LA PANTALLA GLOBAL

1. LA PANTALLA GLOBAL

2. 1. La proliferació de pantalles • El segle xx va inventar un dispositiu d’imatge radicalment inèdit i modern: la pantalla. • Tot comença cap al 1900, per la pantalla gran del cinema, a la qual s’afegeix, a partir dels anys cinquanta, la pantalla petita de la televisió, i després, a partir dels anys vuitanta, la pantalla de l’ordinador, de seguida, portàtil, lleugera, personal, i que s’amplifica a través de tot un seguit de pantalles diferents: les d’Internet i del món web, dels telèfons mòbils i les consoles de videojocs, del diagnòstic per la imatge i el GPS, dels aparells fotogràfics i les càmeres digitals, dels smartphones i les tauletes digitals.

4. En menys de mig segle s’ha passat de: • la pantalla espectacle  la pantalla comunicació • de la pantalla única  tot pantalla. • De la pantalla de cinema: •  La pantalla tothora i a tot arreu: a les botigues i als aeroports, als restaurants i als bars, al metro, als cotxes i als avions, a l’oficina i a la butxaca; •  la pantalla de qualsevol mida: pantalla plana, pantalla completa i minipantalla mòbil; •  la pantalla sempre a sobre, arreu on es va; •  la pantalla per fer-ho tot i per veure-ho tot. •  la pantalla omnipresent i multiforme, planetària i multimediàtica.

6. La proliferació física de les pantalles ha canviat d’una manera radical l’existència i la feina dels homes? • S’ha generat un nou llenguatge? • una nova percepció de les coses? • un nou consum? • una nova cultura?

8. Aquesta cultura és més omnipotent en la mesura que és mundial. • les pel·lícules, la televisió, i ara ja sobretot Internet i les xarxes socials  instruments més eficaços de la mundialització. • Creen una consciència planetària, una cultura del temps real, del temps mundial.

9. Etapes: • Fascinació per les imatges  moviment, llum, joc de les formes, enquadraments, moviments de la càmera, efectes visuals, primers plans… • Televisió  familiaritat. Entra a casa el món. Pot ser en directe. • Les cadenes que es multipliquen  Zàping. Competència. Audiències.

11. Privatització de la pantalla. • De la projecció en una sala fosca (cinema)  executa un tall net entre l’espectacle i la realitat. Silenci. • TV  es mira a casa, la llum, familiaritat, decorat quotidià. Comentaris, converses. No hi ha desconnexió.

13. L’ordinador domèstic  immediatesa, la interactivitat, tot a l’abast d’un clic. Intimitat. • Treballar i jugar a la pantalla, comunicar-se, informar-se …

14. TELEVISIÓ • La televisió ("Tele-", en grec "lluny" i "-visió" en llatí "visió" "veure" o "vista"), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. • El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.

16. La transmissió de valors és una funció subtil, tot i que important, dels medis. (funció de socialització). Es refereix a la forma en que un individu arriba a adoptar la conducta i els valors d’un grup.

17. 1. Presenta conductes que poden imitar-se.

18. 2. Proporciona imatges que poden provocar determinades accions.

19. 3. És el medi pel que els subjectes es familiaritzen amb els valors de la societat de l’oci i consum.

20. 4. El medi televisiu és d’una gran rapidesa, és per això que impedeix una bona tasca de crítica i discerniment dels missatges. Ajuda a la formació d’imatges estereotipades respecte de professions, grups ètnics, religiosos o polítics.