1 / 22

LA INDÚSTRIA

LA INDÚSTRIA. EL SECTOR INDUSTRIAL: FACTORS DE LOCALITZACIÓ I FORMES D’0RGANITZACIÓ. Fuente: Banco de Imágenes CNICE. FASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ LES TRES REVOLUCIONS.

sari
Download Presentation

LA INDÚSTRIA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA INDÚSTRIA EL SECTOR INDUSTRIAL: FACTORS DE LOCALITZACIÓ I FORMES D’0RGANITZACIÓ Fuente: Banco de Imágenes CNICE

  2. FASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ LES TRES REVOLUCIONS La primera revolució industrial es va desenvolupar des de finals del segle XVIII fins a la meitat del segle XIX (Anglaterra i Europa Occidental), i es va fundar en el carbó com a font d'energia per a les màquines de vapor, el ferrocarril com a mitjà de transport, les principals indústries que es van desenvolupar van ser la Siderúrgia (ferro), la Metal·lúrgia (metalls) i la Tèxtil (cotó). La segona revolució industrial es situa cronològicament entre el final del segle XIX i primera meitat del XX (Europa Occidental, EE.UU. I Japó), es difon l'energia elèctrica i els derivats del petroli, es desenvolupen les indústries químiques, i apareix l'automòbil com a vehicle de transport massiu. El gran centre de producció és la fàbrica (taylorisme, fordisme...) La tercera revolució industrial es desenvolupa a finals del segle XX i principis del XXI. És impulsada pels països centrals i afecta a tot el planeta (globalització). Els sectors dominants són la robòtica, la informàtica, la microelectrònica, aeroespacial, enginyeria biològica, les TIC, etc. Apareixen noves formes d’organització empresarial: post-fordisme(toyotisme, just-in-time, producció flexible, descentralització productiva,...)

  3. TIPUS DE INDÚSTRIES Segons el tonatge de matèries primeres que utilitzen: a) Indústria pesant: treballen amb grans quantitats de matèria primera que converteixen en productes semielaborats, per exemple la siderúrgia, que transforma el mineral de ferro en làmines o blocs de ferro que seran usats en altres indústries per elaborar productes finals.b)Indústria semi lleugera: treballen amb productes semielaborats, per la qual cosa el seu pes és menor. Solen ser les indústries de béns d'equip, això és la fabricació de maquinària, automoció, o altres.c)Indústria lleugera: el pes de la matèria primera amb què treballen és reduït, facilitant així la seva transformació. No necessiten grans instal·lacions, i solen estar localitzades pròximes al mercat de destí. Entre aquest tipus d'indústria podem classificar les tèxtils, calçat, i en general totes aquelles que produeixen béns de consum.

  4. TIPUS DE INDÚSTRIES Segons el grau de desenvolupament tecnològic: Indústries punta: són aquelles indústries que estan en plena expansió i creixement de la seva producció. Base de l’actual Revolució Tecnològica. Actualment aquest tipus d'indústries són les relacionades amb la informàtica, telecomunicacions i electrònica en general.Tecnologia molt avançada. Poc volum de primeres matèries i d’energia. Necessita moltíssima inversió de capitals (R+D). Normalment són grans empreses ubicades als països rics, prop centres investigadors(Universitats) Indústries madures: són aquelles indústries que han arribat al seu màxim desenvolupament, havent-se estancat la seva producció, degut principalment a l'ús de tecnologia antiquada. En el món desenvolupat, aquest tipus d'indústries solen ser les pesades, com ara les metal·lúrgiques, drassanes, etc.

  5. PETITA INDÚSTRIA Menysde 50 treballadors MITJANA INDÚSTRIA Entre 50 y 1000 TREBALLADORS GRAN INDÚSTRIA Mésde 1000 TREBALLADORS 3. TIPUS DE INDUSTRIAS Segons el tamany de la indústria:

  6. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització La localització de les indústries al llarg del territori no es deu a un fet casual, sinó principalment a una decisió empresarial presa seguint criteris de rendibilitat econòmica, és a dir, procurant els màxims beneficis industrials i les mínimes despeses de producció. FACTORS DE LOCALITZACIÓ HUMANS FÍSICS • Proximitat a matèries primeres • Proximitat a fonts d’energia • Topografia • Conservació del medi ambient 1. Mà d'obra 2. Mercats propers 3. Capital 4. Transports 5. Factor aglomeració 6. Polítics

  7. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització Els factors de localització industrial són clau, ja que una bona localització reduirà despesa i augmentarà beneficis. Tradicionalment es consideraven el transport, les primeres matèries, l'energia, el mercat i la mà d’obra.

  8. Font d’energia Font d’energia Primeresmatèries Primeresmatèries LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització físics La proximitat a les primeres matèries: suposa una menor despesa de transport. Aquest és un factor important sobretot en les indústries de base, que consumeixen una gran quantitat de primeres matèries de gran volum, que acostumen a tenir un transport difícil i car. La proximitat a les fonts d'energia: suposa una menor despesa productiva. Aquest factor va ser decisiu en les primeres indústries, situades a prop de les mines de carbó. Actualment, la millora del transport energètic (xarxa elèctrica, gasoductes, oleoductes) afavoreixen la localització industrial en altres llocs. La localització ideal seria entre les primeres matèries i fonts d’energia vermelles, doncs les negres, al trobar-se més lluny, el cost del transport augmenta.

  9. LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització físics Topografia: els llocs plans, o la proximitat a ports marins o fluvials, afavoreixen l'accés als mercats i les primeres matèries. Conservació del Medi Ambient: Avui en dia els països desenvolupats imposen restriccions a la instal·lació d'indústries contaminants. Això condiciona la seva localització en països menys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. És a dir, afavoreix la deslocalització industrial. Zona propera al mar amb més facilitats per al transport. Més industrialitzada. Zona interior amb relleu elevat. Menys industrialitzada. Contaminación en China. Banco de imágenes del CNICE

  10. LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL: Factors de localització humans Mà d'obra: Existència d'abundant mà d'obra barata, amb la qualificació adient a la indústria corresponent. Aquest factor explica la reubicació a escala global de les indústries que necessiten molta mà d'obra, que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que els ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats. Mercats propers: La proximitat a la demanda implica menor despesa en transport. Per això moltes indústries, principalment amb productes de consum, es situen a prop de les grans aglomeracions urbanes. Cost del transport Cost del transport Cost del transport Cost del transportmenor

  11. LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització humans Capital: La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes. Transport: La facilitat d'accés a primeres matèries, energia, mercat... demanda xarxes de transport perfectament estructurades i ràpides. Les infraestructures relacionades amb les comunicacions són claus a l'hora d'explicar la localització de les indústries en una determinada zona. Per aquesta raó les indústries s'ubiquen prop de ports, ferrocarril, autopistes... . Port Ferrocarril Porto de Cádis. Imagen google.map

  12. LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització humans • Aglomeració: per aconseguir economies d'escala (empreses que serveixen a altres empreses dins la mateixa zona industrial), acostumen a concentrar-se les empreses de sectors afins en els mateixos llocs, per d'aquesta manera estalviar en transport i amortitzar la despesa d'instal·lació (polígons industrials). • Polítics: els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançant empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització d'indústries en determinats llocs. AutoviaMadrid-Lisboa PolígonIndustrial el Nevero (Badajoz). Imagen google.map. Ferrocarril

  13. LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Tipus d’aglomeracions industrials La localització industrial deguda a quests factors pot conduir a una aglomeració de diverses indústries en un territori relativament escàs, donant lloc a: Complexes industrials: paisatge dominat únicament per indústries i altres instal·lacions fabrils en grans extensions de terreny, com per exemple la conca del Ruhr, o concentracions urbanes de l'estil Tokio-Yokohama, Rótterdam, etc... Centres industrials: de menor tamany i localitzats prop del seu mercat (polígons industrials, parcs tecnològics...) Dispersió industrial: l'existència cada cop de millors xarxes de transport i la baixada de preus del mateix, està produint la descongestió d'aquests territoris donant lloc a la dispersió industrial, en la que les indústries es localitzen disseminades pel territori. Acería Krupp en la cuenca del Rhur Parctecnològic de Barberà del Vallès Cementera Montcada

  14. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL 1. Accesibilidad: autopistes, aeroports, etc. (no tanta importancia de la proximidad a las materias primas) 2. Mundialización: Menor dependencia de los mercados locales. 3. Mano de obra: abundante y especializada i cualificada 4. Acceso a la innovación y a la información (Universidades, centros tecnológicos, etc.) 1. Proximidad a la materia prima 2. Proximidad a la fuente de energía 3. Proximidad a los mercados 4. Topografía 5. Facilidad de transporte 6. Abundancia de mano de obra Etc. Localizaciones industriales actuales heredadas Localizaciones industriales en espacios periféricos y áreas urbano-industriales Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ http://personales.ya.com/isaacbuzo

  15. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALPost-fordisme La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològico-informàtica. Revolució tecnològica i científica, basada en les computadores, la programació informàtica de les operacions, la robòtica, els nous sistemes de gestió i control de la producció, etc., està en la base dels canvis actuals en els processos industrials Es desenvolupà aleshores una nova etapa, anomenada post-industrial, post-fordista, informacional o tercera revolució industrial. S'originà un nou model industrial. Les grans unitats de producció que concentraven milers de treballadors i produïen mercaderies en sèrie, entren en crisi (FORDISME). Les característiques fonamentals del nou model productiu són les següents: Producció flexible Grans inversions en I+D i noves tecnologies (TIC) Disminució de la mà d’obra directa Estratègies empresarials a escala mundial Centralització del capital unit a la descentralització productiva

  16. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALPost-fordisme • Producció flexible: • Producció adaptada a la demanda • La demanda canvia amb rapidesa, doncs la indústria s’adapta amb rapidesa: jus-in-time • Les noves tecnologies permeten reprogramar amb facilitat les noves operacions industrials • No es fabriquen grans masses de mercaderies

  17. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALPost-fordisme • Grans inversions en R+D i disminució de la mà d’obra directa: • Les grans empreses realitzen més inversions en R+D que en salaris • Es produeix un procés dual: • - Demanda de mà d’obra qualificada amb alts salaris pels sectors punta • - Precarització del treball en els sectors poc qualificats

  18. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALPost-fordisme • Estratègies empresarials a escala mundial: • Les empreses multinacionals impulsen la globalització • Es produeix el fenomen de la descentralització productiva: externalització i subcontractacions • Cada part del producte es fabrica en un lloc (país) diferent cercant avantatges comparatives (barator) • Això porta a la deslocalització vers països subdesenvolupats (NPI) (Zones Franques i Maquiles) • Centralització del capital unit a descentralització productiva: • Cada vegada hi ha menys empreses importants, però amb major domini de l’economia (fusions, compra, etc. • Les unitats productives són més petites, treballen en xarxa, subordinades unes a altres, però controlades per l’empresa matriu (cas Inditex)

  19. Facilitada por: • -Mejoras en transportes y comunicaciones • Desarrollo nuevas tecnologías informáticas • Incremento en el volumen de los intercambios Deslocalización Búsqueda de mejores condiciones productivas Fenómeno de finales del S. XX Traslado de empresas occidentales a países del tercer Mundo Ventajas fiscales Salarios muy bajos Efectos en los países desarrollados Falta de legislación laboral Falta de legislación medioambiental Crisis sectores industriales tradicionales: textil, siderurgia… Incremento del paro Tendencia a mantener sólo los sectores relacionados con una alta inversión en I+D y de Alto Valor Añadido (Robótica, Programación informática, Farmacéutica, Química, Ingeniería biológica, Aeronáutica, Microelectrónica…) y Mano de Obra muy cualificada. Sometimiento de la tradicional clase obrera combativa Reducción de salarios obreros, facilidad para el despido, etc.

  20. Nuevos países industrializados (NPI) Países con regímenes políticos autoritarios Países del Sudeste asiático (Taiwán, Indonesia, Malasia, Singapur, Hong-Kong, Filipinas…) Economías frágiles por su dependencia de las exportaciones y de las decisiones tomadas en el exterior (multinacionales) Países receptores de empresas occidentales (deslocalización) Existencia de mano de obra abundante y barata Instaladas en Zonas Francas (máximo exponente: maquilas) • Prácticamente aisladas del control del gobierno • Ausencia de controles medioambientales y laborales • Grandes ventajas fiscales • Proceso que requiere mano de obra muy poco cualificada • Durísimas condiciones laborales (salarios muy bajos, prohibición sindicación, trabajo infantil, ausencia coberturas sociales, despido libre…) • No generan industrialización del país (zonas industriales aisladas) • Dependencia inversiones y tecnología exterior

  21. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIALPost-fordisme Abans d’aquesta Tercera Revolució Industrial, els països desenvolupats produïen els productes manufacturats i els subdesenvolupats subministraven primeres matèries. Però això ha canviat. Aplicant aquesta nova lògica de la localització industrial, que anomenem sistema món (Globalització), podem establir la següent classificació: Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’alt nivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolis mundials). Es tracta de complexos tecnològics-industrials dels països centrals, com ara Tokio, SiliconValley, Seattle... 2) Activitats d'alta qualificació, que es donen en les noves àrees de desenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals (parcs tecnològics, centres logístics i de disseny...) 3) Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestes necessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i principalment es concentren en el sud-est asiàtic. 4) Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra. Es concentren en els països emergents i semiperifèrics. 5) Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions). Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats.

More Related