els pl stics l.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
ELS PLÀSTICS PowerPoint Presentation
Download Presentation
ELS PLÀSTICS

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 59

ELS PLÀSTICS - PowerPoint PPT Presentation


  • 115 Views
  • Uploaded on

1. Un poc d’història. 2. Tipu s. ELS PLÀSTICS. 3. Constitució dels polímers. 4. Classificació. 5. Propietats i aplicacions. 6. Tècniques de conformació i mecanitzat. 7 . Identificació dels plàstics. Mª Teresa Montalvà. ELS PLÀSTICS.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

ELS PLÀSTICS


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
els pl stics

1. Un poc d’història

2. Tipus

ELS PLÀSTICS

3. Constitució

dels polímers

4. Classificació

5. Propietats

i aplicacions

6. Tècniques de

conformació

i mecanitzat

7. Identificació dels plàstics

Mª Teresa Montalvà

els pl stics2
ELS PLÀSTICS
  • Gran part dels productes naturals orgànics estan formats per macromolècules complexes. Milers de molècules monomèriques queden unides per l’activitat cel·lular en macromolècules polimèriques. Ex: cotó, cel·lulosa, cautxú natural, proteïnes,…
  • A què anomenem plàstic? A estructures macromoleculars formades per repetició de molècules més petites anomenades monòmers.
  • En 1909 L.H. Baekeland va sintetitzar el primer plàstic: una resina fenol-formaldehid, denominada baquelina en el seu honor.
slide3
La baquelita fou el primer plàstic termoestable que va existir.
  • També tenia la propietat de ser reciclable, ja que podia ser convertit en pols mitjançant trituració per a després tornar-se a convertir en plàstic termoestable baix una nova forma.
  • El disseny industrial va experimentar un gran avanç amb les possibilitats plàstiques de la baquelita. Amb aquest nou material es construiren tot tipus d’aparells

i carcasses. La comercialització

d’útils per a la llar i l’oficina

deuen un gran servei.

slide4
- Pocs anys després de la invenció de la baquelita, va nàixer una ampla gamma de plàstics en Alemanya. Eren fills d’una molècula descoberta en 1924: l’acetat de vinil.
  • D’aquesta es va obtindre l’acetat de polivinil i l’alcohol de polivinil, amb el que es fabricarien fibres sintètiques.
slide5

- En 1928 es va descobrir l’àcid acrílic, i a partir d’aquest el polímer conegut com polimetacrilat.

slide7

- En la mateixa època naix el polietilé, generat a partir de gas etilè.

Es tracta d’un plàstic suau i lleuger i utilitzat en la fabricació de borses, cables, tubs, ampolles, ...

slide11
-Utilitzant el propilè, Giuliu Natta va confegir el polipropilé, amb el que es fabriquen aparells elèctrics, maletes, teixits,...
slide12
- Més tard va ser inventat en Alemanya el clorur de polivinil, més conegut com PVC. Aquest plàstic és generat a partir del gas clorur de viril. Té molts usos, ja que admet acabats molt durs i resistents i d’altres suaus i blans. S’utilitza molt en construcció per la seua resistència als agents atmosfèrics.
slide13

- Otto Bayer va descobrir els poliuretans. Amb ells s’aconseguixen escumes plàstiques que serveixen de protecció en embalatges, plàstics durs i vernissos.

tipus de pl stics
TIPUS DE PLÀSTICS
  • Segons l’estructura els plàstics es classifiquen en termoplàstics i termoestables.
  • TERMOPLÀSTICS:
  • L’encadenament de les molècules porta a llargues cadenes linials, que flueixen baix certes condicions de termperatura i pressió, però per baix d’aquesta temperatura conserven la forma que se’ls ha donat, en un procés que pot repetir-se indefinidament.
slide15

Les macromolècules són linials i llargues.

-La força intermolecular es debilita per efecte del calor passant a un estat pastós

-Enllaç covalent relativament estable a la temperatura ambient

Alguns tipus de plàstics termoplàstics són:

· nitrat de cel·lulosa

· acetat de cel·lulosa

· policlorur de vinil

· poliestiré

· polietilé

· poliamides

slide16

TERMOESTABLES:

Les estructures no són linials, doncs existixen punts d’unió entre les

cadenes de polímers que determinen una estructura tridimensional.

Aquestos plàstics no flueixen per acció del calor i la pressió, i mantenen

sempre la seua forma orignal.

Alguns plàstics termoestables són:

· anilina formaldehid

· fenol formaldehid

Les macromolècules formen una xarxa de malla tancada, i els plàstics resultants són rígids, insolubles i infusibles.

Baix l’acció dels calor el seu estat físic no canvia molt i es mantenen rígids fins la seua descomposició tèrmica.

constituci dels pol mers
CONSTITUCIÓ DELS POLÍMERS
  • Els polímers són molècules orgàniques gegants que tenen pesos moleculars de 104 g/mol a 106 g/mol.
  • En la constitució dels polímers s’inclouen:
  • - els monòmers
  • - les càrregues (s’afegeixen per abaratir o millorar les propietats)
  • - els colorants
  • - els catalitzadors (són els iniciadors de les reaccions químiques)
  • Existeixen tres formes de constitució de polímers:
  • 1 - polimerització
  • 2 - addició
  • 3 - condensació
slide18

POLIMERITZACIÓ

  • La disposició química més comuna dels plàstics és la formada per una molècula simple (monòmer) que es repeteix en una llarga cadena: polímer. Per exemple el polietilé, el polipropilé, el poliestiré, el tefló, el PVC, etc.
  • La polimerització per addició succeeix degut a que la molècula original té un doble enllaç covalent. Per començar és necessari l’existència d’un iniciador, com per exemple el H2O2.
slide19

La polimerització es pot realitzar de dues maneres:

  • Els extrems de dues cadenes en creiximent poden unir-se per formar-ne una.
  • L’extrem actiu de la cadena pot atraure a un iniciador, i aquest la tancarà. És possible regular la longitud de la cadena regulant la quantitat d’iniciador.
poliaddici
POLIADDICIÓ
  • És una reacció química que es produeix entre dues molècules de partida difefent, és a dir, amb grups funcionals diversos.
  • Actualment en aquest procés es fabriquen dos grans famílies de plàstics: els poliuretans i les resines epoxy.
  • Per exemple mesclant l’isocianat i el poliol, s’obté un poliuretà.
condensaci
CONDENSACIÓ
  • -Té lloc en molècules polifuncionals, per formar una gran molècula polifuncional amb l’eliminació d’una molècula xicoteta.
  • - Per acció del calor, pressió o catalitzadors es poden obtenir polímers per reaccions de condensació.
  • - Els principals plàstics produïts per aquest procés són:
  • · Resines fenol-formaldehid (fenoplastos)
  • · Poliamides termoplàstics (nylon)
  • · Poliesters linials
  • · Poliesters reticulats, emprats en pintures i com a resines per a moldeig.
  • · La baquelita
slide22

- La polimerització de dimetilftalat i etilenglicol s’utilitza per produïr PET (polietilenterftalat)- El grup -OH de l’etilenglicol es convina amb el grup -CH3 del dimetilftalat, fomant-se una molècula més gran i un producte secundari.- La longitud de la cadena depén de la facilitat dels monòmers per difundir-se cap als laterals.- La polimerització acaba quan cap monòmer arriva a l’extrem de la cadena.

slide27

PROPIETATS I APLICACIONS

  • Data de la primera producció
  • País d’origen
  • Nom del plàstic

4 Matèries primes

5. Presentació habitual

6. Tipus

  • 1859
  • Gran Bretanya
  • Fibra vulcanitzada
  • Hidrat de cel·lulosa
  • Semielaborat
  • Termoestable
  • 1869
  • Estats Units
  • Cel·luloide
  • Nitrat de cel·lulosa
  • Semielaborat
  • termoplàstic
  • 1904
  • Alemanya
  • Galatita
  • Caseina
  • Semielaborat
  • termoestable
slide28

NOM DEL PLÀSTIC

EXEMPLES D’APLICACIÓ

Fibra vulcanitzada: celuloide: galatita:

Maletes, juntes pilotes de ping-pong botons

slide29

1909/1923

  • E.E.U.U., Alemanya, Austria
  • Fenoplastos/
  • aminoplastos
  • 4.Fenol, cresol, formaldehid,
  • Urea, melamina
  • Pols, granulat
  • Termoestable
  • 1930
  • Alemanya
  • Poliestiré
  • Benzé, etilé
  • Granulat
  • termoplàstic
  • 1933
  • Alemanya
  • Polimetacrilat de metil
  • Metacrilat de metil
  • Granulat
  • Termoplàstic
slide30

Fenoplastos: poliestiré: polimetacrilat de metil:

  • aillants elèctrics •Envasos •claraboies
  • vaixelles • joguets •cristalls de seguretat
  • cendrers •escumes •cartells luminosos de publicitat i senyalització
slide31

1. 1938

2. Alemanya

3. Policlorur de vinil

4. Pols, granulat

5. Semielaborat

6. termoestable

  • 1938
  • Alemanya
  • Poliamida
  • Àcid, amines
  • Granulat
  • termoplàstic
  • 1939
  • Gran bretanya
  • Polietilé de baixa densitat
  • Etilé
  • Granulat
  • Termoplàstic
slide32

Etilé: Poliamida: polietilé de baixa densitat: • discos • margarides •borses• perfils de finestres • rodes dentades • làmines• tuberies • cargols • cosos buits• recobriment de sòls

slide33

1. 1940

2. Alemanya

3. Poliuretans

4. Isocianats

5. Líquid

6. Termoestable

termoplàstic,

elastòmer

1. 1941

2. E.E.U.U.

3. Poliesters no saturats

4. Àcids dicarboxílics, diols

i poliols

5. Líquid, dissolt en estiré

6. termoestable

1. 1941

2. E.E.U.U.

3. Polietrafluoretilé

4. Tetrafluoretilé

5. Pols

6. Termoplàstic

slide34

Poliuretans: polietrafluoretilé: polièsters no saturats:

  • articles d’esport •recobriments • reforçats fibra de vidre
  • mobles resistents al calor • bústies
  • matalassos •juntes, aillaments •dipòsits
  • aillament per a •cabines telefòniques
  • frigorífics i • resines per encolar
  • construcció
slide35

1. 1943

2. E.E.U.U.

3. Silicones

4. Silici, clorur de metil

5. Olis, resines, pastes

6. Termoplàstic, elastòmer

1. 1946

2. Suiza

3. Resines epoxi

4. Epiclorhidrina, difenilpropà

5. Resina líquida i enduridor

6. Termoestable

1. 1955

2. Alemanya

3. Polietilé d’alta densitat

4. Etilé

5. Granulat

6. Termoplàstic

slide36

Polietilé d’alta densitat:

  • cosos buits
  • caixes per a ampolles
  • tuberies de pressió
  • Silicones:
  • motles
  • cables
  • juntes
  • agents d’impregnació
  • Resines epoxi:
  • reforçats de fibra articles d’esport
  • peces d’avió
  • recobriments
slide37

1. 1957

2. Alemanya

3. Polipropilé

4. Propilé

5. Granulat

6. Termoplàstic

1. 1955

2. Alemanya

3. Policarbonat

4. Bisfenol A

5. Granulat

6. Termoplàstic

1. 1958

2. E.E.U.U.

3. Poliacetals

4. Formaldehid

5. Granulat

6. Termoplàstic

slide38

Poliacetals:

  • rodes dentades
  • peces per a màquines d’oficina
  • electrodomèstics
  • telèfons
  • radios
  • televisions
  • Policarbonat:
  • visors per a cascos
  • carcases per a màquines
  • electrodomèstics
  • senyals de trànsit
  • Polipropilé:
  • carcases de bateríes de cotxes
  • tuberies
  • envasos
  • aplicacions mèdiques
slide40

La tecnologia de la transformació té com a finalitat obtenir peces i objectes de formes predeterminades i estables.En els plàstics termoplàstics les tècniques més utilitzades són:- el moldeig per injecció- l’extrussió- el calandratEn els plàstics termoestables les tècniques més utilitzades són- el moldeig per compressió- el moldeig per transferència

moldeig per injecci
MOLDEIG PER INJECCIÓ
  • És el procés de fabricació d’articles injectant plàstic fos en un motle. El moldeig per injecció fabrica components i productes amb dimensions molt exactes i un acabat de primera qualitat. Es poden produir una gran varietat de formes complexes que de altra forma sols podríen fabricar-se amb processos cars de fabricació a màquina. La producció és ràpida i ocasiona molts pocs residus.
slide42

La màquina de moldeig per injecció consta d’una tolva, on s’introdueixen els grànuls de plàstic. Aquestos grànuls entren en una cavitat que conté un gran cargol que els fa avançar, a la mateixa vegada que va fonent-se gràcies a uns calentadors. El cargol és espentat cap avant per un ariet idràulic, que força al plàstic fos a entrar en el motle.

slide43

D’aquesta manera es fabriquen una varietat enorme de productes:

  • bateries de cuina: poals, coberts, recipients, tarros, ...
  • Carcases d’electrodomèstics: secadores, rentadores, aspiradores, b batidores, ...
  • joguets i jocs
  • productes per a la indústria automovilística
  • etc

Motles per a injecció de termoplàstics.

slide44

El moltle consta de dos o més pats que encaixen una amb altra formant una cavitat amb la forma que se li vol donar. Es fa circular aigua freda per l’interior del motle per reduir el temps de gelat de la peça. Al cap d’un cert temps es pot obrir el motle i treure la peça moldejada. Més tard es pot repetir el cicle complet.

extrussi
EXTRUSSIÓ
  • Aquesta tècnica s’utilitza per a fer objectes llargs i de secció constant, com tubs, fulls, perfils, guies per a cortines, etc
  • Una extrussora ve a ser com una casolana picadora de carn. Té una tremuja per on s’introdueix el material plàstic. Un cargol sense fi força el material, escalfat dins un pistó, a sortir per un forat a través del qual es comprimeix el material.

Matèria

prima

extrussió

slide47

El cargol sense fi i el cilindre per on passa són prou llargs. A més cal que el cilindre siga escalfat per a que el material s’estove. Aixó generalment es fa amb resistències elèctriques. El cargol força al plàstic a entrar per un tub calent on es fon abans de forçar-lo a entrar baix pressió per un troquel. El troquel té la forma que correspon a la de l’article que es desitja fer. La secció plàstica que ix de l’extrussora ha de refredar-se, i generalment es fa per aire fred. La reversibilitat del procés de fusió permet que el perfil fos es gele donant com a resultat el producte final.

slide48

Els termoplàstics com el polietilé, el PVC i el nailon, s’utilitzen generalment en l’extrussió.

slide50

CALANDRATGE

Aquest mètode s’utilitza per a convetir termoplàstics en fulles o pel·lícula contínua.

Una calandra consisteix en una màquina constituïda per una sèrie de corrons escalfats interiorment, entre els quals la matèria plàstica és expressa i laminada.

slide51

La làmina obtinguda es refreda a continuació per un raig d’aire fred o per aigua.

L’espessor es controla per la folgança entre els corrons i la quantitat de material.

slide52

El calandratge és molt útil per a fer làmines o pel·lícules de PVC. Aquest plàstic es prepara prèviament en forma de pasta espessa per l’addició de substàncies anomenades plastificants.

slide53

MOLDEIG PER COMPRESSIÓ

Aquest mètode s’usa quasi exclusivament per a obtenir objectes de material plàstic termoendurible o termoestable.

En essència, una màquina per a emmotllament per compressió consisteix en una premsa la base de la qual és part del motlle i l’altra va muntada a la part movible. Es mesura la quantitat correcta de materials en pols, es col·loca a la part del motlle de la base que es tanca en baixar la part movible de la premsa, s’escalfa un temps perquè el plàstic es fonga i després seguisca la reacció de curat fins a endurir-se. S’escalfa per electricitat o per vapor.

Per aquest mètode s’obtenen mànecs de cassoles, interruptors elèctrics, cendrers, taper de delco, carcasses de telèfons, …

slide54

MOLDEIG PER TRANSFERÈNCIA

També és un mètode exclusiu per a plàstics termoplàstics.

Les peces es conformen en un motle tancat a partir del material fos, que es tranfereix baix una forta pressió des d’una cavitat auxiliar.

Les peces obtingudes tenen així menys rebabs i més perfecció.

slide55

MOLDEIG PER BUFAT O TERMOCONFORMAT

Aquesta tècnica és apta només per a materials termoplàstics. S’utilitza per a fabricar ampolles o recipients buit.s.

Es partix de material semielaborat com films o làmines.

S’introdueix un tros de tub extruït anteriorment i calent entre dos meitats d’un motle fred del recipient que es vol fabricar. L’aire comprimit que s’insufla obliga el tub a expandir-se dins i prendre la forma del motle.

slide56

Més tard el motle s’obri i expulsa el recipient buit. El cicle es repeteix una vegada i altra, la qual cosa permet fabrica gran quantitat de productes.

slide58

IDENTIFICACIÓ DELS PLÀSTICS

En els materials plàstics trobaràs una simbologia pròpia per a la seua identificació. És la següent:

1

2

3

HPDE

V

PET

4

5

6

7

Altres

LPFE

PP

PS

slide59
PET: Polietilenterftalat

HDPE: Polietilé d’alta densitat

V: Vinílics

LDPE: Polietilé de baixa densitat

PP: Polipropilé

PS: Poliestiré

Autora: Mª Teresa Montalvà