1 / 19

Dr. eur. José A. Rodríquez-Quiles y García Universitat de Potsdam (Alemania)

Competències del professor i experiències prèvies de l’alumne: punts de trobada pel canvi en l’Aula de Música (Maig 2004). Dr. eur. José A. Rodríquez-Quiles y García Universitat de Potsdam (Alemania) Universitat de Granada. Xavier Font i Rius. Introducció.

Download Presentation

Dr. eur. José A. Rodríquez-Quiles y García Universitat de Potsdam (Alemania)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Competències del professor i experiències prèvies de l’alumne: punts de trobada pel canvi en l’Aula de Música (Maig 2004) Dr. eur. José A. Rodríquez-Quiles y García Universitat de Potsdam (Alemania) Universitat de Granada Xavier Font i Rius

  2. Introducció La música envolta les nostres vides  indiscutible Estem envoltats de sorolls i sons: forts i dèbils, llargs i curts, aguts i greus...  Tot això configura en nostre paisatge sonor. Mesura de protecció del nostre sistema auditiu i nerviós diferència entre sentir i escoltar. Ha de ser la música a l’escola el mateix que aquesta “música de la vida diària”?

  3. Anys 70: el paisatge sonor ha estat un contingut del currículum musical (defensor M. Schafer) Això té sentit si hi ha una reflexió crítica per agafar consciència de la pol·lució sonora La música a les escoles i als instituts ha de ser alguna cosa més i no: decoració del currículum fenomen marginal hora de relax entre mates i biologia

  4. La classe de música permet: construir escola més humana  vida social al centre - enriquiment formatiu per alumnes, professors i col·lectiu de pares i mares. - importància vital que té pel nen les primeres relacions amistoses - relacions professor/alumne més enllà de la matèria impartida (decisives per l’alumne i motivadores pel professor) - sentiment de seguretat i protecció en el centre educatiu a través de l’ajuda, del tracte interpersonal, del suport continuat

  5. Segons H. Weber (1986) Intervencions escolars internes Intervencions escolars externes passen a l’aula, a la comunitat escolar La vivència de la música té un pes especial tant per l’alumne que hi participa activament com pels oients/espectadors Aquestes experiències reverteixen de nou a la classe de música poden derivar-se de les activitats internes posar en relació l’activitat escolar amb els assumptes de la vida social en què la institució es mou “és impossible aïllar la vida de l’aula de la dinàmica institucional de l’escola, de les tensions que sempre existeixen a la comunitat i de les forces socials en general”. Liston i Zeichner (1993)

  6. La realitat és diferent formació del professorat de Música no orientada cap a la realitat musical dels nostres dies de l’anàlisis dels projectes curriculars no es dedueix un interès per atendre les demandes dels contextos socio-culturals Opció segons l’autor del text: trobar punts en comú que suavitzin aquestes tensions

  7. Situació actual de professors i alumnes a l’aula de Música Aspecte positiu Aspecte negatiu indica l’interès que la matèria en si té pels joves, pels qui la música ocupa un lloc important en el seu temps lliure. pel jove la música és un llenguatge que ja domina pel simple fet d’usar-lo diàriament Ex: com obrir la nevera, agafar autobús, consultar teletext... L’alumne parteix del fet que ja sap de la matèria en algun sentit i qüestiona des dels objectius i els continguts fins la metodologia i la avaluació amb la pregunta “... i això per a què serveix?” Tenim un nou professor de música... consum de música per part dels joves fins a 6 h. diàries (investigacions a EEUU i Alemania) I jo em pregunto... Per què en el temps lliure? és consum de música conscient? és una escolta atenta?

  8. J. LL. Zaragozá escriu: “els adolescents estan caracteritzats per un gran nombre de diversitats i interesos, saturats pels continguts escolars, hedonistes, utilitaris i grans usuaris de les estratègies minimax (mínim esforç obtenint el màxim benefici; llei del mínim esforç). A més a més un horari molt restringit, comparat amb la resta d’àrees, això dificulta la continuïtat i afavoreix la dispersió; tot això amb una precària o inexistent adquisició d’aprenentatges musicals a l’etapa de primària. A això se li ha de sumar l’escassa formacióespecífica del professorat de música, majoritàriament individualitzada, professionalitzada i encarcarada, antítesis del que se’ns exigeix ara”

  9. Es torna a incidir sobre La formació del professorat • està mal plantejada en la seua conceptualització, • impregnada d’un paradigma tècnic ineficaç, • el professor novell se’n dóna compte al trepitjar per 1a vegada el centre educatiu. Diferències entre Ciència premoderna i moderna argumentacions teleològic-substancialment hipotètic-experimentalment Comprendre la realitat a través d’integrar fenòmens i aspectes d’aquesta en un ordre funcional i preestablert de la naturalesa Explica i interpreta fenòmens de la naturalesa i aspectes de la realitat a partir de teories hipotètiques construïdes per la raó

  10. El pas de la societat feudal a la industrial ha fet perdre la unitat entre educació i vida Es tracta de: Trobar el punt d’intersecció entre el saber musical previ dels alumnes (saber sobre continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, i també sobre valors i normes) i el saber que es pretén transmetre. no es possible assimilar absolutament tot el que s’ensenya al centre educatiu per aplicar-ho ipso facto a situacions de la vida diària A través de: La competència afectiva del docent (Zaragozá) acompanyada d’extraversió, desinhibició i entusiasme. (parlar, cantar, canviar de registre, improvisar, cridar expressivament, expressió corporal, ballar, coordinació...)

  11. Els mestres de primària de l’especialitat d’Educació musical;millor formació? pràcticum realment útil i no burocràtic Ells han fet pràctiques a l’aula  amortiguació del que ell anomena “xoc amb la realitat” o decepció que el docent inexpert té al principi del seu treball professional solució fa falta una llicenciatura en pedagogia musical especialment dissenyada per aquests nivells educatius (donada la carència que tenen els professors de batxillerat i Secundària) tenen al seu currículum formació rítmica i dansa, expressió corporal, teatre infantil, jocs populars, didàctica de la música solució

  12. Què hauria de rebre el futur professor de música? - fonaments epistemològics - bases psicopedagògiques didàctica pràcticum tenen un pes lleuger Per què són pocs els qui s’alarmen?

  13. Crítica a l’Administració Culpable del que representa la música i l’educació musical: ha permès a professors titulats en un instrument ser els responsables de l’educació dels nens Alemania i Àustria no deixen impartir classes ni a musicòlegs ni a instrumentistes  és imprescindible la formació didàctica i pedagògica

  14. Algunes propostes per la millora en l’aula de música Per aconseguir en un terreny neutral una trobada satisfactòria entre el professor i l’alumne i intentar superar el xoc entre les experiències de l’alumne i les capacitats del professor.

  15. El professor ha d’incloure, als continguts i activitats, els interessos i propostes de l’alumnat, orientant-se cap als valors, l’actualitat, i la diversitat Això vol dir posar la música dels alumnes els últims 5 minuts de la classe??

  16. Vocabulari utilitzat Tolerar (consentir, suportar, aguantar, admetre) des d’una perspectiva superior Respectar és posar-se al punt de vista de l’altre  demostrar unes relacions més simètriques entre els implicats Tolerar ≠ Respectar F. Sánchez Dragó: “...qui tolera, menysprea; qui respecta, aprecia”

  17. La curiositat respectuosa per part del professor obre la possibilitat a l’alumne d’aportar alguna cosa que quedaria oculta. Ex: cada dia un alumne diferent ha de proposar a la resta de la classe la música que ell ha seleccionat i justificar perquè ho ha fet superant el “perquè m’agrada” Hi ha d’haver sorpresa i descobriment i hem d’estar oberts als coneixements que els alumnes poden aportar

  18. no rebutjar la música de moda que viuen els joves. Aquesta música ha de tenir el seu valor a l’aula i així l’alumne aprendrà almenys dues coses d’interès: 1.- saber que conviuen innumerables formes d’expressió, actituds i valors, tots ells respectables 2.- que els desenvolupaments es basen en contínues reorientacions i canvis de valor Serietat en el treball basada en el respecte entre docent i discent

  19. Alguns problemes... Horari reduït enfront d’una gran varietat d’estils musicals i culturals El professor de música ha de saber no només de música ja que aquesta està relacionada amb altres matèries (literatura, cine, llengües estrangeres, religió, dansa, matemàtica, informàtica...)Competència temàtica El professor ha de tenir experiències artístiques en diferents estils musicals que li permetin posar a la pràctica propostes concretes i motivants, mostrant la seua actitud i el seu caràcter obert i actiu

More Related