La sociologia de l’acció és el tema central del seu treball, de primer la sociologia del treball i la consciència laboral, així com l'anàlisi del moviments socials, des del Maig del 68 fins els cops militars a Amèrica Llatina. Els seus treballs més recents tracten de l’individu com agent dels moviments socials. S’oposà a les polítiques neoliberals dels anys 90, tot fent pinya per impulsar un nou moviment social en contra la globalització, la qual individualitza i fragmenta la societat, lluitant per subordinar aquests fenòmens al desenvolupament dels drets humans.

  5. L’any 2007 la Universitat Oberta de Catalunya va concedir el Doctorat Honoris Causa a Alain Touraine. En el seu discurs va resumir alguns dels seus pensaments més recurrents al llarg de la seva vida, els quals reproduïm a continuació:[Discurs publicat a: Doctor Honoris Causa Alain Touraine. Barcelona : UOC, 2007]

  6. 1. L’actor enfront del sistema “...des del començament no va ser pas el sistema el que m’interessava, sinó l’actor; i és aquí que vaig buscar l’explicació de les conductes. Estava convençut que l’explicació en les ciències socials, i en particular en sociologia, consisteix sempre a trobar la convergència entre una anàlisi de tipus objectiu, que resitua les conductes en una situació, i una anàlisi de tipus subjectiu, que s’ocupa del sentit que l’actor dóna a una situació, actor que certament només ho és en la mesura que ha construït aquesta consciència, que no es pot reduir a les conductes econòmiques que, d’una manera o una altra, qüestionen l’existència de l’actor com a tal, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets (en el sentit més ampli de la paraula).”

  7. 2. La societat post-industrial “L’any 1969 vaig publicar un llibre titulat La société post-industrielle, però jo mateix, tot i ser conscient de les transformacions que s’havien produït, vaig continuar lligat a molts aspectes de la societat industrial, fos al gust per les tècniques modernes, a la importància central donada al moviment obrer o a les referències a la història econòmica com el factor principal de l’explicació.” De la mateixa manera que el 1848 a França, i cap a la mateixa època a la Gran Bretanya, els problemes econòmics havien envaït l’àmbit polític, als anys seixanta eren els problemes culturals els que envaïen l’àmbit polític, des del moviment de dones o de defensa de les minories homosexuals fins a la defensa dels moviments regionals o de les primeres vagues d’obrers d’origen immigrant. Penso que avui dia aquesta interpretació no es pot pas qüestionar”

  8. 3. El descobriment del subjecte “Sabem per una experiència prou llarga que el nostre tipus de societat ja no està guiada per la conquesta del món exterior o de la natura, sinó que es dirigeix cap a l’interior. Aquesta voluntat de descobriment i d’afirmació de si mateix atorga un paper central a la relació de la persona amb ella mateixa, relació que es considera més central fins i tot que les relacions més importants amb els altres.”

  9. Alain Touraine

  10. Zygmunt Bauman (Poznan, Polònia - 1925). Actualment amb nacionalitat britànica. Catedràtic emèrit de Sociologia de les universitats de Leeds i de Varsòvia. Les seves recerques rauen en l’estratificació social i el moviment obrer, així com sobre la naturalesa de la modernitat i la suposada vinculació d’aquesta amb l’Holocaust, tot analitzant els vincles entre modernitat, nazisme i comunisme postmodern. És el creador de la “teoria de la modernitat líquida”, metàfora des de la qual descriu la societat actual com una era de canvi i de moviment constant, on l’home roman orfe de referències consistents i a on els conceptes són més inestables que mai, tot procedint a fer una descripció a fons de la condició social de l’home postmodern. Les seves teories han influenciat els moviments antiglobalització.

  11. Dues de les grans aportacions de Bauman

  12. 1. L’Holocaust “...l'Holocaust no va ser pas simplement un problema jueu ni fou un episodi solament de la història jueva. L’Holocaust es va concebre i es va posar en pràctica en la nostra societat moderna i racional, en una fase avançada de la nostra civilització i en un moment àlgid de la nostra cultura i, per aquesta raó, és un problema d’aquesta societat, d’aquesta civilització i d’aquesta cultura.” “L’Holocaust en cap moment de la seva llarga i envitricollada realització va arribar a entrar en conflicte amb els principis de la racionalitat... ans al contrari, va sorgir d’un procedir veritablement racional i fou generat per una burocràcia fidel al seu estil, a la seva raó de ser.” “L’Holocaust no fou pas una erupció irracional de restes no erradicades de barbàrie premoderna” Vegeu [Bauman, Zygmunt. Modernity and the holocaust. Cambridge : Polity Press, 1989]

  13. 2. La teoria de la modernitat líquida Bauman utilitza la metàfora de la “liquidesa” per a referir-se a la Postmodernitat enfront de la metàfora de la solidesa per a referir-se a la Modernitat iniciada amb la Il·lustració. LA MODERNITAT SÒLIDA que acaba després del final de la Segona Guerra Mundial es caracteritza per un món sostingut per les conquestes territorials, basat en el model industrial que es fonamenta en la fàbrica “fordista”, on es redueix l’activitat humana a rutines simples i predeterminades, o en una burocràcia d’acord al model “weberià”, i amb una clara idea de progrés. És un món rígidament controlat, una era de compromisos mutus, amb un ordre de rutines d’estatus i rols ben assignats per a cada un dels individus, els quals estan lligats a un territori. Estatus, rols i individus tots ells inamovibles i intransferibles. La era de la MODERNITAT LÍQUIDA, contràriament, és una societat que no manté la seva forma, que flueix i viatja fàcilment i sense noses en un món de capitals extraterritorials i volàtils, que no volen barreres ni punts de vigilància. No hi ha res a llarg termini, no hi ha referències estables, no hi ha compromís, tot és eludit. Els objectes tots ells destinats a ser reemplaçats, l'instantaneïtat que vol un profit immediat. Els cossos lleugers i els llaços i vincles humans esporàdics i tebis. Identitats mòbils i diferenciades i a elecció del propi model de felicitat. Ambivalència dels valors. Un present perpetu que desconeix el passat i el futur. Un espai no fixe per viure, per treballar. Economies desterritorialitzades, desregularitzades, que depassen el marc dels estats-nació. Urbanisme expandit enfront la ciutat concentrada industrial...

  14. Zygmunt Bauman

  15. FiEls texts que figuren en aquesta exposició presencial han estat extrets bàsicament de la Fundación Príncipe de Asturias i de la bibliografia exposada en aquesta vitrina dels propis autors.Les fotografies de Touraine i de Bauman són deutores de les diferents notícies que en motiu del “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010” s’han publicat a la premsa digital.Els dibuixos que acompanyen aquesta presentació i la mostra han estat fets expressament per aquesta exposició per Josep Vicens-i-Planagumà.La música utilitzada és “The snow is dancing” de Claude Debussy, interpretada per Peter Schmalfuss.L’ús dels textos, imatges i música d’aquesta exposició no respon a altra motivació que el de la divulgació i el coneixement dins el marc de la docència de la nostra universitat.Exposició presencialsota la responsabilitat d’en Josep Vicens-i-PlanagumàVegeu també la pagina web de l’exposició a: http://www.bib.uab.es/socials/exposicions/baumantouraine/sota la responsabilitat de n’Anna Hernandez Frey i Núria Àlvarez DíazBiblioteca de CC. SocialsServei de BibliotequesUAB

More Related