1 / 6

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

Pàg. 112. 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics. Pren-ne Nota! pàgina 112. Introducció Precedents L’escepticisme sofista ( Gorgies ) encara que el terme és d’aquesta època Significat etimològic

komala
Download Presentation

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics Pren-ne Nota! pàgina 112 • Introducció • Precedents L’escepticisme sofista (Gorgies) encara que el terme és d’aquesta època • Significat etimològic “Sképsis”, “skeptikós”(escèptics): “aquells que miren o examinen curosament” abans de pronunciar-se sobre res o prendre una decisió • Dimensions • Teòrica(doctrina/ teoria del coneixement): no hi ha cap saber ferm i segur ni pot trobar-se cap opinió absolutament segura • Pràctica (actitud): s’ha de “suspendre el judici”(no adherir-se a cap opinió determinada)per tal d’aconseguir la serenitat • Si és en ambdós sentits s’anomena “pirronisme” • En aquesta època és més una actitud que una doctrina • Paradoxalment es van dedicar a elaborar arguments a favor del “raonable” i “assenyat” que era “suspendre el judici”

  2. Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • L’escepticisme antic: etapes i representants • El pirronisme • Ni la raóni els sentits ens poden proporcionar un coneixement cert • Representants: Pirród’Èlide (360-270 aC) i Timó de Fliunte (320-230 aC) • L’escepticisme medi o acadèmic • Són més platònics que escèptics • Desenvolupen teories sobre la probabilitat i la versemblança • Representants: Arcesilau de Pítana (315-240 aC) i Carnèades(214-219 aC) • L’escola escèptica • Va desenvolupar els “Trops” o arguments escèptics que es referien als canvis i les modificacions a que estan sotmesos tots els judicis i als motius pels quals hem de “suspendre el judici” i no dir res (aphasia) • Representants: Enesidem de Cnossos (80-10 aC) i Sext Empíric (segles II-III dC, va ser el més influent sobretot al renaixement amb el seu “Esbós del pirronisme”)

  3. Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • La recerca de la felicitat

  4. Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • La praxis escèptica • Necessitat d’unes certes guies per viure: ètica del sentit comú • La vida pràctica s’ha de regir per les següents quatre regles (Sext Empíric): • L’experiència de la vida (les tradicions de les lleis i els costums) • Les indicacions que la naturalesa ens dona mitjançant els sentits • Les necessitats del cos • Les regles de les arts • En conclusió, cal “Seguir les aparences dels fenòmens” (empirisme) • Valoració • Positiva • Combat el dogmatisme ja que obliga a les altres escoles a revisar els seus arguments (encara que, curiosament, no fa crítica de si mateixa) • Negativa • Augmental’irracionalisme, l’abandonament de la investigació científica i l’apropament al misticisme

  5. Pàg. 114 3. La ciència alexandrina • Caràcters generals • Biblioteca (amb més de mig milió d’exemplars) i centre d’investigació científica impulsat per PtolomeoSoter • Abandonament de l’ intent de crear sistemes filosòfics generals, especialització del saber i separació de la ciència de la filosofia • Allunyament de la mentalitat religiosa (que posava límits a la investigació científica) • Va haver un gran desenvolupament però només de l’aspecte teòric. Per què?: • Consideració superior del coneixement teòric (theorein) sobre la seva aplicació pràctica (techné) • No hi havia necessitat de noves eines o màquines que fessin les tasques ja que per això ja hi havia esclaus

  6. Pàg. 114 3. La ciència alexandrina • Representants • Matemàtica • Euclides: els “Elements” model de sistema axiomàtic – deductiu • Arquímedes: aplicació de la matemàtica a la mecànica, valor de l’experimentació • Hipàtia: matemàtica i astrònoma, directora de la biblioteca - museu • Astronomia • Aristarc de Samos: primer sistema realment heliocèntric. Mesura les distàncies del Sol i la Lluna • Hiparc, Apoloni i Ptolomeo: geocentristes, desenvolupen el sistema epicicle – deferent per poder fer millors prediccions • Erastòstenes: matemàtic i geògraf mesura la circumferència terrestre • Medicina • Heròfil, Erasístrat i Galè: disseccions humanes, anatomia i fisiologia del sistema nerviós, vascular, etc. José Vidal González Barredo

More Related