GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Il Pirata de Vincenzo Bellini (1827)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaIl Pirata de Vincenzo Bellini (1827) ANÀLISI:

2. NOVA DIMENSIÓ MUSICAL Sense ser una obra revolucionària, Il Pirata es pot considerar obra pionera en el nou enfoc romàntic que entén que la música i la veu han de prioritzar l’expressió de sentiments. Sense renunciar a la brillantor belcantista la veu ha d’ajudar a expressar les emocions, superant així la floritura efectista sense més. Això es nota en particular en la línia de cant del tenor, en el paper de Gualtiero. Públic i crítica milanesos, després de l’estrena, van entendre que un nou compositor era capaç de proposar un nou estil, diferents de l’escola, dominant en aquell moment, de Rossini. S’han conservat descripcions d’un diàleg (escollit pel comte Barbó, amic de Bellini, que va sentir el diàleg en un assaig a casa del compositor). La font ens descriu l’ estira i arronsa que va tenir Bellini amb el cantant que havia d’estrenar el paper de Gualtieno, que estava acostumat a lluir una gran habilitat per les agilitats. Ho citem tot seguit [García Pérez, 1989, II: p. 97]. Il Pirata va ser una obra molt important en la trajectòria de Vincenzo Bellini (1801-35). Va ser l’òpera que va consagrar el seu autor com un dels grans de la lírica del primer romanticisme operístic. L’obra va ser encarregada a Nàpols (el 27-X-1827), però finalment es va estrenar al mític teatre de La Scala de Milà. L’estrena va obtenir un gran èxit. La primera representació a Catalunya es va fer el 1830 al Teatre de La Santa Creu de Barcelona. També s’ha representat en dues ocasions al Liceu de Barcelona: el 1971 (amb Montserrat Caballé i el seu marit, Bernabé Martí, en els papers protagonistes) i el 2012. Presentació El llibretista va ser Felice Romani, un dels millors del moment, que amb l’òpera que comentem inicia una fructífera col·laboració amb Bellini. El mateix poeta va treballar també amb Rossini o Donizetti. L’argument, tal com era habitual en òpera, s'inspirà en un melodrama que assolí un gran èxit a Paríes el 1822: Bertram ou Le Pirate, obra d’ I.J.S. Taylor El so luxós assolit per Bellini es caracteritza per una gran economia de recursos i manté el concepte d’escena a la italiana; les àrie si els conjunts estan molt subdividits, malgrat que va minimitzar la diferència entre ària i recitatiu més que en cap altre compositor de l’època, els segons sempre amb un caràcter cantabile, gairebé com si fossin un passatge d’una ària. N’és un exemple el monumentalfinaled’ Il Pirata … [Pablo Meléndez-Haddad, a Juan Carlos Olivares, Il Pirata ] Felice Romani (el llibretista) No hi poses ni la meitat de l’ànima que tens; on podries fer embogir tot el teatre ets fred i lànguid; mostra la teva passió. Mai has estat enamorat ? (Consells de Bellini al tenor de l’estrena d’Il Pirata) p. 1 (de 6)

3. El protagonista de l’òpera, Gualtiero, és l’heroi que per venjar les afrentes sofertes es fa bandoler. Retorna d’incògnit a la seva pàtria i s'assabenta que la dona que estima s’ha casat amb el seu major enemic. Les seves reaccions són d’exasperada violència, no exemptes de trepidant dolçor [...] havia nascut l’autèntic tenor romàntic. [García Pérez, 1989, II: p. 99] IMOGENE (Soprano) Antga estimada de Gualtiero. Casada amb Ernesto per compromisos familiars GUALTIERO (Tenor) Obligat a fugir, es refugia durant uns anys en la pirateria. Estima Imogene Personatges ADELA (Mezzo) Dama d’’Imogene ERNESTO (Baríton) Duc de Caldora i espòs d’Imogene ITULBO (Tenor) Company de pirateig i mà dreta de Gualtiero GOFFREDO (Baix) Eremita, antic amic de Gualtiero p. 2 (de 6) Disfresses aproximades corresponents al papers, per Christy

4. A una platja de l’illa de Sicília Un grup de pescadors i l'ermità Goffredo veuen arribar una barca amb uns nàufrags. No saben que són pirates que s’han salvat d’una tempesta i els acullen hospitalàriament. Gualtiero, el capità dels pirates reconeix en Goffredo el seu antic preceptor, quan Gualtiero era el comte Montalt. Ell, ara bucaner, va haver d'exiliar-se quan el seu bàndol va perdre una guerra dinàstica (enfrontament en què Manfredo d’Alemanya va ser derrotat pel compte d’Anjou). Després de deu anys, torna a la seva terra i espera retrobar la seva estimada Imogene Amb aquestes arriba gent i l'eremita aconsella Gualtiero que s’amagui. Arriba amb el grup Imogene a qui Itulbo comunica que el cap dels pirates és mort. La notícia entristeix la dama que sap que era el seu antic estimat qui comandava els bucaners. Al vespre els pirates celebren la seva salvació. Arriba al campament per tal de comprovar la sort del seu antic estimat Gualtiero. Aquest reconeix i abraça Imogne però acaba rebent la notícia que la noia s’ha casat amb l’antic rival de Gualtiero: el comte Ernesto, amb qui té un fill. De res serveix que la noia declari que es va casar per tal de millorar la sort del seu derrotat pare: El pirata se sent desairat i està a punt de matar el fill d’Imogene. Amb aquestes arriba triomfant Ernesto que s’estranya que la seva dona no l’abraçi ni celebri la recent victòria sobre els pirates. Sabent que la seva dona protegeix uns nàufrags els fa interrogar però Itulbo es fa passar per capità dels que es presenten com a simples mariners a la vegada que anuncia la mort del capità pirata Gualtiero. Gualtiero, mentrestant, està furiós per no poder enfrontar-se al seu enemic i espòs de la dona que estima. I entre incerteses acaba, tal com està manat, el primer acte enmig d’un brillant concertant: tots lamenten els respectius neguits. 6’ 44” Per Rockwell Blake 1993 6’ 01” Per Bernabé Martí, 1971 GUALTIERO,Cabatina (amb ària, tempo di mezzoi cabaletta):Nel furor delletempeste ... Per te de vanelagrime:Tant a les tempestes com en les matances aquella imatge adorada a restat amb mi. . . Per tu de vanes llàgrimes encara es nodreix el meu cor . . . Abans de perdre’t preferiria morir. Bellini va fer una cabatinamoltexigent. Va demanar al tenor arribar al Mi sobreagut Acte 1(de 3) Una cabalettaés la secció final i ràpida que segueix a una ària IMOGENE,: Cabaletta de la presentació de la soprano:Sventurata, anch'io deliro: Desventurada, jo també deliro submergida en un amor estèril 5’ 20” Lucia Aliberti 2001 4’45” Renée Fleming 2002 La Caballé canta amb el seumarit GUALTIERO i IMOGINE,duet:Pietosa al padre:Pietosa amb el teu pare però amb mi cruel 3’ 20” Ferraro i Callas, 1959 10,42” amb tota l’escena: Blake i Alberti 1993 10’ 30”amb escena sencera Caballé i Martí 1976 Gualtiero, Ernesto, Imogine i altres: Concertant:Parlarteancor per pocoi concetant final:Vull parlat amb tu abans de marxar (diu Gualtiero a Imogene) i s’acaba amb un concertant final d’acte. 7’ 45” Fisichella, Frontali i Alberti 11’ 09” AmbMirellaDevia, 2006 p. 3 (de 6) Éscostumquerelsfinalsdelsprimersactessiguinbrillants

5. Al castell de Caldora Imogene està neguitosa perquè vol i tem a la vegada veure Gualtiero. Amb aquestes apareix l'espòs de la noia, el comte Ernesto. Estranyat pel posat fred amb què és rebut, Ernesto retreu a Imogene que no l’estima i que realment ella enyora Gualtiero. La dona acaba reconeixent el seu delit però recorda que tenen un fill en comú. El compte, en un recés, rep l’avís que a l’illa hi ha un perillós pirata i decideix estar vigilant. Gualtiero aconsegueix finalment parlar amb la seva estimada i intenta convèncer-la que el segueixi, abandonant el marit. Ella s’hi nega i mentre s’acomiaden arriba Ernesto que marxa amb Gualtiero per enfrontar-se en un duel. Encara que no es veu en escena, el pirata mata a Ernesto El consell ducal condemna a Gualtiero a mort. Tot seguit arriba Imogene arrapada al seu fill i en un estat de desesperació, depassada per les circumstàncies viscudes. Això dóna peu a la típica escena de la bogeria, pròpia del belcantisme del primer romanticisme: en mig de laments exaltats la protagonista lamenta la seva dissort. Sovint l’òpera es fa acabar amb les lamentacions de la protagonista però en el llibret original hi ha una última escena en què Gualtiero, quan els seus pirates el volen salvar, opta per llançar-se al buit acabant amb la seva dissortada vida i una romàntica tragèdia. ERNESTO i IMOGINE,duet:Tu m'apristi in cor ferita:Tu vas obrir en el meu cor una ferida més greu que la teva, impia mare, iniqua esposa, mal ocultes el teu amor! . I davant coses tant fortes ella contesta: Quan vaig sortir de casa del mau pare aquest amor no era cap secret. 10’ 14” Capuccilli i Caballé, 1971 9’ 36” [1apart] Frontali i Alberti 2001 1’ 57” 2apart Acte 2(de 3) GUALTIERO: ària i cabaletta:Tu vedrai la sventurata ... Ma non fia sempre odiata : Ves a veure la desventurada i digues-li que l’he sabuda venjar / Però espero que el meu record no sigui sempre odiat. Si he estat despietat i salvatge, vaig ser també desgraciat 7’ 06” Per Rockwell Balke, 1993 8’ 06” Bernabé Martí, 1971 I un final de focs artificials per a la soprano 6’ 40” Montserrat Caballé 8’ 40” Maria Callas Sotscastellà IMOGENE: ària i cabaletta:Col sorrisod’innocenza. . . Oh, sole! ti vela di tenebre oscure: Amb un somrís d'innocència digues-li al teu pare que estàs viu gràcies a mi / ÀRIA DE LA BOGERIA Així diem d’un recurs del primer romanticisme per a justificar un cant espectacular de la soprano, que se suposa trasbalsada 9’ 30” Lucia Alberti 2001 p.4 (de 6)

6. Enregistraments i referències Representaciósencera. 1993 a Saint Étienne 2h 12’ 34” AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, gener 2013 *SnomésaudioMP3 Versió Callas 1959 1racte, 1h 13’ 48” *SnomésaudioMP3 Versió Callas 1959 2nacte, 58’ 05” LLIBRET italià-castellà, per Kareol Altresguiesd’audició Associaciód’amics Il pirata és la primera de les òperes de Bellini en la qual parla gairebé durant tota l’obra amb la seva veu individual [...] Aquí Bellini va aconseguir per primera vegada una línia de cant declamatòria, poc ornamentada, amb una forta expressió de les paraules i amb el suport d’un ús evocatiu de l’orquestra [a Juan Carlos Olivares, Il Pirata, citant J. Rosselli] p. 6 (de 6)