1 / 25

Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats

Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats. Esther Rovira Campos Barcelona, 22 de juny 2005. Objectius bàsics dels nostres serveis. Promoure el benestar de la persona.

jebediah
Download Presentation

Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Cartera de serveis per a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental. Característiques i finalitats Esther Rovira Campos Barcelona, 22 de juny 2005

  2. Objectius bàsics dels nostres serveis • Promoure el benestar de la persona. • Atendre les necessitats socials i evitar les situacions de marginació i exclusió. • Oferir a la persona, i a la seva família, els recursos necessaris per promoure l’autonomia, millorar les relacions interpersonals i facilitar la integració a la societat i a la comunitat. • Garantir el reconeixement dels drets i promoure la igualtat d’oportunitats.

  3. Àmbits d’actuació • Habitatge • Oci i Lleure • Tutelar • Prelaboral • Altres actuacions

  4. Servei de Llar residència Perfil d’usuaris: persones amb trastorn mental crònic, però estabilitzats clínicament. Objectiu del servei: aconseguir una major integració a la societat, la normalització de la persona en l’entorn comunitari i prevenir / tractar el deteriorament produït per la cronicitat, mitjançant el suport d’un equip multidisciplinar. Altres suports: Xarxa sanitària comunitària corresponent, pel control adequat i suficient del trastorn mental i altres problemes de salut. Nombre de recursos existents: Actualment a Catalunya hi ha 21 llars residències, distribuïdes en 12 comarques, amb 586 places, de les quals 215 hi són al Barcelonès. La previsió de creixement per a l’any 2007 és de 17 noves llars que aportarien al sistema entre 510 i 520 noves places. Àmbit d’habitatge

  5. Servei de Llar amb suport Característiques del servei:Pisos, integrats en l’entorn comunitari ( màxim 6p). Perfil d’usuaris: Persones amb trastorn mental crònic, amb un bon grau d’autonomia personal, però que necessiten un cert suport i que els manca el familiar, bé sigui per absència, per incapacitat o per claudicació familiar. Objectiu del servei: donar el suport i la supervisió, segons les necessitats de cada persona, per afavorir la seva integració a l’entorn comunitari normalitzat, mitjançant els professionals de l’entitat acreditada per aquest servei. És un recurs intermedientre les llars residències i la vida autònoma. Nombre de recursos existents: Actualment hi ha 54 llars amb suport, distribuïdes en 10 comarques, amb 216 places. La previsió per a l’any 2007 és créixer en 112-138 places noves. Per ambdós tipus de serveis, el manteniment de les places es finança mitjançant el Programa d’ajuts per a l’accés als habitatges amb serveis comuns per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental. Àmbit d’habitatge

  6. Suport a l’Autonomia a la pròpia llar Objectiu:Servei adreçat a la persona amb disminució derivada de trastorn mental crònic, que ha optat per viure de forma autònoma, ja sigui sola o amb parella, amb capacitat per desenvolupar autònomament les activitats habituals de la vida diària, però que requereix un suport determinat per a la seva autogestió. Màxim 4 usuaris per habitatge. La persona rep un ajut econòmic del DBF, i l’entitat acreditada dóna el servei de suport. Actualment hi ha 10 entitats acreditades per prestar aquest servei i s’ha atès un total de 183 persones. Àmbit d’habitatge

  7. Club social Espai d’activitats estructurades i programades d’oci i de lleure, que també ofereix suport personal i informació, que facilita la creació de vincles relacionals, de participació i d’inclusió en l’entorn social i comunitari. Objectiu: rehabilitació social i comunitària. Actualment, hi ha 21 clubs socials distribuïts en 11 comarques. Finançament : Subvenció. Àmbit del lleure

  8. Serveis de Tutela Curatela Administrador/a de patrimoni Defensor/a judicial El DBF subvenciona les fundacions tutelars, que tenen la missió d’assegurar la protecció de la persona tutelada. L’entitat administra i guarda els seus béns, així com vetlla per l’exercici dels seus drets, d’acord amb allò previst a la sentència d’incapacitació. Àmbit tutelar

  9. Serveis Pre-laborals És un servei social complementari. Objectiu: que la persona amb trastorn mental crònic, adquireixi les capacitats i habilitats necessàries per a la integració al món laboral ordinari o protegit. Ha de proporcionar un seguiment i suport en el període posterior a la inserció . Actualment hi ha 15 serveis amb 415 places distribuïdes a tot Catalunya. La previsió per a l’any 2007 és créixer en 184 - 204 noves places. Àmbit pre - laboral

  10. Promoció del voluntariat amb l’ajuda de l’Institut Català del Voluntariat Suport a l’associacionisme Publicacions i edició de material per a la gestió i avaluació dels serveis “Els Serveis d’acolliment residencial per a les persones amb malaltia mental: Llars residències i llars amb suport”. “Indicadors d’avaluació de qualitat de les llars residències de salut mental”. “Manual de recomanacions de bones praxis: llars residències per a persones amb discapacitat derivada de malaltia mental”. Altres actuacions

  11. Mostra de 219 persones usuàries de les llars residències. Dades obtingudes del CMBD de les entitats proveïdores. Perfil sociodemogràfic, clínic i funcional dels usuaris de les llars residències

  12. Sexe: 66,7% homes 33,3% dones Mitjana d’edat: 46,4 anys Sexe i edat dels usuaris

  13. El 66.5% dels usuaris procedeix de l’entorn social comunitari (vivia en família, sol, amb altres persones o amb el cònjuge). El 33,5% procedeix d’institucions psiquiàtriques o socials (unitat psiquiàtrica, llar residència, pis tutelat, altres...). Entorn previ a l’ingrés. Procedència social

  14. Un 25% no ha treballat mai Un 22% està a l’atur Un 35% ha realitzat treballs esporàdics Un 18% es troba en altres situacions Antecedents laborals

  15. El 66% d’usuaris no pot treballar en la majoria de feines de l’àmbit laboral ordinari. Un 12% té motivació però no troba feina, i un 3,3% està en un centre de treball protegit. Actitud envers el treball

  16. Font d’ingressos econòmics • Un 90% dels usuaris està cobrant una pensió assistencial o contributiva

  17. Un 50% dels usuaris és autosuficient en situacions habituals de la vida diària, però aquest percentatge disminueix quan es tracta de la cura de la seva persona, o en l’ús dels diners, o per desenvolupar-se en situacions no habituals. Autonomia personal

  18. 87% Esquizofrènies 7% Trastorn bipolar 3% Altres diagnòstics 2% Trastorn límit de personalitat 1% Trastorn depressiu major Diagnòstics clínics

  19. En el 62% dels casos, el diagnòstic de la malaltia mental es va fer entre els 14 i els 27 anys. Antecedents de la malaltia psiquiàtrica

  20. Els usuaris que estaven a la llar des de feia un temps igual o superior a 20-24 mesos, van presentar una millora en els símptomes i en la puntuació de l’escala d’avaluació de l’activitat global (EEAG). Escala d’Avaluació de l’Activitat Global (EEAG o GAF)

  21. El 80% realitza activitats diverses, organitzades per la llar o ubicades a l’entorn comunitari. La resta va al Centre de Dia o està inserit laboralment, sigui en un centre especial de treball o altres. Activitats dels usuaris

  22. Menors de 18 anys i majors de 65 anys. No voler ingressar voluntàriament. No voler reconèixer la malaltia i per tant la necessitat derivada de medicació i atenció psiquiàtrica. No acceptació de les normes de règim intern de la llar. Necessitat d’una atenció sanitària continuada. Persones amb demència orgànica o deficiència psíquica important, amb necessitat d’ajuda física per realitzar les activitats de la vida diària, i que no poden viure en règim obert. Persones consumidores de drogues que no accepten deixar de consumir-les (s’exclou el tabac). Persones amb malalties infeccioses fàcilment contagioses. No tenir el reconeixement legal de la disminució per raó de malaltia mental. Criteris de no ingrés i baixa

  23. Actualment hi ha 262 sol·licituds pendents de ser ateses, de les quals, al voltant d’unes 50 no es podran atendre per tenir un perfil molt sanitari, a més de presentar problemes importants/greus físics o de salut. Les persones més afectades, amb alta dependència psiquiàtrica, no poden ser, ni han de ser, ateses a les llars residències actuals. Llista d’espera

  24. L’entorn comunitari, en règim obert, no és el més adient per a algunes d’aquestes persones. L’entorn veïnal és reticent i manifesta rebuig. El personal i les funcions pròpies de les llars residències estan pensats per a persones estabilitzades clínicament, sense la necessitat d’estar sota un rigorós i continu control psiquiàtric/sanitari. Consideracions

  25. Les llars residències són un recurs per a la reinserció social i comunitària per a persones amb trastorn mental, amb suficient estabilitat clínica, que no tenen un suport social o familiar. És la seva llar. Les persones amb una necessitat elevada de suport sanitari o psiquiàtric, han de ser ateses en un entorn més assistit, amb una plantilla de personal més especialitzada, i amb unes característiques assistencials més proteccionistes. Conclusions

More Related