POLIS 4

1. POLIS 4 Ciències socials, història Quart curs www.vicensvives.com

2. Índex L’art del segle XX 16 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 09 Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) Liberalisme i Nacionalisme 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 02 03 Un món bipolar 11 La industrialització de les societats europees 04 Els anys del franquisme Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Catalunya, la fàbrica d’Espanya Democràcia i autonomia 05 13 14 L’època de l’Imperialisme 06 La Unió Europea L’art del segle XIX El món actual Climas y paisajes de España, Europa y la CA 15 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08

3. 12 2. La postguerra: misèria i autarquia Els anys del franquisme 1. El franquisme: una dictadura militar 3. L’època del creixement econòmic (1959-1973) 4. La modernització de la societat 5. L’oposició antifranquista a Catalunya 6. La fi del franquisme

4. 12 Introducció • El règim franquista, que es va establir al final de la Guerra Civil, es va caracteritzar per institucionalitzar una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants. • La figura del dictador, el general Francisco Franco, va presidir tot el període. • Del 1939 al 1975, el franquisme va concentrar els poders en mans del dictador. A Catalunya, la victòria de Franco va significar la pèrdua dels drets nacionals i de les institucions autònomes. • Des del punt de vista econòmic, es va passar d’una etapa d’estancament econòmic (1939-1959) a una altra de fort creixement econòmic (1959-1973).

5. 12 1. El franquisme: una dictadura militar 1.1. Un règim polític totalitari • La concentració de poders (il·lustració) 1.2. Les lleis fonamentals 1.3. Els suports socials del franquisme 1.4. Les relacions exteriors

6. 12 1.1. Un règim polític totalitari • Franco era el cap de l’Estat i ostentava el títol de Caudillod’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial. A més era Generalíssim dels Exèrcits. • Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats. • Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. • Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides. • Totes les institucions republicanes van ser desmantellades.

7. 12 La concentració de poders

8. 12 1.2. Les lleis fonamentals • La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat. Per això, el Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga. • La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear unes Corts consultives sense poder legislatiu. • El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets cívics. • La Llei de referèndum (1945) contemplava les consultes populars per a determinades lleis. • La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme.

9. 12 1.3. Els suports socials del franquisme • La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis. • La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència.

10. 12 1.4. Les relacions exteriors • Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. Podem establir tres grans etapes: • Des del 1939 va fer costat de forma incondicional a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia). • La derrota del feixisme, el 1945, va provocar una etapa d’aïllament internacional. • L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà.

11. 12 2. La postguerra: misèria i autarquia 2.1. Els efectes de la guerra 2.2. Intervencionisme i autarquia 2.3. L’estancament de l’economia

12. 12 2.1. Els efectes de la guerra • El 1939, Espanya era un país malmès per la Guerra Civil, que va provocar una davallada demogràfica. • Una part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. La producció havia caigut molt. • Per una altra banda, la majoria de la població no tenia prou aliments. • Però al mateix temps, van ser anys d’eufòria i d’enriquiment fàcil per a alguns sectors de la societat.

13. 12 2.2. Intervencionisme i autarquia • A la postguerra, la política econòmica del franquisme es va caracteritzar per un gran intervencionisme de l’Estat en la producció i distribució dels béns. • El règim aspirava a l’autarquia econòmica, impulsada també per l’aïllament i el boicot internacional. • Per fomentar el desenvolupament de la indústria, es va crear l’Institut Nacional d’Indústria i es van fundar empreses públiques que s’ocupaven dels sectors no rentables per a la iniciativa privada. • Es va seguir una política proteccionista.

14. 12 2.3. L’estancament de l’economia • L’autarquia va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar anys a recuperar el nivell anterior a la guerra. • L’agricultura i la indústria van créixer lentament, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys. • En conseqüència, el nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

15. 12 3. L’època del creixement econòmic (1959-1973) 3.1. Una nova elit dirigent 3.2. El Pla d’Estabilització 3.3. La puixança econòmica 3.4. Un creixement desequilibrat

16. 12 3.1. Una nova elit dirigent • La reorientació del règim franquista va ser impulsada per l’entrada al govern d’alguns ministres vinculats a l’Opus Dei, que van aportar criteris més tècnics i modernitzadors. • Per això se’ls anomena els tecnòcrates. • La Falange va anar perdent protagonisme al règim i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional. • També es van elaborar noves lleis. • Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap d’Estat a títol de rei.

17. 12 3.2. El Pla d’Estabilització • Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea. • Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) per substituir una economia tancada per una economia vinculada als circuits internacionals. • El govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo (1964-1975) per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

18. 12 3.3. La puixança econòmica • Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia. • Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat. • Es va renovar l’agricultura i es va produir un creixement del sector serveis. • El comerç exterior va experimentar un notable creixement. • Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar a la vegada que augmentaven el poder adquisitiu i els salaris.

19. 12 3.4. Un creixement desequilibrat • Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials. • Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises provenien de l’estranger. • L’economia espanyola resultava poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut tecnològic.

20. 12 4. La modernització de la societat 4.1. Els canvis demogràfics • Migracions interiors a Espanya en la dècada del 1960 (mapa) 4.2. La transformació de la societat 4.3. Les reformes educatives i socials

21. 12 4.1. Els canvis demogràfics • La millora de les condicions de vida va provocar un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, que van produir un fort augment demogràfic. • A Catalunya, el component més important d’aquest creixement demogràfic va ser l’arribada d’un gran nombre d’immigrants procedents de zones rurals peninsulars. • L’allau d’immigrants va comportar el creixement caòtic i desordenat de moltes ciutats. • Uns dos milions d’espanyols van haver d’emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra.

22. 12 Migracions interiors a Espanya en la dècada del 1960

23. 12 4.2. La transformació de la societat • El millorament del nivell del de vida. La mecanització agrícola i la industrialització van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis. • La modernització de l’economia va originar també el creixement de la classe mitjana. L’increment de la renda va fer que les famílies poguessin adquirir béns de consum. • Una societat més oberta. L’arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior. Això va canviar la seva mentalitat.

24. 12 4.3. Les reformes educatives i socials • La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola. • La Llei de bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social. • La Llei de premsa (1969) va suprimir la censura prèvia. • La Llei de llibertat religiosa (1976) va establir un marge relatiu de tolerància envers altres confessions.

25. 12 5. L’oposició antifranquista a Catalunya 5.1. La dura repressió de la postguerra • Repressió i accions dels maquis (mapa) 5.2. La reorganització de l’oposició 5.3. Els nous moviments socials

26. 12 5.1. La dura repressió de la postguerra • Els primers temps del franquisme es van caracteritzar per la repressió. Tots els partits i sindicats van haver de passar a la clandestinitat. • A Catalunya, el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ser detingut per la Gestapo alemanya a França, on estava exiliat, va ser lliurat a les autoritats franquistes i afusellat. • La repressió contra Catalunya també va tenir un vessant lingüístic i cultural. La llengua catalana va deixar de ser oficial i se’n va prohibir l’ús públic.

27. 12 Repressió i accions dels maquis

28. 12 5.2. La reorganització de l’oposició • Es va iniciar la resistència i es van formar alguns grups armats (maquis) que esperaven que el triomf dels aliats a la Segona Guerra Mundial afavorís l’enderrocament de la dictadura. • Al final del conflicte internacional, va quedar clar que no hi hauria suport per enderrocar el franquisme a Espanya. Aleshores, les estratègies dels grups d’oposició antifranquista van variar. • Es va abandonar la lluita armada i les forces polítiques van proposar noves estratègies d’oposició. • La CNT va ser desmantellada i els comunistes (PSUC) van aconseguir organitzar-se i esdevenir la força més activa de l’oposició.

29. 12 5.3. Els nous moviments socials • La industrialització del país i el creixement del nombre d’assalariats a la dècada del 1960 va incrementar la conflictivitat obrera. • El 1962 hi hagué vagues a Astúries, a Catalunya, a Andalusia i al País Basc. En aquestes vagues es va constituir el sindicat Comissions Obreres (CCOO). • Dins l’EsglésiaCatòlica van néixer grups dissidents del franquisme i també el moviment estudiantil va prendre força i es va enfrontar clarament al règim franquista. • El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que aplegava totes les forces de l’oposició democràtica.

30. 12 6. La fi del franquisme 6.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970 6.2. Els darrers anys del franquisme 6.3. La transició a la democràcia

31. 12 6.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970 • A partir del 1973 es va iniciar un canvi en l’economia dels països occidentals, provocat pel ràpid augment del preu del petroli i de les matèries primeres. • La crisi del petroli va posar fi al període de creixement i prosperitat anterior i va inaugurar una època de recessió econòmica profunda. • A Espanya, la crisi va afectar el sector industrial i moltes indústries fan fer fallida. • A partir del 1975, els índexs de creixement de l’economia espanyola es van frenar bruscament.

32. 12 6.2. Els darrers anys del franquisme • El 1973, Franco estava molt malalt i, per primer cop, va nomenar un cap de govern, Carrero Blanco. Aquest va ser assassinat aquell mateix any per ETA. • A partir d’aquell moment es va evidenciar la consolidació de dos grups dins del franquisme: els immobilistes i els oberturistes. • El 1974 es va formar un nou govern, presidit per CarlosArias Navarro, que va permetre una obertura política, però les reformes anunciades van ser insignificants. • Els antifranquistes es van coordinar en plataformes unitàries i van manifestar que no acceptarien canvis que no comportessin la concessió d’una amnistia, reconeixement de llibertats, etc.

33. 12 6.3. La transició a la democràcia • El novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya. • El nou govern, presidit per Arias Navarro, es va veure incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió. • El juliol del 1976 va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme. • El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada. • El 1976 es va aprovar la Llei de reforma política i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.