1 / 45

DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN

DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT.

palmer
Download Presentation

DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN • INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES • LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA • LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT • ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA • EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS • L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT

  2. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN • INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES En què va consistir la descolonització? El procés pel qual antigues colònies varen esdevenir estats independents. Es va donar sobretot després de la 2a GM., i especialment des dels anys seixanta.

  3. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN • INTRODUCCIÓ: CONCEPTE I CAUSES • Causes: • L’impacte de la 2a GM: s'estenen els ideals de llibertat i democràcia • Per la posició anticolonialista de les superpotències (EUA i URSS) • Pel paper a favor de la descolonització de l’ONU • Per la posició favorable de molts intel·lectuals occidentals i de l’Església Catòlica • Per la poca rendibilitat que oferien els imperis • Per la força dels moviments nacionalistes i dels seus líders carismàtics (Gandhi, Nehru, Nasser, Ho Chi Minh, Sukarno, Lumumba, ...)

  4. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA INDONÈSIA El generalSukarno, líder i impulsor de la independència d’Indonèsia

  5. Ho Chi Minh DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA INDOXINA La regió d’Indoxina es va independitzar de França i Gran Bretanya, i després va viure una guerra aVietnamamb la implicació dels EUA.

  6. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA ÍNDIA L’Índia es va independitzar de la Gran Bretanya el 1947. Hindús i musulmans formaren dos Estats diferents: PakistaniÍndia. Posteriorment (1974) es va crearBangla Desh.

  7. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA ÍNDIA Els líders de la independència de l’Índia Jawaharlal Nehru Ahmet Jinnah El mahatma Gandhi

  8. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA La Xina no havia estat convertida en una colònia, però la ingerència de les potències occidentals, tant econòmic com política, havia estat enorme. Des de principis del segle XX va iniciar un procés que va acabar amb el sistema imperial i amb el domini occidental.

  9. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA El 1911 va ser derrocat el darrer emperador, Pu Yi, i es va proclamar la república Des d’aleshores es va viure un gran període d’inestabilitat, amb territoris enfrontats entre sí pels senyors de la guerra. El govern estava en mans del Partit Nacionalista Xinès, el Guomindang de Chiang Kaishek. Des del 1927 imposà una dictadura i la persecució del Partit Comunista Xinès, el seu gran opositor, liderat per Mao Zedong.

  10. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA

  11. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA La repressió va obligar els comunistes a cercar el suport de la pagesia i a fugir cap a l’interior del país, en l’anomenada Llarga Marxa. Més de 100.000 persones entre 1934 i 1935 es refugiaren a la província de Shanxi.

  12. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA Els enfrontaments interns s’aturaren amb la invasió japonesa del 1937. Tots dos grups s’uniren contra els japonesos, i ajudaren als aliats a derrotar-los el 1945

  13. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 2. LES PRIMERES GRANS INDEPENDÈNCIES A ÀSIA XINA Però després esclatar novament la guerra civil, que guanyaren els comunistes el 1949 després d’una gran ofensiva militar. Així naixia la República Popular de la Xina. Les restes del Guomindang es refugiaren a l’illa de Formosa (Taiwan), Que des d’aleshores forma un altre Estat.

  14. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT La desaparició de l’Imperi Otomà després de la Ia GM va canviar molt el mapa del Pròxim Orient. Hi havia Estats independents(Turquia,Iran, Iraq). D’altres en teoria independents però encara molt sotmesos a la potència colonial (Egipte). I altres en règim de protectorat internacional(Síria,LíbaniPalestina)

  15. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT El principal problema de la regió, i encara no resolt, és elconflicte araboisraeliàarran de la creació de l’Estat d’Israel el 1948. • El conflicte araboisraelià ha viscut un munt de guerres i conflictes: • La creació de l’Estat d’Israel (1948) • Primera guerra arabo-israelià (1948-49) • La guerra del Sinaí (1956) • La Guerra dels Sis Dies (1967) • La Guerra del Yon Kippur (1973) • L'annexió del Golan i la invasió del Líban (1981-82) • Les intifades o revoltes populars palestines (1987 i 2000). • La guerra al sud del Líban contra les milícies de Hezbolà (2006). • L’atac i la invasió de Gaza (2008)

  16. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT La primera guerra el 1948: Els assentaments jueus a Palestina al període d’Entreguerres La partició de Palestina segons el pla de l’ONU L’Estat d’Israel i Palestina després de la guerra de 1948

  17. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT El 1956 hi va haver un segon conflicte arran de la nacionalització del Canal de Suez per part d’Egipte:

  18. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià Així van quedar les fronteres entre 1949 i 1967

  19. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià Després de laGuerra dels Sis Dies, Israel va ocupar els territoris palestins (Cisjordània i la franja de Gaza, i la part est de Jerusalem), el desert del Sinaí, i els alts del Golan

  20. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià El 1973 els sirians i egipcis atacaren Israel aprofitant el dia festiu del Yon Kipur.

  21. Anwar el Sadat, Jimy Carter i Menahen Beguin DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià Els diferents intents de solució El 1977 es varen signar elsAcords de Camp David. Israel tornava a Egipte el Sinaí. Però mantenia ocupats Cisjordània, Gaza, Jerusalem est i els alts del Golan

  22. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià Però ... El 1982 Israel va envair el sud del Líban. S’hi va quedar fins el 1985.

  23. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià Entre 1987 i 1993 els palestins es revoltaren contra l’ocupació libanesa. Va ser la primera intifada.

  24. La primera intifada Laprimera Intifadacomençà el1987; després de l'assassinat d'un grup d'obrers palestins per part de militars israelians, i les imatges dels joves palestins enfrontant-se només amb pedres als soldats israelians donà la volta al món, va acabar amb les firmes delsacords d'Oslo(agost de 1993) i la creació del'Autoritat Palestina.

  25. La Conferència de Madrid– 1991 En aquesta reunió celebrada a Madrid es va fitxar el principi de “pau per territoris” que va desembocar l’any 1993 en la creació de les zones autònomes deGazaiJericó, governades per una autoritat palestina presidida perYasser Arafat Els diferents intents de solució Gorbachov, amb Felipe González i Bush en laConferència de Paua Madrid

  26. Els diferents intents de solució Els acords d’Oslo - 1993 Rabin, ClintoniArafatsignen els acords de pau d'Oslo - 1993 El Premi Nobel de la Pau de 1994 va ser atorgat a aIsaac Rabin,Simon PeresiArafaten consideració dels seus esforçs cap a la Pau El 4 de novembre de 1995, Rabin va ser assassinat per un extremista religiós jueu que no acceptava els acords signats per Rabin Distribució de Cisjordània acordada a Oslo

  27. Però ... La segona intifada La segona Intifada s'anomenà Intifada de al-Aqsa, començà el setembre de2000, arran de la visita de l'ultradretàAriel Sharon al'esplanada de les mesquites de Jerusalem/, enmig d'una dura repressió contra la població àrab de Jerusalem, la capital Palestina. En aquesta segona etapa proliferaren lesaccions suïcidespalestines en resposta als cada vegada més massius bombardeigs israelians de zones civils palestines, així com la continuada proliferació d'assentaments il·legals als territoris ocupats. La segona intifada suposà un nombre de víctimes civils palestines encara més elevat, i en alguns períodes s'estengué també a la població àrab dels territoris de Palestina ocupats el 1948. A partir de l'any 2005 la divisió palestina i la construcció delmura Cisjordània anomenat 'de l'apartheid' en territoris palestins que aïllava gran part dels territoris ocupats i permetia a Israel annexionar-se nombroses terres, anaren fent minvar l'alçament, si bé l'enfrontament amb Israel continuà. Ariel Sharon

  28. I a més a més... El mur de Cisjordània

  29. El mur: una oprobi, que es converteix en gegant mural, un crit per la llibertat

  30. I a més a més... La qüestió palestina s’ha radicalitzat i van sorgir organitzacions militars que es van enfrontar al grup Al- Fatah de l’OAP, de dinàmica terrorista (atemptats suïcides, etc.) com són Hamàs (grup que controla Gaza) o la Jihad Islàmica El conflicte està obert i no presenta traces d’anar a millor ...!

  31. I a més a més... El problema dels assentamentsjueus en territoris ocupats és un dels inconvenients principals per aconseguir qualque tipus d’acord de pau entre palestins i l’Estat d'Israel Un kibutzo comunitat agrícola, unitat bàsica dels assentaments jueus en territoris palestins

  32. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 3. LA DESCOLONITZACIÓ AL PRÒXIM ORIENT conflicte araboisraelià I a més a més... L’estiu de 2006 els israelians tornaren a atacar el sud del Líban.

  33. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA Als anys cinquanta es varen donar les primeres independències a Àfrica. Varen començar al Magrib.

  34. El rei Muhammad V Habib Ibn Bourguiba Ben Bella DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA El Marroc es va independitzar de França el 1956 Tunísiaho va fer el 1957. També de França. Algèria assolí la independència de França el 1962. ElSàhara Occidentalho va ser d’Espanya el1975.

  35. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA A la dècada dels seixanta els processos d’independència es varen començar a donar a l’Àfricasubsahariana.

  36. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA A l’Àfricabritànica la majoria de territoris (excepte Kenya) van aconseguir la independència de manera pactada i gradual.

  37. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA També a l’Àfricafrancòfona el procés per assolir la independència va ser més aviat pacífic, llevat del cas de Madagascar.

  38. Patrice Lumumba Mobutu Seseko DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA Un dels casos més conflictius va ser el del Congo Belga, Que després de assolir la independència de Bèlgica el 1960 va viure conflictes ètnics i guerres civils.

  39. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA En canvi en el con sud d’Àfrica el camí cap a la independència va ser molt més complicat Tant a Sud-Àfrica, a Zàmbia, com a Zimbabwe.

  40. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 4. ÀFRICA: EL MAGRIB I L’ÀFRICA SUBSAHARIANA Les darreres colònies africanes varen ser les portugueses, que hagueren de lluitar per aconseguir la independència fins els anys setanta i vuitanta. Va ser el cas d’Angola, Moçambic, Guinea Bissau, i Namíbia

  41. Jawaharlal Nehru Josif Broz, Tito DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS Aquest moviment va sorgir arran de la Conferència de Bandung dels Pobles Afroasiàtics el 1955, impulsada per tres grans líders: Nehru, Sukarno, Tito. Representaven a 29 nacions que agrupaven el 50% de la població mundial i el 8% de les riqueses.

  42. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS Les disposicions d’aquesta organització feien, en general una dura crítica al colonialisme: • Drets dels pobles a disposar d'ells mateixos. • Sobirania i igualtat de totes les nacions. • No intervenció en els assumptes interns dels països. • Condemna de la discriminació racial. • Prohibició armament atòmic. • Lluita internacional contra el subdesenvolupament. • No alineament del Tercer Món amb cap dels blocs llavors existents.

  43. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 5. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS Avui dia en formen part 104 països del món, tots de l’anomenat Tercer Món

  44. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT • Tercer Món i Subdesenvolupament son conceptes lligats a la descolonització dels imperis colonials. • Els nous estats hagueren d'enfrontar-se a greus problemes: • ètnics i religiosos, derivats de la imposició d'unes fronteres artificials que no respectaren la integritat de les poblacions; • de la inestabilitat política per la inadequació de les estructures polítiques a les estructures socials; • greus problemes econòmics que conduïren al subdesenvolupament.

  45. DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN 6. L’HERÈNCIA DEL COLONIALISME: EL SUBDESENVOLUPAMENT • Creixement demogràfic fora de control versus creixement econòmic. • Subalimentació crònica: agricultura tradicional de poc rendiment o monocultius moderns d'agricultura industrial d'exportació. • Fam i malalties lligades a la subalimentació i a la feble estructura sanitària. • Baixa industrialització. • Baixa capitalització. • Baixa producció. • Accelerat creixement urbà: barris marginals. • Serveis socials i escolars molt deficitaris. • Analfabetisme. • Desigualtats socials pronunciades: 90% sense capacitat adquisitiva • Dependència econòmica dels països rics. • Fort deute exterior acumulat. • Políticament molta presència de dictadures, poca democràcia, freqüents cops d'estats i abundants moviments guerrillers.

More Related