Instal·lacions de l’habitatge

Instal·lacions de l’habitatge • ELECTRICITAT • De les centrals a casa nostra • La instal·lació d’enllaç • La instal·lació elèctrica interior • Quadre de comandament i protecció • Circuits elèctrics d’alimentació • Circuit de presa de terra • Receptors elèctrics • Simbologia de les instal·lacions de l’aigua • Els límits de l’electricitat • La factura de la llum • Normes de conservació i seguretat amb l’electricitat • AIGUA • El cicle de l’aigua • Instal·lació d’aigua • La xarxa d’aigua sanitària • Elements de la xarxa sanitària • Xarxa de sanejament • Elements de la xarxa de sanejament • Simbologia de les instal·lacions d’aigua. • La factura de l’aigua • Manteniment i conservació de les instal·lacions d’aigua • GAS • Tipus de gasos • La instal·lació de gas butà • La instal·lació de gas natural • Els aparells domèstics a gas • La factura del gas • Manteniment i conservació de la instal·lació de gas • Si sents olor a gas • ALTRES INSTAL·LACIONS • Calefacció • Calefacció per aigua calenta • Climatització • Telecomunicacions • Porter automàtic • Ascensor • Protecció • Instal·lacions solars • Domòtica Imagen del edificio en 3D con las paredes transparentes para ver las diferentes estancias.

Instal·lacions a l’habitatge Animación con botón de continuar o SECUENCIAL. Escena 1. Texto:Tots els habitatges avui en dia es construeixen pensant que gaudiran d’uns certs subministraments i serveis bàsics que són necessaris pel tipus de vida que portem. Us imagineu una casa sense electricitat o aigua corrent? o un blocs de pisos sense porter automàtic?... Acompañado de la imagen de la casa 3D desde fuera con las paredes transparentes. Escena 2. Texto:Les instal·lacions bàsiques de qualsevol habitatge són: - l’electricitat - l’aigua potable i la de desguàs - el gas (Si pases per sobre del text o de la imatge es mostrem aquestes instal·lacions) Acompañado de la imagen de la casa en 3D desde fuera con las paredes transparentes, con ZONAS ACTIVAS que se ilumina al pasar por encima. Hay una correspondencia entre la instalación y el texto (agua-cañerías, etc.) Escena 3. Texto:A més, la gran majoria d’habitatges incorporen avui en dia altres instal·lacions també molt útils, com la calefacciói els sistemes de condicionament de l’aire, l’ascensor, les instal·lacions de telecomunicació (telèfon, televisió, internet...), el porter automàtic, l’alarma, el sistema antiincendis, etc. Ídem que en la escena anterior. Nota: Plano de la casa con todos sus elementos marcados. Muchas utilidades.

Possible portada de subtema (falta imatge, etc…)

Electricitat: De les centrals a casa nostra Texto fijo: L’electricitat es produeix en centrals elèctriques, que solen estar situades lluny del centres urbans, tot i que algunes instal·lacions permeten la generació d’electricitat al propi edifici, com la fotovoltàica (la qual veurem més endavant). L’electricitat no es pot emmagatzemar, de manera que cal transportar-la i distribuir-la fins que arribi als edificis. Animación SECUENCIAL. Con cada botón de continuar, la cámara sigue el recorrido de la electricidad. Para ello reaprovecharemos algún esquema del tema te51 de Toni (producción de energía) en el que se verán todos los pasos. Cuando la cámara se detiene, aparece el texto y se resaltan los elementos que comenta el mismo. Pasando por encima de ellos, aparece una pequeña leyenda con su nombre y, si corresponde, su voltaje. Escena1: Hi ha una xarxa de transport i una xarxa de distribució que estan connectades a traves d’estacions transformadores. Escena2: Per al transport es fan servir cables conductors sostinguts per torres metàl·liques: és el que s’anomena la xarxa d’alta tensió (propera als 400 KV). Escena 3: Per a la distribució cal fer diverses transformacions (en subestacions transformadores) d’aquest corrent elèctric per tal que la tensió sigui l’adient en cada cas. Així, es parla de mitja tensió per a la distribució a grans centres de consum (45 o 66 KV) i de baixa tensió per a la distribució als usuaris (220-240 V) i la indústria lleugera (380-415 V). Afegit: “tot i que algunes instal·lacions permeten la generació d’electricitat al propi edifici, com la fotovoltàica (la qual veurem més endavant)” posible pop up sobre pq es canvien els voltatges i freqüències per transportarla o per usarla a casa

La instal·lació d’enllaç Texto fijo: La instal·lació d'enllaç uneix la xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de cada habitatge. De manera habitual, als blocs de pisos la instal·lació d’enllaç està formada per aquests elements (si cliques cadascun d’ells llegiràs la seva descripció): Falta la explicación de la línea repartidora . Animación de EXPLICACIÓN DE LOS ELEMENTOS. La parte izquierda de la animación tiene los cinco elementos clicables y una zona “blanca” reservada para el texto de la explicación; la parte derecha contiene la imagen. Cuando se clica un elemento, aparece su explicación y se resalta en el dibujo (incluso, este dibujo puede ser un zoom, un detalle, un cambio de plano). - L’escomesa: punt de connexió de la xarxa pública de distribució amb cada edifici. - La caixa general de protecció (CGP). Normalment es col·loca a l’exterior de l’edifici. Són un conjunt de fusibles que protegeix la línia repartidora de sobreintensitats. - La línia repartidora. - Els comptadors. El conjunt de comptadors normalment es troba en una cambra a la planta baixa de l’edifici. Mesura l'energia elèctrica, en quilowatts hora (kWh), consumida per cada abonat. - Derivacions individuals. De cada comptador surten les derivacions individuals per a cada habitatge. Cada derivació individual està formada per tres conductors anomenats: fase, neutre i de presa de terra. Link guia: http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/electricidad/2009/05/24/185514.php

La instal·lació elèctrica interior Després del comptador, la conducció elèctrica arriba a cada habitatge per mitjà de les derivacions individuals. Aquesta instal·lació elèctrica interior està formada per: - el quadre privat de comandament i protecció (QPCP), - els circuits elèctrics d’alimentació - el circuit de presa de terra - els receptors elèctrics. A continuació els veurem amb més deteniment. Animación ZONAS ACTIVAS. Pasando por encima de las explicaciones de la izquierda se resaltan los elementos en la imagen de la derecha. No hace falta ver la casa entera: Se escogerá la vista que nos permita resaltar todos los elementos descritos.

Quadre de comandament i protecció El quadre de comandament i protecció és el conjunt d'elements destinats a la seguretat, la protecció, la maniobra i el control de la instal·lació elèctrica interior. Es col·loca a prop de l'entrada a l'habitatge, normalment en una caixa encastada a la paret. Els elements que conté són els següents: Interruptor de control de potència màxima (ICPM): Interruptor general automàtic de la instal·lació interior. Disposa de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits, i evita que la potència que pot consumir simultàniament l’usuari superi la que té contractada amb la companyia. Interruptor diferencial (ID)Detecta fuites de corrent a la instal·lació i, per tant,protegeix les persones davant possibles descàrregues elèctriques. Petits interruptors automàtics (PIA)Protegeixen tots els circuits contra les sobrecàrregues i curtcircuits, de manera que hi ha tants PIA com circuits tingui la instal·lació interior. Posible pop-up de funcionament d’un diferencial (Consumer: http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/electricidad/2002/11/27/140005.php ) Animación de la DESCRIPCIÓN DE LOS ELEMENTOS. Con la imagen del Cuadro de mando y con el mismo funcionamiento y estética de la de la anima de la diapo 4. Amb un botó de “contingut”, tractar la diversitat de Quadres (vells vs. nous); de llar vs oficines) Encastada vol dir “cap a dintre” de la paret. Les més modernes sí estan encastades, però la resta, sobresurten… Potser podríem dir en comptes de “normalment en una caixa escastada”, “en una caixa a la paret”. També ho podem deixar així que no és incorrecte.

Circuits elèctrics d’alimentació L’electricitat es distribueix per tot l’habitatge per mitjà d’una sèrie de circuits que van des de cada PIA als diversos receptors. Aquests circuits estan formats per: • Animación SECUENCIAL con movimientos de cámara que siguen el recorrido de la electricidad y van resaltándose los elementos y conceptos explicados. En algunas paradas, se desplegará un cuadro explicativo especial. • Escena1: • Conductors: cables de coure aïllats amb un recobriment de plàstic. • Cuadro explicativo de la escena 1 (como si fuese un zoom de los cables). El color del recobriment serveix per identificar el cable de fase (negre, marró o gris), el neutre (blau) i el cable de terra (verd-groc). Hi ha molts tipus de cables. Segons el seu diàmetre i el tipus de material aïllant cada cable pot suportar una intensitat màxima. • Escena2: • Aparells de comandament: interruptors, commutadors, polsadors, etc. • Escena3: • - Canalitzacions: tubs de protecció, caixes d’empalmament i derivació, caixes per a fixar els aparells de comandament. • Escena4: • - Aparells de connexió: clavilles, bases d’endolls, regletes, portalàmpades, etc. Link guia: http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/electricidad/2009/05/24/185514.php Possible pop-up o bombeta de diàmetre-intensitat màxima amb resistivitats diferents de diferents materials.

Circuit de presa de terra El circuit de presa de terra o de connexió a terra té la funció de protegir les persones dels contactes indirectes amb el corrent elèctric. El circuit deriva cap a terra les fuites de corrent elèctric que es produeixen a les masses metàl·liques. Ho fa a través dels conductors amb recobriment verd-groc, que estan enllaçats amb la presa de terra general de l’edifici per mitjà del born de connexió a terra de la caixa general de protecció. La presa de terra general de l’edifici és una vareta metàl·lica, anomenada jabalina. Aquesta és generalment d’acer courejat, molt llarga, i està en contacte amb el subsòl de l’edifici. Actualment, l’estructura de l’edifici també es connecta a la presa de terra. Imatge de la presa de terra Pop-up o bombeta de perquè el terra protegeix de les enrampades. Pop-up reaprofitable per a física (si no està fet ja). Aquesta frase queda una mica “suelta”… caldria una explicació un pèl més llarga “Actualment, l’estructura de l’edifici també es connecta a la presa de terra.”

Receptors elèctrics Els receptors elèctrics són els aparells de l’habitatge que funcionen amb l’energia que els arriba mitjançant la instal·lació elèctrica. Dit així, poden semblar aparells estranys, però són objectes d’allò més quotidians: els llums, la nevera, la rentadora, l’ordinador, el televisor, etc. Animación CALCULADORA. Se calculará el consumo energético. Reproducir esta animación, con uno de los electrodomésticos y con una cierta aleatoriedad en los valores. Los alumnos deberán calcular los números en rojo del link. http://www.icaen.net/aplicacions/tiquet/versionetscape/catala/home.html Molts receptors elèctric es coneixen amb el nom d’electrodomèstics. Cada electrodomèstic té una determinada eficiència energètica, que va des de la classe A (els més eficients) fins a la classe G (els menys eficients). Els de classe A són més cars però a la llarga suposen un estalvi d’energia considerable.

Simbologia de les instal·lacions elèctriques Llegenda amb els símbols i el que representa cadascun d’ells. Plànol 2D corresponent a la casa 3D amb totes les instal·lacions elèctriques presents. Diapo nova: faltaria el text i una mostra de la simbologia.

Els límits de l’electricitat En funció de la potència que tenim contractada a la companyia elèctrica i de la potència pròpia de cada aparell podem connectar més o menys dispositius simultàniament. Comprova-ho tu mateix: Animación interactiva situada en la cocina de la casa que hemos diseñado. Clicando encima de los aparatos se pueden encender o apagar (la diferencia entre los dos estados debería ser evidente, con, por ejemplo, brillos). Además de los aparatos que puedan encontrarse sobre el mármol, hay que tener en cuenta los fogones (si son de vitro), el horno (si es eléctrico) y el extractor. La potencia contratada es variable. Se considera respuesta correcta cualquier valor que corresponda a esa potencia contratada +- 10 W. La potencia de los aparatos también será aleatorio, dentro de unós límites coherentes. Cuando se pasa por encima de cada aparato aparece su potencia exacta. Si se pasan, se oscurece todo y la cámara se mueve como si llevase un mechero o linterna o vela, hasta llegar al cuadro de mandos, donde el alumno deberá subir el diferencial (o sencillamente se funde a negro y aparece el cuadro de mandos). http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1081

La factura de la llum A la derecha, la factura. Con ZONAS ACTIVAS. A la izquierda, el primer párrafo es fijo. La parte inferior izquierda se reserva para las explicaciones de cada elemento. Per mitjà d’aquest document la companyia que subministra electricitat a la nostra llar ens reclama uns diners pel seu servei. La companyia té establert un sistema de tarifes en funció del tipus de necessitats energètiques. A l’ampliació trobaràs més informació sobre aquest punt. Ampliarem la part de “La companyia té establert un sistema de tarifes en funció del tipus de necessitats energètiques”. Podríem posar-ho en un pop-up. Ho indico al text. He afegit bombeta basant-me en un comentari que vem fer a la reunió: comprovar si és certa. En la factura elèctrica hi trobem els apartats següents: Potència: part fixa de la factura; és el preu que es paga per la potència que tenim contractada a la companyia. Normalment, apareix la potència contractada multiplicada per dos mesos i pel preu del kWh. Si es contracta més potència haurem de pagar més a cada factura. Cost del consum: part variable de la factura; és la quantitat que es paga per l'energia consumida. El consum en Kwh s'obté fent la diferencia entre la lectura actual i la lectura anterior del comptador. Impost sobre Electricitat: quantitat variable que cal pagar segons el consum (aproximadament el 5%). Serveix per subvencionar temes molt diversos, com la moratòria de l'energia nuclear, la gestió dels residus nuclears, la gestió de la xarxa elèctrica, etc. Animación de la DESCRIPCIÓN DE LOS ELEMENTOS. Con la imagen del Cuadro de mando y con el mismo funcionamiento y estética de la de la anima de la diapo 4.

Normes de conservació i seguretat amb l’electricitat El Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) especifica les condicions que han de complir totes les instal·lacions connectades a baixa tensió per tal de garantir el bon funcionament i la seguretat de persones i edificis on estan instal·lades. L’usuari titular és el responsable de l’ús, la conservació i el manteniment de la instal·lació d’acord amb les normes que fixa el REBT. Es recomana fer una revisió total de la instal·lació cada cinc anys. Fotografies il·lustrant situacions de perill. Fer-les a DT. N’hi ha de sobres. Algunes normes bàsiques: - No tocar mai un aparell elèctric amb les mans o els peus molls - No abusar de les connexions múltiples en un mateix endoll - Les connexions entre cables s’han de fer amb regletes dins de les caixes d’empalmament. Afegir un punt o una bombeta referent al diàmetre del cable i la quantitat d’aparells conectats. Possible pop-up sobre resistivitat dels cables prims: transversalitat amb física.

El cicle de l’aigua No hi ha dubte que l’aigua és un element indispensable per a la vida, i als habitatges resulta bàsic disposar-ne per cuinar, per beure, per a la higiene personal, la neteja, etc. L’aigua corrent que ens arriba a casa procedeix de la natura, normalment d’embassaments o de cabals d’aigua subterrània. L’aigua es potabilitza per fer-la apta per al consum humà, i finalment es canalitza mitjançant canonades de gran diàmetre i estacions de bombament. Animació en bucle on es veu el que es descriu al text. Quan es pasa per sobre de les zones actives, surt el cartellet amb què és. Les zones que es destaquen són les negretes. Referència: “La instalación de agua” dehttp://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1081 Como imagen, podemos utilizar una instalación insular. Por ejemplo, Mallorca (Son Tugores y la depuradora de EDAR (text/progres) Un cop utilitzada, l’aigua residual se sotmet a un procés de depuració abans de retornar-la a la natura, i d’aquesta manera es completa el cicle.

Instal·lació d’aigua La instal·lació d’aigua d’un habitatge està formada per: - la xarxa d’aigua sanitària (aigua potable) - la xarxa de sanejament (aigües residuals i pluvials) Animació amb tres botons, que mostren tres imatges diferents. Botó: “sanitària”, mostra la instal·lació sanitària en la casa 3D. Botó “sanejament”, mostra la instal·lació de sanejament Botó “ambdues”, mostra les dues. El dibuix de referència té un error en la col·locació de les canyeries (han d’anar per dalt). També hi ha només una arqueta i la disposició del bany és incorrecta.

La xarxa d’aigua sanitària L’aigua arriba de la xarxa general de distribució (1), que normalment està soterrada. A l’entrada de l’edifici hi sol haver una clau de pas general (2). A partir de la canonada general, la canalització es ramifica cap a cada habitatge. Cadascun disposa del seu propi comptador (3) per tal de controlar el consum de cada habitatge. Els muntants (4) (canonades que porten l’aigua fins al pis) són més gruixuts que les conduccions que porten l’aigua per tota la casa (5) fins al punt de consum. Animación secuencial de la imagen de la casa en 3D con zoom y destacado de lo que se indica con números en el texto (cada paso corresponde a un número). Stop en cada número con botón de continuar. El número se indica en la animación. El zoom puede ir acompañado de foto real. Canvi d’ordre respecte l’original

La xarxa d’aigua sanitària La xarxa d’aigua sanitària està formada per dues canalitzacions independents: la instal·lació d’aigua freda i d’aigua calenta sanitària (ACS). La majoria d’habitatges tenen una canalització d’ACS pràcticament paral·lela a la d’aigua freda. També és habitual que les cambres que requereixen aigua estiguin l’una al costat de l’altra, bàsicament la cuina i el lavabo. Imagen/es con las canalizaciones destacadas. Canvi d’ordre respecte l’original

Elements de la xarxa d’aigua sanitària Possible vídeo d’arreglar aixeta, de funcionament de la cisterna. També ho podem posar a activitats Canonades: són els conductes que transporten l’aigua per tot l’habitatge. Les més utilitzades són les de coure i les polipropilè. El seu diàmetre està en funció del cabal d’aigua que cal subministrar. Claus de pas: són les vàlvules que permeten obrir o tallar el pas de l’aigua a les canonades. Hi ha una clau de pas a l’inici de la instal·lació interior, a la cuina, al bany i als diferents elements sanitaris. Escalfadors i calderes: permeten escalfar l’aigua per alimentar la xarxa d’ACS. Els més utilitzats són els de gas i els elèctrics, tot i que darrerament s’està imposant el solar (que veurem més endavant). Aixetes: permeten regular el cabal d’aigua en els punts d’utilització. Hi ha gran varietat de models. Dipòsits: el més característic és la cisterna del vàter; també trobem dipòsits amb bomba d’aigua als llocs que pateixen restriccions d’aigua. Aparells sanitaris: el vàter, el lavabo, la dutxa, la banyera, el bidet, l’aigüera i el safareig són elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja. Animación de pase de diapositivas con 6 pasos, uno para cada elemento. La pantalla se dividirá en tres zonas: una para el mapa 3D donde se indica la ubicación del elemento; otra para el texto explicativo; y la última para una foto real de cada uno de los elementos. Mirar si l’afegit és cert: “tot i que darrerament s’està imposant el solar. “. Tractar en un pop-up la llei que obliga a posar-ne en obres noves i la seva natura “no-substitutiva”

La xarxa de sanejament Avui en dia es tendeix a fer el que s’anomena una xarxa separativa: per un costat es recollirien les aigües netes (provinent de la pluja i del rentamans bàsicament), i per l’altre les aigües brutes (les aigües fecals). Un cop l’aigua s’ha utilitzat per a la dutxa, la cuina, el vàter o el rentaplats, cal un circuit que permeti evacuar-la de l’habitatge i retornar-la als rius o al mar de forma neta i segura. La xarxa de sanejament recull les aigües residuals, fecals i pluvials i les canalitza cap a la xarxa de clavegueres. Ampliar un pèl aquesta explicació. Imatge dels dos col·lectors separats Imatge de clavegueram (buscar-la) Text passat a bombeta. Pop-up: possible visita a una depuradora. O activitat. O funcionament d’una depuradora o de l’arqueta.

Simbologia de les instal·lacions d’aigua La representació gràfica de les instal·lacions d’aigua es fa per mitjà d’esquemes amb símbols normalitzats que es poden dibuixar en els plànols. Els símbols que s’utilitzen en una instal·lació d’aigua són aquests: Llegenda amb els símbols i el que representa cadascun d’ells. Plànol 2D corresponent a la casa 3D amb totes les instal·lacions d’aigua presents.

La factura de l’aigua A la derecha, la factura. Con ZONAS ACTIVAS. A la izquierda, el primer párrafo es fijo. La parte inferior izquierda se reserva para las explicaciones de cada elemento, que van apareciendo con botón de continuar i resaltándose en la factura, cuando se pueda. Document amb el qual la companyia que ens subministra l'aigua al nostre habitatge reclama uns diners pel seu servei. La factura de l’aigua es desglossa en tres apartats diferents: Quota de servei i consum: és un valor fix en funció del tipus d'habitatge i del consum. Està vinculada a les despeses de captació, potabilització, control sanitari, etc. Aquesta és la part que cobra la companyia distribuïdora per l'aigua. Cànon de l'aigua: és un tribut que és recapta per compte de l'Agència Catalana de l'Aigua. S’utilitza pertreballar enla depuració de l'aigua i la recuperació dels ecosistemes. Clavegueram: taxa que es recapta per compte de l'Ajuntament i es destina a la conservació i el manteniment de la xarxa de clavegueres fins a la depuradora d'aigües brutes.. Totes aquestes quotes es calculen en funció del consum i es paguen en funció de l'aigua consumida. Per tant, quanta més aigua gastem més cara sortirà. A més s'ha de sumar l'IVA com a qualsevol factura, en el cas de l'aigua és d’un 7%. També s’ha d’afegir el lloguer del comptador.

Manteniment i conservació de les instal·lacions d’aigua Utilitza només l’aigua quan la necessitis i no més de la que necessitis. Cal estar molt atent als problemes amb la calç. És aconsellable tancar la clau de pas general cada vegada que marxem de casa uns dies. Cal fer un manteniment adient de les aixetes, les juntes, els sifons, etc. Abans de fer qualsevol reparació convé tancar el subministrament d’aigua. No aboquis productes contaminants als desguassos. Regula correctament la quantitat d’aigua del dipòsit del vàter. Utilitza la rentadora i el rentavaixelles amb la càrrega completa. Fer fotos d’algunes d’aquestes situacions (abocar oli per la pica, una rentadora mig buida, una aixeta gotejant, netejar-se les dents amb l’aixeta oberta…)

Tipus de gasos Els gasos d’ús domèstic es classifiquen segons l’estat en què es distribueixen i com se subministren fins arribar als habitatges: - Gasos canalitzats: destaquen el gas natural i el gas ciutat; es distribueixen en estat gasós a través d’una xarxa de canonades soterrades que van des del centres de producció o distribució fins als habitatges. - Gasos liquats del petroli (GLP): destaquen el butà i el propà; es distribueixen en estat líquid i s’han d’emmagatzemar en bombones o en dipòsits de més capacitat. Fotos Foto Bombeta amb la diferència entre el gas ciutat i el natura,

La instal·lació de gas butà La forma més tradicional d’obtenir gas als habitatges per tal de cuinar i escalfar aigua és la bombona de gas butà. Actualment encara es fa servir, però cada dia cau més en desús Es tracta d’un gran recipient d’acer que emmagatzema gas butà a pressió en estat líquid. Per fer servir la bombona de butà cal posar-li un regulador de pressió que permet subministrar combustible a una pressió baixa i constant; duu incorporat una clau de pas; es connecta a la instal·lació mitjançant un tub flexible homologat. Des d’aquí es canalitza el gas fins la cuina i l’escalfador de gas. A cada tram es posa una clau de pas per tallar el subministrament en cas necessari. Foto amb etiquetes on es mostren les coses del text. Bombeta amb la diferència entre el gas ciutat i el natura,

La instal·lació de gas natural • El gas natural, format bàsicament per metà, arriba a la majoria d’habitatges a través d’una xarxa urbana de conduccions subterrànies. • Un cop les conduccions arriben a l’habitatge, igual que en les altres instal·lacions, s’equipen amb una clau de pas general de l’edifici i una per cada habitatge. Falta explicació de “embeïnades”. La podem posar al text o en una bombeta. 3. Cadascun dels habitatges té, a més a més, el seu propi comptador, que incorpora una clau de pas i un regulador de cabal. Quan és un bloc de pisos els comptadors solen estar centralitzats en una cambra, a partir de la qual surt una ramificació per a cada pis. Animación secuencial con los pasos marcados con los números. En cada paso se señala el elemento mencionado y se añade una foto del mismo. 4. A partir del comptador les conduccions es ramifiquen a cada pis per subministrar gas per la cuina i l’escalfador d’aigua. La normativa de gas diu que les canonades han de ser vistes i no pas encastades als envans, tot i que poden anar embeïnades si passa per una cambra on no hi hagi ventilació. Pop up amb el pozo de Darvaza. 5. A la cuina ha d’haver-hi reixetes de ventilació. L’escalfador o la caldera normalment ha d’anar a l’exterior perquè necessita d’una ventilació permanent i disposar d’un conducte d’evacuació per impedir que els gasos s’acumulin a l’habitatge.

La instal·lació de gas butà Els aparells domèstics que funcionen a partir de la calor generada en la combustió del gas també s’anomenen gasodomèstics. Foto de cremador L’element més destacat d’un gasodomèstic és el cremador, que permet barrejar el gas amb l’aire per produir la combustió en condicions adequades. El cremador més habitual és el de flama blava. • En funció de la combustió els gasodomèstics poden ser de: • Circuit obert: agafen l’aire per la combustió de l’atmosfera del recinte on es troben; exemples: les cuines, les estufes, etc. • Circuit estanc: el circuit de combustió no té contacte amb l’atmosfera del recinte on es troben. Exemples: calderes de calefacció, radiadors murals de calefacció, etc. Foto de gasodomèstic de circuit obert i de circuit tancat.

La factura del gas A la derecha, la factura. Con ZONAS ACTIVAS. A la izquierda, los dos primeros párrafos son fijos. La parte inferior izquierda se reserva para las explicaciones de cada elemento, que van apareciendo con botón de continuar i resaltándose en la factura, cuando se pueda. La factura dels gasos canalizats es calcula transformant a kwh la medició (obtinguda per diferència de lectures) que habitualment es produeix en m3. L’equivalencia entre m3 i kwh és de: 1 m3 = 11,724 kWh El rebut del gas inclou tots aquests conceptes: - Terme fix: quantitat fixa, depèn únicament de la tarifa contractada. - Consum de gas: part variable del rebut; es calcula multiplicant el consum pel preu del gas en kwh. - Lloguer del comptador: quantitat constant que es paga a l’empresa subministradora pel lloguer del comptador. - IVA: impost del 16% aplicable sobre el total de la factura.

Manteniment i conservació de les instal·lacions de gas En absències llargues es recomana tancar la clau de pas general de l’habitatge. No s’han d’obstruir mai les reixetes de ventilació ni les sortides de gasos, i s’han de netejar periòdicament. Cal adquirir aparells de gas homologats. Si s’utilitza bombona de gas: - S’ha de vigilar especialment l’estat i la caducitat del tub flexible de la cuina i les estufes. - Instal·lar correctament el regulador de la bombona i tancar la clau de pas quan no s’utilitzi. - No deixar enceses les estufes mentre dormiu - No emmgatzemar les bombones plenes prop de focus de calor. Il·lustracions d’algunes d’aquestes situacions (?)

Si sents olor a gas El gas en estat natural no té olor. Per això, se li afegeix un odoritzant que és un gas que fa una olor molt forta i desagradable. Si detectes una olor molt forta a gas i tens moltes dificultats per respirar marxa el més ràpid que puguis, allunya a les persones que es trobin a prop i avisa a urgències. Si detectes olor lleu a gashauràs de seguir aquests passos: No provoquis foc ni espurnes No premis timbres ni interruptors. Tanca la clau de pas generaldel teu habitatge. Obra les finestres per a ventilar el local. Avisa a l’empresa subministradora del gas Animació secuencial amb dibuixos d’aquestes situacions

La instal·lació de calefacció La instal·lació de calefacció ens permet controlar la temperatura a l’hivern i escalfar la llar, mantenint una temperatura entre els 20 i els 22º C. Hi ha diferents sistemes de calefacció: - Calefacció per convecció natural o per aigua calenta: la transmissió de la calor es fa mitjançant radiadors, l’element transmissor és l’aigua. - Calefacció per convecció forçada o per aire calent: un aparell produeix aire calent i l’impulsa per una xarxa de conduccions per tot l’habitatge. - Calefacció per radiació o per terra radiant: escalfa l’habitatge per mitjà per unes canonades d’aigua calenta o resistències elèctriques encastades bàsicament en terres, però també poden anar en sostres i parets. Pase de diapositives amb fotos, dibuixos o esquemes d’aquests tres sistemes. Pop-up sobre caleffació per infrarrojos. http://www.ecofactory.es/2007/10/calor-verde-calefaccion-por-infrarojos.html http://www.calorverde.es/

Calefacció per aigua calenta El sistema més utilitzat és el de calefacció per aigua calenta. En aquesta instal·lació l’aigua fa un recorregut tancat: surt calenta de la caldera i quan torna a entrar després de recórrer tot el circuit ho fa més freda. - Caldera: escalfa l’aigua i la distribueix pel circuit amb l’ajuda d’una bomba de circulació. Funciona amb gas o electricitat. - Vas d’expansió: controla les dilatacions i contraccions del líquid provocades pel canvi de temperatura. - Circuit de distribució de la calor: distribueix l’aigua calenta per tot l’habitatge; està format per les canonades (normalment de coure), els radiadors, les claus de pas, els purgadors (eliminen l’aire que s’acumula a la instal·lació) i les aixetes. - Elements de regulació i control: regulen la temperatura de confort del sistema; destaquen el termòstat i el programador. Animación secuencial, cada botón de continuar nos lleva al siguiente elemento, mostrado en la casa 3D. No travellings: fundidos entre ellos. Pop-up o video de cómo purgar un radiador. http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/albanileria_y_fontaneria/2008/02/17/174630.php

La instal·lació de climatització La instal·lació de climatització permet refrigerar l’aire a l’estiu (aparell de refrigeració), però també escalfar-lo a l’hivern. Els aparells de refrigeració són uns dispositius que fan passar l’aire de l’ambient per un serpentí, a través del qual s’expandeix un fluid refrigerant, de manera que absorbeix la calor de l’aire i surt de l’aparell més fred del que hi ha entrat. Consta de dues unitats, una exterior i una interior anomenada split. La bomba de calor és un aparell reversible que pot funcionar com a refrigerador o com a calefactor. Un motor acciona un compressor que fa circular l’aire a través d’un evaporador i un condensador. Té dues unitats: una en contacte amb l’aire de l’interior de l’habitatge i l’altra amb l’aire de l’exterior. A l’estiu la unitat interior actua d’evaporador i l’exterior de condensador, i a l’hivern a l’inrevés. El climatitzador és un aparell de grans dimensions que permet no només refrigerar i/o escalfar l’aire, sinó que també permet regular la humitat, renovar l’aire, etc. Animación secuencial. Cada elemento en negrita es un paso, acompañado de una imagen, esquema o foto. A decidir. Pop-up de “es refreda perquè una altra banda es calenta II”

Instal·lacions de telecomunicacions Ràdio i televisió: Una antena capta les ones de televisió, ja sigui per radiofreqüència o per satèl·lit. Aquest senyal és amplificat i distribuït als diferents punts de l’habitatge, on hi ha preses de connexió a les quals s’hi connecten els aparells de ràdio o televisió per veure i/o escoltar els programes emesos. Tots aquests elements estan connectats mitjançant cables coaxials. Imatge del t32 antic o del saló Pop-up de TDT y video de les connexions a la tele.

Instal·lacions de telecomunicacions Telefonia i internet: A banda del senyal de telefonia mòbil, a cada habitatge que ho desitgi arriben físicament els cables de telefonia que provenen de la central més propera. Als llocs on es vulgui disposar d’aquest servei s’ha de posar una presa de telèfon. Si es vol disposar de telèfon i internet no cal una presa especial però si cal instal·lar un microfiltre abans del telèfon i un mòdem o un router connectat a l’ordinador per fer la conversió del senyal. Imatge del t32 antic. Bombeta d’internet per cable Pop-up microfiltre.

Instal·lacions de telecomunicacions Porter automàtic El porter automàtic serveix per obrir la porta d’un habitatge o un edifici de manera remota. També permet comunicar-se amb la persona que hi ha a l’exterior. Els més moderns permeten fer una trucada al mòbil de la persona quan aquesta no es troba al seu domicili. Un cas especial és el videoporter, que incorpora un sistema de videocàmeres i monitors de manera que la comunicació incorpora audio i vídeo. Foto (?)

Instal·lacions de protecció Les principals instal·lacions de protecció que podem trobar a un habitatge (no a tots) són: - El parallamps. - Els sistemes contra incendis: extintors, mànegues, escales d’emergència, detectors de fum, etc. - Les alarmes Reaprofitar animació de parallamps Fotos interessants: extintor, alarmes, antiincendis, etc… detector de (venedors de) fum…

Instal·lacions solars La radiació solar és una font d’energia renovable i molt abundant en països com el nostre. Aquesta energia es pot aprofitar per escalfar l’aigua o per generar electricitat. Instal·lació solar tèrmica: Un captador solar tèrmic basat en l’efecte hivernacle, col·locat en la teulada o en la terrassa, permet escalfar l’aigua que passa a través seu. Aquesta aigua calenta es pot acumular i distribuir pels diversos punts de l’habitatge. Normalment també es disposa d’un sistema de suport convencional d’escalfament d’aigua per si l’energia solar rebuda no és suficient. Instal·lació solar fotovoltaica: Una sèrie de plaques fotovoltaiques capten l’energia solar per mitjà dels fotons i generen un corrent elèctric. Aquest corrent es pot emmagatzemar en bateries per ser utilitzat quan calgui. També és possible convertir-lo en corrent altern i afegir-lo a la xarxa. Animación secuencial. Cada elemento en negrita es un paso, acompañado de una imagen, esquema, foto o animación del de Energia. A decidir.

Instal·lacions domòtiques Imagineu un habitatge que sigui capaç de rebre una trucada vostra i engegar la calefacció una hora abans que arribeu a casa per a que la trobeu calentona i amb la rebuda preparada per quan arribeu. No seria fantàstic? Això és la domòtica: preparar una casa amb totes les instal·lacions controlades per un microprocessador que sigui capaç de gestionar el sistema de forma intel·ligent. Així, com que tot es controla electrònicament, és fàcil poder programar les hores d’engegada i apagada de cada servei, alhora que permet un accionament a distància. També s’hi poden introduir altres instal·lacions com sistemes de seguretat, electrodomèstics, sistemes de telecomunicacions, etc Fins i tot, gràcies als sensors, el mateix sistema pot detectar anomalies o desajustaments i corregir-los de forma automàtica. Animació: personatge fora de la casa (o en un escenari diferent) Toca el mòbil. Fundido. A la casa 3D on no hi ha ningú, s’encenen coses. Pop-up o vídeos de la casa domòtica, del robot aspiradora…

Instal·lacions de l’habitatge