Primer tema Filosofia i ciutadania

1. Primer tema Filosofia i ciutadania Natura i Cultura

2. Natura o cultura? • Som animals culturals. La cultura és el mètode d’adaptació a la natura a través del llenguatge simbòlic i de la tècnica • Som un Hardware i un Software. Portem una informació als gens a través de la Selecció Natural • La natura és el conjunt de trets permanents que tenim els humans, els elements comuns. La natura que la portem als gens, no canviarà durant la nostra vida. És la influència que rebem genèticament, com respirar • Altres informacions arriben a través de l’aprenentatge social, la imitació, la prova i l’error, la religió, els idiomes, els esports i la política. Són el que anomenem cultura. • La diferència entre natura i cultura és la diferència entre elements congènits i adquirits entre gens i memes. Genoma és natura i cervell serà cultura. • Provenim d’una branca dels primats que va evolucionar fins l’Homo sapiens sapiens

3. Procés evolutiu • Durant el miocè (15 milions d’anys), es va produir una gran sequera que va obligar els homínids a baixar dels arbres. Els primats que van incorporar la posició erecta que els permetia veure de lluny, caminar sobre dos cames i alliberar les mans es van adaptar a l’entorn. La progressiva reducció de la mandíbula va anar acompanyada del creixement de la capacitat cranial i el desenvolupament del cervell • Fa uns dos milions d’anys els homínids caçaven en grup i feien servir eines. El procés més important fou el llenguatge (memòria històrica) • L’homo sapiens sapiens és el nostre ancestre i es diferencia dels anteriors per la reducció mandibular, el canvi de la forma del cap i la barbeta sortida. Desenvoluparà el llenguatge abstracte, conviurà en societat de recol·lectors i caçadors, fabricarà eines, practicarà el culte als morts i cultiva les primeres formes d’art. • Les modificacions corporals van permetre la fabricació d’eines, l’aparició del llenguatge i el desenvolupament de la relació social (Lamarck, Darwin,Mendel) • Sagan i Capítol Simpsons

4. Característiques de la cultura • La revolució neolítica es va caracteritzar per una sedentarització progressiva, el conreu de la terra, la formació de ciutats, la domesticació d’animals. Va ser una revolució cultural que ens va aportar el mite: una narració fabulosa d’alguna cosa que en teoria es va produir en un passat molt llunyà. Present a totes les cultures, el mite intenta explicar els aspectes fonamentals de la vida.

5. Mircea Eliade • Resumeix els trets fonamentals del pensament mític: • És directe. No demostra ni analitza la seva metodologia. • És emocional i subjectiu • Els aspectes importants es personalitzen • La primera aproximació a la realitat van ser els mites. Que funcionarien com avi les teories científiques • Són històries d’éssers sobrenaturals que es consideren reals i sacres • Expliquen la creació d’alguna cosa • Són l’origen de rituals socials o d’experiències religioses • Poden provocar l’aparició de tècniques endevinatòries • Són socials (es creen i s’hereten) • Són plurals, cada grup i cada època té els seus • Són simbòlics • Són apresos • Són històrics, parteixen de la tradició com a herència comunitària.

6. Els sofistes i el bé • El relativisme és la manera de pensar que afirma que el bé i el mal depenen de les circumstàncies. • Les accions humanes es poden considerar bones o dolentes depenent de les circumstàncies concretes en que es desenvolupa cada acció. • Diferències entre valors relatius i absoluts. No robar, no cobdiciar. En algunes cultures i èpoques s’ha considerat el dret de conquesta o captar clients d’una altra empresa. • Grècia primer govern “democràtic”. Valors relatius engendrats pel consens. Valors nomos front fisis. • Desconfiança moral, hem d’aprendre a discutir i a canviar de parer. Relativisme (Protàgores) Escepticisme (Gòrgies). Lleis són fruit de la discussió i el consens. • La decisió del que està bé depèn del consens. L’home és la mesura de totes les coses • Les lleis varien, no són eternes

7. Diversitat • La diversitat cultural es entesa avui com quelcom positiu. La pluralitat d’opcions és una forma de riquesa de manera que al pluralisme polític li correspon el pluralisme ètic. • L’opció més antiga fou l’exterminació dels que no eren com nosaltres: etnocidi, genocidi o eugenèsia • Altra pràctica fou la segregació: desterrar de la societat aquells que no “són” com nosaltres, discriminar-los i desposseir-los del dret de ciutadania. Basada en els valors del monoculturalisme extrem que identifica els valors com una única possibilitat • L’assimilació admet cert grau de tolerància, deixa entreveure un rerefons reactiu, alimentat per la por al que no coneixem i l’amenaça a perdre la unitat nacional i la cohesió social. Els diferents poden prendre consciència i fer una sublevació (model dels banlieus de Paris) • Agregació: respecta la diversitat sense forçar-la. La societat és un procés de suma. El gueto és una opció “voluntària” dels mateixos interessats que es marginen en barris, associacions, o escoles. Les contradiccions del model poden portar a la segregació (model americà i espanyol). • Aniquilació: Ni aquí , ni iguals, ni de cap manera; segregació: ni aquí, ni iguals; assimilació: aquí i guals per força; agregació: aquí, iguals i diferents però separats, ara ens esforcem per la utopia paradoxal de la integració, aquí, iguals, diferents i junts.