FORMACIÓ OPOSICIONS ESCALA ADMINISTRATIVA

1. Planificació estratègica, Contractes Programa. Indicadors de qualitat El Coneixement al Servei de la Societat UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FORMACIÓ OPOSICIONS ESCALA ADMINISTRATIVA

2. Índex El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV. El Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) de la Universitat Rovira i Virgili. Els contractes-programa DURSI-URV/URV-Unitats Indicadors de qualitat

3. El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV. • Instruments i utilitat • Model de configuració

4. El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV Quins són els instruments de planificació: • El pla estratègic de qualitat de la Universitat (PEQ). • Els plans estratègics de centres i departaments. • Els plans estratègics sectorials. • El pacte de dedicació. Per a què serveixen: Aliniar els compromisos adquirits per la institució amb la Generalitat de Catalunya respecte dels que internament assumeix la URV amb les seves unitats.

5. El desenvolupament de la planificació estratègica a la URV POLÍTIQUES I PLANS RENDIMENT DE COMPTES ESTRATÈGIES I COMPROMISOS PRESSUPOSTOS Memòria acompliment C-P Contracte Programa Generalitat-URV 2002-2005 Informe Rector Claustre Planificació Estratègica Institucional Memòria Centre/Dept Planificació Estratègica de Centre/Departament Informe acompliment Contracte Programa URV-Centre/Departament Acord aprovació PDD del Dept. Pacte de Dedicació (PDD) Planificació Estratègica Sectorial Memòria Unitat/Servei ACCIONS

6. --------- El Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) de la Universitat Rovira i Virgili • Motivació • Procés elaboració i participants • Anàlisi de situació • La missió i la visió • El desplegament • L’acompliment • Terminolologia

7. Motivació. Per què un Pla Estratègic? Els factors que expliquen la definició d’un pla estratègic orientat a la millora de la qualitat de la URV són: • El compliment del Contracte Programa signat entre la URV i la Generalitat per millorar de la qualitat de la Universitat “...rendiment acadèmic dels estudiants, de la recerca, i de l’aprofitament dels recursos disponibles”. • La voluntat de l’equip de govern d’impulsar una URV amb futur, una universitat pública i de qualitat. • La necessitat d'afrontar amb celeritat les pressions externes i les mancances internes, racionalitzant i sistematitzant les respostes de la URV. • La introducció de noves maneres d’actuar i de decidir que fomentin la implicació de tota la institució per anar en el mateix sentit, aglutinant tots els membres sota un projecte comú.

8. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Procés d’elaboració i participants Consell Rectoral Gabinet Tècnic del Rectorat Pla Estratègic: document de treball Comissions Rend.Acadèmic Recerca Recursos Qualitat Conclusions de les comissions de treball Consell Rectoral Gabinet Tècnic del Rectorat Proposta del Pla Estratègic de Qualitat Junta de Govern Pla Estratègic de Qualitat Claustre

9. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació Esquema procés d’elaboració de l’anàlisi estratègica

10. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació L’anàlisi estratègica es desenvolupa a partir dels següents factors: • Externs • Referits a la situació de l’entorn que ens afecta directa o indirectament, considerant tant els actuals com aquells que ho puguin fer en un futur immediat. • Es tracta de variables exògenes que no controlem i que igualment poden incidir en el nostre futur i que, per tant, hem de tenir en compte a l’hora de planificar per tal de moure’ns d'acord amb el futur que volem assolir. • A efectes d’anàlisi, els elements de la realitat externa de la URV s’engloben en generals i específics, i dins d’aquests últims es distingeixen els que incideixen en l’educació superior i en la recerca.

11. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Anàlisi de situació L’anàlisi estratègica es desenvolupa a partir dels següents factors: • Interns • Contempla aquells aspectes de la pròpia dinàmica interna universitària, l’anàlisi dels quals ens ha de servir per conèixer quina és la nostra situació actual. • La formació • La recerca • La gestió • Les relacions amb la societat

12. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La raó de ser (la missió) GENERACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS UNIVERSITAT I SOCIETAT FORMACIÓ GESTIÓ INTERNA • Terme assimilable a funció • És allò que és consubstancial i per la qual segueix desenvolupant les seves activitats. • Pot esdevenir variable, revisar-se, evolucionar i, fins i tot, canviar.

13. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La visió de futur • Indica cap on es vol anar • Constitueix el conjunt de fites que es marca la institució per fer avançar la seva raó de ser. • Pot esdevenir variable, revisar-se, evolucionar i, fins i tot, canviar.

14. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) La missió i la visió. Exemple Impulsar el desenvolupament de la personalitat... Preparar a les persones per afrontar les exigències del mercat laboral... Incentivar el desenvolupament de projectes comuns.... FORMACIÓ Transmetre el coneixement conjugant la generalitat amb l’especialització, incorporant aprenentatge al llarg de la vida... La raó de ser La visióde futur Promoure i facilitar al llarg de la vida de les persones el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats, a fi de contribuir eficaçment al progrés personal i al de la societat

15. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament El PEQ s’ha estructurat, de manera esglaonada, de dalt a baix en: • EIXOS (7) • OBJEC TIUS (17) • ESTRATÈGIES (50) • ACTUACIONS (266)

16. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Els eixos del Pla Estratègic de Qualitat: LA FORMACIÓ I ELS ESTUDIANTS LA GENERACIÓ I LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS LES RELACIONS AMB LA SOCIETAT LES PERSONES LA CAPTACIÓ I L’ÚS DELS RECURSOS L’ORGANITZACIÓ I ELS PROCESSOS EL COMPROMÍS DE FUTUR

17. EIX OBJECTIU Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament 1. LA FORMACIÓ I ELS ESTUDIANTS 1.1 Desenvolupar una docència de màxima qualitat que garanteixi als estudiants l'aprenentatge i el desenvolupament, al màxim nivell, dels valors i de les capacitats personals i professionals que la societat del coneixement requereix. 1.2 Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants. 1.3 Facilitar la inserció laboral dels titulats de la URV i enfortir, al llarg de la vida de les persones, la relació i l'enriquiment mutu entre formació i treball, com a factor essencial del progrés personal i social. 1.4 Establir una oferta acadèmica que prevegi les necessitats futures de la societat i s'adeqüi a la demanda actual d'educació superior, potenciant la formació d'estudiants al màxim nivell de titulació com a agents promotors de la recerca i de la innovació. Eixos i objectius. La formació i els estudiants

18. 1.2Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants. OBJECTIUS 1.2.1 Incrementar les relacions amb l'ensenyament secundari. ESTRATÈGIES Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament 1.2.2 Implantar sistemes dinàmics i estructurats d'admissió, d'acollida i d'integració dels estudiants a la URV i a l'entorn. 1.2.3 Desenvolupar mesures per reduir el fracàs estudiantil, posant èmfasi en les etapes inicials d'incorporació dels estudiants a la URV. Objectius i estratègies. La formació i els estudiants

19. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Desplegament Estratègies i actuacions. La formació i els estudiants

20. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Acompliment Durant el 2006 es va tancar el pla estratègic de qualitat de la URV, avaluant-ne el seu acompliment després d’un període de vuit anys de desplegament. • Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat de la URV (1998-2006) Valoració del grau d’implantació: BONA Grau d’implantació del PEQ: 87.5% Accions a desenvolupar: 279 Accions desenvolupades:233 Accions en fase de desenvolupament:11 Accions no implantades: 35

21. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Terminologia Visió de futurCap on vol anar una organització. Anàlisi estratègicaUna de les parts de la gestió estratègica, en la qual s’analitzen els factors de l’entorn que afecten l’organització i els factors interns. Oportunitats/AmenacesAspectes de l’entorn, actual o futur, que poden representar una ocasió per disposar d’una posició millor a l’actual, si se sap aprofitar / Aspectes de l’entorn, actual o futur, que poden incidir negativament en l’organització, si no es fa res per evitar-ho. Punts forts/Punts feblesFortaleses de l’organització, considerades, ja sigui de manera absoluta, ja sigui de manera relativa en comparació amb altres organitzacions, que hem de consolidar o reforçar / Debilitats de l’organització, considerades, ja sigui de manera absoluta, ja sigui de manera relativa en comparació amb altres organitzacions, que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar, per millorar d'acord amb el futur que vulguem assolir. Planificació estratègica Una de les parts en què es divideix l’exercici de la gestió estratègica i consisteix, havent realitzat l’anàlisi estratègica, a definir els objectius, les estratègies per assolir-los i les actuacions necessàries, prioritzant-les, executant-les, controlant-les i revisant-les.

22. Pla Estratègic de Qualitat (PEQ) Terminologia Pla estratègicDocument que fa tangible l’estratègia col·lectiva per arribar al futur on es vol anar a partir de la situació present i en el qual es plasmen els objectius, les estratègies i les actuacions a realitzar. Eix Categoria màxima dins de l’estructura d’un pla estratègic que reuneix diferents objectius que tenen un àmbit comú dins de l’organització.Objectiu estratègicFi a aconseguir per poder assolir la visió de futur i que s’elabora tenint en compte l’anàlisi estratègica.Estratègies Categories o tipus d’actuacions orientades a assolir els objectius proposats. ActuacionsPassos individuals per implantar les estratègies. Polítiques o programes o plans específicsActuacions generals que defineixen els principis d’acció i les relacions entre un conjunt d’actuacions dins d’un àmbit específic.Control estratègicUna de les parts de la gestió estratègica que consisteix en el seguiment de les actuacions i que està orientada a valorar l’eficàcia i l’eficiència de les estratègies i de les actuacions proposades i a modificar-les, si és necessari.

23. Els contractesprograma (C-P) • Definició • Trets bàsics • C-P/PE/Avaluació • C-P Generalitat-URV (2003-05) • C-P URV-Centre/Departament (2004)

24. Els contractes programa NOU MECANISME DE FINANÇAMENT PÚBLIC PER OBJECTIUS Què són? • Instrument estratègic de gestió i de millora de la qualitat de la universitat i del sistema universitari en general. • Instrument útil per al desenvolupament de polítiques en l’àmbit pressupostari, de la qualitat i de la transparència social.

25. Els contractes programa Trets bàsics dels contractes programa • Establiment -en horitzons plurianuals- d’objectius concrets per la millora de la qualitat (en serveis, gestió, etc). • Valoració del grau d’assoliment dels objectius de millora sobre la base d’indicadors preestablerts (quantitatius i qualitatius). • Determinació d’un finançament específic, en funció del grau d’assoliment dels objectius. • Revisió anual dels objectius en funció prioritats de la institució i la política universitària.

26. El contracte programa GENERALITAT - URV Història • Primer contracte programa entre la URV i la Generalitat de Catalunya (1997-1999). Primera vegada que s’aplica la fórmula de finançament per objectius. • Segon contracteprograma(2000-2001). La seva principal característica va ser l’entrada, a proposta de la pròpia universitat, en la dinàmica d’indicadors de qualitat com a eina per mesurar els avenços que es van aconseguint i com a mecanisme per marcar el camí en els processos de millora que s’introdueixen. • Tercer contracte programa (2002-2005). Suposa la consolidació d’aquesta dinàmica. Es desenvolupa en dues fases: la de l’any 2002 i la del període 2003-05, en el que ara ens trobem.

27. El contracte programa GENERALITAT - URV Premisses • Incorpora els objectius de la planificació estratègica de la URV i de la política universitària i de recerca del Govern de la Generalitat de Catalunya. • Concreta les actuacions que porta a terme la URV durant un període. • S’estructura al voltant dels quatre eixos de la visió de futur de la URV. • Determina un finançament específic a la URV per impulsar la millora de la qualitat.

28. El contracte-programa GENERALITAT – URV (2003-2005) Accionsi indicadors-1 (exemple)

29. El contracte-programa GENERALITAT – URV (2003-2005) Accionsi indicadors-2 (exemple)

30. El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Fases • Establiment dels criteris, a càrrec l’equip de govern, per prioritzar les accions de desplegament dels plans estratègics de centres i departaments, d’acord amb la planificació estratègica institucional i el Contracte programa amb la Generalitat de Catalunya. • Negociació entre l’equip de govern i les unitats sobre el compromís per millorar la qualitat, d’acord amb les directrius esmentades i els objectius derivats dels plans estratègics, en què es concreten les accions i el suport econòmic assignat. • Signatura dels acords i tramesa a les unitats del finançament fix de l’acord (70% de la despesa corrent). Convocatòria de becaris de planificació estratègica i signatura dels encàrrecs de rector per dur a terme tasques concretes de les accions compromeses.

31. El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Fases • Suport al desenvolupament dels acords i seguiment. • Tancament del desenvolupament dels acords amb la presentació i el comentari de la memòria final de rendició de comptes de cada una de les unitats com a balanç del compliment i de la utilització dels recursos. Avaluació de la puntuació aconseguida segons la ponderació que es féu de les accions sobre un total de 100 punts. • Assignació final dels recursos vinculats a l’assoliment de la part variable de l’acord (30% de la despesa corrent sol·licitada).

32. El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Estructura

33. El contracte-programa URV-Centre/Departament 2004 Estructura

34. Indicadors de qualitat • Definició i utilitat • Objectius • Requeriments • Necessitats • Com es defineixen

35. Què són? Mesures objectives sobre el funcionament d’una institució Per a què serveixen? Establir ordre en un sistema complex Facilitar la presa de decisions Detectant amb rapidesa les tendències Facilitant les previsions Comparant amb institucions similars (benchmarking) Facilitar la comunicació amb els empleadors Facilitar la informació als usuaris Indicadors de qualitat

36. Instruments per a la presa de decisions (direcció estratègica) Ajudar als processos de millora Comunicació amb els “propietaris” Rendició de comptes Processos d’assignació de recursos Informació fiable als usuaris (estudiants i empleadors) Indicadors de qualitat Objectius d’un sistema d’indicadors

37. Han d’informar sobre els aspectes essencials de les àrees estratègiques Inputs, processos i outputs Han d’utilitzar-se en grup Conjunt d’indicadors Han de ser definits pels implicats Usuaris i decissors, interns i externs Indicadors de qualitat Requerimentsbàsics dels indicadors

38. En l’àmbit de la comunicació Comprensibles Representatius del conjunt Fiables Replicables En l’àmbit de la presa de decisions Disponibles quant es necessiten Connectats amb la millora de la qualitat Acceptables internament Indicadors de qualitat Necessitats que han de satisfer els indicadors

39. Establir un inventari d’objectius en cada nivell de la institució Identificar les decissions que són clau per a la introducció de millores Identificar la informació que és necessària per a la presa de decisions Seleccionar els indicadors per a la decissiói per a la comunicació Assajari corregir aquests indicadors Indicadors de qualitat Cinc passos per definir un sistema d’indicadores

40. Significació i Utilitat Codi indicador Font Denominació Definició Nivell d’agregació Exemple Interpretació Significació: Especificació del sentit que té l'indicador Utilitat: Concreció del profit que es pot obtenir amb l'ús de l'indicador en el marc de l'acompliment dels objectius fixats Explicitació del significat de l'indicador Es mostra un exemple que ajudi a la comprensió i la interpretació de l'indicador en qüestió. S'utilitza el període de referència en què es basa la informació i les variables que intervenen en el càlcul Indica l'aplicació informàtica a partir de la qual s'extrau la informació que requereix l'indicador per a la seva elaboració Determina els àmbits en funció dels quals es recomana referenciar la informació alhora d'elaborar i analitzar l'indicador Explicació del sentit que té el resultat derivat del càlcul de l'indicador. En aquest apartat també s'introdueixen, si escau, les consideracions i les matisacions oportunes que cal fer sobre el resultat i, en definitiva, tenir en compte alhora de realitzar la seva interpretació. També s'indiquen les possibles relacions que pot tenir amb algun altre indicador. Nom donat a l'indicador Rendiment Acadèmic (RA)/Productivitat científica (PC) Indicadors de qualitat ANÀLISI FUNCIONAL

41. Desplegament Terminis Requisits Responsable Es fixa el/s termini/s d'extracció de la informació necessària per a calcular l'indicador. En el cas d’algunes variables que intervenen en el càlcul dels indicadors es proposa una extracció provisional (novembre) i una altra de definitiva (març). Es detalla quins són els condicionants que cal acomplir per poder procedir a l'obtenció de les variables que intervenen en el càlcul de l'indicador. Alhora, es realitza alguna proposta orientada a facilitar l'obtenció de la informació primària i que, en el futur, en caldria considerar la seva implantació Indica els serveis i/o unitats que, a diferents nivells, poden estar implicats en el procés d’extracció de l’indicador. Si escau, s'informa sobre quin són els possibles antecedents de l'indicador a la Universitat quants als seus objectius, elaboració i implantació Elaboració Es descriu, a grans trets, tot el procés d'elaboració de l'indicador, fent especial incidència en la fase prèvia a l'obtenció de l'indicador. També s'especifica el/els criteri/s a aplicar alhora d'obtenir la informació per tal que s'obtingui sempre en base als mateixos paràmetres. En aquest sentit, si és el cas i realment respon a la utilitat que es vol donar a l'indicador, s'utilitza els mateixos criteris d'extracció acordats pel conjunt de les universitats. Indicadors de qualitat ANÀLISI OPERATIVA