1 / 15

JORNADES D’ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

JORNADES D’ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Ciutadella de Menorca 29 i 30 de març del 2001. LES EMOCIONS I L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: SER, CONVIURE, FER I PENSAR. Carles Parellada Enrich (ICE Universitat Autònoma de Barcelona).

suchi
Download Presentation

JORNADES D’ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. JORNADES D’ANÀLISI DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Ciutadella de Menorca 29 i 30 de març del 2001 LES EMOCIONS I L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: SER, CONVIURE, FER I PENSAR Carles Parellada Enrich (ICE Universitat Autònoma de Barcelona)

  2. ENS PODEM PERMETRE EL LUXE DE MIRAR LA NOSTRA FEINA DES D’UNA PERSPECTIVA QUE SIMPLIFIQUI MOLT LES VIVÈNCIES QUE ES DONEN A LES ESCOLES? ENS PODEM QUEDAR ESTANCATS EN EL PARANY DE LA QUEIXA, DEL DESENCÍS, DE LA FRUSTRACIÓ? L’INFORME DELORS DIU QUE L’EDUCACIÓ AMAGA UN GRAN TRESOR: APRENDRE A FER, APRENDRE A PENSAR, APRENDRE A CONVIURE I APRENDRE A SER. CERQUEM, DONCS, UNA PERPECTIVA DES DE LA QUE PUGUEM ABORDAR TOTS AQUESTS REPTES, AMB UNA MIRADA MÉS DESENFADADA, MÉS ÀMPLIA, EN EL FONS, TAMBÉ, MÉS RESPONSABLE.

  3. Complexitat Diversitat L’ESCOLA COM A SISTEMA TOTALITAT CIRCULARITAT I RETROALIMENTACIÓ EQUIFINALITAT Interaccions

  4. La comunitat educativa ELS INFANTS Si realment ens creiem que l’escola és un sistema, no ens queda altre remei que tenir en compte a tots i cadascun dels col·lectius que el configuren, des dels més centrals fins els més perifèrics, atorgant en alguns casos, i restituint en d’altres, el protagonisme i el paper que els hi correspon. ELS/LES MESTRES EL PERSONAL NO DOCENT LES FAMÍLIES LES ETAPES EDUCATIVES ELS SERVEIS EDUCATIUS LES INSTITUCIONS

  5. Organització del centre Organització de l’aula TEMPS ESPAIS PERSONES MATERIALS

  6. Escolta Respecte Seguretat Confiança LA IMPORTÀNCIA DE LES RELACIONS I LES ACTITUDS Tenir en compte el punt de vista de l’altre Negociar els aspectes de contingut i els relacionals Tenir cura de les respostes simètriques i complementàries Apreciar les informacions del llenguatge analògic Aprendre a diferenciar entre funció i persona La dimensió emocional Empatia

  7. El projecte pedagògic Les àrees i la transversalitat ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE GLOBALITZACIÓ COMPRENSIVITAT FUNCIONALITAT CONSTRUCTIVISME REGULACIÓ-AUTOREGULACIÓ El currículum

  8. La recerca La formació LA INNOVACIÓ COM A RECURS PROFESSIONAL ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES Racons, tallers, projectes, grups flexibles, treball cooperatiu, ... ELS LLENGUATGES EXPRESSIUS(plàstica, poesia, música, corporal, metàfores, …) L’OBSERVACIÓ LA CONSTRUCCIÓ DE LA GÈNESI DELS CONEIXEMENTS El treball en equip

  9. ALGUNS MITES L’ordre Els pre-requisits Els objectius mínims L’esforç La motivació La memòria

  10. RELACIÓ ENTRE IMPROVITZACIÓ I PROJECTE RELACIÓ ENTRE FORÇA I SENSIBILITAT SOCIALITZACIÓ I ESTIRAMENT DEL TEMPS CONFIANÇA EN LES PRÒPIES CAPACITATS I LES DELS INFANTS REFLEXIÓ EN EQUIP SOBRE LA PRÒPIA PRÀCTICA CONSTRUCCIÓ SOBRE EL QUE S’HA CONSTRUIT ABANS OBERTURA DELS ESPAIS I BARREJA INTERNIVELLS MESTRES QUE APRENEN MENTRE ENSENYEN Algunes regularitats en les escoles exitoses

  11. L’ESCOLA COM A SISTEMA LA INNOVACIÓ COM A RECURS PROFESSIONAL ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE LA IMPORTÀNCIA DE LES RELACIONS I DE LES ACTITUDS L’objectiu final de la construcció d’aquesta estructura és l’assoliment de la: COMUNICACIÓ Potser ha arribat l’hora de canviar els protocols de poder pels protocols de: RECONEIXEMENT

  12. PERÒ, NO HEM CONCRETAT EN QUÈ HA DE CONSISTIR AQUESTA ETAPA? TENIM UN MARC, UNS ELEMENTS DE REFERÈNCIA, QUE ENS PODEN AJUDAR A PLANTEJARNOS PREGUNTES PREVENTIVES, QUE FUNCIONIN COM UN SEMÀFOR QUE ES POSI EN VERMELL DAVANT DE LES SITUACIONS DE CONFUSIÓ: ENS LES ESTEM PLANTEJANT D’UNA FORMA LINEAL? ESTEM TORNANT A CAURE EN LA FANTASIA DE LA PARCIALITZACÓ? ESTEM DESVIANT LA NOSTRA MIRADA, QUE HAURIA D’ESTAR CENTRADA EN ELS NENS I NENES? ...? EN COMPTES DE CERCAR SOLUCIONS IMMEDIATES POTSER ENS CAL PLANTEJAR-NOS PREGUNTES ESTIMULANTS!!!

  13. Per acabar d’arrodonir aquesta reflexió al voltant de la complexitat i de la importància dels aspectes relacionals i emocionals, m’he pres la llibertat de recuperar un extracte del llibre “El sentido de lo humano”, d’Humberto Maturana (Grupo Editor Latinoamericano): “No es la razón la que guía lo humano, es la emoción. Los desacuerdos nunca se resuelven desde la razón, se resuelven desde la cordura. No es cierto que los seres humanos somos seres racionales por excelencia, somos, como mamíferos, seres emocionales que usamos la razón para justificar u ocultar las emociones en las cuales se dan nuestras acciones. Esto no es una desvalorización de la razón, es una invitación a darnos cuenta de que somos en el entrelazamiento del razonar y el emocionar en el vivir cotidiano, y a hacernos responsables de nuestros deseos. ¿Qué se espera de la Educación? La tarea de la Educación tiene que ver con el tipo de mundo que queremos vivir. ¿Qué espero yo de mis alumnos? Yo espero de mis alumnos que sean capaces de hacer cualquier cosa siendo responsables de lo que hacen, y eso exige que sean capaces de reflexionar sobre su quehacer. Pero la reflexión es un acto que exige "soltar” lo que se tiene para ponerlo en el espacio de las emociones y mirarlo. Si tengo algo y no lo suelto porque temo perderlo, no lo puedo ver, y nunca reflexionaré sobre lo que tengo. Si no soy capaz de asumir la actitud de dejar lo que tengo para mirarlo, nunca podré ser responsable de mis acciones, porque buscaré una justificación fuera de mi emoción, en la pretensión de tener un acceso a una realidad trascendente. Si miro lo que tengo puedo darme cuenta de si lo quiero o no lo quiero, y ese acto pertenece al emocionar, no al razonar aun cuando hablemos de lo razonable. Para hacer algo, sin embargo, requiero de la razón, pero no lo haré sin la emoción que sustenta la acción que quiero realizar.

  14. La Educación se da en la convivencia social. La emoción que funda lo social, que hace posible esa convivencia, es el amor. Las emociones son disposiciones corporales dinámicas que especifican el dominio en que nos movemos en nuestro hacer, y que constituyen como acciones a nuestro hacer. ¿A qué atiendo yo cuando digo que existe en el otro o en mí tal o cual emoción? Sí uno presta atención, descubrirá que uno atiende precisamente al dominio de acciones en el cual el otro o uno se está moviendo. El amor consiste en las acciones que constituyen al otro como un legítimo otro en convivencia con uno. El amor como toda emoción es un dominio de acciones, una clase de conducta. En ese sentido, el amor es el fundamento de lo social. Más aún, si uno mira la historia de lo humano, uno descubre que lo humano se constituye, en la convivencia social en que surge el lenguaje, y esa convivencia se da en la aceptación del otro, no en la agresión. Y tanto es así que el 99% del sufrimiento humano viene de la negación del amor. Yo diría que el 99% de las enfermedades humanas viene de la negación del amor, y no estoy haciendo referencia a enfermedades psiquiátricas o psicológicas. Piensen en lo que les pasa a ustedes cuando tienen problemas de amor: se resfrían, se caen, se rompen una pierna, aparece un cáncer, tienen problemas gástricos, aparecen úlceras; se abren a la invasión de gérmenes a los que antes eran inmunes. Pienso que es posible educar responsablemente sólo si uno se hace cargo de la participación que uno tiene en el mundo que trae a la mano en la convivencia con el otro, ya sea como educador uno y el otro como educando, o viceversa, sin hipocresía, sin fingir que se está con el otro en la aceptación, cuando no se está. La educación responsable requiere reconocer que el amor es su fundamento.”

  15. FA POCS DIES EN JAUME CELA ENS DEIA: NOMÉS PERQUÈ UNA COSA SIGUI DIFÍCIL NO HEM DE DEIXAR DE FER-LA !!! POTSER JA SIGUI L’HORA DE CANVIAR EL ”PERÒ” PEL “PER QUÈ” !!! NO ENS INSTAL.LEM EN LES DIFICULTATS, NO TIREM PILOTES FORA, NO ESCAMPEM RESPONSABILITATS. EN EL FONS, L’EDUCACIÓ, ÉS UN ACTE D’AMOR, DE LLIBERTAT I DE SOLIDARITAT!!!

More Related