1 / 6

TIPOLOGIA TEXTUAL

1. Quan tot va començar. TIPOLOGIA TEXTUAL. 1. Quan tot va començar. LA COMUNICACI Ó ORAL (Conversa, debat, col · loqui, textos formals orals). 1.1 LA COMUNICACIÓ ORAL: LA CONVERSA

tender
Download Presentation

TIPOLOGIA TEXTUAL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. 1 Quan tot va començar... TIPOLOGIA TEXTUAL

  2. 1 Quan tot va començar... LA COMUNICACIÓ ORAL(Conversa, debat, col·loqui, textos formals orals) 1.1 LA COMUNICACIÓ ORAL: LA CONVERSA • Conversar és parlar després d’escoltar i escoltar després de parlar. La memòria i l’atenció tenen un paper molt important en aquesta activitat perquè convé retenir momentàniament la construcció de les frases que estan en curs i també el conjunt d’idees que es van expressant i les que afloren al pensament. I relacionar-les.

  3. 1 Quan tot va començar... 1.2 L’ESTRUCTURA DE LA CONVERSA Un conjunt de senyals verbals i no verbals serveixen per organitzar la conversa o canviar el torn de paraula: –per començar: salutacions (ei!), vocatius (Lluís, noi...), tractaments (senyora), verbs de percepció (escolta’m, mira)... –per començar a acabar (doncs bé, bé, en fi...) i per acabar (adéu, apa, vinga, d’acord...). –per canviar de tema (per cert, parlant d’una altra cosa...)i per recuperar-lo (tornant a...).

  4. 1 Quan tot va començar... 1.3 EL LLENGUATGE GESTUAL La informació que es transmet durant la conversa no arriba a l’interlocutor només a través de les paraules; els senyals de la cara, els gestos, la mirada, el to de veu, la posició i els moviments del cos també comuniquen, voluntàriament o no. Alguns d’aquests gestos o posicions no són significatius, però d’altres s’interpreten en el context de la conversa i, així, mostren la distància o la proximitat, l’actitud receptiva o tancada, la curiositat o el desinterès, l’assentiment o la dissensió i, en general, l’estat d’ànim o el sentiment amb què cadascun dels interlocutors es troba dins de la conversa.

  5. 1 Quan tot va començar... 1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA ORAL Algunes característiques de la llengua parlada, més o menys acusades, depenent de la situació comunicativa i de la formalitat necessària, són aquestes: –frases inacabades, que poden quedar suspeses i ser substituïdes per d’altres, i sintaxi basada en la coordinació copulativa. –alteracions de l’ordre normal de la frase, que busquen l’èmfasi d’algun element. –elisions d’algun mot. –vacil·lacions i dubtes (allargament d’alguna vocal, ús d’algun coixí fonètic (mmm..., d’això..., icorreccions espontànies: (vull dir...). –repeticions, duplicacions i superlatius col·loquials (molt i molt, superplè...) –ús de mots genèrics i imprecisions que supleixen el context. –comparacions, metàfores i frases fetes habituals. –incorreccions morfològiques, com ara combinacions pronominals incorrectes, etc.

  6. 1 Quan tot va començar... 1.5EL VALOR DE LA CONVERSA Amb la conversa establim contacte amb els altres, ajudem a la pròpia reflexió, aprendrem a escoltar i valorar les posicions dels altres, admetrem també la provisionalitat de les nostres posicions, canviem i adaptem els plantejaments personals amb fluïdesa, exercim el dret de dissentir –si sempre estiguéssim d’acord no caldria parlar, i a més, la dissensió permet fer avançar les reflexions de tots els interlocutors.

More Related