tema 15 el franquisme una llarga postguerra 1939 1959 n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959) PowerPoint Presentation
Download Presentation
Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959)

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 18

Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959) - PowerPoint PPT Presentation


  • 117 Views
  • Uploaded on

Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959). 15.1. La consolidació de la dictadura franquista 15.2. El franquisme a Catalunya 15.3. Autarquia, misèria i racionament 15.4. Oposició política i conflictivitat obrera 15.5. Els primers intents d’obertura (1951-1956).

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959)' - yori


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
tema 15 el franquisme una llarga postguerra 1939 1959
Tema 15. El franquisme. Una llarga postguerra (1939-1959)

15.1. La consolidació de la dictadura franquista

15.2. El franquisme a Catalunya

15.3. Autarquia, misèria i racionament

15.4. Oposició política i conflictivitat obrera

15.5. Els primers intents d’obertura (1951-1956)

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista
15.1. La consolidació de la dictadura franquista
  • Una dictadura feixistitzant

Fi guerra  liquidació sistema democràtic

substituït per un nou ordre feixistitzant

s’imposa per mitjà d’un Estat dictatorial

Característiques bàsiques del nou Estat

repressió organitzada a través d’un enorme aparell institucional i lesgislatiu

concentració de poder en mans de Franco

cap d’Estat, de govern, del partit i de l’exèrcit

justícia subordinada a l’executiu

Corts (1942) amb caràcter consultiu (no capacitat legislativa)

subordinada a l’executiu

formada per procuradors

nomenats per Franco

en funció del seu càrrec

com a representants corporatius

família, municipi, sindicat

Cap de l’Estat

Cap del partit

C

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista1
15.1. La consolidació de la dictadura franquista

Característiques bàsiques del nou Estat (continuació)

unicitat i centralització de l’Estat extremes

imposades a través dels governadors civils

gran aparell de propaganda del règim

pretensió unitat social

fixada en el Fuero del Trabajo (1938)

negació de la lluita de classes

prohibició dels drets sindicals

exaltació del treball com a servei a la pàtria

mitjançant Ley Unidad Sindical

Organización Sindical Española

(OSE, 1940)

crea els sindicats verticals

rígida disciplina laboral

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista2
15.1. La consolidació de la dictadura franquista

L’Estat tenia dos grans suports

  • Exèrcit

gestiona la repressió política mitjançant la jurisdicció militar

participa activament en el poder

ministres, governadors civils

caps d’empreses públiques

  • Església

havia beneït el cop d’Estat

[visió de la guerra civil com a croada]

decisiva en la repressió ideològica i control social

passarà a tenir una posició privilegiada en el règim

rebrà finançament de l’Estat

única religió acceptada i obligatòria

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista3
15.1. La consolidació de la dictadura franquista
  • L’impacte de la II Guerra Mundial

Durant II GM (1939-45)

  • 1939 Espanya es declara neutral

però és aliada d’Alemanya i Itàlia

possibilitat d’entrar en la guerra

Franco s’entrevista amb Hitler i Mussolini

no acord per entrar en guerra

petició territoris a Àfrica i Europa

deficient formació exèrcit espanyol

  • 1941 Espanya es declara no bel·ligerant

s’envia la División Azul al front soviètic

  • 1943 Espanya torna a la neutralitat

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista4
15.1. La consolidació de la dictadura franquista

La victòria final dels aliats (1945)

afecta directament el règim

Maquillatge del règim

eliminació símbols feixistes

aprovació de lleis fonamentals

[Espanya passa a ser una democràcia orgànica]

Fuero de los Españoles (1945)

drets dels espanyols

Ley de Referéndum Nacional (1945)

obliga al plebiscit en grans decisions polítiques

Ley de Sucesión (1947)

converteix Espanya en regne

però Franco, cap d’Estat vitalici amb dret a designar el seu successor

entrada al govern de dirigents catòlics i disminució de falangistes

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista5
15.1. La consolidació de la dictadura franquista

1945/46  Franco queda aïllat internacionalment

aliats retiren els seus ambaixadors a Espanya

PERÒ

amb l’inici de la guerra freda

l’anticomunisme de Franco el converteix en bon aliat per als EUA

el règim es consolida

[però fora dels grans organismes internacionals]

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista6
15.1. La consolidació de la dictadura franquista
  • Repressió i control social

Repressió

element estructural del règim

liquidar qualsevol oposició

  • Repressió política

en mans de la jurisdicció militar

fins 1963  Tribunals d’Ordre Públic (TOP)

condemnar els vençuts en la guerra

penalitzar tota manifestació contrària al règim

es crea la “brigada social” (policia política)

pràctica sistemàtica de la tortura i l’assassinat

  • Repressió econòmica

Ley de Responsabilidades Políticas (1939-1945)

castiga amb multes aquells que van tenir una actitud política i ideològica contrària als ideals franquistes des del 1934

es confisquen les propietats de partits, sindicats i entitats prohibides

depuració de personal en l’àmbit laboral

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 1 la consolidaci de la dictadura franquista7
15.1. La consolidació de la dictadura franquista
  • Repressió ideològica

havia de permetre un estricte control social

    • imposició de normes de conducta fixades pel puritanisme catòlic
    • família  unitat social bàsica

dona  paper domèstic tradicional

    • imposició de la censura

material publicat (llibres, diaris, etc.)

activitats lúdiques, socials i culturals

    • prohibició de qualsevol exponent cultural que no sigui en castellà

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 3 autarquia mis ria i racionament
15.3. Autarquia, misèria i racionament

Franquisme  repercussions econòmiques molt negatives

curt termini  fam i misèria

llarg termini  consolida economia poc competitiva

la destrucció bèl·lica no explica lentitud de la recuperació econòmica

  • Els eixos de l’autarquia

Autarquia  autosuficiència econòmica del país

a partir de

aïllament exterior

substitució lliure mercat per intervencionisme

resultat

bloqueig del creixement econòmic

reducció competitivitat

desaprofitament conjuntura favorable després II GM

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 3 autarquia mis ria i racionament1
15.3. Autarquia, misèria i racionament

Autarquia  2 grans eixos d’actuació

  • Reglamentació de les importacions i les exportacions

completament intervingudes

[cal autorització administrativa per fer-les]

per escassetat d’or i divises

per limitar els intercanvis amb l’exterior

es regula el canvi de la pesseta

diferents tipus de canvi segons el producte

sempre per sobre del seu valor de mercat

encariment productes importació (petroli)

escassetat béns imprescindibles

  • Foment de la indústria

especialment activitats estratègiques

per assegurar independència militar i política

impuls a les indústries de béns d’equipament

reben ajuda pública  gran despesa pública  inflació

1941 Instituto Nacional de Industria (INI)

conglomerat d’empreses públiques

produir el màxim possible, independentment costos

produir en el màxim de sectors, independentment de les condicions favorables o no del país

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 3 autarquia mis ria i racionament2
15.3. Autarquia, misèria i racionament
  • Racionament i mercat negre

La lentitud de la recuperació econòmica es culpa directa del control exhaustiu del mercat per part de l’Estat

gran burocràcia per iniciar una activitat econòmica

fixació arbitrària de preus

productors  obligats a vendre la producció a l’Estat a un preu prefixat

l’Estat ven els productes als consumidors també a un preu prefixat

[Comisaría General de Abastecimientos y Transportes]

Els preus prefixats de compra  per sota del preu de mercat

productors  amaguen la producció

i la venen al mercat negre [estraperlistes]

desproveïment generalitzat d’aliments  RACIONAMENT

situacions de fam a les ciutats

durarà fins 1951

La regulació de preus afecta també a l’energia

desincentiva la producció elèctrica

producció de les empreses mínima

restriccions

disminució del consum

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 4 oposici pol tica i conflictivitat obrera
15.4. Oposició política i conflictivitat obrera
  • El món de l’exili

160.000 espanyols  exili permanent

França

internats en camps de concentració

esclat II Guerra Mundial

resistència francesa

camps d’extermini nazis

Mèxic

seu d’un testimonial govern republicà

oposició simbòlica la règim

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 4 oposici pol tica i conflictivitat obrera1
15.4. Oposició política i conflictivitat obrera
  • L’oposició clandestina
  • Lluita armada

MAQUIS grups guerrillers (comunistes i anarquistes)

màxim apogeu entre 1945 i 1947

[preparar la invasió dels aliats]

la repressió acaba amb ells en els anys 50

  • Lluita política

consolidació franquisme  crisi de l’oposició

- algunes organitzacions desapareixen (CNT, POUM)

- altres van quedar paralitzades (PSOE)

- altres sobreviuen sense massa activitat (PNB)

- apareixen de noves (Front Nacional de Catalunya)

defensa els ideals catalanistes

- altres lideren la lluita antifranquista (PCE, PSUC)

aprofiten les institucions per fer oposició

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 4 oposici pol tica i conflictivitat obrera2
15.4. Oposició política i conflictivitat obrera
  • La protesta obrera

duríssimes condicions de subsistència

+

possibilitat de canvi de règim

conflictes laborals en grans empreses

1946 Manresa

1947 País Basc

s’acaben a finals de 1947

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 5 els primers intents d obertura
15.5. Els primers intents d’obertura
  • L’esgotament de la via autàrquica

Autarquia

    • empitjorament de les condicions de vida
    • augment de les desigualtats en la distribució de la renda

per reducció del salari real

control estricte dels salaris (al nivell 36)

fortes pujades de preus

    • fracàs en l’intent d’assolir l’autosuficiència

males collites (sequeres)

política arbitrària de preus

bloqueig econòmic per intervenció estatal

obliga a importar aliments

    • escassetat de divises

gairebé totes dedicades a la compra d’aliments

no possible compra primeres matèries per a indústria

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 5 els primers intents d obertura1
15.5. Els primers intents d’obertura
  • El pes de la situació internacional

Guerra freda  converteix Franco en bon aliat dels EUA

1953 es reconeix el règim de Franco

Concordat amb l’Església Catòlica

Tractat amb els EUA

cessió de bases militars

es rep ajut econòmic i militar

Espanya va ingressant en organismes internacionals

[FAO, UNESCO]

1955 Espanya ingressa en l’ONU

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu

15 5 els primers intents d obertura2
15.5. Els primers intents d’obertura
  • Canvis polítics i protesta social

Penúria econòmica

important moviment de protesta social

1951 vaga de tramvies de Barcelona

[vaga general en protesta pels salaris de fam]

Canvi de govern (sense deixar de ser dictatorial)

entren persones + obertes (J. Ruiz Jiménez)

sectors immobilistes (L. Carrero Blanco)

Des del 1956

nous moviments vaguístics per situació econòmica

govern de tecnòcrates en la direcció econòmica

IES del Centre d'Alt Rendiment Esportiu