El Renaixement

1. S. XV i XVI El Renaixement El Renaixement és el moviment cultural i artístic que dominà Itàlia durant el segle XV i la resta d’Europa durant part del segle XVI. Els filòsofs, literats i els artistes, es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i van fer renéixer l’esperit de l’època clàssica. El naixement de Venus de Botticelli (1486) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

2. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les ruïnes romanes per imitar l’arquitectura clàssica. Utilitzen a les seves obres les columnes, elsarcs de mig punt, els frontons, les cúpules i les cornises. Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

3. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Cúpula de base octogonal de Santa Maria del Fiore, Florència, projectada per Brunelleschi Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

4. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Exterior de l’església de Sant Llorenç Interior de l’església de Sant Llorenç, Florència, projectada per Brunelleschi Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

5. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Hospital dels Innocents, Florència, projectat per Brunelleschi Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

6. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Façana i interior de l’església de Santa Maria Novella, Florència projectada per Leon Battista Alberti Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

7. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Basílica de la Santa Croce a Florència. Construïda al S.XIII i després, reformada diverses vegades al llag del temps Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

8. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura El Palau Pitti de Florència Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

9. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura Sovint a les catedrals hi havia un lloc pel treball dels artistes, on ells podien rèbre encàrrecs particulars; tambè hi havia els tallers privats: s’havia de disposar d’un capital per pagar el local, les eines, els materials, i el risc sempre era present. Cúpula de Sant Pere del Vaticà , Roma; projectada per Miquel Àngel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

10. El Renaixement S. XV i XVI La pintura La pintura va representar la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial. Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics. L'Anunciació, de Fra Angelico (Museo dell'Angelico, Florència, [actualment al Museo del Prado, Madrid]) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

11. El Renaixement S. XV i XVI La pintura El naixement de Venus (1486), de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

12. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Representació de Naixement a l'establia, de Sandro Botticelli A cada taller (bottega) hi havia un mestre amb els seus ajudants, els oficials, i els que estaven aprenent l’ofici, sovint nens, d’uns 10 a 13 anys, que vivien a càrrec del mestre, per aprendre, qui els alimentava, vestia i cuidava d’ells. Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

13. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Retrat d'home jove, de Sandro Botticelli Els artistes treballaven plegats: havia especialistes en fer marcs, o en fondre, o en cisellar, o daurar, el que permetia avançar en els projectes; sovint s’establien vincles familiars, mitjançant matrimonis, entre els membres d’un mateix taller Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

14. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Les tres Gràcies (detall), de Sandro Botticelli Bona part de les obres es va fer pels monestirs i convents (els frescos de Fra Angelico o L’Últim Sopar, de Leonardo); no estaven visibles pel públic, en la seva majoria.A més de l’Església hi havia la cuina, enfermeria, dormitoris o cel·les, refectori, la sala capitular, les dependències del superior, un parlador per rebre les visites, biblioteca, etc… Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

15. El Renaixement S. XV i XVI La pintura La Fornarina o Donna Velata, retrat de la jove Margherita Luti, realitzat per Rafael (Palau Pitti, Florència) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

16. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Jove Bacus, de Rafael Els artistes s’esforçaven en difondre la seva fama per atreure els clients. El primer referent era Giotto; d’ell ja va dir Bocaccio: va retornar la llum que l’art havia enterrat durant segles, amagada pels errors dels qui havien pintat més per distreure els ignorants que per agradar l’intel·lecte dels savis. Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

17. El Renaixement S. XV i XVI La pintura La creació de l'home, detall d'una de les pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

18. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Nosaltres contemplem aquests objectes alsMuseus, fora de context; a la seva época no eren vistos simultàniament sino en successió, acompanyats d’actes concrets, cants, pregàries, predicacions, l’olor de l’encens, creant un efecte que nosaltres no podem assolir. Estudi de nu, de Miquel Àngel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

19. El Renaixement S. XV i XVI La pintura La Gioconda també anomenada Mona Lisa de Leonardo da Vinci Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

20. El Renaixement S. XV i XVI La pintura L’últim sopar de Jesús de Leonardo da Vinci Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

21. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Àngels i paisatge del bateig de Crist de Leonardo da Vinci Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

22. El Renaixement S. XV i XVI La pintura Retrat de Ginebra dei Benci, obra de Leonardo da Vinci Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

23. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Madonna de l’escala, feta en marbre per Miquel Angel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

24. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura La Pietat, marbre de Miquel Àngel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

25. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura David , marbre de 420 cm d’alçada de Miquel Àngel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

26. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura Estàtua de Moisès de Miquel Àngel Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

27. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

28. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura Tombes dels Mèdici (1520-33), de Miquel Àngel, a la capella dels Mèdici de Florència Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

29. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura Al Renaixement, valor artístic i materials preciosos anaven lligats; per exemple, la tomba dels germans Piero i Giovanni de Medici (sagristia vella de San Lorenzo, a Florència, 1469-72), d’Andrea del Verrocchio, és molt senzilla, però està feta amb els materials més apreciats a l’Antigüitat: marbre, pòrfir i bronce, als que s’afegeix la pietra serena (del seu color). David (1408-09), escultura en marbre de Donatello (Museo del Bargello) Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

30. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura Porta nord del Baptisteri de Florència , obra de Lorenzo Ghiberti. Relleu fet en bronze Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

31. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol La Universitat de Salamanca Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

32. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol La casa de las conchas de Salamanca Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

33. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol Diego de Siloé es va trobar amb una obra gòtica d'Egas molt avançada en què ja s'havien aixecat els pilars segons el cànon esvelt del final de l'edat mitjana. Siloé va optar per la solució d'aprofitar-les i recobrir-les en estil renaixentista tot superposant-hi dos ordres. Catedral de Granada Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

34. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol És un exemple del Renaixement primerenc italià a la Península quan el plateresc encara no s'havia consolidat. No té cap precedent i resulta una obra insòlita. Amb un sòlid traçat romà, és un palau magnífic, adequat al cèsar Carles V. Palau de Carles V a Granada Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

35. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol La façana està ornamentada amb elements platerescos però cedeix molt espai al mur llis; en això i en la demarcació dels distints cossos amb columnes s'evidencia la connexió amb la línia classicista del Renaixement espanyol. Universitat d’Alcalà d’Henares Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

36. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement espanyol Llotja de Saragossa Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

37. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement Flamenc Les temptacions de Sant Antoni de El Bosco Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

38. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement Flamenc El carro de fenc de El Bosco Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

39. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement Flamenc L’adoració dels Mags de El Bosco Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

40. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement espanyol Jesús fa fora els mercaders del temple de El Greco, nom amb que es coneixia el pintor d’origen grec (va néixer a Creta) , establert a Espanya, Domenikos Theotokopoulos Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

41. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement espanyol La Santíssima Trinitat de El Greco Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

42. El Renaixement S. XV i XVI La pintura del Renaixement espanyol L’enterrament del Senyor d’Orgaz de El Greco Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

43. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement català Façana del Palau de la Generalitat Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

44. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement català Casa de l’Ardiaca a Barcelona Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

45. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement català Pati del Palau del lloctinent a Barcelona Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

46. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement català Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramanet Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

47. El Renaixement S. XV i XVI L’arquitectura del Renaixement català Reials Col·legis de Tortosa Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

48. El Renaixement S. XV i XVI L’escultura del Renaixement català Retaule del Monestir de Poblet Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

49. El Renaixement S. XV i XVI La música del Renaixement Als palaus i a les esglésies de l’època del Renaixement també s’hi tocava música.Hi havia música anomenada sacra, que era la música que es tocava i es cantava a les esglésies i temples i la música que es tocava a les festes dels palaus. Si cliques damunt cada altaveu sentiràs diferents músiques del Renaixement Escola Dr. Sobrequés Abril 2004

50. El Renaixement S. XV i XVI Escola Dr. Sobrequés Abril 2004