EL CLASSICISME FRANCÈS EN EL SEGLE XVII. L'ART I LA CULTURA DE LA CORT.

1. EL CLASSICISME FRANCÈS EN EL SEGLE XVII. L'ART I LA CULTURA DE LA CORT.

2. Context sociocultural • Estem en el segle de la “grandeur” francesa. El segle de Louis XIV i del classicisme • França domina Europa a través de les armes i les lletres • Codificació de la llengua francesa: Richelieu crea l’Académie Française el 1634, i un dels primers diccionaris apareix el 1690 (Furetières)

3. Context polític • Edicte de Nantes: 1598), Henri IV (1553-1610): edicte que garanteix als protestants la possibilitat de llibertat de culte, de tenir armes i d’ocupar llocs importants • Hostilitats de la part dels extremistes catòlics • Henri IV i els seus ministres afavoreixen la prosperitat econòmica. Els territoris de França s’amplien: la Savoie (Savoia), l’Auvergne (l’Alvèrnia), i le Lemousin (el Llemosí). • El fanatisme religiós encara està molt present • En 1610, Ravaillac assassina Henri IV i aquest fet demostra que molts catòlics no han perdonat al rei l’edicte de Nantes • Mort Henri IV,el seu fill, Louis XIII (1601-1643), que només té 9 anys, puja al tron de França. Marie de Médicis, la seua mare, esdevé la regent. Aquesta regència provoca que el poder reial esdevinga més dèbil. Es produeixen episodis de conflicte i lluita • En 1617, Louis XIII esdevé rei de França, després d’haver assassinat Concici, conseller de la reina mare. La lluita pel poder entre Louis XIII i la reina Marie de Médecis, durarà fins que Richelieu aconsegueix la reconciliació. És aleshores quan el cardenal aconsegueix la consolidació de la monarquia absoluta i la unificació de França

4. Després de la mort de Louis XIII, l’any 1643, el seu fill, Louis XIV (1638-1715), que només té 5 anys esdevé rei de França. Sa mare, Anne d’Autriche, amb l’ajuda del cardenal Mazarin, serà la regent • Algunes revoltes i lluites contra el rei per part dels nobles tenen lloc a França durant els primes anys del regnat de Louis XIV (la Fronde, 1648-1653). Aquest fet forçarà Louis i sa mare a fugir de Paris. Ara bé el poder reial resulta reforçat després d’aquest enfrontament i Louis XIV queda marcat per aquest fet. A partir d’aquest moment el rei abandona Paris per a instal·lar-se definitivament a Versailles al1672, on regnarà sota el signe de l’absolutisme

5. El regnat personal de Louis XIV comença el 1661, després de la mort de Mazarin, i dura fins al 1715 • Regnat de l’ordre i l’autoritat • Concentració de tots els poders: monarquia absoluta • Unitat religiosa i ideològica del regne • Afavorir la prosperitat • Afirmar la presència francesa en l’exterior

6. A més, el rei aconsegueix controlar i dirigir la cultura del moment. El mecenatge reial contribueix a l’expansió cultural de França i a crear un ambient artístic i literari

7. L’honnête-homme • El cortesà del segle XVII viu segons les normes de l’honnête homme: intel·ligent, guapo, encantador, carismàtic, íntegre, sap apreciar les lletres i les arts

8. Libertinatge • Le libertinage és el desig del lliurepensament (és el nexe d’unió entre l’humanisme i els filòsofs del segle XVIII) • Moviment important entre la burgesia intel·lectual

9. Libertinatge • Rebuig dels dogmes religiosos • Rebuig dels prejudicis heretats de la història. • Rebuig dels costums austers • Escepticisme, crítica • Ateisme

10. Filosofia • René Descartes (1596-1650) és un savi que esdevé filòsof. • Es basa en les matemàtiques per a crear un mètode general de raonament. • És en el seu pensament on troba l’essència del seu ésser al mateix temps que la prova de l’existència de Deu. • «Je pense, donc je suis.», Discours de la méthode (1637) • Textos :Discours de la méthode • Méditations

11. Jansénisme • El jansenisme proposa una representació del món basada en la salvació, la redempció. L’home es pot salvar del pecat original a través de la gràcia de Déu • L ‘humà és el mal, l’error, el sofriment, la injustícia i la mort • La saviesa és admirable però no explica la condició humana i no pot salvar l’home davant de Déu • Pascal (1623-1663). Obra: Les Pensées (1670) • Només la fe pot salvar l’home. L’home ha de triar el camí de la virtut, de la penitència i de la pietat