POLIS 4

1. POLIS 4 Ciències socials, història Quart curs www.vicensvives.com

2. Índex L’art del segle XX 16 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 09 Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 02 Liberalisme i Nacionalisme 03 Un món bipolar 11 La industrialització de les societats europees 04 Els anys del franquisme Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Catalunya, la fàbrica d’Espanya Democràcia i autonomia 05 13 14 L’època de l’Imperialisme 06 La Unió Europea L’art del segle XIX El món actual Climas y paisajes de España, Europa y la CA 15 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08

3. 11 Un món bipolar 1. Els Estats Units, líder del món capitalista 2. L’Europa occidental (1945-1973) 3. El Japó, una potència asiàtica 4. La Unió Soviètica, una gran potència 5. L’expansió del comunisme 6. Crisi econòmica i política als països industrialitzats 7. Crisi i esfondrament del comunisme

4. 11 Introducció • En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el món estava dominat per dues grans potències: els Estats Units i la Unió Soviètica. • La política de blocs va dur a l’alineament de nombrosos països del món en l’un o en l’altre bloc. • La Unió Soviètica es va convertir en la força de l’àmbit socialista, exercint la seva influència sobre amplis territoris.

5. 11 1. Els Estats Units, líder del món capitalista 1.1. L’afermament de la potència nord-americana 1.2. L’evolució política 1.3. L’“American Way of Life”

6. 11 1.1. L’afermament de la potència nord-americana • El predomini dels EUA descansava sobre tres pilars: • La superioritat tecnològica i econòmica. • El prestigi polític. • La potència militar. • L’actuació dels Estats Units es va centrar en dos objectius: mantenir la seva supremacia sobre el món capitalista i frenar l’expansió comunista.

7. 11 1.2. L’evolució política • A partir de 1960, la superioritat dels Estats Units al món va començar a erosionar-se: • En l’àmbit econòmic, va haver d’afrontar la competència d’Europa i del Japó. • A escala social, es va evidenciar l’existència d’un sector ampli de pobres i marginats, així com un problema de discriminació racial respecte a la població negra. • En el pla polític, va augmentar el temor a l’URSS, posseïdora de míssils capaços d’arribar al territori nord-americà.

8. 11 1.3. L’“American Way of Life” • L’hegemonia nord-americana se sustentava també en la creença en la superioritat de la seva manera de vida, basada en l’abundància i el consum. • Però la societat de l’abundància tenia el seu costat fosc: sectors socials amplis quedaven exclosos de l’opulència. • Als anys seixanta aquest model social va ser contestat. Les organitzacions de població negra es van radicalitzar i la joventut es va revoltar contra els valors imperants. • Els EUA també van veure contestada la seva hegemonia en l’àmbit internacional.

9. 11 2. L’Europa occidental (1945-1973) 2.1. La reconstrucció d’Europa 2.2. Els anys del creixement econòmic 2.3. La democràcia a Europa: l’Estat del benestar • Règims polítics d’Europa (mapa)

10. 11 2.1. La reconstrucció d’Europa • Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. A l’Europa occidental es van prendre mesures i es van crear organismes per garantir la reconstrucció postbèl·lica. • Un pas per a la reorganització econòmica europea va ser la creació d’una entitat econòmica de col·laboració supranacional. • Així, el 25 de març de 1957, diversos països van firmar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

11. 11 2.2. Els anys del creixement econòmic • Als anys cinquanta, l’Europa occidental va iniciar un període de creixement econòmic. • En general, es va viure una millora de la renda per habitant, una puja dels salaris i uns índexs baixos d’atur. • Molts països van iniciar una modernització del seu aparell productiu i els sectors tradicionals van donar pas a les noves indústries. • El desenvolupament es va veure acompanyat per la intervenció de l’Estat en matèria econòmica. • Es va produir una incorporació de la dona al treball.

12. 11 2.3. La democràcia a Europa: l’Estat del benestar • El creixement econòmic va anar acompanyat a l’Europa occidental per la consolidació de sistemes polítics democràtics. • Les forces polítiques més representatives s’agrupaven en dues tendències: els conservadors i els socialdemòcrates. • El model europeu es caracteritza per una més gran protecció social de l’Estat (Estat del benestar). • A finals dels anys seixanta van sorgir a Europa moviments alternatius que van plantejar noves reivindicacions: antibel·licisme, ecologia, feminisme, etc.

13. 11 Règims polítics d’Europa

14. 11 3. El Japó, una potència asiàtica 3.1. L’ocupació americana 3.2. El miracle econòmic 3.3. Les particularitats del model japonès • La indústria japonesa (mapa)

15. 11 3.1. L’ocupació americana • Després de la rendició en la Segona Guerra Mundial, el Japó va ser ocupat per les forces nord-americanes, que van establir un sistema polític inspirat en les democràcies occidentals. • Davant la por d’una expansió comunista a la zona del Pacífic, els Estats Units van veure en el Japó el seu millor aliat asiàtic. • Per aquest motiu, els nord-americans van fomentar la seva ràpida recuperació econòmica i li van retornar la sobirania perduda.

16. 11 3.2. El miracle econòmic • A la fi del conflicte bèl·lic, el Japó estava destrossat econòmicament i moralment. Però, en menys de vint anys, es va convertir en la segona potència econòmica mundial. • Aquest “miracle japonès” s’explica per diversos factors: • L’ajuda dels Estats Units i la no existència de despeses militars. • La coexistència de grans grups industrials i financers, que controlaven els sectors bàsics de l’economia. • Una elevada inversió i molta innovació tecnològica. • La superabundància de mà d’obra i la poca cobertura social.

17. 11 3.3. Les particularitats del model japonès • El creixement ràpid de la industrialització en un país sense matèries primeres ha comportat que el model japonès tingui unes particularitats diferents d’altres països capitalistes. • En primer lloc, el Japó presenta una de les més altes densitats urbanes del món. • En segon lloc, la tradició japonesa exigeix una disciplina de treball molt rigorosa, que comporta una alta productivitat. • En tercer lloc, els treballadors de les grans empreses disposen d’un treball assegurat per a tota la vida. Això afavoreix una lleialtat a l’empresa.

18. 11 La indústria japonesa

19. 11 4. La Unió Soviètica, una gran potència 4.1. La reconstrucció econòmica 4.2. La societat soviètica 4.3. La desestalinització de l’URSS

20. 11 4.1. La reconstrucció econòmica • En els quatre anys següents al final del conflicte bèl·lic, l’URSS va reconstruir la seva economia i va assolir el nivell de producció anterior a la guerra. • Es va donar prioritat a la indústria pesant, a la d’armament i a les comunicacions. • En l’agricultura, van continuar amb les col·lectivitzacions, alhora que es desenvolupava la mecanització. • El creixement econòmic va ser innegable, però va originar un model molt desequilibrat.

21. 11 4.2. La societat soviètica • La societat soviètica presentava dos grups socials: el format per assalariats i pagesos cooperativistes, i el dels treballadors intel·lectuals i professionals amb algun privilegi. • La veritable classe dominant la formaven aquells grups que tenien el poder polític, especialment els vinculats al Partit Comunista. • El conjunt de la població va assistir paulatinament a una millora del nivell de vida, sobretot a partir de 1956.

22. 11 4.3. La desestalinització de l’URSS • La mort deStalin, el 1953, va obrir un període de canvis a l’URSS. En el XX Congrés del PCUS, el 1956, es van reconèixer els greus errors del període anterior. • L’arribada de Khruixtxov al poder va imposar un programa nou de reformes. • En la política exterior, es va obrir el camí a la coexistència pacífica entre els blocs i es va plantejar l’acceptació de diverses vies per a la construcció del socialisme. • Les reformes iniciades per Khruixtxov es van paralitzar el 1964 i ell va ser substituït. Es va fer secretari general del partit comunista a Breixnev. Es va tornar a imposar un control ideològic.

23. 11 5. L’expansió del comunisme 5.1. Les democràcies populars de l’Europa de l’Est 5.2. La influència del model soviètic • L’expansió soviètica (mapa)

24. 11 5.1. Les democràcies populars de l’Europa de l’Est • Els Estats de l’Europa oriental van conformar, a partir de 1945, règims polítics anomenats “de democràcia popular”. Van desenvolupar programes de reconstrucció. • La Guerra Freda va originar que els països de l’Est evolucionessin cap a un alineament amb la Unió Soviètica. • A partir de 1947, la pressió dels EUA, exercida a Europa amb el Pla Marshall, va inquietar els soviètics. • L’URSS va forçar els comunistes de les democràcies populars a alinear-se amb la política exterior soviètica. • Com a conseqüència, els països controlats per l’URSS es van integrar al COMECON, espècie de “mercat comú” de l’àrea soviètica.

25. 11 5.2. La influència del model soviètic • El model soviètic va resultar atractiu per a països sense tradició democràtica i amb problemes econòmics i socials. • A l’Amèrica Llatina, el triomf de la Revolució cubana, el 1959, es va convertir en el model dels moviments revolucionaris. • A l’Àsia, la influència comunista es va estendre a Corea, a Indoxina i a la Xina. • A l’Àfrica, alguns estats del Magrib van adoptar règims socialitzants mentre la influència soviètica s’estenia a Etiòpia.

26. 11 L’expansió soviètica

27. 11 6. Crisi econòmica i política als països industrialitzats 6.1. La fi del creixement: la crisi del 1973 • Evolució dels preus del petroli brut (il·lustració) 6.2. Europa enfront de la crisi 6.3. Reorientació de la política exterior dels Estats Units (1973-1988)

28. 11 6.1. La fi del creixement: la crisi del 1973 • L’economia dels països occidentals industrialitzats va tenir una greu crisi en el període 1973-1974. Els orígens d’aquesta crisi són molt complexos. • El 1973 es va produir la crisi del petroli. • Únicament les empreses més fortes van sobreviure i es va produir una major concentració del poder econòmic. • A més, per rebaixar els costos fiscals i salarials, algunes empreses es van traslladar a països del Tercer Món. Així es va iniciar el procés de deslocalització industrial.

29. 11 Evolució dels preus del petroli brut

30. 11 6.2. Europa enfront de la crisi • A l’Europa occidental, la crisi va desestabilitzar les polítiques socials i econòmiques d’anys anteriors. • Els primers anys de la crisi, els governs socialistes o socialdemòcrates es van recolzar en una forta intervenció de l’Estat per generar ocupació i reactivar l’economia. • La conseqüència va ser un increment de la inflació i un augment del nombre d’aturats. • El fracàs d’aquesta política va dur al poder governs conservadors. • Finalment, es va optar per un projecte d’unitat europea.

31. 11 6.3. Reorientació de la política exterior dels Estats Units (1973-1988) • La crisi econòmica va afavorir l’agreujament de la tensió internacional i el paper hegemònic dels Estats Units va començar a esquerdar-se. • El 1973, els nord-americans van haver de retirar-se del Vietnam, i el 1979, la guerrilla sandinista va prendre el poder a Nicaragua. • El 1981, el nou president nord-americà, Ronald Reagan, va anunciar el rearmament nord-americà i va reafirmar la seva política exterior intervencionista. • Els Estats Units van abandonar la política de distensió i davant els signes de crisi a l’URSS va apostar per fer costat als sectors dissidents dels països socialistes.

32. 11 7. Crisi i esfondrament del comunisme 7.1. Els problemes del model soviètic 7.2. Les reformes de Gorbatxov 7.3. La desaparició del bloc de l’Est 7.4. La dissolució de l’URSS • La ruptura de la Unió Soviètica (mapa)

33. 11 7.1. Els problemes del model soviètic • Durant dècades l’URSS va ser la segona potència militar del món i el referent per a molts països, però la seva economia tenia problemes molt greus i el nivell de vida de la seva població era baix. • La imposició del model soviètic a l’Europa de l’Est es va dur a terme amb problemes.

34. 11 7.2. Les reformes de Gorbatxov • El 1985, Gorbatxov va ser elegit secretari general del Partit Comunista de l’URSS i va iniciar un procés reformista per fer front als problemes de l’URSS. • En l’àmbit econòmic va proposar la perestroika, un pla per revitalitzar l’economia i augmentar la producció de béns de consum. • En el terreny polític, la glasnost va suprimir la censura i va introduir una certa democratització. Es va suprimir el monopoli polític del Partit Comunista. • El 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures.

35. 11 7.3. La desaparició del bloc de l’Est • El moviment reformista es va iniciar a Polònia, on unes eleccions van ser guanyades pel sindicat catòlic Solidaritat, enfrontat al Partit Comunista. • El moviment reformista acabaria amb els règims comunistes a l’Europa de l’Est. • L’exemple polonès va ser seguit per la caiguda dels règims comunistes d’Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària. • Els esdeveniments més importants van tenir lloc a l’Alemanya Oriental. El novembre de 1989 es va aconseguir l’obertura del Mur de Berlín.

36. 11 7.4. La dissolució de l’URSS • Les reformes de Gorbatxov van suscitar l’oposició dels sectors més immobilistes del PCUS, que no volien perdre el monopoli del poder i els seus antics privilegis. • L’agost del 1991 aquests sectors van protagonitzar un cop d’Estat militar a Moscou, que va ser vençut per la resistència de la població russa. • Ieltsin va decretar la supressió del règim comunista i va dissoldre el PCUS. Es va reconèixer la independència de les repúbliques bàltiques i d’Ucraïna i Bielorússia. • L’URSS va acabar dividida en 15 repúbliques independents i Gorbatxov va dimitir del seu càrrec el 1991.

37. 11 La ruptura de la Unió Soviètica