EL RENAIXEMENT

1. EL RENAIXEMENT PALOMA FERNÁNDEZ, ALBA BUJ, AINA COSTA, ANDREA FERNÁNDEZ

2. CONTEXT HISTÒRIC • Des del segle XIII es produeix a Europa transformacions que anuncien la fi de l'edat mitjana i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV. • AEuropa: • Es considera que s’inicia a Florència a principis del XV i que s’extén per tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta el segle XVI. • El descobriment dels territoris americans, gràcies a un gran desenvolupament de les tècniques de navegació. • El ressorgiment del comerç i de la vida urbana. • La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic. • L'aparició de la burgesia com a classe social . • Nivell cultural, la invenció de la impremta per part de l’alemany Gutenberg va contribuir en gran manera en la difusió de les idees. • Demogràficament hi ha un creixement, sobretot a partir del XVI, que obri un període de relativa prosperitat en molts territoris. • Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe. Humanisme enfront teocentrisme. • Es desenvolupa l'humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses. • El desenvolupament de les Universitats • La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.

3. CONTEXT HISTÒRIC • A Catalunya: • El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l’Atlàntic a conseqüència del descobriment d’Amèrica. • Els catalans no van tenir permís reial per a comerciar directament amb Amèrica fins al segle XVIII. • El trasllat de la cort reial al centre de la Península, que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés i s’identifiqués amb la política centralista i uniformista • La voluntat d’impermeabilitzar l’Estat amb un tancament social i ideològic durant el regnat de Felip II. • Les derrotes de la guerra dels Segadors (1640-1652), que van agreujar la crisi de la societat catalana i van culminar amb el Decret de Nova Planta (1716), que va anul·lar les institucions i les lleis catalanes, valencianes i illenques i va suprimir el català com a llengua oficial.

4. El Renaixement abarca el període que va des del darrer terç del segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI. • Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà. • S´utilitza un llatí ric i elegant, imitant els autors clàssics i eliminant les paraules i expressions corruptes del llatí vulgar. • A partir del segle XVI, el llatí va perdre força i el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura. • El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que restitueix, interpreta i anota els textos clàssics, assimila les seves idees i els valors que contenen. • Trobem una certa renovació cultural, un procés d’evolució. • La impremta provoca una revolució mediàtica que facilita l’accés a la cultura a la noblesa i l’aristocràcia, i difon la literatura popular. EL RENAIXEMENT

5. Característiques del Renaixement (Cal tenir present que les idees renaixentistes van influir en qualsevol tota la manifestació de l’art, és a dir, tan en la literatura com en l’arquitectura o bé pintura, o l’ escultura) • Les característiques principals més comunes són: -el retorn als clàssics grecs i llatins, -un afany de modernització, i en darrer terme la transmissió d’uns valor que serveixen com a model per al comportament social. • L’ideari renaixentista partia de la base que calia deixar de banda els valors medievals, per aconseguir-ho, el que s’havia de fer era recuperar els valors de l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma) per mitjà dels seus textos i de les seves obres d’art. • Apareix l´humanisme ,que comportava la formació de l'individu mitjançant l’estudi de les lletres: filosofia, poètica, retòrica.. • El propòsit renaixentista de reprendre els valors i les idees del món clàssic va voler incidir sobre la societat de l’època, formar la classe dirigent i establir unes noves idees estètiques.

6. Característiques del Renaixement • Proliferen les universitats i es renoven els estudis en favor de l’educació integral del’home. • L’establiment d’un nou cànon literari i estètic (que influirà en les obres dels humanistes i escriptors del Renaixement) • La reflexió de la poètica aristotèlica i horaciana permetrà posar les bases del nou cànon, caracteritzat per la mimesi com a procés generador de l’art. • La cultura del Renaixement gira entorn de l’home i atorga una rellevància especial a la necessitat de la seva educació. • Moltes obres literàries del període estiguin dirigides a exaltar la condició humana. • Hi ha una ambientació mitològica clàssica, i un cant entusiástic a la vida alegre i despreocupada. • El present és entronitzat; cal gaudir-lo intensament, perquè la juventut és fugaç i irrepetible. És tracta d’una expressió més del tema del Carpe diem.

9. JOAN FERRANDIS D'HERÈDIA • VIDA: • 1. Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (País Valencià, 1480/85 - 1549) fou un cavaller i un personatge important del Cercle de la Cort de Germana de • Foix. • 2. Va formar part del cercle artistíc de la cort virreinal • 3. Va participar en la popularització a la ciutat de les modes literàries castellanes. • OBRA: • 1. Escrigué la major part de la seva producció en castellà. • 2. El 1511 ja li foren publicats poemes en el Cancionero general d'Hernando del Castillo. • 3. La seva obra poètica fou recollida en un volum pòstum —que inclou també el Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas obra de teatre coneguda popularment com La Vesita— publicat a València el 1562. • 4. Les obres de teatre profà del segle XVI que conservem són un producte sorgit en l'ambient de la cort renaixentista de Germana de Foix i són obres que imiten el teatre renaixentista italià. Reflecteixen l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana.

10. JOAN FERRANDIS D'HERÈDIA • La Vesita: • 1. L'obra es una discreta sàtira dels costums de l'època, amb diàlegs en castellà , català i portuguès. • 2. Els seus poemes en català traten temes populars, i unes altres vegades segueixen el model d'Ausiàs March. • Reuneix molts dels elements de la tradició popular i constitueix una de les primeres mostres del teatre valencià de tipus profà.

11. PERE SERAFÍ VIDA: 1. Pere Serafí va naixer entre 1505 i 1510 fou un poeta i pintor del renaixement català 2. Serafí era també un gran músic. 3. La literatura no era la seva primera ocupació: ho era la pintura. Una de les obres més important va ser “les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona “(1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'home nou que esmentaren Leonardo Da Vinci i Miquel Àngel. 4. Es va relacionar amb l'aristocràcia 5. Va emmalaltir, empobrir i morir a Barcelona el 1567.

12. PERE SERAFÍ OBRA: 1. El 1560 col·laborà amb un sonet a l'edició de les poesies d'Ausiàs Marc. 2. El 1565 publicà Dos llibres, conjunt de 170 poesies distribuïdes en dues parts: una d'obres profanes, i una altra d'espiritual. - En la primera tracta assumptes amorosos, morals i didàctics, característics del seu moment renaixentista.Temàtica amorosa hi ha una contradicció amb la realitat humana, i la de l'ambient social. -La part espiritual té una projecció distant i ètica molt afectiva, ben lluny de tota intenció ascètica i mística. 3. Les seves fonts més evidents són Petrarca (Serafí és el petrarquista més significat del Renaixement català), Ausiàs Marc,i alguns poetes francesos del s XVI. 4. Va utilitzar gèneres i estrofes de diversos orígens: la nostra estrofa medieval de decasíl·labs, formes italianes (sonet) i altres pròpies de la tradició popular (cançó glossa de refranys coneguts). 5. Hàbil en la composició del poema, sol caure, però, en el tòpic i en formulisme i no sempre és prou acurat en la construcció gramatical ni prou perceptiu de les possibilitats del llenguatge poètic.

13. JOAN TIMONEDA VIDA: 1. Joan Timoneda va naixer a València entre 1518 i 1520 i va morir 1583. 2. Va ser zurrador de pells, impressor i llibreter. 3. Autor de farses, drames, comèdies i entremesos, per la qual cosa és conegut com un dels més legítims precursors de Lope de Vega. OBRA: 1. Des de 1550 edità un gran nombre de plecs poètics solts i diversos cançoners de destinació popular. 2. Divulgà romanços propis i tradicionals, entre ells Flor de enamoradosque conté unes 280 poesies, 55 estan en valencià. 3. Publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual del 1558, i els dos Ternarios sacramentales del 1575), que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola. 4. És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres intentaven defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i protestant. 5. Procurà de connectar amb els gustos del gran públic.

14. CRÒNIQUES En el renaixement es van escriure cròniques que reflectien un interés per conéixer la historia pròpia, com Primera part de la història de València (1538), de Pere Antoni Beuter PERE ANTONI BEUTER • Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valencià. • D’origen Alemany. • Fou capellà d’un arquebisbe alemany. • A la Universitat de València va estudiar Humanitats. • Les seues principals obres foren historiogràfiques, entre les quals destaca la Primera part de la història de València de 1538 on tracta el tema de la fundació de València.

15. COL·LOQUIS Es un gènere renaixentista, amb ascendència clàssica,que consisteix en un diàleg entre diversos personatges. Destaca Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig CRISTÒFOR DESPUIG • Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) fou un escriptor i humanista. • Els seus pares pertanyien a l'oligarquia de la ciutat. • La seva educació fou la pròpia d'un cavaller de l'època. • L'any 1530 Cristòfor es casà amb Marianna Curtó, amb la qual tingué tres filles . • La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya.

16. La nostra literatura té manifestacions cultes i populars, equilibri que es trenca al segle XVI • El poble manté una rica producció literaria en la llengua pròpia • Les classes altes opten per la castellana i la seua literatura culta. • Els elements de la literatura popular són : • 1. Emissor real ( col·lectiu o anònim). • 2. Receptor proper ( el poble pla). • 3. Codi lingüístic (complementat amb música i gest) usat en un regristre popular. • 4. Canal oral. • 5. Missatge amb escassa originalitat i poca complicació de formes i referents. LIRICA POPULAR TRADICIONAL FINS AL SEGLE XVIII

17. LIRICA POPULAR TRADICIONAL FINS AL SEGLE XVIII • En la nostra predomina el to humorístic hiperbèlic i desvergonyit (naps, figues…) • Finalitat : didàctica , lúdica o d’afalagament servil al poder. • D’aquella variada producció oral, en destaca la poesia de cançoner amb trets formals senzills i memoritzable ( rima asonant, repeticions…) • Les composicions que més han perdurat són nadales,corrandes i cançons de pander, cançons de ronda o de festeig, albades i cançons de bressol, de collita, de jocs d’infants i goigs, i les que satiritzen vicis i defectes o (mal)parlen dels pobles veins.

18. FIN