unitat i regeneracionisme i rev isionisme pol tic 1898 1923
Download
Skip this Video
Download Presentation
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Loading in 2 Seconds...

play fullscreen
1 / 14

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923) - PowerPoint PPT Presentation


  • 114 Views
  • Uploaded on

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923). Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració. 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. Consisteix en: constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about 'UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)' - mignon


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
unitat i regeneracionisme i rev isionisme pol tic 1898 1923
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.

slide2
1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític.
  • Consisteix en:
    • constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.
    • nacionalisme espanyolista (europeista) desconnectat del catolicisme.
    • impregna tot el període 1923-1931.
  • Revisionisme integral.
  • Joaquín Costa:
    • intervenció de l’Estat en l’economia: política hidràulica, infraestructures, mercat exterior.
    • reformes socials: propietat, terres comunals, seguretat social.
    • reformes culturals: analfabetisme.
    • reformes polítiques: autonomia municipis contra el caciquisme
    • reformes nacionals: vinculació amb hispanoamèrica, europeització.
slide3
Revisionisme polític:
  • Definició: política de reformes propugnada, des de principis del segle XX, pels nous dirigents dels partits turnistes per a corregir les xacres del liberalisme.
  • Exemples:
    • neteja electoral: acabar amb la corrupció.
    • acabar amb el caciquisme i el sistema oligàrquic
    • integrar les masses al sistema.
    • descentralització administrativa per a contrarestar el nacionalisme.
    • millores socials: misèria i analfabetisme.
    • destaquen les figures de Antono Maura, Canalejas i E. Dato.
slide4
Antonio Maura: conservador.
  • Plantejament general:
    • millorar el liberalisme per contenir la revolució.
    • eliminar el caciquisme i la corrupció.
    • recolzament del poble i beneficiar-lo.
    • reformes socials: seguretat social,jornada màxima.
    • autonomia dels municipis i descentralització per a acontentar el nacionalisme.
  • programa denominat “revolució des de d’alt”:
    • corregir els mals del liberalisme.
    • corregir la misèria del poble: jornalerisme, peonatge industrial,analfabetisme.
    • acabar amb el centralisme: sobre municipis i regions.
  • fracàs:
    • no és cap revolució si no millores.
    • oposició aglutinada baix el lema “Maura no”.
    • la revolució estava ja fora del sistema: nacionalisme, republicanisme, socialisme, anarquisme.
slide5
José Canalejas: liberal.
  • Plantejament general: desitja una imatge de més revolucionari, esquerrà.
    • anticlericalisme: “llei del cadenat”, restricció per ingressar en les ordres.
    • reformes laborals i eliminació dels consums: atracció dels obrers.
    • instauració del Mancomunitat de les Diputacions de Catalunya: per acontentar als nacionalistes.
  • Eduardo Dato: conservador.
  • continua les concessions als nacionalistes: manteniment de la Mancomunitat.
  • continuïtat de les reformes socials: acord entre empresaris i treballadors.
1 2 la crisi del sistema de la setmana tr gica a 1917
1.2. La crisi del sistema: de la Setmana Tràgica a 1917.

 LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909).

  • Orígens de l’esdeveniment:
    • estructural: situació de la ciutat  confluència moviment catalanista i agitació social.
    • cojuntural: necessitat d’enviament de tropes a Marroc  decisió Maura reservistes casats.
  • Esdeveniments:
    • vaga general pacífica del dia 26 de juliol.
    • situació de revolta general des de la zona industrial.
    • repressió i dimissió del governador civil per l’actuació de l’exèrcit i el ministre De la Cierva (Governació = Interior) que veia intencions catalanistes.
slide7
Conclusions:
    • - acusació infundada a radicals (Lerroux) i anarquistes.
    • revolta imprecisa: 63 edificis cremats i més de 100 morts.
    • forta repressió governamental:
      • més de 1000 arrestats, però soles cinc executats.
      • el cas de Ferrer i Guàrdia (inspirador de les escoles anarquistes a Barcelona).
      • errors del govern: reservistes i execució de Ferrer i Guàrdia.
  • Conseqüències:
    • exigència liberal d’abandonament del govern de Maura.
    • recolzament inicial del Rei, però obligació final a dimitir.
    • incapacitat dels liberals de solucionar la crisi.
slide8
L’impacte social de la Iª Guerra Mundial.
  • Especial transcendència en el desenvolupament del capitalisme espanyol.

a) Desenvolupament econòmic.

  • impulsat pel comerç exterior: - creixement  pas de la balança negativa a positiva.

- causes:  demandes de productes d’exportaciò (ferro).

 demanda de productes de consum interior (carbó i nolis).

- crisis de postguerra  reconversió i proteccionisme.

  • Conseqüències: - nacionalització  control del capital espanyol de la indústria i el Deute.

- creixement de la Banca  trasllat cap al País Basc. inversió en la indústria.

b) Malestar social.

  • Conseqüències negatives de la guerra:

- augment dels preus pel creixement de la exportació.

- lent creixement dels salaris, a menor ritme que els preus.

slide9
 La crisi de 1917.

a) El paper del moviment obrer:

- creixement del moviment obrer:  socialisme (UGT) amb nous dirigents (J. Besteiro).

 anarquisme (CNT)  implantació a Catalunya.

 vaga general com a mètode.

- coordinació:  des de 1916 UGT i CNT actuen conjuntament.

 a 1917 amenaces de vaga general per evitar el problema de la fam.

Comité de Huelga de 1917

slide10
b) El descontent de l’exercit:
  • característiques de l’exercit:  gran nombre d’oficials.

 divisió  peninsulars (buròcrates).

 africans (mèrits de guerra).

  • les Juntes Militars de Defensa:  protagonitzades pels peninsulars.

 creixement dels preus.

 ascens per mèrits de guerra.

 recolzament de sectors renovadors (regeneracionistes).

 reacció dubitativa del govern.

slide11
c) Intents de superar la crisis:
  • mecanisme del torn  Alfons XIII nomena al conservador E. Dato.

 suspensió de les garanties constitucionals, censura i acceptació de les Juntes.

  • la protesta política:  Cambó organitza una Assemblea de Parlamentaris en sol·licitud:

 formació de govern provisional.

 convocatòria de Corts constituents.

 fracàs per falta de recolzament polític.

slide12
d) L’esclat revolucionari:

- protagonitzat pel moviment obrer:  especialment socialistes.

vaga general fracassada per falta d’unitat.

 greus incidents amb més de 70 morts.

- l'exèrcit contrari a la revolució social.

  • Conseqüències:

- el sistema tímid front als desigs renovadors de la societat.

- falta d’unitat en els objectius de l'exèrcit, els obrers i els polítics.

slide13
La pendent cap a la Dictadura (1918-1923).
  • Crisi social: - Barcelona augment de les vagues i creació del somatén.

- Andalusia  revolució camperola anarquista (el trienni bolxevic).

- lluita sindical i terrorisme  reacció patronal amb el pistolerisme (1919-1921).- canvi en el socialisme  del reformisme a la revolució després de 1917 (Rússia).

 paralització del sector revolucionari per P. Iglesias. - creació del Partit Comunista  escissió de les joventuts socialistes a 1921.

slide14
Conclusió, cap a 1923:

- dificultat de control de les eleccions.

- proliferació de petits partits.

- inestabilitat governamental  23 crisis de govern.

- falta d’oposició  republicans sense força.

 catòlics desmotivats.

 regionalistes dividits.

 socialistes sense força per al canvi revolucionari.

ad