ESTUDI MORFOLÒGIC DE LA CAVITAT UTERINA I TUBÀRICA PER HISTEROSALPINGOGRAFIA

1. ESTUDI MORFOLÒGIC DE LA CAVITAT UTERINA I TUBÀRICA PER HISTEROSALPINGOGRAFIA A. Fernández, A. Vázquez , I. Campos, A.Olmos,M.Marfil (T.E.R) S. Casals (Dra. Radiodiagnòstic) J.Bartrina (Cap de Servei) Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital de Mataró

2. OBJETIU: • El objetiu d’aquest póster és mostrar la tecnica i les característiques principals d’aquesta prova diagnòstica que serveix per analitzar la cavitat uterina i la permeabilitat tubàrica

3. MATERIAL I METODES: • MATERIAL: • Es realitza la exploració en una sala amb un aparell de radiología tele comandat, amb contrast iodat i Catèter injector per HSG • En els casos que és impossible canalitzar el canal cervical, s’utilitza un especulo metàl.lic i en lloc del catèter una campana de buid i en els casos d’expulsió repetida introduïrem el globus en la cavitat uterina per així evitar l’expulsió del mateix. • METODE: • Es proceix a comprobar l’indemnitat del globus, i al purgat del catèter amb el contraste. Es posa una talla estéril en la taula d’exploració sota la paciente. Es col.loca l’espéculo en lavagina. Es realitza una neteixa del fons vaginal mitgensant una sol.lución desinfectant. S’introdueix el catèter amb compte en la cavitat uterina seguint la direcció del canal cervical, també es pot guiar amb unes pinces Foester. Es procedeix a l’inflat del globo amb 2 cc d’aire a través de la válvula unidireccional. S’injecta per la segona vía de la sonda el contrast molt lentament i de forma ininterrumpuda i es van realiztant les diferents projeccions radiológiques. Al final de la proba es desinfla el globus i es retira la sonda i l’espéculo.

4. PROJECCIONS: • Una primera projecció simple en AP (antero-posterior) de la pelvis. • A continuació es procedeix amb una segona projección AP al inici de la injecció del contrast per valorar cérvix i cavitat uterina. • Es continuarà amb radiografíes en AP amb la replecció de les trompes. • Es realitzarà una obliqua dreta per la valoració de la trompa i realitzarem una obliqua esquerra per la valoració de l’altre trompa. • Es col.locarà a la pacient en AP per realitzar una radiografía de la difusió de les trompes a cavitat peritoneal. • Per últim es realitza altre radiografía en AP post-eliminació del contrast.

5. COL.LOCACIO DE LA PACIENT

6. RESULTATS: ANOMALÍES: Es poden trovar en: • Coll de l’úter: • L’orifici cervical intern amb un diàmetre menor al cm., indica una estenosi cervical. Una morfología d’embut entre el coll i l’úter en pacients amb antecedents d’aborts de repetició pot indicar una incompetencia cervical. • Trompes de Falopi: • Quan la repleció del contrast presenta simetría i s’asocía amb obstrucció tubàrica poden ser causats per endometriosi o pólips. L’obstrucció tubàrica proximal causa infertilitat en el 10-20% dels casos, l’etiología fundamental és per infecció, intervenció o inflamació. La salpingitis ístmica nodosa frecuentement s’asocía a l’obstrucció proximal o dilatació ampular. El hidrosàlpinx és la dilatació del segment ampular de la trompa acompanyat d’obstrucció distal, generalment per infecció i fibrosi asociat amb adherencies peritubàriques.

7. -Úter: Pot presentar un tamany variable depenent de l’existencia d’embaraçosprevis, però un tamany petit pot ser degut a l’estimulació hormonal inadequada o per radioterapia pélvica. Els defectes de repleció del contrast poden ser deguts a: pólips, leiomiomes, coáguls sanguinis, retencións de productes de la concepció o sinequies. També es donen anomalíes congénites i es troben dividides en set grups. • Grup 1 - Agenesia de segments Müllerians (manca d’úter o coll) • Grup 2.- Úter unicorne (manca del desembolupament d’un dels conductes Müller) • Grup 3.- Úter Bidelfo (defecte de fusió dels conductes Müllerians, s’observen dos cossos uterins completament separats i dos colls) • Grup 4.- Úter bicorne (el cos de l’úter presenta un defecte de fusió variable, presenta dos cossos uterins divergents i un sol coll i vagina) • Grup 5.- Úter Septat (defecte de la reabsorció del septe mig, caractertizat per dos cavitats uterines amb un fons uteri únic) • Grup 6.- Úter Arcuat (petita impronta en el fons uteri) • Grup 7.- Úter en T (causat per l’exposició intrauterina al dietilestibestrol)

8. ANOMALÍES CONGÈNITES

9. Imatge d’úter amb globus del catèter dins de la cavitat uterina Imatge d’úter normal amb globus del catèter en el coll.

10. Úter bicorne, permeabilitat tubàrica bilateral Úter arcuat amb permeabilitat tubàrica Úter unicorne sense cos rudimentari. Obstrucció tubàrica Úter arcuat i defecte de repleció en cos dret. Obstrucció tubàrica esquerre. Defecte de repleció intrauterina Hidrosalpinx bilateral

11. COMPLICACIONS: Les complicacions d’aquesta técnica són poc frequents, en la majoría dels casos eixisteix dolor lleu (similar a la menstruació) sequndari a l’irritació peritoneal pel contrast. Però en rares ocasions pot existir hemorragia, diseminació d’una infecció ginecológica (desconeguda en el moment de realitzar l’exploració) o intravasació venosa o linfàtica generalment per hiperpresió.

12. CONCLUSIONS: La HSG junt amb altres probes diagnòstiques com l’ecografía transvaginal, la RM i l’histeroscopia permeten aconseguir un diagnóstic més fiable en determinades entitats, com en els tumors uterins, en malformacions congénites i són de gran utilitat per determinar l’actitut terapéutica quan la causa de infertilitat és de tipus mecánic.

13. BIBLIOGRAFÍA: 1.- Alteraciones tubáricas y peritoneales diagnosticadas por Histerosalpingografía. M. Monzón, Belén Úbeda, Marta Paraira, Ramón Á. Abuin, Enric Alert. Radiología, 10 - 2001; 43: 502-507 2.- Valor de la Histerosalpingografía en el estudio de la esterilidad. MªDolores Yago, Ángeles Lázaro, Juan Sebastián Vidal, Sagrario Montfort. Radiología, 10 -1999; 41: 597-605 3.- Krysiewicz S. Infertility in women: diagnostic evaluation whith hysterosalpingography and other imaging techniques. AJR AM J. Roentgen, 1992; 159: 253-261 4.- The American fertility society classifications of achexal adhesions, distal tubal occlusion, tubal pregnancies, müllerian anomalies and intrauterine adhesion. Fertil Steril, 1988; 49: 944-955 5.- Diagnosis of uterine anomalies: relative accuracy of MR imaging, endovaginal sonography and hysterosalpingography. Pellerito Js, MC Carthy SM, Doyle Mb, Glickman MG, De Cherney Ah. Radiology, 1992; 183: 795-800