1 / 25

L’era de les revolucions.

L’era de les revolucions. El final de l’Antic Règim. Caracteritzada per. REVOLTES URBANES I ANTISENYORIALS. ECONOMIA RURAL. La terra única font de riquesa. Propietat vinculada . El règim senyorial : senyories territorials i jurisdiccionals.

lorna
Download Presentation

L’era de les revolucions.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’era de les revolucions. El final de l’Antic Règim.

  2. Caracteritzada per REVOLTES URBANES I ANTISENYORIALS

  3. ECONOMIA RURAL • La terra única font de riquesa. • Propietat vinculada. • El règim senyorial: senyories territorials i jurisdiccionals. • Agricultura de subsistència = crisi = estancament de la població. • Producció artesanal: gremis i domestic system. • Escàs comerç interior.

  4. Agricultura de subsistència = crisi = estancament de la població

  5. Producció artesanal: gremis i domestic system.

  6. Basada en la desigualtat: privilegiats i no privilegiats. Funcionaris i institucions consultives. SOCIETAT ESTAMENTAL Intervencionisme econòmic: mercantilisme i proteccionisme.

  7. Caricatura de l’època: “Les tres ordres” (Els tres estaments). ACTIVITAT Identifica els estaments.

  8. MONARQUIA ABSOLUTA • Basada en el dret diví. • Caracteritzada per: poder absolut.

  9. A favor de la monarquia absoluta de dret diví. “Déu estableix els reis com els seus ministres i regna a través d'ells sobre els pobles (…). Els prínceps actuen perquè, com a ministres de Déu, són els seus lloctinents en la Terra. Per això hem vist que el tron reial no és el tron d'un home sinó el tron de Déu mateix (…) Pareix de tot això que la persona del rei és sagrada (…) Sense autoritat absoluta, el rei no podria fer el bé ni reprimir el mal. És necessari que el seu poder siga tal que ningú puga esperar escapar d’ell (…). Quan el príncep ha jutjat ja no hi ha un altre juí. Els juís sobirans s’atribueixen a Déu mateix. (…) En un Estat només el príncep ha d'estar armat. D'una altra manera, tot està en confusió i l'Estat cau en l'anarquia (…)” BOSSUET, J. B.: La política extreta de la Sagrada Escriptura. 1679

  10. En contra de la monarquia absoluta de dret diví. John Locke: l'inici de la societat política Essent els homes lliures i iguals i independents per natura, [...] ningú pot sortir d’aquest estat i versi sotmès al poder polític d'un altre, a menys que mitjanci el seu propi consentiment. L’única manera per la qual un renúncia a la seva llibertat natural i se situa sota els límits de la societat civil és aconseguint un acord amb altres homes per reunir-se i viure en comunitat, per viure uns amb altres en pau, tranquil·litat i la deguda comoditat, en el gaudi segur de les seves propietats respectives i amb la major salvaguarda enfront d’aquells que no formen part d'aquesta comunitat. (...) cada home que consent reunir-se amb altres i formar un cos polític sota un govern es posa a si mateix sota obligació, davant tots els membres d'aquesta societat, de sotmetre’s a la determinació i resolucions de la majoria.

  11. ACTIVITATS • Esbrina qui són Bossuet (francès) i Locke (anglès). • Esbrina quin model polític hi havia a França i a Anglaterra la primera meitat del segle XVIII, explicant breument en què consisteixen. • Text de Bossuet: digues quins arguments utilitza per justificar el poder del rei. • Text de Locke: explica com entén l’estat i el poder polític.

  12. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM Deguda a DESENVOLUPAMENT NOVES FORMES DE PRODUCCIÓ: Manufactures. ACUMULACIÓ DE CAPITAL: creixement del comerç colonial. Capital font de riquesa. BURGESIA GRUP SOCIAL MÉS DINÀMIC.

  13. Manufactures.

  14. Creixement del comerç colonial.

  15. Els estaments comencen a fer-se permeables a través dels matrimonis de conveniència i venda de títols.

  16. La burgesia, suport econòmic del règim, reclama drets polítics.

  17. Xoc amb les estructures de l’Antic Règim, pel DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT LA RAÓ Enfront de la tradició i la intolerància. Basat en LA LLIBERTAT LA IGUALTAT Separació de poders. Drets dels ciutadans. Sobirania nacional. Front a l'absolutisme. Front al proteccionisme.

  18. ACTIVITATS • Explica a quin aspectede lasocietat fan referència els il·lustrats quan parlen de llibertat. • Explica els tres aspectes de la igualtat què es nomenen a l’esquema. • Tria un dels textos següents i fes-ne un comentari de text complet (tens informació sobre els tres filòsofs al tema 1 del llibre).

  19. Voltaire

More Related