1 / 17

UNITAT 2

UNITAT 2. LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ. ÍNDEX. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató. VIDA DE PLATÓ (427 – 347 aC) ESCRITS PLATÒNICS EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA EL DUALISME PLATÒNIC LA TEORIA DE LES IDEES LA REALITAT DE LES IDEES DE LA PENOMBRA A LA LLUM

komala
Download Presentation

UNITAT 2

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ

  2. ÍNDEX Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató • VIDA DE PLATÓ (427– 347 aC) • ESCRITS PLATÒNICS • EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA • EL DUALISME PLATÒNIC • LA TEORIA DE LES IDEES • LA REALITAT DE LES IDEES • DE LA PENOMBRA A LA LLUM • EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT • LA METÀFORA DE LA LÍNIA • ANTROPOLOGIA PLATÒNICA • L’ÀNIMA HUMANA • L’ÈTICA DE PLATÓ • LA POLÍTICA DE PLATÓ • L’ESTAT UTÒPIC • ENLLAÇOS

  3. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató VIDA DE PLATÓ (427 – 347 aC) • Plató va néixer a Atenes en el si d’una família aristocràtica. La ciutat d’Atenes, en aquella època, era el centre polític i cultural del Mediterrani. • Plató va ser deixeble de Sòcrates i va viure amb dolor la condemna a mort del seu mestre. La democràcia, que havia condemnat Sòcrates, va aparèixer, als ulls de Plató, com un règim polític injust. • El 387 aC va fundar l’Acadèmia, un centre de formació de joves que pretenia, des de les matemàtiques, la música i l’astronomia arribar al coneixement de la veritat, el bé i la justícia, necessaris per al bon govern d’un mateix i de la ciutat.

  4. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató ESCRITS PLATÒNICS Plató escriu en diàlegs, un gènere literari en el qual Sòcrates és l’interlocutor principal. Cada diàleg intenta donar resposta a una pregunta del tipus “què és?”, seguint el mètode que va aprendre del seu mestre.

  5. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató EL DIÀLEG I LA DIALÈCTICA

  6. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató La filosofia de Plató és dualista. Això significa que: EL DUALISME PLATÒNIC

  7. LA TEORIA DE LES IDEES Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató • Plató distingeix el món de les coses sensibles, que canvia contínuament i percebem a través dels sentits, i el món de les Idees, que és permanent i pot ser conegut per l’enteniment. • Les Idees són formes, gèneres, imatges arquetípiques i universals. No són un producte de la nostra ment; no són conceptes universals. Les Idees són anteriors i independents del nostre pensament. • Les coses sensibles són caduques, peribles. En canvi, les Idees continuen existint malgrat que els objectes desapareguin. L’arbre mor; la Idea d’arbre no. • Hi ha una jerarquia en el món de les Idees: des de les Idees de coses concretes (la Idea d’arbre) a la Idea del Bé, identificada amb el Sol i amb l’Ésser U de Parmènides.

  8. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató LA REALITAT DE LES IDEES • Les Idees són reals: tenen més realitat que les coses físiques. Són l’única realitat. Les coses naturals són còpies o manifestacions de les Idees. • La realitat de les idees és una exigència del coneixement. Si només existís el món plural i canviant dels sentits, no seria possible conèixer la veritat. • El món sensible és ple d’“exemples” que “s’assemblen” o que “participen” del món de les Idees, on hi ha el veritable ésser de les coses: la veritat en si, la bondat en si, la bellesa en si.

  9. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató DE LA PENOMBRA A LA LLUM • Conèixer les Idees suposa abandonar el món dels sentits, de les aparences, de les meres opinions, i “ascendir” per la via dialèctica fins a la “visió” de les Idees. • Plató se serveix de l’al·legoria de la caverna per traslladar-nos la seva interpretació de la vida i el coneixement humans. Presoners de les aparences, només aconseguim saber la veritat si fugim dels lligams dels sentits i ens guiem per la llum de la raó, un camí, no obstant això, difícil de recórrer.

  10. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató EL CAMÍ DEL CONEIXEMENT • El camí ascendent del coneixement comença amb la mera representació del món sensible que obtenim per mitjà de la percepció. • El pas següent suposa anticipar el que succeirà, basant-se en l’experiència. Es tracta de la creença raonable, que és mera opinió. • El coneixement (episteme) s’inicia amb el raonament sobre objectes intel·ligibles –entitats matemàtiques– i continua amb el saber sobre les causes dels fenòmens –coneixement discursiu. • Però el veritable coneixement –el coneixement de les Idees– només pot ser intuït. Plató el denomina dialèctica i consisteix en la visió del món de les Idees.

  11. entitatsmatemàtiques món intel·ligible (Idees) món sensible creença raonable coneixementdiscursiu percepció dialèctica saber opinió Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató LA METÀFORA DE LA LÍNIA Només podrà elevar-se al coneixement veritable qui tingui un impuls filosòfic, que Plató anomena eros, i superi els estadis previs de l’opinió i la ciència.

  12. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató ANTROPOLOGIA PLATÒNICA • L’ésser humà és una dualitat, cos i ànima, en unió accidental. • L’ànima és immortal i procedeix del món de les Idees.És presonera del cos, i la mort d’aquest suposa el seu alliberament. • Com que ve del món de les Idees, l’ànima hi està familiaritzada. Però com que és presonera del cos, l’ànima ha oblidat el que sabia. • No obstant això, convenientment estimulada pel diàleg (la dialèctica), l’ànima pot recordar el que té oblidat (reminiscència). • Per això, en Plató, saber és recordar. El coneixement no s’aprèn, es recorda, perquè ja és latent en l’ànima.

  13. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató L’ÀNIMA HUMANA • Segons Plató, l’ànima humana té tres parts, pensament, voluntat i desig, i cadascuna ha de practicar la virtut que li correspon (prudència, coratge i temprança). La justícia és la jerarquia harmònica de les tres parts de l’ànima. • Cada part de l’ànima està relacionada amb algun grau de coneixement. Només la part racional de l’ànima pot arribar a la Idea del Bé. • L’única part de l’ànima que és pròpiament immortal és el pensament, la part racional. La raó és la presència del món de les Idees en l’home.

  14. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató L’ÈTICA DE PLATÓ Plató atorga tres virtuts a les tres parts de l’ànima. El bé suprem de l’home és la felicitat. Però la felicitat humana no pot consistir en el pur plaer corporal, encara que tampoc en una vida només intel·lectiva. La vida bona per a l’home ha de sorgir de la justa combinació de la saviesa i el plaer, que ha d’estar regulat i sotmès a la mesura de la raó.

  15. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató LA POLÍTICA DE PLATÓ El pensament polític de Plató va lligat a la seva antropologia, la seva ètica i la seva teoria del coneixement.

  16. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató L’ESTAT UTÒPIC • En el seu diàleg República, Plató critica les formes de govern existents i proposa una organització ideal de l’Estat. • En l’Estat ideal, les tasques i responsabilitats han de ser realitzades per aquells a qui correspon per natura: • L’educació i la selecció dels individus per capacitats és la via per decidir les tasques i responsabilitats de cadascú. • En aquest sentit, l’educació dels futurs dirigents és qüestió prioritària. Plató proposa la figura del filòsof-rei com a garantia de l’ordre, racionalitat i justícia de l’Estat.

  17. Unitat 2. La filosofia en l’època clàssica: Plató ENLLAÇOS • Plató • República • Fedó

More Related